Suficiència 1: La Llàntia de Diògenes
La Llàntia de Diògenes és una entitat promotora de la convivència ciutadana a la localitat que edita mensualment un full divulgatiu amb el mateix nom per fomentar la difusió i la coneixença de vides singulars locals.
Aquí teniu, doncs, la presentació de set personatges amb una vida exemplar.
Segui llegint…
___________________________________________________________
UNA VIDA DE SACRIFICI
Un reconeixement a la dedicació
Angeleta Margarit neix l’any 1920. Als 10 anys es queda òrfena de mare i ha de tenir cura dels seus tres germans petits i del seu pare, fet que li canvia la vida. No pot acabar l’escola i es casa als 20 anys.
Després de fer grans els fills, comença a estudiar magisteri i l’any 2001 acaba la carrera, cinc anys després d’haver-la iniciat. Aleshores es desplaça a Romania per adoptar una nena i comença la seva tasca humanitària, que consisteix a ajudar la gent gran.
Als 90 anys encara ajuda voluntàriament la gent gran a llegir i escriure. Per aquest motiu va rebre un homenatge el mes d’abril del 2008 amb la presència de Jordi Pujol.
Tot per als altres
Conec l’Angeleta perquè s’ocupa, amb molt d’amor, de la meva àvia a la residència des de fa un parell d’anys. L’Angeleta, que practica com ningú l’empatia, fa honor al seu nom i és l’àngel de la guarda de molta gent.
En un món sense sentiments i individualista, ella representa l’excepció: és l’encarnació de l’altruisme. N’hauríem, per tant, de prendre exemple perquè ha nascut per ajudar i és una ferma defensora de la família, que considera el valor més important, ja que és l’inici del final de l’egoisme personal.
Agustí, Fina, Maite i Anna. Abril 2008 (adaptació)
___________________________________________________________
Un cantautor altruista i lluitador
Joan Lumière va néixer el 1943 a Barcelona. De pares catalans. Amb només 16 anys se’n va anar a Rússia a estudiar música, per la qual sentia vertadera passió i va destacar en l’instrument de la guitarra.
Sempre ha sigut un defensor de la llibertat i per això va fer moltes cançons protestant contra la guerra. Amb aquestes cançons es va fer molt famós com a cantautor i va arribar a guanyar el Premi Nobel de la Pau.
Actualment està escrivint les seves memòries, col·labora amb cantautors joves i realitza espectacles en benefici de la gent necessitada.
Un defensor de la llibertat
Joan Lumière ha destacat per la seva gran carrera musical, però també per ser un gran defensor de la llibertat i altruista amb els necessitats. Tant és així que ha realitzat nombrosos espectacles benèfics.
Hem de seguir els seus passos en la defensa de la llibertat.
Maria, Mirta i Nara
____________________________________________________________
La vida d’una gran lluitadora
Vinyet Aiguader va néixer a Sitges l’any 1932 en el si d’una família anomenada en aquella època “d’idees”. Va passar l’etapa de la seva infància a la seva vila natal, on sempre va destacar per caràcter cordial i afable amb els seus amics i companys.
Per motius polítics va marxar a estudiar medicina als Estats Units. A part de continuar amb el seu caràcter cordial i solidari, els estius els passava a Nicaragua amb uns companys d’universitat, col·laborant en diferents catàstrofes del país: una molt important va ser l’epidèmia de còlera en la qual se li va concedir una menció honorífica.
Va retornar a Catalunya i va treballar a l’Hospital de Bellvitge. Actualment està jubilada i dedica la seva vida, com sempre, a ajudar els altres, però sobretot els més desafortunats residents a Sitges: els immigrants.
Solidaritat
Vinyet Aiguadé ha sigut sempre una persona valenta, ja que ha lluitat davant les adversitats per aconseguir el que volia: dedicar-se plenament a l’atenció dels malalts, sigui quina sigui la seva condició social. És per això que la seva vida té molts elements importants per imitar, com el respecte a les persones que ens envolten, encara que no pensin com nosaltres.
José Miguel, Sarai, Ana i Dolors
___________________________________________________________
Una vida entregada als altres
Manel Grau és un metge català, nascut a Calafell el 1970. Prové d’una família humil i treballadora. Va acabar els seus estudis universitaris a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Acabats els seus estudis es va interessar en projectes solidaris. Els seus començaments van ser els viatges al Tercer Món, on va conèixer la seva dona, una metgessa de nacionalitat mexicana. Junts han creat la seva pròpia ONG, que va dirigida a ajudar les persones desafavorides de Chiapas, a Mèxic.
Actualment estan implicats en nous projectes, que aniran dirigits a pobles de l’Àfrica.
Un home de reptes
Manel Grau destaca per la seva humanitat. Sempre es preocupa per les persones del seu voltant i ajuda els altres en tot el que li demanen.
