• Conflictes socials

    Redacta un text sobre un dels conflictes socials que heu valorat en petit grup. Recorda que l’escrit ha de tenir unes 80 paraules. A continuació llegeix els textos que han creat els teus companys i fes-hi com a mínim un comentari.

  1. Edita Hovhannisyan

    05 juny 13
    22:54 #

    La inseguretat social

    Fa 10 anys que vaig formar una família. Tinc dos fills. El meu marit és lingüista, treballa de professor a la Universitat de Barcelona i fa el torn de la tarda. A l ‘any 2010 al metro van intentar robar-li el mòbil. Vam tenir sort que la cosa va acabar només amb això.
    Els meus fills encara són petits, però el risc que passi alguna cosa amb ells és molt alt.
    Una pregunta està donant voltes al meu cap : “Té la meva família la protecció total davant dels riscos? Depèn la nostra seguretat de la nostra voluntat?”
    Gairebé sempre la resposta és negativa.

  2. Mariana Valencia

    29 maig 13
    18:05 #

    INSEGURETAT CIUTADANA: DRET A MENJAR

    Inseguretat ciudadana, Dues paraules que em porten perseguint des que tinc memòria.
    Vaig néixer i vaig créixer en un pais on inseguretat era el pa de cada dia, on les notícies ja ni els donava importància, havia altres coses que parlar, i al carrer, al dia a dia això tampoc era predominant, tot i que sempre estàvem exposat a que la seguretat es veiés afectada per: la fam.
    Robar és una solució immediata a un dret immutable: L’aliment.
    Avui dia a Barcelona es cometen robatoris o delictes del patrimoni com ho mensionan els mitjans cada tres minuts, i en augment.
    Això reflecteix l’estat de desesperació, de manca de oportunidades i de la importancia davant d’un govern incapaç de trobar solució.

    Solució? No és tenir més mossos d’esquadra, ni policies infiltrats a la carrers per agafar amb les mans a la massa a qui roba per fam. Sinó aquells que ho fan per ambició, aquells lladres de coll blanc asseguts darrere d’un escriptori assenyalant amb el dit a la ciutadania com si fossin fitxes d’escacs.

  3. Dolores Arroyo

    22 maig 13
    20:13 #

    La meva crítica social és la manipulació dels mitjans de comunicació i dels politics. En un exemplar del diari 20minuts del dia 8 de maig posava:
    “Bellvitge tancarà 200 llits per estalviar costos i per “la baixada de la demanda””. Això no és cert perquè hi ha molta llista d’espera. Aquesta és la manera d’explicar que tenen els politics per justificar les maneres de governar i la corrupció. És el mateix el que passa amb Dolores de Cospedal i l’acomiadament en “diferit” de Luís Bárcenas. Cada vegada que l’oposició els recriminen alguna cosa, ells sempre diuen que és per com han deixat l’economia del país i no donen més respostes, i aixi és tot, i la gent s’ho creu.

  4. Francisco Pareja

    16 maig 13
    21:56 #

    INSEGURETAT CIUTADANA: ELS SEGRESTS
    Com introducció al cas que seguidament exposaré us he de comentar que és molt habitual en la nostra societat que quan escolta o llegeix la notícia en els mitjans de comunicació que ha desaparegut o han segrestat un nen, una jove o una persona gran, penses que a tu mai no et passarà i pot ser que, en un principi, la notícia t’impacti o t’arribi a sensibilitzar, però ben segur que a les poques hores o bé a l’endemà tot torna al seu camí i t’oblides de l’esdeveniment.
    Vull comentar que en el meu cas aquest tema està molt latent i em fa adoptar una actitud de desconfiança cap a la gent i, probablement, de sobreprotecció de les meves filles quan es troben amb persones desconegudes o quan s’han de moure pels carrers o uns altres llocs amb certa autonomia. Tot això ho explico perquè el meu germà quan es trobava comprant en una gran superfície, es va adonar que el seu fill de cinc anys no estava al seu costat. La reacció normal va ser la de buscar-lo, però en qüestió de segons i sense voler-ho el cor li començà a bategar cada vegada més i més ràpidament. Aleshores va dirigir-se cap a on es troben les caixeres perquè cridessin el seu nom per megafonia. En aquell moment va veure com per la sortida sense compra una dona duia al seu fill en braços i amb un pas accelerat. El meu germà va cridar-lo pel seu nom, llavors la dona en adonar-se’n el va deixar al terra i va sortir corrent, juntament amb un home que l’estava esperant una mica més endavant. La reacció del pare va ser la d’abraçar al seu fill i posar-se a plorar. Va ser després quan li va venir la necessitat d’anar darrere dels segrestadors, però ja havien fugir.
    Per sort, el meu nebot és un dels nens que s’han salvat d’un intent de segrest, però hi ha molts d’ells que no han tornat a veure mai més els seus pares o familiars. Els segrestadors, gent sense escrúpols i que probablement pertanyen a alguna banda criminal dedicada al tràfic d’òrgans o a la venda d’infants, segur que ho tornarem a intentar tantes vegades com puguin i si ho aconsegueixen ben segur que deixaran moltes famílies destrossades.

