Vam començar la sessió jugant a paraules encadenades. Així vam repassar els conceptes de lletra, so i síl·laba. Vam completar el relatograma de la sessió anterior.
Vam jugar al dicciopinta. Ens vam adonar que cada equip havia d’endevinar paraules amb diftong: un, diftongs creixents i l’altre, decreixents. Per recordar aquest contingut vam posar en pràctica una rutina de pensament: color, símbol i imatge.
Vam provar de fer i desfer un nus humà i, per acabar, vam comentar la resta de contes i dos elements narratius més: quiprotagonitza el conte i qui l’explica.
Com que dilluns no vam fer el dietari, resumiré més o menys el que vam fer en les dues classes de la setmana.
Primer de tot, vam llegir el resum de la Marcela, que estava rebé. Després vam corregir el treball de les paraules accentuades, que havíem classificat en cinc grups: agudes, planes, esdrúixoles, diacrítics i dièresi.
Per repassar la teoria, vam jugar al joc de “les hores en punt”. Així l’he anomenat jo. Ha, ha, ha.
Per finalitzar, la Lourdes ens va donar un escrit de l’equip del Servei Local de Català de Castelldefels que deia que les aules es traslladaran el proper trimestre al Centre Cívic Canyars. Com que necessiten un nom per al nou espai, ens demanen propostes. Per equips vam triar quatre o cinc noms, però encara no hi ha res decidit. Properament farem tasques per escollir-ne el més adequat.
En aquest text sortien un pilot de paraules amb dièresi. Per tant, el dimecres vam estudiar quan es posa dièresi i vam tornar a fer repàs dels accents.
Hem fet un resum del resum i hem reduït la teoria al més important. Llavors , cal recordar que:
Les paraules AGUDES s’accentuen
quan acaben en vocal, vocal +s, en/in.
À, í, ú,
Ó normalment tancada (camió)
Compte: això, allò i però
è normalment oberta (cafè)
Compte: futurs com cantaré…
bé, té, després (temps)
tén/cén
Les paraules PLANES s’accentuen
quan NO acaben en vocal, vocal +s, en/in.
À, í, ú,
Ò, è
normalment obertes (bòlit, genèric)
Les paraules ESDRÚIXOLES s’accentuen SEMPRE
À, í, ú,
Ò, è
normalment obertes (nòmina, libèl·lula)
Compte: església, fórmula, tómbola…
Pel que fa a la dièresi, cal recordar:
*Es posa dièresi ¨ per marcar que la “u” sona en les síl· labes, qüe, qüi, güe, güi.
Aigua Aigües
*Es posa també la dièresi per marcar que un diftong es trenca i no es pot accentuar. Els diftongs més habituals en català són els decreixents:
ai, au, ei, eu, oi, ou.
He/roi He/ro/Ï/na
Ve/í Ve/ï/nes
No es posa dièresi en els temps de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + –ir
Conduir, agraint, agrairem, conduiríem.
Després vam jugar a un Kahoot sobre “l’accentuació” en què va guanyar l’equip de “les ulleres”, i vam fer de joglars canviant els signes de puntuació de la cançó que ens va enviar el nostre senyor feudal.
Fins al dilluns!, bon cap de setmana a tothom!
Alba
Bon dia! El acta de la 3a. edició va estar molt divertida. Per començar, varem tenir que fer el ase mai mes ben dit. Es tractava de dir el nostre nom i emetre el soroll que feia un animal que havíem escollit [gos] bub-bub. Tot seguit aviem d’endevinar el animal representat. Això va esser molt divertit, varem airejar-nos.
Ens varem adonar que els sorolls no tenen la mateixa correspondència entre les llengües, mentre un català escolta bub-bub per un gos el castellà escolta guau-guau.
Va ser la introducció per després poder començar a parlar de les síl·labes, els diftongs i els dígrafs.
Mes tard varem començar a parlar dels objectius del curs i els seus apartats. Mentrestant ens sorgia vocabulari.
Conclusió: veiem com el joc ens porta el lloc on tots volem arribar. La ortografia i el lèxic per poder accedir a la famosa proba.
Avui hem començat la classe amb una pregunta que havia escrit el Thadeus a la pissarra
preguntant com es separava el diftong d´aquestes paraules.
Noies i aigua
La resposta era: no/ies i ai/gua
TRIFTONG : 3 vocals en una mateixa síl·laba – VD+VF+VD.
DÍGRAFS : Dues lletres que representen un so.
