obra de M. Eugenia
Castelldefels, 29 de novembre de 2018
Estimat Juli,
Primerament t’escric aquesta carta per contar-te la tristor que porto a dins. La meva ànima té una angoixa que no em deixa viure. Penso com serien de feliços els tres, si ell s’adonés que m’estima. Jo seria feliç en qualsevol lloc, tant en la torre com en una cova, sempre que m’estimés. El veig amb tanta tristor, neguit, que a vegades no sé què li passa, es troba tan desgraciat, no aprecia el que li ha donat la vida.
A més, et diré que només em fa il·lusió les classes de català amb en Jaume. Faig dues vegades a la setmana els dimarts i dijous. Anar cada dos dies a classe, em dona esperances que algun dia tot canviarà i en Lluís m’estimarà. Aquestes classes es fan a la carnisseria, a baix, al soterrani, on també es parlen de temes filosòfics, polítics i socials. Hem de tenir cura perquè són clandestines i ens poden descobrir.
En segon lloc, t’explicaré el que hem fet avui. Com sempre, en Jaume pregunta als alumnes sobre la sessió anterior per recordar el que havíem fet. Cada u ha dit el que li semblava millor i el que recordava més. A vegades, ens costa recordar el que hem fet en la sessió anterior, perquè tenim els pensaments en altres llocs, sobretot a la guerra, a la falta de racionaments i com aconseguir els cupons per la cartilla d’aliments.
En tercer lloc, en Jaume comença presentant els objectius de la dissetena sessió a l’ordinador de què farem avui, dia vint-i-nou de novembre, a classe. Primer, revisarem l’acta; segon, haurem de saber aplicar els pronoms de relatiu; tercer, cohesionarem les diferents idees clau d’un paràgraf; quart, experimentarem un pilotatge. Ens explica el joc del tretzè cupó que inclou el cupó de bacallà i el cupó de la ració de carn. El nostre lema és: hi juguem? Revisem? L’hem guanyat!
Més tard, ens posa en grups de dos. Reparteix trossos de l’acta anterior a cadascú per revisar-la. Després, la posem en comú entre el grup i quan ens toca la nostra part li diem les faltes que hem trobat. Sobretot hem descobert que hi faltaven algunes comes, que calia posar-hi algun punt, que havíem d’apostrofar la preposició de amb la paraula que comença per vocal, canviar algunes paraules per unes altres, etc.
Més endavant, en Jaume ha repartit el cupó de bacallà a la Puri per fer l’acta, que hem revisat de la sessió anterior. També ha donat a tots els alumnes el cupó de pa, un altre que ens devia i el cupó de llet condensada, i que són difícils d’aconseguir. Val la pena dir-te, Juli, que en Jaume aconsegueix els cupons per mitjà del meu germà Llibert, perquè té una bona posició en aquesta guerra i pot treure’ls sense cap repercussió. A nosaltres ens ve molt bé, perquè així podem omplir la cartilla de racionament més aviat.
Després, el professor ens ha repartit uns exercicis per unir dues frases i ens ha dit:”Observeu les oracions i què hi veieu?” Nosaltres diem que hi ha dues frases i que hem d’unir-les amb un pronom de relatiu. En algunes frases es repeteix una paraula i hem de substituir-la per un pronom relatiu. Si es refereix a persones, posarem qui. Si el que va entre comes, es pot posar també el qual, la qual, els quals o les quals. El pronom on es posa quan es refereix a lloc. També podem posar de la qual i de què .Si porta preposició, hem de mantenir-la. També podem unir les frases per a la qual cosa. relatius
En relació amb els pronoms, en Jaume també ens ha ensenyat un vídeo, fet per companys d’una altra classe, sobre els pronoms de relatiu, d’una durada d’un minut. Hi han comès una errada i ens ha animat a descobrir-la. Jo l’he vist i penso que no és correcte com diu el vídeo la qual cosa que sinó la qual cosa no es posa el que, perquè la qual cosa ja seria el pronom.
A continuació, en Jaume ens ha mostrat el joc. Ens ha demanat aixecar-nos de la cadira i posar-nos en qualsevol lloc de la classe. El joc consisteix a fer el que ens indica el líder. Quan ens avisi, hem de tornar al lloc. Qui ho faci primer, guanya el rol de líder.
Primer, ha començat en Jaume amb l’ordre de moure’ns per la classe fent el que vulguem cadascú. Uns movien els braços, altres es tocaven el cap, etc. Després, ens ha dit de tornar al lloc i el primer que ha tornat ha estat el líder. Ens ha demanat que saltéssim amb peus junts. Un altre ens ha demanat caminar a quatre grapes.
Una altra vegada, en Jaume ens ha demanat de posar-nos en filera per proximitat al centre des de casa nostra. Després, ha agafat de tres en tres persones formant grups per fer l’activitat. Havíem d’ordenar els sis punts de les idees principals de l’article d’opinió que vam fer el dimarts, dia vint-i-set. Abans, ens ha posat a l’ordinador l’article d’opinió i ell l’ha llegit. Tot seguit hem ordenat les idees. El punt tres és la primera, el quart és la segona, el cinc és la tercera, el segon és la quarta, l’u és la cinquena i el sis és la sisena idea. Hem suat una mica per trobar l’ordre adequat, però al final ens n’ hem sortit.
Després, ens ha demanat unir les idees per resumir l’article Paga la pena entrevistar el diable? Hem hagut d’ajuntar amb connectors els sis paràgrafs, mantenint les idees, però hem d’escriure’l amb les nostres paraules i que siguin les més adequades per al text. Ens ha dit que recolliria un resum per grup.
Cal dir que ha repartit les cartes entre els companys per fer l’acta de la sessió d’avui i m’ha tocat a mi el comodí, així que he de fer-la per al pròxim dia.
Abans d’acabar, ens ha explicat que hem de contestar una prova pilot que per fer una valoració de nivell i ens ha tocat fer-la a nosaltres, que som el nivell C2. Aquesta prova és individual, on cada u té uns codis. Per entrar-hi, ens demanarà el número de sessió, codi d’identificació i més tard d’introduir el codi del paquet d’exercicis. Són exercicis que hem d’omplir.
Finalment, ens hem quedat més estona perquè en Jaume ens ha repartit aquestes referències individualment. A veure si ens en sortim! Ens ha demanat posar una piulada a Twitter, amb les etiquetes # c2cast18 #pilotatge, si ho hem aconseguit fer. Només per als que hem assistit a la sessió. Hem de connectar-nos a l’enllaç i, després d’entrar-hi, ens demanarà els codis que anteriorment he mencionat. I amb tot això, ja ho hem aconseguit, l’enhorabona! Haig de dir-te, Juli, que aquesta informació és secreta i no pot arribar a mans de l’enemic. Per tant, no ha de sortir a la llum i ha de quedar entre nosaltres dos, perquè ens poden afusellar.
Ara sí, m’acomiado de tu, Juli. Desitjo que arribi el dia d’escriure’t una altra vegada per explicar-te com em sento i el que faig en aquests dies tan tristos. Només m’alegra rebre les teves cartes plenes dels teus pensaments tan retorçats i donar-me ànim per tirar endavant.
Fins aviat,
Trini
Article complet