  5. pilar danes

    15 maig 13
    17:25 #

    L’atur
    L’atur és el mal pitjor que hi ha després del càncer, de moment no té cura ni es veu cap sortida per arreglar-lo. El mal ja ve de temps enrere, ja que els governs fa mols anys que han deixat marxar totes, o almenys les més importants empreses tèxtils, que eren bona part de la indústria catalana, i donaven feina a milers de persones.
    També cerc que aquesta crisi servirà perquè la gran majoria de gent toquin de peus a terra i no siguin tan primmirats a l´hora de buscar feina. A més, crec jo que tenen molta culpa els bancs i caixes per tenir l’ aixeta tan tancada, perquè si donessin algun crèdit s´obririen noves empreses. Els catalans sempre hem sigut molt emprenedors i d´idees no ens en falten.
    Barcelona, 15 de maig de 2013
    Lluís Ginebra

  6. pilar danes

    15 maig 13
    16:28 #

    L’atur
    Espanya té el 27 per cent d’atur. El principal culpable és el govern, que no està fent res per solucionar-ho. Ha permès que moltes empreses hagin marxat del país i, per contra, ha deixat que entrés tota mena de gènere rebentant els preus i els mercats. o vull donar 4 solucions¡.
    1 Més formació per a joves que no volen o no poden estudiar.
    2 Que torni la presència de l’aprenent, en totes les empreses.
    3 Més crèdits per a les empreses petites i mitjanes.
    4 Més facilitats per als joves emprenedors perquè puguin muntar el seu propi negoci.
    Si tothom té feina, l’economia és posarà en marxa i tothom serà una mica més feliç.
    Barcelona, 15 de maig de 2013
    Pilar Danés

  7. Pilar Baliarda Olivè

    15 maig 13
    13:08 #

    El conflicte de la llengua a Catalunya
    Des de temps immemorials la llengua catalana ha estat un tema tremendament polèmic.
    Jo també vaig fer la primària i el batxillerat en un col•legi en el qual gairebé tots els nens i professors eren castellans, és més, el director era d’Àvila, era del movimiento i parlar català estava molt mal vist. Ens feien cantar el “Cara al Sol” amb la mà aixecada i el “Con flores a Maria” al maig. Com anècdota puc dir que uns anys mes tard, al 1980, al meu marit el van arrestar i el van tancar al calabós de la caserna quan feia la “mili” per parlar català amb un company davant d’un caporal.
    Aquesta obsessió, que durant anys ha intentat que el català s’eradiqués de la nostra terra, semblava que s’havia suavitzat a partir del moment en què Espanya va poder legalitzar partits polítics i Catalunya va poder revifar amb el tema de l‘idioma. Amb aquesta relaxació per part del govern central, i el programa de la normalització lingüística, s´ha avançat molt i ha estat una eina poderosa per integrar els nouvinguts (malgrat que hi ha gent que fa quaranta anys que és aquí i no parlen una paraula de català ni ho volen).
    A despit de tots els esforços que s’han fet, la situació política general ha tornat l’odi dels polítics del Govern central i les autonomies espanyoles a tot el que és i representa Catalunya, les reivindicacions catalanes i es clar, l´idioma.
    Al carrer, no hi ha cap tipus de problema entre la gent, parlem català i castellà sense fer-ne cap diferència, però tota la propaganda que es fa de Catalunya a fora de casa nostra ha creat aquest sentiment de rebuig.
    No sé si és per riure de pur ridícul, o plorar pel que ens estan fen, arribant a l’extrem d’anomenar el dialecte que es parla a la Franja de Ponent com Lapao, sols per no dir-ne català.