N´hi ha que se separen com : IX- RR- TZ- L·L- SS- TX- TG- TJ- SC
No es podem separar : LL- NY- QU- IG- GU.
Exemples:
Dígrafs que no podem separar. GU– a-con-se-guir
QU–ro-ques
LL–ca-va-ller
NY–pi-nya
IG–re-buig
Dígrafs que hem de separar. RR–car-ro
SC–as-cen-sor
TX–cot-xe
TG–fet-ge
IX–cai-xa
SS–tas-sa
L·L–til·la
TJ–nat-ja
TZ–set-ze
Després es van formar els grups del dia anterior i es va assignar que cada grup indistintament busqués els accents diacrítics, els accents oberts o els accents tancats.
ACCENTS DIACRÍTICS.
S’anomena diacrític l’accent que s’usa per diferenciar dos mots que s’escriuen igual però que tenen un significat diferent i que, segons la regla general, no n’haurien de dur.
Verbs
sóc (v. ésser) / soc (soca) véns (v. venir) / vens (v. vendre)
és (v. ésser) / es (pronom) vénen (v. venir) / venen (v. vendre)
són (v. ésser) / son (ganes de dormir) té (v. tenir) / te (infusió; nom de la t; pronom)
dóna (v. donar) / dona (sexe femení) sé (v. saber) / se (pronom)
dónes (v. donar) / dones (sexe femení) mòlt (v. moldre) / molt (quantitatiu)
fóra (v. ser) / fora (adverbi)
Noms
bóta (de vi) / bota (calçat) déu (divinitat) / deu (número; font: v. deure)
móra (fruita) / mora (àrab) pèl (vellositat) / pel (contracció)
ós (animal) / os (ossamenta) sòl (terreny) / sol (adjectiu; astre)
nét, néta (parents) / net, neta (adjectiu) ús (acció d’usar) / us (pronom)
mà (extremitat) / ma (possessiu) món (terra) / mon (possessiu)
rés (pregària) / res (cap cosa) séc (plec) / sec (adjectiu; v. seure)
Altres formes
més (quantitatiu) / mes (període de l’any) sí (afirmació) / si (condicional)
bé (riquesa; adverbi) / be (xai) què (pronom tònic) / que (conjunció; pronom àton)
Després i per acabar, la Lourdes ens va demanar a cada grup que escrivíssim la notícia que ens agradaria donar en l´apartat que li corresponia.
Vaig escriure les notes tan ràpid que no entenc la meva pròpia lletra. Per tant, demano perdó si no he escrit el que els companys volien dir.
EDUCACIÓ.
El Govern reprendrà les inversions per a l´educació i posarà fi a les retallades.
CULTURA.
Dia gratuït per apropar-se a la cultura.
ECONOMIA.
L´economia es dispara a Espanya i l’IBEX 35 PASSA AL 3.600.
INTERNACIONAL.
Israelians i palestins signen la pau i es reparteixen el territori.
ESPORTS
Real Madrid i Atletico de Madrid per segon any consecutiu arriben a la final de la Champions League.
He començat la classe corregint l’exercici de la setmana anterior. La Lourdes ens va donar una fotocòpia de la Vanguardia, l’entrevista de la contra titulada “la genuflexió no és una actitud decent”.
S’ havien fet grups i a cada grup havíem de buscar accents diacrítics, diftongs o accentuacions (accent obert i tancat) en el paràgraf que li tocava a cadascú.
Hem corregit els diftongs i els accents diacrítics i, també, s’ha repassat la separació per síl·labes. Primer grup:
Què es un diftong? Són dues vocals en un sol cop de veu, és a dir en una sola síl·laba.
Diftongs creixents
grups:
gua qua
güe qüe
güi qüi
guo quo
2.VD+VF:
• a principi de paraula (iogurt, iode, ioga…)
• entre vocals (cauen, diuen…) Diftons decreixents
VF+VD (au,eu,ou, ai, ei, oi)
VD+VD (ii, uu, ui, iu)
Les vocals fortes són: a, e, o
Les vocals dèbils són: i, u
Accent diacrític:
Les paraules que han sortit al segon grup:
té (verb tenir ) te (pronom)
sóc (verb ser) soc (tronc)
més (quantitat) mes (part de l’any)
què (pronom interrogatiu) que (conjunció)
molt (participi verb moldre) molt (quantitat)
sí (afirmació) si (nota musical o condició)
véns vénen (verb venir) vens venen (verb vendre)
sòl (la terra) sol (astre o adjectiu)
són (verb ser) son (somnolència)
és (verb ser) es (pronom)
En el cas del diacrític és/es, La Lourdes va posar un exemple perquè l’entenguem millor. En cas de dubte, podem traduir-lo al castellà.
