El club de lectura nivell bàsic a Ràdio Trinitat Vella
Mercè Rodoreda fou la protagonista de la primera sessió del club de lectura de llengua catalana nivell bàsic que va tenir lloc dijous passat a la biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra.
Dues de les participants del club de lectura, Concepción Gil i Maria Jesús Huerta, van explicar als oients del programa Tot un poble de Ràdio Trinitat Vella la seva experiència i com les havia ajudat a “perdre la vergonya” a parlar en català. També van lloar la valentia i la intel·ligència de l’escriptora: “una dona avançada al seu temps”, va comentar la Concepción.
Al final de la secció, la Maria Jesús va animar els oients a llegir d’altres novel·les, com per exemple, Aloma perquè la hi havia recomanada una companya del club de lectura.
Cliqueu aquí per escoltar la seva intervenció.
1 comentari
Carolina Antón Maté
05 des. 12
16:51 #
Hola, bona tarda.
A partir de la proposta de la Maria Jesús, sobre llegir altres novel·les, us proposo la següent:
Joan Agut: “ La Via Làctia”
Fa un temps, vaig agafar un llibre a l’atzar de la biblioteca, i vaig trobar-me amb “La Via Làctia” de Joan Agut; un escriptor barceloni, del barri de Sants, que descriu una història del seu districte d’una manera molt entranyable.
La Via Làctia és un retrat d’una població, en aquest cas, de l’Espanya Industrial a la postguerra, narrada per un nen de deu anys, en Toni. El nostre protagonista explica el món que li ha tocat viure, una vida dura envoltada de màgia, la que ell hi donava. Fill d’uns pares treballadors, condescendients amb el moment en que es troben i lluitadors per sortir-se’n, dintre d’un context de constants canvis. Com a llectora et poses al context temporal de l’època, de quan hi havia vida en aquella societat mercantil tèxtil de què ara queden les restes: vàries torres molt bé disposades al costat de l’estació de Sants. És molt bonic quant et transportes al moment de la seva plena activitat, la qual alimentava gairebé a tot un barri. Per altre costat, estava l’escola franquista, els companys de pupitre, el primer amor, històries familiars amagades… Tot un relat d’una comunitat que no ens queda tan llunyana.
De fet, veritat o mentida, aquesta novel·la descriu una realitat que mereix la pena de ser llegida. Es tracta d’un llibre amb un estil planer, evocatiu i líric que enganxa al lector des de el primer moment. Per tant, us recomano fermament la seva llectura i que el gaudiu tant com jo.