Dimarts vam començar la classe intercanviant-vos els textos que havíeu escrit individualment a partir de la pluja d’idees feta en parelles.
Abans, però, vam acordar què revisaríem: Estructura Cohesió: connectors, puntuació, verbs, pronoms relatius, pronoms febles… Lèxic: adequat, ric… Registre: formal Ortografia
Després vau ordenar un text argumentatiu i vam veure les parts de què consta.
Per últim, vam corregir uns exercicis de precisió lèxica i uns altres de connectors. Si voleu saber-ne més:
Dilluns vam corregir uns exercicis per practicar els quantitatius: molt, poc, cap, gens…
Després, en grups, a partir d’unes imatges, vam estar parlant d’accions quotidianes: passejar, netejar, córrer… Vam practicar el present d’indicatiu dels verbs regulars.
18.OO h: Comença la sessió. Entrem tots a la sala i un tècnic està ordenant les cadires meticulosament –el que no sap és que no trigarem a desendreçar-les. És una sessió amb molt poca afluència de refugiats; segons sembla, han decidit celebrar la castanyada encoberta. Som només 14 refugiats. El professor ens pregunta què ens ha semblat la sessió anterior.
18.05 h: El professor ens fa tancar els ulls i posar-nos a dormir. Comença a demanar per l’agent X i després per l’agent Y. De sobte, noto com algú em toca l’esquena, així que aixeco el cap. M’ha tocat! Avui seré jo l’agent X! La veritat que m’ho imaginava: amb tan pocs refugiats tenia moltes probabilitats de ser l’escollit.
18.10 h: El professor ens agrupa en quatre grups. Reparteix fragments de la sessió anterior de l’agent X perquè els corregim, mentre escoltem el bolero Si tu me dices ven.
18.30 h: Ens planteja una pregunta: Com hem de llegir en veu alta? Per respondre aquesta pregunta ens ensenya dos vídeos de Youtube:
Després de mirar els dos vídeos, aprofitant els grups que ja estan formats, el professor ens convida a plantejar-nos quins serien els conceptes que hauríem de valorar d’una lectura en veu alta. Després d’una posada en comú, decidim que són ritme, entonació, commoure/convèncer i èmfasi.
18.50 h: Escoltem un fragment d’una crònica radiofònica de Teresa Pàmies, concretament del minut nou al quinze:
19.00 h: Ara ens toca a nosaltres puntuar la crònica que hem escoltat.
19.10 h: Arriba l’hora de jugar! Avui jugarem a un joc anomenat EL COCOTER, tracta de representar per grups una paraula imitant la forma de les lletres. Cada grup intenta fer-ho el millor possible, fins i tot hi ha grups que són capaços de representar en persona la “ç”!
19.20 h: Tornem a treballar amb la nostra crònica radiofònica. Aquesta vegada haurem de revisar-la individualment per afegir al final la cançó que vam escollir.
19.30 h: Sorpresa! Ara haurem de llegir la crònica en veu alta i mentrestant un altre company ens gravarà per poder avaluar-nos com vam fer amb la crònica de Teresa Pàmies que havíem escoltat abans.
19.50 h: Finalitzem la classe d’avui i el professor ens encomana deures pel cap de setmana. Haurem de descobrir: on es troba Seta? Què és? A quants quilòmetres es troba el nostre camp de refugiats de Seta? Per què ens trobarem a Seta?
A més, ens convida a enviar per correu electrònic la nostra crònica radiofònica que hem gravat avui a la classe.
19.55 h: Reclamem les pàmies que hem guanyat a la classe anterior, ja que necessitem aquests diners per poder sortir alguna vegada del camp de refugiats.
20.00 h: Finalitza la classe amb la cançó que sembla que formarà part de la nostra banda sonora del curs: Milionària de Rosalía.
CONCLUSIONS
Cada vegada ens trobem més a prop d’aconseguir la nostra llibertat. Haurem de continuar treballant de valent per guanyar pàmies i poder sortir d’aquest camp. El que no sap el professor és que farem tot el que sigui possible per tal de sortir sans i estalvis d’aquesta aventura.
Núm. Expedient: 01 Subdirecció Operativa de la Policia Ref: #c2cast19
RELACIÓ DELS FETS
18.00: Després de fer la xerrada a la porta del centre, tots els refugiats vam entrar a l’aula. És curiós que el fet d’entrar tots junts manté intrigat el Mestre. Seguidament, vàrem comentar un per un amb què ens vam quedar de l’última sessió.
18.05: Tocava nomenar els nous agents X, Y i Z, així que vam tancar els ulls per fer una petita becaina. Solen ser curtes, però aquest cop no em va deixar ni acomodar-me. Tot just recolzar el cap a la taula, el Mestre em va avisar que jo seria el relleu de l’anterior agent X. Quina gràcia!
