Connectats a Sant Andreu

L´obra de Ramon Casas, és d´estil impressionisme-modernisme. En ella observem la lluminositat del fons del pati amb contrast de la suau penombra on es troben els dos personatges.Tota ella dóna una clara sensació de pau i relaxament.
L´obra de Salvador Dalí és d´estil surrealiste amb clares referències Freudianes .Ens trobem davant d´una escena onírica, on les figures dels animals tenen un gran sentit representatiu, donant a l´obra una sensació d´agressivitat.

El quadre de Ramon Casas, té uns colors difuminats i suaus, amb poca llum. Crec que pot ser una escena quotidiana que passa molt sovint, és molt realista, d’una parella prenent un cafetó relaxadament, per la forma que està (sentat) segut l’home a la cadira.
En canvi, el quadre de Dalí, és tot el contrari, té colors vius com els grocs dels tigres o el vermell del peix, té molta lluminositat i és surrealista, tant pel paisatge del mar amb les pedres llises i amb la noia estirada prenen el sol, com per l’acció dels animals que mentre un peix s’està menjant un tigre, el tigre és vol menjar a la noia, tanmateix, l’altre tigre ataca a la noia amb una escopeta i al fons hi ha un elefant amb les potes llargues i primes.

L’escriptora ha expressat amb tota mena de detalls l’ambient d’aquest paratge de gran bellesa, la meva impressió és que ha relacionat paisatge i sentiments dels personatges: la boira que oculta la Plana de Vic amb el fet (de tenir que) d’haver d’escriure d’amagat, amb els secrets amorosos. Els boscos i cingles amb la fortalesa i coratge de les protagonistes, principalment de la Tònia.

Com elements paisatgístics destacaria: la boira que llepa la gran cinglera dóna un encant especial i transmet tranquil•litat. La impressionant vista panoràmica des dels cims, boscos , prats i camps de conreu.

La vila descrita a la novel.la es podria ubicar en la comarca de l’Osona, en pobles com L’Esquirol-Santa Maria de Corcó o Cantonigròs.

Els elements paisatgistics més destacables són : la descripció de l’espectacularitat dels cingles i parets; l’efecte que produeix la boira quan cubreix tota la plana; i per últim,els canvis de la natura amb l’arribada de les estacions: la neu de l’hivern, el verdor i el renéixer de la primavera, la llum de l’estiu i la gamma de colors de la tardor.

El poble podria ser qualsevol de les petites poblacions que hi ha a la zona del Collsacabra: Sta Maria del Corcó, Rupit, Cantonigrós, etc.

A la unitat 2 del llibre (p. 34) vau preparar un comentari sobre dos quadres: Interior o l’aire lliure de Ramon Casas i Flight of bee de Salvador Dalí. Havíeu d’observar: color, estil, realisme, llum, expressivitat, etc. Es tractava de fer una descripció d’aspectes objectius però que també podia incloure emocions i sensacions que ens aportava el quadre.
Les ressenyes de lloc inclouen enumeracions d’aquestes observacions i judicis sobre els principals trets d’un lloc, i també poden incloure descripcions sobre persones i animals, etc.

A continuació teniu dos paràgrafs dels dos llibres que llegim a classe: La nevada del cucut p. 29 i Carretera secundària p. 13 i 15, que descriuen respectivament l’entorn de cada història:
1. “Hi ha sensacions que no es poden descriure perquè són només sensacions. Sí que es pot saber, però, si la sensació és bona o és dolenta, si n’ha quedat o no un bon regust. […] La Lali s’embadocava amb el quadre, i havia dit als seus pares que aquell poble que hi havia dibuixat era molt bonic, i que hi nevava i també era molt bonic. I com que la nena no deixava de parlar del poble del quadre, els seus pares al final s’hi van posar al davant a estudiar-lo des de totes les perspectives possibles. El pare deia, jo no hi veig res, per a mi és un quadre abstracte. Per a mi també, deia la mare fent els ulls petits per mirar de veure-hi millor, és aquesta nena que té molta imaginació. Li esvalotava una mica els cabells i la deixava sola, un cop més davant d’aquella imatge.”

2. “La llegenda de Malzinelles, que el seu pare li va explicar més d’una vegada, conta que una bèstia ferotge assetjava els vilatans. Com si fos un dimoni esmunyedís, l’animal era vist un dia aquí i l’altre allà, sempre per la contrada però sempre en indrets ben diferents: en una clariana o a prop d’una font, pel camí de Vallfranca o d’anada i tornada de qualsevol mas. La lloba terrible, o el que fos aquell mal diable, s’enduia quan volia una criatura esgarriada o un ancià desprevingut. Fins i tot uns quants adults fornits i armats havien caigut sota les urpes del monstre. […] …, aquell home I aquell gos encara corren mentre que els altres es van quedar al poble per sempre, hi van tenir fills i néts que van créixer sense témer el bosc ni la nit i per això a la plaça de la vila hi ha una placa de cerámica que repeteix el final de la cançó que ballen al pic de l’estiu: “A Malzinelles, qui hi és s’hi queda i qui se’n va encara corre”.”

a) Quina ha estat la teva visió general (impressió personal) del lloc on succeïa el relat?
b) Quins elements paisatgístics en destacaries?
c) Podries ubicar en una población real la vila descrita a la novel•la?

El llibre: Les roques i el mar, el blau és de l’escriptor Salvador Espriu, publicat l’any 1981.

Jo diria que és d´estil directe, la Lali reprodueix el que li explica el seu pare. També diria que hi falta puntuació.

He llegit aquest llibre i m’ha agradat molt. Un homenatge a totes les dones que d’una manera o altra han de buscar sortides per continuar creixent com a persones tot i els obstacles que, simplement per ser dones, ens trobem a la vida.