Té un caràcter alegre i positiu, que fa que afronti tots els reptes i problemes amb optimisme. Mai es dóna per vençut i lluita fins que aconsegueix el seu objectiu. La seva principal qualitat és la generositat, dóna tot el que té i més, amb una dedicació total als altres.
Hem d’aprendre molt d’en Manel i ser més solidaris, especialment en aquests moments difícils, quan molta gent del nostre voltant està necessitant ajuda.
Mireya, Elena, Pilar i Marta
___________________________________________________________
L’home somiador
Lucien Picamil va néixer a França, però de petit el van portar a viure al Marroc. De jovenet jugava a rugbi i sortia amb una noia que es va quedar embarassada d’ell per poder casar-s’hi. Amb ella va tenir tres fills i quan encara eren petits van tornar a viure a França.
Però ell tenia un somni i quan els fills van ser grans se’n va anar per poder complir-lo. Amb quaranta-cinc anys va fer la volta al món amb un veler. A la seva tornada es va quedar a viure a Castelldefels on es va enamorar d’una noia molt més jove que ell i se’n van anar a viure junts.
Però al Lucien li feia molta pena que la noia estigués amb un home tan gran i la va deixar. Va tornar a França i va morir sol. El Lucien era una persona molt estimada per tothom.
La generositat personificada
Lucien Picamil era un home que feia servir la seva saviesa i experiència per ajudar la gent sense rebre res a canci. Era avenurer i sobretot no era gens materialista, ja que el seu únic tresor era el seu veler. Tot això sempre amb un somriure i bones paraules per a tothom.
En resum, hem de ser generosos i potser no tan materialistes.
Rita, Vanina i Abel
___________________________________________________________
Una calafellenca admirable
Maria Figueres i Solís na néixer a Calafell un 15 d’agost de 1960. Filla de Josep Figueres i Maria Solís. Va passar la seva infantesa amb el seu germà petit Joan al seu poble natal. De família humil i pescadora, va haver de combinar els estudis amb la feina de teixidora. L’any 1984 es va doctorar en l’especialitat de cirurgia. La seva gran afició a la pintura la va empènyer a fer també la llicenciatura de Belles Arts, que va acabar l’any 1987.
La seva joventut va estar marcada pels estudis i el treball. No va tenir gaire sort en l’amor i l’any 1990 va adoptar la Paula, una nena xinesa de 2 anys que, com ella diu, ho és tot a la seva vida.
L’any 1995 va fer una exposició de quadres per moltes ciutats d’Europa, com París, Roma, Berlín… La temàtica dels quadres sempre és la mateixa: imatges del seu poble, par així fer-li promoció i donar-lo a conèixer.
Actualment viu a Sierra Leone, on va arribar el 3 de juliol de 2005, amb Metges sense Fronteres, i veient la falta que hi feia s’hi va quedar a viure.
Amb la força del treball
Maria Figueres i Solís és una dona que sap el que vol i el que no vol, tant pel que fa a la seva feina de cirurgiana plàstica, com també a les seves aficions i relacions personals. És perseverant, solidària i amable amb la gent que l’envolta i acompanya en el seu dia a dia. Tot aquest reguitzell de qualitats l’ajuden en el seu tarannà dinàmic i emprenedor.
És recomanable per a tots i totes el seu caràcter lluitador infatigable i a la vegada la seva força de voluntat.
Teresa, Òscar i Franc
___________________________________________________________
Ana de Castella
Ana González de Castillo (1939) neix a Castella la tercera de quatre germans, en el si d’una família humil. L’educació forta de casa i el fet de perdre els pares sent jove fa que marxi del seu poble, deixant enrere l’entorn, per dedicar-se a la beneficència. No es casa mai ni forma una família, i es fa monja. Encara essent jove aconsegueix el Premi Nobel de la Pau i adopta el nom d’Ana de Castella. Aleshores viatja a Cambodja i allà forma una fundació per als més desafavorits i diversos hospitals.
Quan arriba a la plenitud de la seva maduresa es dedica a assessorar la joventut de la seva congregació i viatja per tot el món, fomentant la importantíssima solidaritat.
El 2005 té un atac de cor que la manté distanciada de la seva activitat solidària.
Missionera de la pau
Ana de Castella és una persona singular perquè ha sacrificat la seva vida personal per dedicar-se als altres. No ha disposat de béns materials, ja que tot ho ha donat per aconseguir el seu ideal: la igualtat i la justícia humana.
La principal qualitat d’aquesta dona és la seva generositat i dedicació als més desfavorits: nens abandonats, malalts, pobres, indigents, moribunds… Ha destacat per la seva gran humanitat i compromís social amb els problemes derivats del sistema capitalista. En les seves intervencions públiques ha fomentat la solidaritat com un bé social imprescindible per arribar a un sistema just i igualitari.
Paqui, Cristina i Esther
___________________________________________________________
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.