Lectures de classe. Curs S1-555. Carretera secundària
Carretera secundària
Joan Carreras
Ed. Proa. Barcelona, 2012
El protagonista de Carretera secundària, Jonàs Moll passa un cap de setmana a casa del seu pare, a Malzinelles. No és una trobada com tantes altres: hi ha alguna cosa que la fa especial. Potser és el fet que el pare mateix ha demanat al Jonàs que hi vagi, potser és la presència d’un veí inquietant, potser la minyona que no diu el que sap, potser els alemanys que escenifiquen la caiguda del mur de Berlín al jardí del costat… En aquella casa del poble de Malzinelles res no és ben bé el que sembla.
El protagonista de la novel·la en Jonas veu com al seu pare li queda poc temps de vida. El lector coneixerà al principi la relació entre tots dos. Una relació entre pare i fill que no compta amb gaire comunicació… És un tema universal, la mort dels pares i la nostra capacitat per afrontar l’abisme que s’obre davant nostre quan arriba el moment, perquè ja no hi ha res més entre nosaltres mateixos i el final i perquè perdem la referència fonamental.
Joan Carreras (Barcelona, 1962) es va estrenar com a escriptor a principis del noranta amb dos reculls de contes publicats a Quaderns Crema: Les oques van descalces i La Bassa del gripau. A continuació, ha publicat les novel·les La gran nevada (1998), Qui va matar el Floquet de Neu (2003) i L’home d’origami (2009).
Per saber-ne més:
http://www.janquim.cat/novel%C2%B7la/carretera-secundaria/
https://www.facebook.com/CarreteraSecundaria
21 comentaris
Mª Ascension
26 febr. 13
19:09 #
1-Penso que és un lloc obert però perdut entre muntanyes amb dificultat per accedir al poble i que encara conserva l’encant del temps passat i s’expliquen les misterioses antigues llegendes sobre monstres i bèsties.
2-Abans d’entrar al poble s’hi desplega una plana amb arbres de roure i un territori de boscos i camins de terra, després a la plaça de la villa hi ha una placa de ceràmica que diu “a Malzanilles, qui hi és s’hi queda i qui se’n va encara corre”.
3-Em recorda a un poble de Palència, que és molt petit i es diu Colmenares que està envoltat per Muntanyes,arbres en camins de terra i només es pot accedir amb cotxe.
Mª Ascension Moya
Mª Ascension
26 febr. 13
17:10 #
Comentari sobre els quadres
Les diferències que s’observen entre els dos són: Ramon Casas, Interior a l’aire lliure, és d’estil modernisme
perde l’épocad’aquells temps, els colors són suaus i delicats de contorns difuminats, un interior que expressa la vida del dia a dia, una parella al pati de casa (disfrutan) gaudint d’un cafè a mitja tarda com si fos un retrat, jo diria que és realista.Salvador Dalí, Flight of bee, és d’estil surrealista amb perspectives excèntriques i controvertides, els colors entre forts i suaus la llum és més forta, en expressivitat podem interpretar un somni: els lleons, l’arma, el mar i la dona estirada dormint. Dalí s’inspirava amb Freud, recorria al subconscient per expressar el seu art amb millor intensitat.
Mª Ascension Moya
ijorda
24 febr. 13
16:05 #
a) Imagino un lloc inhòspit, fosc, fred, perdut entre muntanyes amb dificultat per accedir-hi i que durant els mesos d’hivern queda incomunicat per la neu.
b) No hi ha una clara descripció paisatgística, esmenta el bosc, camins però sense cap detall en concret. L’ambigüitat predomina el relat.
c) Penso en qualsevol poble de la Galícia interior, en concret de la província d’Orense. Són “pazos” amb poca població, mal comunicats, inhòspits, envoltats de muntanyes i boscos profunds.
maria lluïsa santasusana
22 febr. 13
20:52 #
1-Penso que aquest relat succeeix en un espai obert, tot i que té molt protagonisme la casa de Malzinelles i fins i tot el pis d’en Jonàs. Llegint el llibre imagines un poble no (massa) gaire gran, que encara conserva l’encant de temps passats i on encara són molt presents antigues llegendes. Però que ha anat creixent per les petites urbanitzacions que s’han contruït al seu voltant .
Un territori on podem trobar boscos, masies solitàries amb les seves terres de conreu fora del nucli del poble i camins de terra que els habitants utilitzen per anar als pobles propers.