El Paco és treballador i tímid (català)
Paco es trabajador y tímido (castellà)
El Paco es dutxa cada dia (català)
Paco se ducha cada día (castellà)
La resta dels grups els corregiran el proper dia.
De deures, s’han de separar per síl·labes aquestes paraules:
Assaig Avui
Defineix Ciència
Això Conèixer
Tendeix Educació
Societat Buit
Subsistència Així
Cria Instrucció
Per últim, hem de fer la sol•licitud que ens va donar la Lourdes a la prova.
Moltes gràcies, Lourdes!
Fins dimarts,
Encarni
Hem començat la classe treballant amb uns diaris que ha portat la Lourdes. Ens hem col•locat en grups de 4 (més o menys) i hem hagut d’escriure les seccions que hem trobat a cada diari. Entre les més importants hem trobat les següents:
1. Portada
2. Editorial
3. Internacional
4. Política
5. Opinió (col•laboradors i lectors)
6. Tendències
7. Viure (successos, salut, local, societat, encreuats, televisió, temps i horòscop)
8. Necrològiques
9. Cultura
10. Cartellera
11. Esports
12. Classificats
13. Economia
14. Contraportada
Hi havia altres denominacions segons el diari consultat, però tenien molta semblança amb les anteriorment esmentades.
Després un per un hem escollit una secció preferida i ens hem tornat a agrupar segons aquesta selecció per escollir una article i analitzar les paraules que contenen dues o més vocals juntes. En el cas del nostre grup la selecció de paraules era sobre un article d’economia i les paraules trobades son les següents:
Un cop cada grup ha acabat de fer la seva selecció de paraules, la Lourdes ens ha escrit les regles corresponents a la formació del diftong:
Diftong creixent: quan una vocal dèbil ( i, u ) va seguida d’una vocal forta ( a, e, o ). Formaran diftong en els següents casos:
• a principi de paraula
• entre vocals
• en els següents grups: qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, güo.
Diftong decreixent: quan una vocal forta ( a,e,o ) va seguida d’una vocal dèbil ( i,u ): ai, ei oi, au, eu, ou. També formaran diftong en el cas que hi hagi 2 vocals dèbils juntes: iu, ui, ii, uu.
En cas de trobar dues vocals juntes en una paraula i que no es compleixin cap de les condicions anteriors direm que aquestes vocals formen un hiat.
Finalment hem fet un exercici de separació de síl•labes en el cas de presència de diftong.
Separar les síl•labes de les següents paraules amb diftong o hiat:
llenguatge: llen-guat-ge (diftong creixent: gua )
teatre: te-a-tre (hiat: dues vocals fortes no formen diftong)
cantautor: can-tau-tor (diftong decreixent: au)
Galícia: Ga-lí-ci-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
família: fa-mi-li-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
història: his-tò-ri-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
Núria: Nú-ri-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
Maria: Ma-ri-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
estudiant: es-tu-di-ant (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
qüestions: qües-ti-ons (diftong creixent: qüe i hiat entre la i-o, perquè no és a principi de mot ni entre vocals)
reestructuració: re-es-truc-tu-ra-ci-ó (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
inclouen: in-clo-uen (diftong creixent: -ue, amb la vocal dèbil -u entre vocals, la o i la e)
ataquen: a-ta-quen (hiat: perquè no porta la dièresi sobre la -u)
estudiants: es-tu-di-ants (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
déu: déu (diftong decreixent de la forma -eu)( en castellà: dios)
deu: deu (diftong decreixent de la forma -eu)( en castellà: diez)
conflictius: con-flic-tius (diftong decreixent de la forma -iu)
paciència: pa-ci-èn-ci-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot, tant entre -iè com entre -ia)
iode: io-de (diftong creixent: -io a principi de mot)
iaia: ia-ia (diftong creixent a principi de mot -ia, i diftong creixent entre vocals -ia). En aquesta paraula hi ha dos diftongs.
Ahir vam començar la sessió coneixent les noves companyes: l’Encarni i la Marisa. Benvingudes! A continuació, vam repassar el que vam fer dimarts passat, vam corregir els deures i vam revisar les dues notes que quedaven.
Tot seguit vam fer una cursa per ajudar el Paco a preparar-se per a la marató. 😉 Així doncs, vau haver de classificar unes frases segons el seu ús. Les guanyadores van ser la Lara, la Lena i la Nao. El resultat va ser aquest.
