De la civada i de l’avena
De la civada i de l’avena
Preocupats per l’alimentació i la salut, i a redós dels incessants avenços científics, actualment està començant a estendre’s pel centre de la nostra ciutat el fet que les cafeteries serveixin begudes per barrejar amb el cafè per fer tallats i cafès amb llet, altres que la tradicional llet de vaca, ja sigui sencera, semidescremada, descremada del tot, o sense lactosa. Es tracta de productes que també anomenem llet pel fenomen lingüístic normal de l’analogia i de l’extensió de significat: llet d’ametlles, llet d’arròs, llet de coco i llet “d’avena” (les cometes són meves), denominacions que llegim en rètols escrits a mà i col·locats al darrere del taulell dels establiments.
Però, deixant de banda l’aspecte nutricional del fenomen, el que aquí m’interessa tractar és una qüestió que cau en el camp de la lingüística, o, més ben dit, de la sociolingüística. Per posar en català una d’aquestes begudes substitutòries de la llet de vaca, concretament la que en castellà es diu leche de avena, a tots els establiments en què he comprovat que l’oferien en la nostra llengua he vist que han triat llet “d’avena” (fixeu-vos que més amunt ja he posat aquesta denominació entre cometes). El que passa és que l’única forma general d’anomenar aquesta planta i el seu gra en català central, que és el la variant que parlem a Barcelona, és i ha sigut sempre civada, i per tant llet de civada. Avena no ha sigut mai la denominació d’aquest producte en aquesta part del país; fins al punt que s’havia considerat —també a tort— com un barbarisme per la correcta civada. Per poc que busquem en les obres de consulta trobarem, per exemple, que avena “s’és perduda gairebé del tot en la nostra llengua viva; no es conserva sinó a la part meridional de Catalunya i en el regne de València” (Diccionari català-valencià-balear, al seu article avena).
El primer i principal problema que tenim és que, segurament, per comptes de posar directament en català els rètols anunciadors del producte, es tradueix al nostre idioma “subsidiari” la forma del castellà “primer i normal”. Però no només això, sinó que, si molt convé, qui s’ocupa de la traducció agafa el diccionari d’equivalències castellà-català i veu que el terme castellà avena, traduït, tant pot ser civada com avena; l’obra no li proporciona cap altra informació d’ús. I “uf!, salvats!; què hauria passat si haguéssim hagut de posar civada sense cap altra possibilitat?; posant-hi avena, que també és correcte, l’entendrà tothom i avall que fa baixada, sense problemes ni complicacions; no fos cas!”. Encara sort que amb arròs, coco, soja i ametlla no hi ha conflicte i la forma normal catalana ja s’entén perfectament; bé, amb ametlla potser no tant, eh?…
Xavier Pedregosa García
Barcelona, juny de 2015
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.