L’alumnat va donar suport a la vaga feminista del 8 de Març
relatograma de la 16a sessióUn cop vam haver recordat la sessió anterior, ens vam organitzar en grups, depenent del personatge de l’obra de Josep M. Benet i Jornet. Cada grup va pensar com es pronunciaria el seu personatge el dia 8 de març . Defensaria la vaga i miraria de convèncer la resta de companyes, s’inclinaria per fer una aturada o bé voldria treballar?
Tria de personatges
Escoltant la Dolors
Enfrontament entre la Dolors i el Vigilant
Escoltant el Vigilant
Després d’escoltar totes les argumentacions, era el moment de jugar a passar un paper al company amb una canyeta.
Descans cerebral
Finalment, vam debatre sobre la desigualtat de gèneres arran de la campanya “Com una nena”
Extreta d’https://pixabay.com/en/animal-world-nature-animal-cute-3162196/, autoria de mordilla
Com sempre, quan comencem la classe, el Jaume va preguntar un per un als alumnes amb allò que es van quedar de la classe anterior. El primer d’ells va dir que s’havia quedat amb els pronoms febles i, com de costum, la resta d’alumnes van repetir el que havia dit el primer.
A continuació, vam corregir el resum d’un company basat en la classe anterior. Entre tots vam escollir un títol per a aquest resum. Tot seguit, vam continuar fent exercicis sobre els pronoms i es van resoldre alguns dubtes que teníem. Aquests exercicis van ser una mica complicats ja que havíem de substituir alhora dos pronoms de l’oració. Tot i així, amb l’ajuda del professor, els vam acabar resolent.
Després, com altres dies, va arribar l’hora del joc. Avui consistia en formar tres fileres i cada grup tenia la missió de passar un paper utilitzant només una canya de plàstic. Molt divertit! Gràcies a aquest tipus de jocs venir a classe és molt més entretingut. Per acabar, ens vam reunir amb els nostres grups per tal de fer un recompte de quilòmetres i posar un nou destí a la tercera escala del nostre viatge. S’acosta el tram final de curs…
Vam recordar la sessió anterior. Vam tornar a aprofitar les accions que vam pensar en la sessió passada per repassar les formes impersonals. Vam apuntar aquestes accions. N’havíem de triar sis i escriure’n el gerundi i el participi.
Vam llegir en veu alta el poema Cançó de fer camí de Maria Mercè Marçal. Però, abans, vam haver d’ordenar el poema. Cada alumne havia de buscar els tres companys que tenien els altres versos amb què formaven una estrofa.
Versos a punt per fer camí
Buscant companys de viatge
Per descansar, vam jugar a Locomoció. Cadascú convidava companys que l’acompanyessin amb un mitjà de transport.
Finalment, ens vam agrupar segons el personatge que ens havia tocat al començament del projecte. Vam haver de perfilar-lo. Us presentem el resultat:
Després d’haver elaborat el relatograma de la sessió anterior, vam fer una roda en què tothom va manifestar què volia repassar dels verbs.
pluja d’idees sobre la morfologia verbal
Vam pensar en accions i les vam apuntar a la pissarra. Això va servir per preparar el material per al quinto de verbs. Vam acordar quins temps verbals i quina persona apuntaríem dels verbs que anés cantant el professor.
Vam corregir l’acta de la sessió del 20 de febrer.
En la sessió d’avui repassem els pronoms febles. Fem els exercicis 17 i 18 de la fotocòpia que dona en Jaume.
LI + (EL, LA, ELS, LES) → CD + CI (HI)
LI + EN = LI’N o LI N’
LI + HO = LI HO
Què és això? La fórmula matemàtica de Pompeu Fabra? No, és una combinació pronominal!! Apassionant!! 😉
A mesura que anem fent exercicis la cosa va quedant una mica més clara. Personalment els pronoms febles sempre m’han costat!! Que si substituir un CD, que si substituir un CI, ….
El joc d’avui és La locomoció. Consisteix en fer una rotllana i tots ens asseiem en una cadira. En Jaume comença el joc i gesticulitza el mitjà de locomoció amb què va: “Vaig amb una avioneta i t’hi convido”. Tot seguit, l’alumne es posa darrera darrere en Jaume i també fa l’acció d’anar amb una avioneta i així successivament. Quan en Jaume diu: “ Tothom canvia”, tots els alumnes que estan fent l’acció han d’anar a asseure’s ràpidament i el que es queda sense cadira és l’alumne a qui li toca fer l’acció.
Tot seguit, continuem amb la l’explicació de TED Castelldefels. En Jaume ens comenta nou maneres diferents de concloure una exposició TED. N’escollim una, però resulta que cap és correcta. En realitat, són les maneres amb què mai hem de finalitzar una exposició.
El llibre de Chris Anderson ens explica que les maneres de començar una exposició oral
Donar la volta al tema.
Despertar la curiositat.
No explicar tot de bon començament.
Suport de vídeo, diapositives, power point, sentència, article del diari, … Alguna cosa que pugui suggerir.