  8. Lluis lerma

    13 maig 13
    17:14 #

    Empalmat i imputada.
    De vegades la realitat ens reflecteix situacions en las quals es demostra que no tots som iguals: ni per bressol, ni per estatus social, ni per altres diferents causes.
    Un cas molt especial és el que ha envoltat (és un complement directa i no ha de dur, per tant, la preposició) la filla del rei d’Espanya, la infanta Cristina, a qui l’han relacionat amb activitats, com menys estranyes, del seu marit, Iñaki Urdangarin (el duc empalmat).
    Per la informació de què disposem (els mitjans de comunicació, de vegades, no són tot l’objectius que haurien de ser), tots ens estem formant una opinió d’uns fets, que estan sent investigats pel jutge, dels quals esperem algun dia conèixer la veritat.
    Però el que resulta difícil d’entendre és que l’esposa del duc, Cristina, beneficiària directa dels negocis d’aquest i copartícip de les societats que van intervenir, no resulti encausada per situacions semblants a les del seu marit.
    La justícia és igual per a tots?
    Ens estan prenent el pèl?

  9. Luis Trigoso

    13 maig 13
    12:52 #

    La conflictivitat a les escoles i instituts
    De conflictes n’hi ha hagut sempre. És cert, però en l’actualitat s’han accentuat notòriament. Per què?
    Potser perquè hi ha creixents demandes socials, o sigui, inconcreció de metes. Potser també pel canvi del rol professional dels ensenyants. S’ha passat del conflicte a l’agressivitat.
    Per una banda, com a principals conflictes tenim:
    Petits incidents d’aula.
    Campanes.
    Agressivitat verbal i gestual.
    Maltractament, destrossa d’instal•lacions i robatori de propietat privada.
    Maltractaments físics.
    Agressions sexuals o bé per motius ètnics, religiosos…..
    Aquests incidents mai no es presenten aïllats.
    Per altra banda, crec que aquest problema complex hauria d’ésser analitzat amb el que succeeix a la societat en la qual vivim.
    Els docents, com a professionals que treballen de forma directa amb els alumnes, tenen unes responsabilitats fonamentals pel que fa a la solució d’aquesta qüestió. Doncs, s’hauria de considerar seriosament les condicions i els condicionants que afecten la feina del docents i, per tant, incentivar la VERTEBRACIÓ professional del professorat.
    I finalment, l’acció de l’escola s’ha d’establir en sintonia amb la resta d’agents socials.

  10. Mercedes Serrano

    13 maig 13
    12:13 #

    Tots el dies, en tots els mitjans de comunicació, surt la notícia de la inseguretat ciutadana.
    Cada vegada hi ha més gent a l’atur, persones de totes les edats laborals que no poden accedir a una feina, ni tampoc a una llar.
    La ciutadania ja està farta de les retallades i fan manifestacions que majoritàriament no serveixen per a res, perquè les seves propostes no són escoltades.
    Tot això afavoreix tenir més gent amb problemes i es multipliquen els robatoris amb violència.
    El pitjor de tot és que els culpables no són a la presó perquè són els governats i els directius de la banca.
    Mercedes

  11. Luis Alexis

    13 maig 13
    0:55 #

    La llengua és un bé per a la vida i el futur d’un poble i aquest poble hauria de defensar-la perquè és un signe molt important per a la seva identitat.
    El castellà té la trista història d`ofegar altres llengües, com han patit els pobles originaris de Llatinoamèrica.
    Crec que el primer pas a fer és solucionar els prejudicis que es tenen amb el català, dues llengües poden cohabitar a la mateixa terra, però s’hauria d’entendre que el català no és un problema sinó una solució, i l’arrel identitària d’un poble.
    “Podran arrencar totes les flors, però no podran aturar la primavera”.(Neruda).
    Luis Alexis

  12. Cristina Bernárdez

    12 maig 13
    22:10 #

    La inseguretat ciutadana

    “El Tribunal Constitucional ha definit la seguretat pública com aquella activitat dirigida a la protecció de persones i béns i al manteniment de la tranquil•litat i l’ordre ciutadà, que són finalitats inseparables i mútuament condicionades. La finalitat és garantir als ciutadans el pacífic gaudi dels seus drets. La seguretat ha de procurar un entorn segur per a l’exercici de les llibertats dels ciutadans i la convivència ciutadana.”

    He cregut convenient la necessitat d’incloure aquest text per parlar de tot el contrari, la inseguretat ciutadana.