2-Els boscos, el camí de Vallfranca, la plaça de la vila amb la placa de ceràmica que diu: “A Malzinelles, qui hi és s’hi queda i qui se’n va encara corre”, la font, el mur que han construït els veïns alemanys. I també destacaria com en Jonàs descriu el barri de Gràcia.
3-Jo ho situaria en un poble de Girona on ja ha arribat la immigració (per allò dels xinesos del bar del poble),amb boscos i urbanitzacions , per exemple Santa Coloma de Farners.
M.Lluïsa Santasusana
Encarna
20 febr. 13
12:14 #
A la unitat 2 del llibre (p. 34) vau preparar un comentari sobre dos quadres: Interior o l’aire lliure de Ramon Casas i Flight of bee de Salvador Dalí. Havíeu d’observar: color, estil, realisme, llum, expressivitat, etc. Es tractava de fer una descripció d’aspectes objectius però que també podia incloure emocions i sensacions que ens aportava el quadre.
Les ressenyes de lloc inclouen enumeracions d’aquestes observacions i judicis sobre els principals trets d’un lloc, i també poden incloure descripcions sobre persones i animals, etc.
A continuació teniu uns paràgrafs dels dos llibres que llegim a classe: La nevada del cucut p. 29 i Carretera secundària p. 13 i 15, que descriuen respectivament l’entorn de cada història :
1. “Hi ha sensacions que no es poden descriure perquè són només sensacions. Sí que es pot saber, però, si la sensació és bona o és dolenta, si n’ha quedat o no un bon regust. […] La Lali s’embadocava amb el quadre, i havia dit als seus pares que aquell poble que hi havia dibuixat era molt bonic, i que hi nevava i també era molt bonic. I com que la nena no deixava de parlar del poble del quadre, els seus pares al final s’hi van posar al davant a estudiar-lo des de totes les perspectives possibles. El pare deia, jo no hi veig res, per a mi és un quadre abstracte. Per a mi també, deia la mare fent els ulls petits per mirar de veure-hi millor, és aquesta nena que té molta imaginació. Li esvalotava una mica els cabells i la deixava sola, un cop més davant d’aquella imatge.”
2. “La llegenda de Malzinelles, que el seu pare li va explicar més d’una vegada, conta que una bèstia ferotge assetjava els vilatans. Com si fos un dimoni esmunyedís, l’animal era vist un dia aquí i l’altre allà, sempre per la contrada però sempre en indrets ben diferents: en una clariana o a prop d’una font, pel camí de Vallfranca o d’anada i tornada de qualsevol mas. La lloba terrible, o el que fos aquell mal diable, s’enduia quan volia una criatura esgarriada o un ancià desprevingut. Fins i tot uns quants adults fornits i armats havien caigut sota les urpes del monstre. […] …, aquell home I aquell gos encara corren mentre que els altres es van quedar al poble per sempre, hi van tenir fills i néts que van créixer sense témer el bosc ni la nit i per això a la plaça de la vila hi ha una placa de cerámica que repeteix el final de la cançó que ballen al pic de l’estiu: “A Malzinelles, qui hi és s’hi queda i qui se’n va encara corre”.”
a) Quina ha estat la teva visió general (impressió personal) del lloc on succeïa el relat?
b) Quins elements paisatgístics en destacaries?
c) Podries ubicar en una población real la vila descrita a la novel•la?
maria lluïsa santasusana
25 febr. 13
21:26 #
Comentari sobre :Interior o l’aire lliure de Ramon Casas i Flight of bee de Salvador Dalí
En contemplar aquests dos quadres trobem diferències molt evidents i encara que sóc una gran admiradora d’en Dalí intentaré ser el més objectiva possible.
Començaré parlant del color; al quadre d’en Ramon Casas podem apreciar colors suaus que transmeten placidesa, en canvi Dalí utilitza colors més vius i brillants. El primer el podem classificar com a pintura de génere perquè ens mostra un retrat de les costums de les persones( una parella al pati de casa disfrutant d’un cafè a mitja tarda), és a dir és realista. El segon és totalment surrealista , es guia pels somnis i els impulsos,això dóna peu a que l’espectador pugui crear la seva pròpia història en contemplar-lo.
