Anècdotes de viatges E2
Hola a tots,
En aquesta entrada podreu llegir les anècdotes dels viatges dels vostres companys!
Animeu-vos a fer-hi algun comentari!
Hola a tots,
En aquesta entrada podreu llegir les anècdotes dels viatges dels vostres companys!
Animeu-vos a fer-hi algun comentari!
16 comentaris
Ane
11 maig 13
11:57 #
Aquesta anectoda em va passar l´estiu passat cuan vaig viatjar a Granada. La nostra intencio era fer una rute per les cales d´alli, pero com va ser un viatge improvisat, vam anar sense cap planificacio. Vam preguntar a diferents persones i despres de decidir per on començavem , vam començar la aventura. Vam agafar un autobús fins un poble proper i allí vam fer autostot fins un altre petit poble. Aviat es va fer de nit i ens vam trovar perduts entre hinvernacles i horts abandonats. No es veía res i no hi havia ningu per alla. Per tant, vam tenir que obrir la tenda de campanya y dormir alla. Al matí seguent, ens va despertar l´amo de un de l´horts a crits, deien que estaba prohivit acampar en el seu terreny.
Rosa
07 maig 13
13:18 #
Nosaltres vam anar de viatge de Lluna de Mel amb un altre parella en cotxe i de camping.
Vam anar a diversos llocs i van tenir moltes anécdotes.
Vam anar…..
a Torremolinos i van sopar a una pizzeria italiana que es deia Mamma Mia i la pasta i les pizzes estaban boníssimas,
a Almeria van estar a Serón ,la terra dels pernils a uns assecaders dels cosins del meu marit i ens van emportar 3 pernils cap a casa.
a Granada vam visitar L´Alambra ,que era molt gran i amb molta história etc.
Pero el més anécdotic va ser a un camping a Marbella ; vam arribar a la nit,i una mica tard. La gent era molt simpatica,vam sopar i vam anar a dormir.
Al matí vam obrir la cremallera de la tenda de campaña i ens vam adonar que tothom estaba despullat ;
!! Era un camping nudista!!
Nosaltres no ems podian creure perqué a l´entrada no ens van dir res d´aixo .
Com nosaltres no ems despollavem , tota la gent del camping es va posar en fila i devant nostre com dient , que roba fora o fora del camping .
I vam decidir marxar ,com si tinguessim la cua entre las cames peró morts de riure i amb una experiencia inoblidable per explicar i riure sempre sobre aquet viatge.
Cristina P
06 maig 13
11:56 #
Compartint experiencies
VALL FERRERA
El hivernpassat he anat a Vall Ferrera, es un vall que es trobaen Lerida, el PirineoCatalán i on pots veurela mes famosa Pica d´estats. Hem anat en cotxe i hem trigat no més tres hores i mitja per arribar. En el trajecte pots veure els paisatges que hi ha al camí…I pots veure una mica de Montserrat també.
Quan hem arribat al petit poble que es diu Areu tot es molt bonic, al baixar del cotxe hem vist les meravelloses vistes que hi havia. Immediatamentdesprés de deixar les maletes a l´hotel hem agafat un mapa, xocolata blanca i unes avellanes, per menjar en el camí…tot el camí de la excursióestava ple ple per ple de neu, i jo no portava els pantalons adequats per la neu, dons he pensat que no pesaria res i hem continuat la excursió. Van tenir mala sort i cada vegada la neu em cobria mes el cos, tant que ha arribat a la meva cintura: mare meva!
Ens hem perdut en el camí per dos hores mas o menys, per sort al final hem trobat unes petjades a terra i hem decidit seguir aquell camí. Gracies a deu hem arribat a la carretera sans i estalvis. Ha estat un dels meus viatges mes inoblidables de la meva vida. Lo recomano a tothom…no mes tens que anar preparat: roba, sabates, etc.
Cristina D
06 maig 13
11:56 #
Vaig ser un cap setmana de esquiada amb els de la meva classe quan tenia 17 anys, anàvem tots amb unes ganes d’aprendre més, ja que érem novells en aquest esport. Començem el matí molt bé lliscant per les pistes més senzilles i la veritat és que ho fèiem molt bé.
A mesura que anaven passant les hores un amic meu em convenç a mi i a altres més d’anar per les més difícils i a mesura que anàvem pujant pel telecadira anàvem pensant que potser no era bona idea. Total que quan arribem a dalt i vam veure la pista negra que havíem de baixar, vam dir que… ni de conya baixem per aqui!!!!!En fi que al final vam decidir baixar de cul portant els esquís i els pals en els braços.
