Clarícies de la frase feta tocar el dos
Entre tants interessos que el llenguatge ens pot arribar a suscitar, per a mi el de voler saber l’origen de tal o tal altra expressió o frase feta no ha ocupat precisament l’últim lloc de la llista.
Per la meva experiència d’estudi i de professió, he comprovat que l’estranyesa popular davant quina deu ser la procedència de la frase feta tocar el dos es pot considerar notable, si no fins i tot típica. Que si ve de “tocar el dors del(s) cavall(s) d’un carruatge per arrencar”, que era fuetejar el dors dels cavalls per deixondir-los abans de partir i representava l’avís de partida imminent per als viatgers; que si té a veure amb el número dos…
Si passem a l’àmbit acadèmic, Joan Coromines, al seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (a l’entrada dors), ens diu que pensa que segurament Manuel de Montoliu tenia raó quan va indicar que la nostra frase no és més que una forma alterada de la idea que els francesos expressen per tourner le dos; però després de parlar de com es podia passar del dos francès al nostre dos, creu que és més difícil explicar el pas de tourner a tocar, i continua amb una complicada hipòtesi d’encreuament i transformacions per explicar aquest pas. Afegeix que en castellà andalús diuen tomar el dos per tocar el dos, fet que creu degut a un ja antic manlleu del català.
L’altre dia remenava el Diccionari francès-català d’Enciclopèdia Catalana per aclarir el significat d’unes paraules i expressions d’un llibre que llegia i, cercant aclarir què volia dir una frase feta amb el verb piquer que em vaig trobar, em va venir a la vista a l’entrada piquer la subentrada piquer des deux, de la qual el diccionari donava l’equivalència catalana esperonar (un cavall) (en l’ús transitiu del verb). I a l’acte una mena de sensació d’eureka em va recórrer agradablement el cervell. Altres fonts, com el Diccionari francès-català dels d’El Trabucaire, de Catalunya Nord, alguna d’internet i el Petit Robert, em van confirmar l’expressió, la seva traducció a la nostra llengua i em van fornir alguna altra informació.
En el seu sentit recte, piquer des deux vol dir ‘esperonar (piquer) [un cavall] amb els dos [esperons] (des deux [éperons])’. En francès la frase vol dir ‘esperonar un cavall amb els dos esperons per arrencar a cavalcar de pressa’, ‘per sortir corrents’. I, com ja he dit més amunt, el seu sentit figurat és ‘marxar de seguida’, o sigui tocar el dos. També he pogut saber que és una expressió informal desueta, en francès. En català, tocar el dos és també informal, popular, i, a banda de simplement ‘marxar’, té el matís de fer-ho ‘immediatament, peremptòriament’ ( i si no veieu clar aquest matís preneu la variant Toca el dos, que el tres ja és fora!).
Queda per establir, és clar, com es relacionarien l’una amb l’altra piquer des deux i tocar el dos en tots els altres plans. També em pregunto si és que en català en un principi va ser —paral·lelament al francès— tocar els dos*, com semblaria lògic esperar, i si és que després per influència de dos interpretat com a xifra (singular) o/i per relaxació popular vam passar de els* a el.
I, encara que no ho crec, perdoneu-me si al capdavall resultés que he pecat per no tenir constància d’altres conclusions o hipòtesis al respecte de la nostra frase feta d’avui. Encara que segurament poc, em sabria greu haver-vos fet malaguanyar el vostre temps. Esperem que es pugui dir que, un cop més l’atzar juga de vegades un paper fonamental.
Xavier Pedregosa García
Barcelona, 23 de gener de 2018
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.