    De tots és sabut que en els últims anys la inseguretat ha crescut de forma alarmant en tots els àmbits. Només n’anomenaré algunes modalitats com són: la violència de gènere, els actes delictius ja siguin sobre la seguretat personal (violència sobre la víctima, atracaments, estrebades, agressions físiques,…), o sobre el patrimoni (els domicilis, la segona residència, els vehicles, els comerços,…).

    El crim organitzat amb un gran risc per la seva potència econòmica, per la seva infiltració en el teixit social i pel fet de crear estructures que funcionen al marge de la llei, com és el cas dels grups terroristes o grups criminals que es denominen segons la nacionalitat dels seus membres, cosa que genera problemes d’integració per als altres ciutadans que habiten al nostre país i que comparteixen nacionalitat amb els membres d’aquests grups. Amb aquests grups tornem a una societat basada en la llei del més fort i es perd el respecte de la dignitat humana i els drets dels ciutadans.

    També cal fer esment de les infraccions menors i l’incivisme que causen moltes molèsties i generen un augment de la percepció de la inseguretat.

    Per últim, cal destacar els reptes a la convivència que suposa l’aparició de tensions entre diversos grups en funció del seu origen, cultura o tradició, fruit de la constant arribada de persones immigrants/nouvingudes d’orígens molt diversos. Això genera la formació de guetos que impedeixen la ràpida integració del seus membres amb la consegüent inseguretat ciutadana que provoca.

    En conclusió, els cossos de seguretat de l’estat ho tindran difícil en aquests temps d’inseguretat que corren, per tot l’esmentat anteriorment i com a toc final l’augment tan impressionant de l’atur que ha generat una desharmonia en multitud de llars. La gent surt al carrer no hi ha ni per menjar, encara menys per fer front als pagaments.
    I tot i així, gràcies als menjadors solidaris i a la gent solidària que dóna un cop de mà i fa que alguns dies siguin més suportables i altres ja es veurà!

    No gràcies al govern!

    Cristina

  13. Esther Arias

    12 maig 13
    11:43 #

    Bon dia companys… El tema escollit amb els companys de taula és “el conflicte de la llengua”,
    Em resulta molt difícil fer una exposició sobre el tema, ja que la meva opinió sempre crea conflicte amb les diverses persones amb les quals parlo…
    Sóc de l’opinió que el respecte és la base de tot; penso que al carrer no hi ha tants problemes com els polítics ens volen fer veure. Així crec que estan creant una tensió innecessària que, afegida als problemes que ja tenim en la societat actual, no fa més que crear disputes.
    En la meva opinió, el més important de tot són les persones. Tant se val si som d’aquí o som d’allà!, tots tenim la nostra identitat que es porta al cor, i el cor, que no entén de colors de pell, que no es fixa en la bellesa o menys bellesa d’una persona, no pot discriminar el més essencial de la vida com és l’existència humana.
    Gràcies la professió a la qual em dedico parlo amb gent de tot el món, i perquè no tinc problemes per canviar d’idioma quan és necessari, no entenc el que està passant a nivell polític i que ens està afectant a tots; mai no discriminaré la meva llengua, però tampoc deixaré d’aprendre’n d’altres, perquè el que més estimo són les persones, sense limitacions de sexe, color de pell, o religió.
    Salutacions.

    1. Dolors Juárez Vadillo

      29 maig 13
      8:46 #

      Estic completament d’acord amb l’Esther, la manca de respecte i comprensió en tots els aspectes són els grans absents avui dia, i sense ells és difícil escoltar la gent per poder entendre i valorar les seves inquietuds o necessitats.

    2. Mariana Valencia

      29 maig 13
      21:17 #

      Esther,
      M’ha agradat molt el que has dit, i et felicito per haver parlat d’aquest tema tan oberta i clarament.
      Com estrangera si estic d’acord que si aquesta serà la nostra llar, hem d’estar a l’al#ada del que l’entorn ens ofereix. En el meu cas, és la llengua. Adaptar-se a una nova cultura no és fàcil, costa temps, i la llengua és un avantatge per arribar a les portes del cor de les persones nascudes i cultivades al país que ara m’acull.