Doncs va ser mala idea perquè vam començar a baixar tan ràpid que els esquís van acabar a la quinta força i nosaltres acabem rodant. Gràcies a Déu que no va passar res, però va ser una baixada plena de moments que ens espantem i riure molt perquè va ser un moment que compartim moltes coses els meus amics i jo i si no arriba a ser per això ara no els tindria encara en la meva vida ja que els segueixo veient i tot el seguim recordant.
Elyana
06 maig 13
11:55 #
Viatge a Postdam
Fa cinc anys vaig anar a Postdam amb companyia de dues amiges, Quan vam arribar a l`estació de tren ens vam trobar amb una oferta per visitar els palaus i molt contentes vam anar-hi.
Els palaus eren preciosos i molt grans, vam fer moltes fotos.
Quan estavem visitant el tercer palau vam decidir anar a fer una passejada per un llac i quan vam tornar per agafar el bus vam veure que ens havia deixat. Ens vam posar molt neguitoses i vam anar a buscar qualsevol transport que ens tornés a l`estació però no hi havia cap transport.
Una parella d`alemanys ens van veure i ens van ajudar malgrat que no ens entenien gens, ens van deixar a l`estació en el seu cotxe.
Després d`aquet dia vaig apendre que mai he de separar-me del guia de las excursions.
Sixto
06 maig 13
11:55 #
en 2011 vaig anar de vacances a Peñiscola amb la meva dona i el meu fill Ens allotgem en una molt bonica casa amb piscina prop de la platja i un matí vam anar a la platja i le dona es va l’aigua jo em quede fora amb el meu fill i ens vam quedar tirats a la sorra quan de sobte ens cayo l’aigua a l’esquena va ser la meva dona havia agafat un peix més aviat gran, no entenc com ho fet però les mans tenia un peix molt gran i llavors vaig cuinar i la veritat no va ser dolent i com ella és cuinera va sortir molt rics, aquests van ser el millor passi de vacances i millor que amb la família
Mirta
06 maig 13
11:54 #
La meva filla i yo,hem fet un viatge al nort de L`’Argentina.
Hem estat patint la calor,pero tota la resta ho hem disfrutat.
La gent alla es generosa i amable, gent sencilla.
El paisatge es inmens i colorit, la terra sembla un pastís de chocolata i maduixa, el mes sorprenent son els colores que van des-de el marro’ al vermell, disminuint de to com si un tall
de garivet li hagues travesat de dalt a baig.
Altra cosa que hems ha deixat, sorpres ha sigut la pobresa d’el poble i la riqueza de altres; es a dir que dintre de la grandiositat del paisatge, hem estat observant aquesta situasió
.Hem comprat un poncho de vicunya,un animal típic, es molt abrigat i suau, preciós.
Hem estat molt contents de fer aquest recorregut por una cultura diferent.
Isabel R
06 maig 13
11:54 #
Unaanècdotaque ´l meu marit i jo mai oblidarem vaig passar durant les nostres vacances a Malàisia l’any passat.
Estàvem en una illa al nord del país gairebé a la frontera amb Tailàndia. Ens havien llogat un cotxe dièsel, tan petit que semblava de joguina, d´una marca local per uns dies i vam anar a investigar una zona plena de manglars, , camps d’arròs, salts d’aigua i que és famosa per una bonica platja: TanjungRhu, una de les platges més boniques de Malàisia.
És una platja gegant que, en el front, té una gran quantitat de petites illes al mig del mar, plena de vegetació i amb unes tranquil•les aigües.
Hi-havien milers de petxines de múltiples formes i colors á la sorra. Tot era tan bonic, que ens va portar més de dues hores voltar al cotxe, ignorants d’elque ens esperava a la tornada. ..
El meu marit vaig intentar obrir el cotxe amb el comandament .Res… Un, dos, tres, quatre mil vegades i res.
Ens vam adonar que ens havien deixat els llums encenses… Era la primera vegada que van conduir en un país on es circulava per l’esquerra i per aconseguir ser més visibles vam posar llums també de dia. I clar, se’ns havia oblidat apagar-les. La bateria se’ns havia esgotat en menys de dues hores!.
Després de la descàrrega d’adrenalina inicial, ens vam adonar que teníem un problema: platja molt solitària, 6 de la tarda (quan aquí el sol se’n va a les 7), la gent tornava a la casa seva i el tancament dels bars era imminent… L’escenari no vaig pintar res bé… fins quedosMalays que fins ara havíem passat per alt i que estaven jugant als escacs ens van venir a rescatar, amb la cara entre la diversió i la burla.Li van preguntar per un parell de pinces, però ningú tenia.
