Nocturn de Sant Felip Neri
Ahir un grup d’una trentena de persones, alumnes de Suficiència, que havien llegit el llibre Nocturn de Sant Felip Neri a l’aula, van fer una ruta literària pel centre històric de Barcelona. L’autor, Sebastià Benassar, va acompanyar la visita amb anècdotes i comentaris que lligaven els escenaris on transcorre la novel·la amb els espais reals de la ciutat que encara avui existeixen.
Entre els diversos llocs que l’autor va identificar als alumnes hi havia el bar, la llibreria de vell de l’Enric, l’antiga impremta Lladó, la casa de la Clara, personatge que inspira la novel·la, i el pis del Carles, l’escriptor que accepta narrar la història de la protagonista. L’autor, a banda de compartir per què els havia triat per a la història, va llegir diversos passatges on sortien com a escenaris de la novel·la.
La ruta va acabar a la plaça Sant Felip Neri, espai clau de la novel·la, on el diàleg entre l’autor i els alumnes es va fer més intens. Al final l’autor va signar els llibres d’aquelles persones que ho van voler.
11 comentaris
Guadalupe Moya
16 juny 14
7:30 #
Encara que no vaig poder assistir a la visita guiada amb el Sebastià Bennasar m´ha agradat traslladar-me, gràcies a la seva escriptura, als carrers del Barri Gòtic de Barcelona; carrers que per altre banda vaig estat recorrent durant tot un any i que mai m’havia detingut a pensar en la seva història. I no parlo de la història de l’època de Felip V, parlo de la història que s’amaga dins de las petites botigues o dels bars de mala mort, com ens explica en Sebastià al seu llibre.
El que més m’ha agradat del llibre es la critica social que fa a la Barcelona actual, una Barcelona plena de <> que es creuen que aquí tot s’hi val; així com la petita critica que fa del barri de Gràcia, zona molt famosa de Barcelona por conservar l’ambient de petit barri on tothom es coneix però que, en veritat, hi està ple de “hordes de moderns amb ulleres de pasta “ i bars pseudointelectuals.
Per acabar, gracies a Nocturn de Sant Felip Neri, he pogut conèixer lleugerament una època que pot ser per que quan va succeir jo en tenia 4 anys, o bé per la meva ignorància, jo no coneixia pas. L’època de la que parlo es del conflicte de Sarajevo. Un conflicte tan a prop en espai i temps i tant desconegut. Només dir que aquesta narració de la guerra, de les barbaritats que es cometen, com quan se explica com van assassinar a la mare d’en Franz, la crema de biblioteques,… fa que te’n adonis que les guerres no son una cosa que quedi tan llunyà en el temps si no que, encara que no hi som conscients, estem envoltats d’aquest tipus de conflictes en els que pels interessos d’uns quants es destrueixen poblacions senceres, bé sigui de forma literal o bé sigui destruint la seva identitat.
Una pena no haver pogut compartir aquesta visita amb l’autor.
María Cristina Bernárdez Peláez
09 juny 14
11:14 #
Nocturn de Sant Felip Neri
És un llibre que et fa recordar i pensar en lo dura que és la vida en moments tan difícils com són les guerres.
I pensant més enllà, en aquest precís moment de tanta incertesa politicosocial i crisi, pensar que podria passar una cosa semblant et fa agafar esgarrifances.
M’agrada la crítica que fa de la ciutat, de la Barcelona actual ja que és del tot real, encara que sigui bastant dolenta i que ens agradaria que fos el contrari de lo que tenim.
I fa molta pena quan parla de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo i en general de la guerra dels Balcans.
Les guerres destrueixen la cultura i la identitat del pobles.
Per concloure, aquest llibre es una crítica de la Barcelona actual i una condemna a qualsevol guerra passada o per vindre en qualsevol punt del mont.
M’ha sabut molt de greu no poder assistir a la ruta literària amb el Sebastià Bennasar i amb tots vosaltres.
Dolors Juárez Vadillo
19 maig 14
8:28 #
Nocturn de Sant Felip Neri
La ruta literària guiada per l’escriptor Sebastià Benassar la vaig trobar fantàstica. És la primera vegada que puc gaudir d’una història comentada pel mateix escriptor, vam poder recórrer els carrers que ell tan bé coneix i els escenaris que li van donar la inspiració per escriure la història d’uns personatges que tot i sent joves van viure desgràcies, desenganys i malalties que els van fer veure la vida i la mort de maneres molt diferents.
Dono les gràcies a Sebastià Benassar per aquest llibre que ens ha fet pensar amb la crua realitat dels fets que van passar en una guerra que com totes les guerres han estat cruels, inútils i devastadores, fets que no deurien haver passat mai però que desgraciadament l’home amb la seva ambició per dominar, mai ho té en compte.
Francesc Manero
12 maig 14
20:54 #
Aquesta ruta literària amb el Sebastià Bennasar, ha estat per a mi tota una experiència, és la primera vegada que he pogut asistir a una ruta d’aquest estil i gaudir del recorregut i de les explicacions que ens anat donant, com si rellegís el llibre de nou.
La quantitat de detalls i explicacions que ens ha aportat, barrejant dades de la història més recent, amb els fets del dia a dia de la Barcelona actual, i acomodar-los en els personatges, que encara que ficticis, podien ser molt bé de la Barcelona actual, és tot un exercici de bon periodista i escriptor.
