Connectats a Sant Andreu

La Mercè
Aquest any, per la festa de la Mercè vaig anar a un concert de Flamenc a prop de la Catedral amb uns amics. Pel camí vam passar davant del museu Frederic Marès (que esta al costat de la catedral) i les portes eran obertas. M’e quedat força sorpresa perquè jo vaig passar moltes vegades per aquest lloc i mai havia visto aquest patí tan convidatiu. Aquest esdeveniment em va fer pensar que hi ha “moltes Barcelones” per descobrir i segur que les sorpreses no terminarán mai en aquesta ciutat.
Quan vam arrivar al concert, hi havia una audiencia de moltissimes cadires disposades davant de l’escenari, però aquest era tan alt que les persones que estavan assegudes no podian veure els músics (només es podia veure els seus caps i encara menys des de les primeres files). Aquest fet m’a fet insolit m’ha fet riure, perquè com a mi m’agrada massa ballar, era com si fossi un boicot al expectador passiu i una invitació a ballar.
No vaig quedar-me molt de temps perquè a un dels meus amics no li agrada estar al mitg d’una multitud de persones, doncs vam buscar un lloc més tranquil on vam parlar que la cultura de gaudir de l’art com mers espectadors, a vegades és un fastig, i que ens agradaría que les persones puguessìn experimentar l’Art, no com una disciplina o un conjunt de técniques reservades per els professionals, que ho “fan bé” però més bé com una forma d’expressar-se, d’atrevir-se a oferir la teva percepció unica als demés i així enriquir el mon de tots amb un altre punt de mirada que encara no hi és. A més a més ja no ens agrada gens la musica amb les mateixes 7 notas de sempre, organitzades en un ritme harmoniós. De sobte volíem escoltar musica sense etiquetes, que no podíem imaginar, però potser un dia la farem sonar.

Ahir dia de la Mercè no he anat a cap lloc. Però explicaré la festa major del meu poble quan era petita. La festa durava dos dies, començava quan els “gaiteiros” ens despertaven tocant les gaites por tots els camins del poble. A la feria hi havia jocs de puntería, tiro al arc, “as barquiñas” i ball. Pasaven allá tot el dia perque hi havia unes taulas i cadires on la gent menjava carn, sardines, pop i com no “ribeiro”, tot era molt barat y fins i tot les sardines les regaleven. Tinc molt bons records de les festes.

Ahir vaig decidir aprofitar mi dia lliure per anar a la festa de la Mercè, Els dias abans no habia pogut anar-hi porque traballaba i m’ilusionaba molt la idea de tenir el temps de donar una volta per la ciutat en festa. Vaig sortir amb la meva parella a les set i mitja i vem anar a la Ciutadella. Vem veure trossos de varies escectacles: un de dansa, un de llum i tecnologia i un de acrobacia. la Ciutadella s’assemblaba a un gigantesc parc d’entreteniment. Em sentia Alícia al país de les meravelles. Mès tard vem anar a un parell de concerts en Bogatell. La musica estaba molt bè i ho vem pasar bè amb un grup d’amics però hi habia masa gent i aixo no em deixaba aprofitar totalment dels concerts. Vaig tornar molt tard i por aixo no sè com estarè el proper dia a clase 🙂