Referent a la llum penso que està millor tractada al quadre d’en Ramon,penso això per com ha treballat aquesta llum a la part baixa del vestit de la dona on podem apreciar els últims raigs de sol de la tarda i les ombres que això produeix.
En expressivitat penso que guanya el segon perquè et fa pensar més enllà, podem interpretar el somni de la Gala i els diferents estats d’aquest. Passa de ser un somni agradable( l’elefant de darrere) a més agresiu (els lleons i l’arma). Aquest quadre fa que m’imagini el transcurs d’una situació, evocant alhora tranquil·litat, emoció i tensió.
M. Lluïsa Santasusana
Valentín
02 març 13
16:58 #
1) Interior a l`aire lliure & Fly of bee
Aquestes dues obres d`art pertanyen a dos dels pintors més famosos de la pintura catalana.
Al meu parer, la primera difereècia notable entre els quadres és el seu estil, si bé, Interior a l`aire lliure és un exemple de l`impressionisme, Fly of bee ens mostra el surrealisme que més identifica a Salvador Dalí.
Mentre el primer ens evoca a una escena que es podria produir en qualsevol casa d`aquella època, dues persones en actitud relaxada i tranquil•la, el segon mostra una acció trepidant i un dinamisme que dóna una aparença de moviment total que es va totalment de la realitat en la que vivim.
Si parlem de color, podríem dir que en la primera obra predomina majorment l`ús dels pàl•lids i cendrosos amb unes tonalitats suaus i difuminades, mentre que en la segona semblen conviure els lluminosos i clars amb els esgrogueïts,taronges i blavosos més vius.
En el moment d`interpretar les dues obres observem que si bé, en la primera els objectes transmeten de manera objectiva el seu significat, en la segona hem de treure cada element i intentar saber o endevinar quin significat ens hi vol donar, per exemple la baioneta significa la picadura d`una abella.
Sense cap dubte i per concloure, creiem que aquestes obres tenen un nivell molt elevat tant d`importància artística com de diferència entre elles.
2) a)En un principi, quan s`explica la llegenda de Malzinelles, es pot imaginar un racó allunyant envoltat per muntanyes, naturalesa i animals mig salvatges per tot arreu, però quan en Jonàs descriu el poble tot és torna una mica grisenc i fosc més proper a la civilització perdent tot l`encant que la llegenda ens deia.
b) La veritat és que tenim pocs elements que ens donin l`oportunitat de conèixer el paratge on es desenvolupa el relat. Potser petits detalls de la plaça de la vila, algun camí, res més.
c) Amb imaginació podríem endevinar un poble al voltant de Berga, no (massa) gaire lluny de Barcelona però amb les muntanyes molt properes.
maria lluïsa santasusana
14 febr. 13
22:10 #
Carretera secundària
Aquest llibre m`ha fet pensar en la vida quotidiana. En primer lloc et fa veure que mai podem fer cas de la primera impressió al conèixer a una persona, tot el món amaga alguna cosa que de vegades pot ser molt desagradable.
En segon lloc ens descriu com cada persona accepta els reptes de la vida de forma diferent. En Jonàs i en Lluc accepten els esdeveniments d’una manera totalment oposada, el primer es guia pels sentiments i els records i el segons és excessivament pràctic.
És curiós com la nostra vida pot donar un gir inesperat. En Jonàs (té que) ha d’assumir diferentes situacions per adonar-se que ha de canviar la seva forma de viure. Per arribar a acceptar aquest canvi s’enfrontarà a conèixer a un vell dandi que a primera vista sembla pesat i un poc maldestre , que resulta ser un delinqüent de primera i que fins i tot ha estat culpable indirectament de la mort del seu pare, patir aquesta pèrdua, buidar la casa de Malzinelles , conèixer el patiment de la Manuela ocasionat pel xantatge que pateix per part de l’Albert o veure com l’Aina i L’Andreu planifiquen la seva vida sense ell.
Al meu entendre l’accident del final del llibre representa la fi d’una etapa de la vida d’en Jonàs. I pot ser el moment d’escollir una nova carretera!
M. Lluïsa Santasusana
Mª Ascension
13 febr. 13
15:45 #
-El Jonàs no té clar quina relació (ja) hi ha entre el seu pare i l’Albert Soler. Coneix el seu pare fa poc temps, i el considera una persona peculiar tant per la seva forma de vestir com per la d’actuar. Hi ha un vincle estrany que els uneix a tos dos.