18.15: Un cop tots desperts, el Mestre va fer grups i vam donar un cop d’ull a l’informe de l’última sessió. Déu n’hi do quin informe, no hi havia errades! Durant la revisió de l’informe, es va mantenir de fons el bolero que havia escollit l’últim agent Z, bolero titulat Porqué, idoni per recordar el contingut: perquè/ per què/ per a què. Durant la revisió, el Mestre va recordar que el soc no porta mai accent, també va explicar que davant la conjunció i no es posen comes.
18.30: Com escrivim? El Mestre ens va mostrar un esquema didàctic de com havia de ser un text. La planificació, la textualització i una posterior revisió serien claus per redactar de forma correcta i més entenedora.
18.40: “Moment del Joc?”, va preguntar el Mestre. Òbviament tots vàrem contestar que sí. És com la nostra hora del pati, però sense entrepà. Manifestant no ser el Mago Pop, el Mestre ens va explicar en què consistia el joc: havíem de trobar l’assassí d’entre tots els refugiats. Ens va repartir diverses cartes i només un de nosaltres tindria l’as de cors. Ens vam aixecar i qui tingués la carta havia d’assassinar picant l’ullet a la resta de companys. No sé si era la samarreta de ratlles vermelles tipus Wally o que no tenia esperit assassí, però la companya va ser descoberta ràpidament.
18.45: Fi de l’esbarjo. El Mestre ens va ordenar fer una crònica de 300 paraules amb el tema que ens porta acompanyant a cadascú de nosaltres en les últimes sessions. Havíem de recordar l’esquema que havíem tractat minuts abans i endinsar-nos en la redacció de la crònica. Sort que part del text teníem ja redactat al Twitter. Tot i així, hi hauria feina.
18.50: Mentre estàvem redactant la nostra crònica, el Mestre va marxar de l’aula i va tornar amb cordons de colors. Tot concentrat, els va ordenar i estendre per la seva taula. Què ens estava preparant? Digueu-me mal pensat, però em va semblar quelcom sospitós… No ens oblidem que som refugiats i que ell té el poder en aquest camp de concentració.
19.20: El Mestre ens va preguntar si ja teníem enllestida la crònica. Era, ara, el moment crucial per saber què faria amb els cordons. Per sort, només es tractava d’agafar-los entre tots els refugiats, cadascú per un extrem. Qui tingués el mateix color seria el nostre binomi per corregir la crònica.
19.30: Un cop vam escoltar la crònica del nostre company, el Mestre ens va preguntar què ens havia semblat el que havíem escoltat.Llegir i escoltar és una manera útil de veure possibles errades d’estructura, d’ordre, etc. És important a l’hora de redactar pensar a qui ens adrecem.
19.50: Era un dels moments que agraden més: el repartiment de la moneda oficial del curs, els pàmies. Alguns ja portaven bitlleters especials per guardar els pàmies; d’altres, més cutres, ho van guardar en bosses de plàstic on posava Pàmies. Sigui com sigui, sempre li donem un gran valor a cada bitllet i no en perdonem ni un.
CONCLUSIONS
Acabem el primer mes a l’exili. Octubre ha estat dur, però la unió fa la força i de moment seguim tots vius. Segons la previsió del calendari, només queden cinc meravellosos mesos més d’aventura. Ara ve el fred, les feines que ens fan fer en aquest camp cada cop són més llargues i feixugues. Creuem dits perquè el nostre mentor s’adoni que només som simples refugiats que volem salvar-nos i viure tranquils.
Agent X Regió del Llenguadoc-Rosselló ……………., 30 d’octubre de 2019
Vam observar la campanya de #FemOrigen per si ens podia servir de model per a la nostra campanya. Després vam anar practicar diferents temps verbals per comprovar quin ens podria ser més útil per adreçar-nos al públic de la campanya.
Vam parlar en gran grup de les activitats que ens agraden i de les que no ens agraden: caminar, passejar, viatjar, ballar, llegir…
Us deixo aquesta cançó:
Dimarts vam començar la classe revisant algunes errades dels textos escrits. Recordeu: avantatge i desavantatge són paraules masculines; mateix no és propi: Propi i mateix
Després per parelles, a partir del tema de la mobilitat a les grans ciutats, vau fer una pluja d’idees per tal d’elaborar un text individual (que podia ser explicatiu o argumentatiu). El text el posareu en comú amb la vostra parella dimarts que ve i mirareu de millorar-lo, si és que cal!
Encara vam tenir temps de corregir uns exercicis de pronoms relatius. Si voleu practicar més: Exercicis