Després vam veure alguns exemples d’invitacions i vam fer un exercici de frases fetes que era una mica difícil. Un cop vam comentar l’estructura d’una invitació, en vau fer una en grups. La podeu penjar com a comentari en aquesta entrada?
Finalment, recordeu que de deures hem dit de fer els exercicis 3 (apartat diftongs) i 1 i 2 (apartat funció consonàntica).
Ahir, com ja és tradició, vam començar la sessió recordant què havíem fet la setmana passada: nota, punts, comes i dígrafs. Déu n’hi do… A més, és clar de triar data, lloc i hora per a la festa final de curs.
A continuació, vam revisar les notes que vau escriure a la Dilcia, l’Enrique i la tere per avisar-los de la data, el lloc i l’hora que havíem triat. Si no vau venir, aquestes són les notes: notes x revisar Com que no les vam acabar, vam dir que demà comentarem les 2 últimes. Ah! Recordeu que hi ha una alumna que ja ha aprovat el curs 😉 La Corina va detectar un error a la nota desordenada de la setmana passada. Glups! Vaig confondre veure i beure. Disculpeu.
Veure (de visió)
Beure (de begudes)
A més, la revisió de les notes ens va permetre inaugurar la llista d’accents diacrítics. Així, vam comentar aquests casos:
més (quantitat) / mes (part de l’any)
Tinc gana. Vull més sopa.
La festa de final de trimestre serà el mes de març.
què (=quina cosa) / que (conjunció)
Què vols? Què has dit?
M’agrada que siguis puntual.
Vam continuar preparant la festa i vam fer la llista de les coses que necessitarem perquè la festa sigui tot un èxit. Aquí la teniu.
A continuació us vaig demanar que intentéssim separar les paraules anteriors per síl·labes.
Hi ha algunes paraules que ens van costar una mica. Les recordeu? Truita, aigua, escombraries, fuet i taula. Si ens van costar és perquè hi havia 2 vocals en contacte. Per tant, vam comentar què és un diftong i quins diftongs hi ha en català.
Vam acabar la sessió fent els exercicis 1 i 2 de l’apartat dedicat als diftongs del llibre. Demà corregirem l’exercici 2 perquè ahir no vam tenir temps de fer-ho.
Avui hem començat la sessió jugant a les frases fetes. En què ha consistit el joc? Per parelles heu hagut d’explicar unes frases fetes al vostre company per tal que les endevinés. Una mica difícil, oi?
A continuació, hem repassat el que vam fer la setmana passada. Per fer-ho la Sybille i el Fran ens han llegit l’entrada del dietari. Hem recordat què és un dígraf, què és un diftong i quins diftongs hi ha. Per practicar una mica més, hem separat per síl·labes algunes paraules. Després d’aquest exercici, crec que el Juan recordarà que la dobla erra se separa. 😉 Hi ha hagut algunes paraules que ens han costat una mica: ciència, situació, història…
Finalment, hem continuat treballant la invitació. Hem recordat com ha de ser una invitació i quina informació ha de contenir:
1) qui convida
2) a què convida
3) quan serà l’acte
4) on serà l’acte
5) com es pot contactar amb l’organitzador
6) si cal dur res
Hem passat la prova del cotó a les invitacions que vam començar la setmana passada. Us he demanat que les pengeu com a comentari en aquesta entrada i, a més, que apunteu quines paraules porten accent i que les separeu per síl·labes. Quina feinada… Som-hi?
Avui hem començant la sessió repassant el que vam fer l’altre dia. Hem separat per síl·labes unes paraules i ho heu fet molt bé. Felicitats! A continuació, hem explicat què és un diftong i els diftongs decreixents. Ho recordeu?
Per practicar, hem afegit la truita, la fruita i algunes paraules més per separar-les i també ha anat molt bé. Oi que sí? Eren aquestes:
A la segona part de la classe, hem treballat les invitacions. Hem vist algunes expressions que no coneixíem (de gom a gom, en un tres i no res, fer-la petar…) i hem decidit que una invitació havia de contenir aquests elements:
qui convida
a què convida
on es fa l’activitat
quan es fa l’activitat
com podem contactar amb la persona que escriu la invitació
si cal dur alguna cosa
Doncs bé, ara és l’hora de fer la prova del cotó amb les vostres invitacions. Deixeu-les en un comentari i així les podrem llegir totes. Pel que fa a la festa, em temo que l’haurem d’endarrerir. Dijous ja en parlarem.