– El text és d’estil directe perqué està obert i tancat per cometes.
-El títol que no és de Joan Carreras és: Tarot per a algun titelle del teatre d’alfanja.
La obra de l’autor és de l’escriptor Salvador Espriu a l’any 1969.
ijorda
09 febr. 13
10:12 #
El text és d’estil directe, al llarg (del mateix) apareixen (tant) comes i punts, i va introduït per cometes.
1969 Tarot per a algun titella del teatre d’Alfanja.
De l’autor català Salvador Espriu.
Encarna
08 febr. 13
20:13 #
Cerca i digues quins d’aquests títols NO és de l’escriptor Joan Carreras Goicoechea. Digues el nom de l’escriptor/ra i l’any de publicació correcte:
1998 La gran nevada.
2003 Qui va matar el Floquet de Neu.
2006 Tarot per a algun titella del teatre d’Alfanja.
2009 L’home d’origami.
2012 Carretera secundària.
maria lluïsa santasusana
11 febr. 13
20:51 #
El títol que no és de Joan Carreres és:Tarot per a algun titella del teatre d’Alfanja.
Aquesta obra fou escrita per Salvador Espriu a l’any 1969.
Valentín
02 març 13
17:03 #
La novel·la Tarot per a algun titella del teatre d’Alfanja és de Salvador Espriu.
amalia martinez serrano
08 febr. 13
16:24 #
Aquest paràgraf és d’estil directe. Perquè està obert i tancat per cometes.
emendoza
05 febr. 13
19:29 #
El tercer correu es va fer esperar quinze dies. L’Aina hi explicava per on havia passat, com si ho tingués pendent. Per primera vegada va fer servir el plural. “Hem vist uns jardins impressionants a Kyoto”. “Per fi hem estat en un dels centenars d’onsen que hi ha al país. Naturalment, ens hem hagut de separar perquè hi ha una zona de bany per als homes i una altra per a les dones. M’he trobat tota sola amb tres dones que només parlaven japonès i quatre paraules d’anglès. Ha sigut relaxant i també inspirador. L’aigua era calenta, els avets eren allà mateix, transpirant el seu perfum. Una meravella”. (P. 58)
Diríeu que aquest paràgraf és d’estil directe o indirecte? Per què?
maria lluïsa santasusana
11 febr. 13
20:30 #
Aquest paràgraf és d’estil directe perquè l’Aina reprodueix textualment el que han vist i el que han fet a Kyoto, i el text està marcat amb cometes.
Valentín
26 febr. 13
18:59 #
-El text està escrit en estil directe, s`han utilitzat cometes per reproduir els comentaris de l`Aina. Això és un marcador molt significatiu d’aquest estil.
ijorda
03 febr. 13
12:22 #
La veritat és que no té clar quina és la relació entre el seu pare i aquest personatge. Coneix al seu pare des de fa poc temps. Ho considera una persona peculiar tant per la seva forma de vestir com per la seva forma d’actuar. Hi ha un vincle estrany que els uneix a tots dos.
emendoza
25 gen. 13
14:18 #
-Sóc un amic del teu pare-…
El dandi que viu molt a prop…
Però qui és el convidat?
A la novel•la es descriu un sopar del Jonàs i del seu pare amb un veí que després tindrà un protagonisme clau a la història. Descriu breument la primera impressió que té el Jonàs del nou amic del seu pare, però no t’allarguis més de 50 paraules.
maria lluïsa santasusana
11 febr. 13
20:19 #
La primera impressió que té en Jonàs de l’Albert no és molt positiva, el veu com un vell dandi ( per allò del codi formal), xerraire compulsiu i una mica exagerat.
En Jonàs pensa que es comporta com si fos el senyor de la casa i fins i tot (es) se sent molest per (tenir que) haver de respondre a totes les preguntes efectuades pel convidat. Però també percep que és un home solitari i una mica fràgil.
Valentín
26 febr. 13
18:57 #
-En principi, la primera impressió que té el Jonàs no sembla positiva. No li agrada el grau de confiança que es (toma) pren amb ell. Es presenta com un personatge amb molta força vital (i) rialler i amb una positivitat que contrasta amb la d’ell mateix, però a mida que passa (al desenvolupament de) la nit es fa visible la part més sensible i feble del convidat. A la fi crec que la valoració es torna més positiva.