Inauguració nou local
El passat 18 de maig es va inaugurar a Sant Andreu la nova seu del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, al c. Sant Adrià 20, al recinte de la Fabra i Coats. L’acte va comptar amb la presència de la regidora del districte, Laia Ortiz, i del director del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, Jordi Manent.
Es va demanar a la professora més veterana de la delegació, Encarna Mendoza Ruiz, que també és veïna de Sant Andreu, que expliqués què significava aquest nou espai per a ella i així ho féu:
M’agraden les fàbriques pel que tenen de revolució humana, de canvi social i d’incorporació de les dones al món laboral.
I m’estimo la Fabra i Coats.
Des que vaig arribar a Sant Andreu, fa ja 48 anys, he viscut sempre aquí, al costat, i sentia les sirenes que marcaven les hores d’entrada i sortida dels treballadors que eren també les sirenes que regulaven la vida del poble. M’imagino el soroll que es produïa a les naus i que devia ser aterridor.
M’agraden aquests edificis de maó vist vermell i desgastat, de façanes obertes a l’exterior amb finestrals enormes que permeten l’entrada de la claror dins els espais diàfans i amb esveltes columnes de ferro. Quan vinc a la feina passo pels carrers estrets entre els edificis antics de la fàbrica: la burra, la sala de calderes, els bombers, la litografia, etc. que ara són nous equipaments. Mentre passejo, penso en les sotragades dels vehicles quan passaven pels carrers de llambordes i traginaven les mercaderies.
La delegació s’ubica a l’edifici de les antigues oficines i sempre que hi entro recordo un petit fragment de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda que diu: “El vestíbul, de tan gran, semblava una sala de ball i, a la banda esquerra, una escala d’un sol ram, amb la barana de ferro forjat, pujava en corba fins al primer pis”. I és que el nostre vestíbul també sembla una sala de ball. I les finestres són enormes i elegants, i ocupen tota la paret. I les columnes de ferro constaten aquest origen industrial.
També, si em permeten una petita llicència, podem trobar moltes similituds entre aquests aspectes industrials i el present:
En el dia a dia els nostres alumnes entren i surten a toc d’inici de classe…
Es traginen manuals, apunts, exercicis, diccionaris…
A l’aula el treball de grup omple l’espai de conversa…
Es lliuren certificats i s’apaguen focs…
Les professores filen, i les i els alumnes aprenen…
És un altre temps! I són uns altres projectes de país i de ciutat, però la fàbrica continua sent útil per a una feina ben feta i de futur.
Per molts anys!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.