Avui hem començat la classe amb la lectura de l’altre dia feta pel Carlos.Després en grups de dues persones hem fet el següent exercici per practicar l’ús de la preposició en els casos de complement directe.
Per això hem hagut de completar els buits de les frases següents amb la preposició a, acompanyada o no d’article, o bé amb un article i sense la preposició:
• La desconfiança d’uns es pot encomanar als altres (oració reciproca).
• És evident que el conflicte preocupa a tothom; (a + tots, tothom, ningú).
• El conflicte va començar quan van enviar el país; (El país va ser envaït.)
• Las inundacions han afectat la vida de 240 milions xinesos; (La vida de 240 milions xinesos ha estat efectuada per les inundacions).
• Van detenir el màxim responsable dels actes; (El màxim responsable va ser detingut).
• Aquest metge passa tot el matí atent els assegurats; (Aquest metge atén els assegurats. Els assegurats són atesos per aquest metge.)
• Un grup de persones demanava menjar als soldats; (als = CI).
• Les tràgiques inundacions han afectat la Xina des de l’inici de l’estiu; (La Xina ha estat afectada per les tràgiques inundacions).
Llavors la Patrícia ha presentat el tema relacionat amb l’ús del guionet. A continuació exposaré el resumen i la meva interpretació d’aquesta exposició.
ÚS DEL GUIONET
El guionet (-) és el signe ortogràfic que s’usa per a unir mots originàriament diferents. S’utilitza en els casos següents.
Per escriure correctament el guionet (-) cal distingir-ne els usos següents:
A. Els pronoms febles, quan van darrere el verb o entre ells, s’uneixen amb guionet, si no van apostrofats. Ex.: dóna-me-la, comprem-nos-el, escriu-la, dóna-li’n; pensa-t’ho, posa-n’hi, demana’ls-la…
B. Els números duen guionet entre les desenes i les unitats (D-U) i entre les unitats i les centenes (U-C). [DUC]. Ex.: tres-cents, tres-centes mil dues-centes cinquanta-tres…
Compte: del vint-i-u al vint-i-nou!
C. Les paraules compostes duen guionet:
1. Quan el primer element és el nom d’un punt cardinal. Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest, nord-est, sud-oest, sud-africà, nord-atlàntic, sud-coreà…
2. Quan el primer element (o, eventualment, el segon) acaba amb vocal i el segon (o, eventualment, el tercer) comença amb r-, s- o x-. Ex.: busca-raons, penya-segat, cara-xuclat, canya-xiula, para-xocs, costa-riqueny, barba-roig, cama-roja, cara-rugat, poca-roba, guarda-roba, penja-robes, barba-serrat, barra-sec, cama-sec, aigua-sal, cara-sol, gira-sol, cul-de-sac, entra-i-surt…
3. Quan l’aglutinació dels dos elements pot induir a lectures errònies o dificultar la interpretació del mot a causa de les lletres concurrents. Ex.: pèl-llarg, cap-roig, pit-roig, cinc-en-rama, plats-i-olles…
4. Quan el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt, més-dient…
5. El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un substantiu s’escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-violència…
En canvi el mot no s’escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: Ex.: els grups no violents, les nacions no violentes, els estudis no reglats, els països no alineats…
6. En els mots repetitius i expressius. Ex.: corre-cuita, xino-xano. baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, bub-bub, bum-bum, gara-gara, leri-leri, non-non, nyigo-nyigo, pengim-penjam, poti-poti, rau-rau, tic- tac, xiu-xiu, xim-xim, poti-poti, xup-xup, zig-zag…
7. En un petit grup de mots o expressions singulars. Ex.: abans-d’ahir, adéu-siau, qui-sap-lo (qui-sap-la), cul-de-sac…
Finalment hem consultat a Internet el diari Críti.cat, per fer nosaltres la presentació del nostre diari:
– pluja de idees (individualment)
– grup (selecció informació que volem transmetre)
– distribució informació per paràgrafs
– redactar
I així ha acabat la classe.
Tadeusz
Article complet