Van aparèixer de sobte dos amics més, i tots junts, ho vam intentar a la manera antiga, empenyent el cotxe per engegar-lo .Humitat del 80%. Com a mínim 30 graus. Suant moltíssim. Rient. Alguns nervis per si venia un cotxe frontalment mentre intentem engegar-lo.. Res. El cotxe estava mort. Ultima oportunitat. Havíem d’abusar, una vegada més, de la seva amabilitat, per trucar a la nostra empresa de lloguer ambelseu mòbil. Ens diuen que venen de seguida. Volem convidar-les a alguna cosaals nostres nous amics cosa per agrair-los la seva ajuda però no hi havia manera. -“TeriimaKasih, TerimaKasih!” “Sama-sama” – ens van respondre. I com van aparèixer, se’n van anar, cadascun a les seves tasques o a la casa seva.
Nostre “Avis” local ens va tenir 50 min esperant. Van arribar dues persones, que no ens van mirar a la cara, van canviar la bateria del seu cotxe pel nostre i tan sols va dir:-“Quaranta” i l’Oscar va dir:-“això no és inclòs en el preu del lloguer?” i ell va respondre:-“problema mecànic, el meu problema.” Els llums estan encesos i la bateria s’esgota, el seu problema. Pagueu quaranta”(RM que havíem de pagar). Viure per aprendre.
Ángel
06 maig 13
11:53 #
L’agost és el mes que gairebé tot el país tria per viatjar, per obligació o per gust,
sempre et trobes a gent que mai et imaginàries trobar, el cap de l’empresa, el veí pesat, l’amic antipatico, un familiar inoportú, sempre trobes alguna persona per casualidad.Lo pitjor és coincidir amb la teva antiga núvia, exdona, o amant. ahi entra el tema on se’t posa cara de tonto, sota saps que dir, comences a tartamudejar ia dir frases tontes com, hola que fas aquí, a veure carallot, i tu que fas aquí, el mateix que ella, intentar oblidar-te. incertar passar-ho bé amb la seva nova parella, amics amb dret a frec,. Però el més insòlit és que a sobre que coincideixen amb tu i que et creen una incomoditat emocional, o sigui que t’han fotut les vacances, a sobre s’allotgen al mateix hotel, i al mateix pis, l’habitació del costat, ja et mors. Penses però perquè tinc tan mala sort mires que hi ha llocs al món per anar de vacances i vas a parar al mateix pais, al mateix hotel, el mateix passadís de habitacion, que la teva exdona, exnòvia, cap, el teu pitjor veí, o un familiar que no volguessis veure en tot l’any. Tot això es converteix en el pitjor estiu de la teva vida. A sobre, et vas a una excursió típica del país, i si és el carib millor, doncs bé a aquesta excursió també coincideixen, ja és la guinda que et fa pensar, però amb tants llocs que hi ha per anar d’excursió, trien el mateix, i així vas aguantant com pots el temporal, en un catamarà pel carib ple de mojitos, rom cua, i salsa caribenya, ja de tornada, tens un punt d’alegria que ja no et recordes de qui és amb tu a la tornada, i la teva núvia et comenta: afecte aquestes bé, tu la mires amb ulls de no sé on estic i li dius, estic molt bé visca el Carib, t’estimo cel, i una altra a ballar. Després ve el viatge de tornada a casa, ja ho pitjor i més trist. I analitzes la setmana de vacances en punta cana, i penses, quina … de viatge hem escollit, un altre any em vaig al poble de la meva núvia, a descansar i em surt més barat i millor.
Però el que no et pots ni imaginar és que el poble de del teu núvia és el mateix poble on estiueja teu amant … I torna a començar, és el destí.
La moralitat és que el món és un mocador, i no hi ha racó al món on ningú et pugui trobar .. Abans de viatjar comprova les destinacions dels altres, és mes segur.
Marivi
06 maig 13
11:52 #
La tardor passada vaig fer un viatge a la montanya amb una amiga i dos gossos. Vam llogar una casa en mig d’un poble
per fer sortides pel camp.
Quam vam tornar a la casa vam tenir els peus mullats i la meva amiga va posar les sabatilles amunt del llar de foc. Una
estona després començem a veure molt fum. Anem a veure el llar de foc i les sabatilles estaven desfetes. Hi havia per tot
arreu goma de la sola de les sabatilles. Quina llástima de las Chirica !!!!!