  14. Xavier Piferrer

    10 maig 13
    18:23 #

    El conflicte de la llengua a Catalunya
    Segons el meu criteri el conflicte no existeix, és una creació de laboratori.
    Totes les persones que viuen en el nostre país no tenen dificultat per comunicar-se en una de les nostres dues llengües oficials.
    Sempre segons el meu parer, el castellà no ha retrocedit després d-un bon grapat d’anys d’intents per recuperar la normalitat del català, és a dir la pressió natural de la llengua dominant -el castellà- en tots els àmbits és tan gran que sense ajuda suplementària segueix avançant a casa nostra. Aleshores per què aquesta creuada a favor del castellà?.
    Jo crec que la llengua pròpia d’una societat dóna una identitat inqüestionable, i sembla que això no interessa. L’objectiu és que hi hagi uniformitat, és més fàcil l’adoctrinament.
    Per acabar i cercant un motiu per a aquesta agressivitat, se m’acut un mot : Por.
    Xavier Piferrer 10-05-13

  15. joaquim Delclos Urgell

    10 maig 13
    17:43 #

    L’Atur
    “En nom de nostre Senyor ver Déus Jesucrist e de la seva beneita mare, Madona Santa Maria, e de tots los seus beneits Sants e Santes Amén.”
    D’aquesta manera començava una crònica del segle XIV, que explicava les guerres i glòries dels exèrcits catalans durant la campanya de Sicília i Orient, amb les gestes dels Almogàvers.
    La societat civil del segle XIV es regia per unes normes no tan diferents a les actuals i l’expansió imperialista a la recerca de rutes navals segures i nous mercats no difereixen de les aplicades el segle XXI. Viure a cobert, poder menjar, vestir-se i algun esplai eren les fites de qualitat de vida, gràcies a algun ofici o treball tant a una època com en a l’altra
    En resum, la idea inicial és afirmar que la societat és un cos multiorgànic, amb complexes funcions que conformen el seu estat de salut, el segle XIV i al segle XXI.
    En la pràctica mèdica habitual, imaginem el Sr Pere que desperta un mati de diumenge amb dolor intens al pit i sensació de malestar general, suor freda, ganes de vomitar i pal•lidesa extrema. La seva dona truca al servei d’urgències i per les dades aportades es posa en marxa el protocol d’infart de miocardi. Als vint minuts el malalt és diagnosticat i traslladat a una unitat hospitalària amb servei de revascularització coronària de guàrdia.
    Un cop estabilitzat a la unitat coronària, i evidentment tractat el dolor amb morfina, es trasllada a hemodinàmica on se li practica una dilatació de l’artèria afectada. Sortosament el múscul cardíac té possibilitats de recuperació “Ad Integrum” i el pronòstic del malalt és optimista.
    Un cop el sebyor Pere fora de perill, descobrim que pateix hipertensió no tractada, colesterol elevat, que no controlava, era una persona sedentària i fumava 40 cigarretes al dia. Decididament per fer prevenció d’un nou episodi el senyor Pere ha de fer un canvi substancial del seus hàbits de vida , si no és així tot el dispendi desenvolupat per a la seva recuperació haurà sigut inútil.
    Pensareu: què punyetes relaciona l’atur amb aquesta història? Fàcil, l’atur és el mateix que el dolor al pit del senyor Pere, un simple signe d’una societat malalta que ha de modificar els seus hàbits de vida i el seu equilibri per poder resoldre les seves mancances.
    Imaginem què li hauria passat al senyor Pere si tan sols se li administra un analgèsic per al dolor.
    Ho veieu clar? Doncs hi ha molts politics que no, i cal fer un gran esforç perquè ho comprenguin. Els mals d’ una societat no s’arreglen amb una aspirina que calmi el dolor, es necessita una transformació a fons del teixit i dels òrgans del cos social.

  16. Xavier Piferrer

    08 maig 13
    9:09 #

    Avui, la nostre societat està plena de conflictes, tot i això, crec que son prou ordenats i encara segueixen certes regles del civisme.

    Jo penso que pot esdevenir una situació pitjor d’efectes imprevisibles.

    La solució passa perque tothom senti que te futur i que pot perdre aqueste opció. En cas contrari, tot si val.

    Els que mouen els nostres fils invisibles, els hi toca fer-nos creure que som més lliures i vàlids, sinó, poden trobar-se només amb els fils.

    Xavier.

Comptador de visites


Delegació de Sant Andreu

Atenció al públic a Sant Andreu:

de dilluns a divendres de 9.00 a 13.30 h i dijous, també, de 16.00 a 20.00 h

932 740 356

Recinte Fabra i Coats

Sant Adrià, 20 / Gran de Sant Andreu, 202

Edifici 15, 1r pis

santandreu@cpnl.cat          

 

Consulta l’oferta de cursos aquí.


Recursos lingüístics en línia