I les maneres de finalitzar l’exposició:
Obrir el plànol
Plantejar preguntes
Xerrada rodona és acabar amb el mateix estil inicial
Vam recordar la sessió anterior per confeccionar-ne el relatograma. A continuació, se’ns va aparèixer un nou dilema: Què tenen a veure amb nosaltres les polítiques Soraya Sáez de Santamaría y Dolores de Cospedal? A veure si ho descobrim al llarg de la setmana.
Vam recordar entre tots plegats les regles d’ortografia de la b i lav. Tot seguit, cadascú va dictar una paraula i després vam comprovar com s’escrivien. Vam jugar a Porta’m per descansar una mica.
Vam fer una roda en què cadascú va expressar a quina revolta se sumaria. Tothom va haver de descobrir quin personatge li havia tocat. Vam formar tres grups per poder llegir en veu alta Revolta de bruixes.
Vam començar amb la roda per construir el relatograma de la sessió anterior. Vam practicar una mica més el pronoms de relatiu, cosa que ens va abocar en un bucle. A continuació, vam formar parelles per fer el dictatamb què commemoràvem el 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra.
En un cap, Pompeu; en l’altre, Fabra
Parelles en acció
A la dreta, les Pompeu
A l’esquerra, les Fabra
Parelles en acció
Vam aprofitar una pausa per dur a terme un descans cerebral. Vam jugar a Actuar una mentida. Ens va costar imitar l’acció que deia el company de l’esquerra mentre nosaltres dèiem una altra acció.
Vam organitzar tres grups que van preparar la defensa de les obres finalistes. Cadascú la va defensar davant de dos companys més. Finalment, vam votar la que ens estimàvem més: Revolta de bruixes.
Defensant “Testament”
Defensant “La desaparició de Wendy”
Defensant “Revolta de bruixes”
Resultat de la votació
Finalment, vam organitzar dos grups per preparar els moviments de les sessions 10a i 11a. Un grup va seleccionar representar el joc del marro i l’altre va representar les tres obres de Josep M. Benet i Jornet.
Extreta d’ https://morguefile.com/photos/morguefile/1/URL/pop, autoria de dhester
En la sessió d’avui comencem per corregir dues actes. En la primera acta decidim el títol Apostrofa el WhatsApp i en l’altra, Companys, vigilem amb les majúscules. Alguns companys són molt acurats amb les correccions.
Avui el Jaume ens torna a donar un exercici per continuar repassant els pronoms relatius. En la sessió anterior vam fer els exercicis i vam tenir força dubtes. D’aquesta manera ho acabem de consolidar i en continuem resolent.
El joc d’avui és Actuar una mentida. Tots els alumnes ens posem en cercle i dempeus. En Jaume comença el joc. Diu una acció i en gesticula una de diferent. Llavors, la persona del seu costat ha de gesticular l’acció que ha dit el company i dir-ne una altra, i així successivament.
Comentem alguns aspectes que tindrà l’examen escrit. Els exercicis seran d’omplir els buits i hem de triar una de les diferents possibilitats que ens dona l’enunciat. Per anar fent via, podem veure per internet els:
Aquesta setmana es commemora el 150é aniversari del naixement de Pompeu Fabra. En Jaume ens reparteix trossos d’un escrit seu i entre tots construïm el text. Un cop tenim el text, fem un dictat. Cadascú llegeix en veu alta el seu tros de paper i després continua l’ alumne següent.
Vam començar la sessió recordant la del dia anterior. A partir d’un exercici, vam deduir quins eren els pronoms de relatiu que tenim. Ens vam allargar tant, cosa que ens va impedir que poguéssim commemorar el 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra.Com que els relatius ens van esprémer les neurones de valent, vam aprofitar la pausa per jugar a les cinc illes. Vam anar batejant-les amb noms d’obres de Josep M. Benet i Jornet.
L’arxipèlag Papitu
l’illa Wendy
l’illa Testament
L’illa Nen
L’illa de les Bruixes
L’illa Olor
Finalment, vam acordar les tres obres finalistes: La desaparició de Wendy, Revolta de bruixes i Testament.
Com és habitual, vam recordar la sessió anterior. Vam començar a veure per què alguns mots compostos han de dur guionet. Cadascú en tenia un i ens vam haver d’agrupar segons el criteri.
A continuació, vam repartir les definicions sobre el teatre dansa. Vam comptar el nombre d’oracions. Això ens va servir per introduir els pronoms de relatiu. També vam fer un exercici que ens va servir per aprendre quina era la finalitat d’aquests pronoms. A continuació, vam jugar al marro com a descans cerebral.
Vam mantenir els grups per idear com treballàvem el projecte “Papitu”. Vam acordar que llegiríem plegats una obra per fer-ne una lectura en veu altra i una reescriptura d’algun fragment.
Conclusions
Finalment, vam formar dos grups perquè s’encarreguessin de seleccionar un dels continguts de les sessions 8a i 9a per inventar-ne el moviment. Abans de sortir de l’aula, vam haver d’agafar una d’aquestes diapositives.