La meva amiga va a agafar-les i també cau goma sobre el pijama, falta poc per cremar-se. I cada vegada més fum. Obrim la finestra
i també fum pel carrer.
Vam anar a comprar productes per la neteja, sabó, fregall, oli per donar-li esclat al llar de foc…
Tota la tarda netejant per deixar tot bé perque ja per els gossos no ens estimem molt.
Crec que l’home de la casa no es va donar compte perque encara envia correus electrònics a la nostra direcció. Així que
esperem tornar la tardor que ve.
Montse
04 maig 13
20:31 #
VIATGE A ALASKA
El any passat va fer un viatge irrepetible, a Alaska tenía molta ilusió perquè m’agraden molt els óssos polars.
La agencia de viatge ens tenía preparat tota una aventura.
Vaig anar a la Bahía de Bristol, tota una ventura pasajistica imposible de oblidar mai.
El según dia ens van portar a uns dels parcs més famosos de Alaska Kenai Fjords
a pesar de ser uns dels parcs més petit que hi ha a Alaska, és preciós, vaig quedarme quedar-me.
al següent dia van portar-nos a lo que jo més desitjava.
Anar en trineu amb els gossos per veure de prop els ósos polars.
Aquells gossos corrien i corrien d’una forma increible, i el trineu es va a caure cap al gel, i jo em vaig caure, tant fort va ser la caiguda , que van trucar als metges, i em van portar a l’hospital.
Alli vaig patir moltissim perquè el metges no volian agafar-me d’urgència.
Solament em va posar una inyecció calmat , i van trucar a la meva ambaixada per portar-me al meu pais.
Perquè deiam que sóc espanyola i no tenian conveni per poder operar-me alli.
La meva embajada va venir i portar-me en un helicoptero capa Barcelona.
Una vegada aquí, els metges em van operar d’urgencias, perquè tenia trencadas les vertebres, i em podia quedar per tota la vida en cadira de rodes..
Però a malgrat en vaig passar estupend, i gràcies puc caminar.
Ara això no returnare mai més.
Angélica
04 maig 13
20:30 #
ODISSEA A L’AEROPORT
El any passat vaig viatjar a Colòmbia a visitar els meus pares. Tot anava molt be fins que arribo l’hora de tornar cap a Barcelona. Vam ser 5 persones; la meva cunyada(menor d’edat), el meu marit , meus fills i jo.
Quan vam arribar al aeroport tot els familiars van plorar per la acomiadada i tot això, i per fi ens van acomiadar. Ja en el mostrador on revisaven els passaports i els permisos de sortida dels nens i tot això, ens van a dir que la meva cunyada no podia sortir del país perquè el permís de sortida estava malament . No sabíem que fer en aquell moment , el meu marit i jo hauríem de ser a Barcelona en dos dies, per tant hauríem de viatjar si o si, però tampoc la volíem deixar a Colòmbia . finalment vam trucar al seu pare per que decideix que feia mos i ens va dir que ella es quedarà amb una tieta fins que arribarà el permís des de Barcelona.
Be… nosaltres van perdre el vol i vam haver de tornar a casa de la meva mare fins a l’endemà i pitjor encara! Sol n’hi havia vols con escala en mes de 3 ciutats puffff… Doncs res, una altre vegada acomiadar-se, plorar, etc.
Per fi cap a Barcelona !!! un moment… has sentit això? … silenci… “ senyors passatgers aquest vol sofreix un retràs de 45 minuts pot ser que tingui conseqüències en las seves connexions quan arriben a l’aeroport de Barajas preguem disculpin les molèsties”
Que? Noooo!!!! Irremediablement sabia que la meva odissea no havia acabat allí.
Diana
04 maig 13
20:29 #
Anècdota de viatge
El juny del 2011, les meves germanes, la Sandra i l’Eliana, vam venir a veure’m i vam aprofitar per fer un viatge pels països del sud d’Europa, o millor dit per algunes de les principals ciutats d’Espanya, Itàlia i França.
Elles van arribar bé, però el seu equipatge no. L’aerolínia els deien que el tindrien a la propera ciutat d’arribada. Així van passar buit dies fins que finalment els van informar que les maletes s’havien extraviat i les donaven per perdudes, i que rebrien una indemnització. En aquell moment encara faltaven per visitar tres ciutats, i elles s’havien acostumat a rentar la roba diàriament quan arribaven als hotels, hostals o diferents llocs d’allotjaments. Tampoc es pentinaven els cabells. I a més a més, estaven resignades a que a totes les fotografies sortirien amb la mateixa roba.