M’ha agradat molt la manera en què el Sebastià Bennasar ens ha introduït en la sensibilitat del llibre i dels seus personatges, amb els seus valors i les seves misèries, a través dels carrers del barri Gòtic, moltes vegades un gran oblidat, donant-nos detalls de coses fins ara per a mi desconegudes.
Abans d’aquesta ruta literària, ja havia llegit el llibre, i m’havia impressionat moltíssim, els relats que fa de la guerra de Sarajevo, són esfereïdors, és veritat, tal com diu l’autor, que a vegades veiem passar les notícies per davant nostre i no ens adonem de la crueltat del que està passant al voltant nostre. Crec que aquest llibre és molt recomanable, escrit per ser llegit quasi d’una tirada, i per rumiar-nos que està passant al món.
Marta Morales
12 maig 14
17:15 #
Era el primer cop que anava a una ruta literària.
Em feia gràcia anar darrera l’escriptor com si fóssim “guiris” acabats d’arribar a la ciutat. Ell s’aturava en els racons on passaven parts de la narració del llibre i els hi donava vida. És un gran comunicador i de seguida se’ns va ficar a la butxaca amb els seus comentaris, molt sovint, irònics, i a la vegada durs, de les curiositats que envolten les circumstàncies dels personatges.
M’ha agradat el llibre. S’ha de llegir amb calma i engolir totes les descripcions que fa, i respecte a mi, descobrir paraules noves, que no havia escoltat mai.
Chelo Puente
12 maig 14
10:28 #
Quan vaig assistir a la trobada amb l’autor Sebastià Bennasar, ja havia acabat de llegir el llibre Nocturn de Sant Felip Neri i, per això, ja havia gaudit de la seva narració, que em va semblar bellíssima, al mateix temps que massa dura.
Passejar amb el Sebastià pels llocs que li havien inspirat per a la seva novel•la i saber el perquè d’aquesta elecció va ser molt interessant, tant com la lectura del llibre.
Sempre m’ha agradat la plaça de Sant Felip Neri, des de la primera vegada que la vaig veure, aquell estiu de l’any 2008 que vaig venir a Barcelona com turista i va ser un dels llocs de Barcelona que van deixar-me un molt bon record i que vaig descobrir quasi per casualitat. Després, quan ja vivia aquí, és un lloc (al que) on/al qual m’agrada anar (de quan en quan) de tant en tant/de temps en temps.
Sobre el llibre he de dir que feia una mica de temps que una lectura no m’apassionava tant, pels personatges, pel recorregut de la ciutat, per la crueltat de la guerra; per la tristesa del Franz que ha de fugir de Sarajevo, la seva ciutat; per la història de la Clara, condemnada a viure en la foscor; per la crítica a una Barcelona maltractada pels turistes, que sols pot fer una persona que l’estima i sobretot per la música que envolta els carrers, per al plaer dels vianants, encara que, a vegades, no sigui apreciada.
Quan em trobo amb llibres així, cada vegada m’estimo més haver après a llegir en català, perquè d’una altra manera no hauria pogut gaudir d’aquesta història i no hauria pogut descobrir a aquest autor.
Chelo Puente
12 maig 14
17:00 #
Gràcies per les teves correccions.
Fins demà!
Francesc Manero
15 maig 14
12:41 #
M’agradat molt la descripció que fas d’aquest llibre en el teu blog, la sensibilitat i les paraules que fas servir per descriure’l, tant el seu context com al seu autor. Fen referència a la Barcelona actual i els fets més recents de la Història de Sarajevo, i en particular de la seva Biblioteca.
Encarna
12 maig 14
10:09 #
Després de la lectura: Entre la realitat i la ficció
La nit del 25 al 26 d’agost de 1992 es bombardeja la Biblioteca de Sarajevo: “Mai no es cremen biblioteques per atzar, sinó amb la voluntat de destruir la memòria dels pobles, allò que pot passar de generació en generació més enllà de la memòria oral que abasta poques generacions. Cremar una biblioteca és voler destruir el cervell d’un poble i voler prendre-li la llibertat.”
Els llibres d’alquímia de l’enciclopèdia d’Alexandria van ser cremats el 292 per l’emperador Diocleciano i més recentment podem recordar, la Buecherverbrennung, la crema de llibres ordenada pel règim nazi, a Berlín, el 10 de maig de 1933.
I per què no? Viatjar a la ficció de la biblioteca de llibres prohibits d’El nom de la rosa, d’Umberto Eco, o a la Biblioteca Pública de Nova York de la pel•lícula The day after tomorrow (El día de mañana); de Roland Emmerich. I la inoblidable novel•la i pel•lícula Fahrenheit 451 de Ray Bradbury en la qual els bombers ajuden a calar foc als llibres.
Bona lectura!
AUREA ANGULO
11 maig 14
10:27 #
Ruta interessant amb l’autor del llibre que hem llegit en aquest curs. Ens va mostrar els diferents racons significatius on transcorre o amb els quals es va inspirar per fer la novel·la. La plaça de Sant Felip Neri ha estat tot un descobriment. Moltes gràcies per aquesta sortida tan entretinguda
Dolors Colom
10 maig 14
11:38 #
Em va agradar molt la sortida. Visitar el centre històric de la ciutat, on transcorre el gros de la novel·la, gaudint de les diferents explicacions de l’autor, els comentaris sobre els estats d’ànim que l’inspiraven a descriure els diferents recons, la descoberta del perquè van ser triats… Tot va ajudar a fer-me entendre la narració des d’una altra perspectiva. Molt interessant!