La situació les va causar molta incomoditat i malestar, encara que jo crec que tot va ser una lliçó de vida orientada cap a les sorpreses que ens regala la vida, i que tot depèn de com s’afrontin les diverses situacions.
Hermine
04 maig 13
20:28 #
VIATGE A MARSELLA
En el any 2010 hem anat a Marsella per passar-hi la Setmana Santa.Feia uns dies esplendids.Hem anat en cotxa i el viatge ha durat cinc hores.Quan hem arribat ja era migdia.Hem dinat en un restaurant petit que estava en uns pasos de platja.La platja que hem vist no semblava a les platjes de Barcelona.Hi havien moltes roques i pedres.Després hem anat a la casa del meu cosí.A la tarda tots junts hem anat a l’esglesia que es deia Notre Dame de Garde.Aquesta esglesia estava damunt d’una muntanya coa el Tibidabo.Desde alli es veia tota la ciutat,es veian edificios antics amb els terrats vermells.Es veia el port amb diferentsvaixells,es veian illes petites.Amb uns prismatics hem observat el castell If que estava en una illa.Es podria visitar el castell anant-hi amb un vaixell,pero com jo tinc por d’aigua hem decidit fer altre cosa.El dia seguent hem anat a un parc molt gran.Alla vam trobar un monument tipic del nostre pais que es diu Pedra-Creu.El meu cosi ens va explicar que aquest monument ha posat la diàspora armenia de Marsella.Me ha agradat molt i era agradable veure el simbol de nostre pais enun lloc tant lluny.
Despres hem passejat per la ciutat i per la platja.Hem celebrat la Pasqua amb la familia del meu cosí.
Hem tornat a casa molt contents i descansats.
Amparo
04 maig 13
20:28 #
Fa uns anys que vaig viatjar a Méxic. Aquest viatje ens feia molta il-lusió perquè m’agrada molt l’arqueologia i vaig pensar que podríem fer a més a més moltes altres activitats i viure experiencies divertidas.
Després de dotze hores a l’avio, una mica pesat, la veritat, vam arrivar a Cancún,on tot seguit, ens tralladariem a Riviera Maya.
Un cop allá agafaríem un autobus i per fi arribariem al nostre hotel i començariem les nostre desitjades vacances.
Peró no sería tan fàcil, a l’autobus l’hostessa “molt amable”, ens va explicar que els sabia molt de greu peró que al nostre hotel hi havia “overbooking” i per aquesta raó no ens podien donar les nostres habitacions.
No obstant, que estiguéssim tranquils perqué ens traslladarien a un altre hotel de la mateixa qualitat o superior , aixó si a una altre zona no a la Riviera Maya.
De sobte, tothom va començar a posar-se nerviós i a queixar-se. Els homes cridant, algunas dones plorant, l’hostessa no sabia on ficar-se. Volíem ho que havíem pagat.
Va ser una estona molt desagradable. Finalment la noia ens va donar una solució:
Pasaríem aquella nit a un altre hotel i l’endemà es comprometia a portar-nes al nostre.
Bé al final vam tenir sort i tot perquè va resultar ser una suite impressionant.
Matias
04 maig 13
20:27 #
L’ estiu passat vam anar amb la meva xicota de vacances al nord d’Espanya; vàrem fer ruta per allà. Vam agafar un avió cap a Santiago de Compostela i vam llogar un cotxe que el vam recollir allà. A mi m’agrada molt conduir i els cotxes. Havíem llogat un Peugeot 207, que estava bé però quan vam arribar a l’aeroport i ens vam presentar a les oficines de l’empresa de lloguer la noia, després de preguntar-nos, si sabíem conduir cotxes automàtics perquè era l’únic que quedava com el que havíem llogat, al dir-li que no, ens va tenir que donar un altre que sigui manual, a més a més, ho havíem demanat així. Després de fer els tràmits corresponents ens va donar las claus. Havíem de baixar al pàrquing i ja baixant la meva xicota em va preguntar: “quin cotxe ens han donat? “, i jo que no ho sabia vaig mirar el clauer i per sorpresa nostra vam descobrir que era un Volvo. La meva xicota em va preguntar “i això es millor?”, i jo rient-me li vaig dir que si. Encara que no sabíem el model, quan vam arribar al cotxe , era preciós i molt millor que el que tocava. Així que des de Santiago fins a Barcelona, passant per Astúries, Cantabria, País Basc i Navarra vam fer una ruta inoblidable amb un confort inesperat!