Consorci per a la Normalització Lingüística
El Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà ha fet diverses activitats com a cloenda de l’edició 2021-22 dels cursos i del Voluntariat per la llengua:
Les vacances i l’estiu en general són períodes ideals per tenir noves experiències i conèixer llocs, cultures i persones diferents. Una manera de fer-ho és participar en el Voluntariat per la llengua (VxL), que manté oberta la inscripció per a voluntaris i aprenents i la formació de noves parelles lingüístiques durant tot l’any. A més, la modalitat virtual del programa permet fer les converses per practicar el català des de qualsevol lloc i en qualsevol moment per videoconferència. És per això que de participants en el VxL n’hi ha arreu del món (gairebé a un cinquantena de països actualment) i que ser fora del lloc de residència habitual (per un viatge de feina o per vacances, per exemple) ja no és motiu per no trobar-se amb una parella lingüística.
Per ser voluntari del VxL només cal ser major d’edat i parlar català (no cal saber-lo escriure ni tenir-ne cap certificat de coneixements) i el compromís que s’adquireix és el de conversar una hora a la setmana en català amb l’aprenent que el dinamitzador de VxL assigni en funció de la disponibilitat i preferències de les fitxes d’inscripció.
Per tal d’engrescar més persones a participar en el VxL com a voluntaris perquè puguin formar parelles lingüístiques amb els aprenents en llista d’espera, aquest estiu es difondran a les xarxes socials missatges engrescadors amb l’etiqueta #VxLEstiuMàgic.
ENLLAÇOS RELACIONATS:
Entrevistem el Joan Pelegrín, propietari de Papereria Pelegrín, establiment adherit al Voluntariat per la llengua de Gavà.
1/ Qui és el propietari del negoci i des de quan?
L’empresa, avui una societat limitada que respon al nom de PELEGRÍN I ROCA SL, és propietat dels tres germans d’una família gavanenca, i va ser fundada l’any 1976 pels nostres pares, en Manel Pelegrín i la Francesca Roca.
El negoci es va obrir l’any 1976 com a papereria al carrer de les Colomeres, núm. 73, de Gavà.
Aquella activitat, que només pretenia donar una sortida a la situació laboral dels pares, amb el temps es va convertir en un projecte de futur per als tres fills que ens vam anar incorporant progressivament al negoci.
En aquells temps no estava mal vist que els fills col·laboréssim amb el negoci familiar, i la nostra participació es considerava raonable en pro del benestar comú i el creixement de l’economia de grup. Tot, òbviament, mentre completàvem la nostra formació acadèmica i personal.
Com a conseqüència de la suma d’esforços, vam poder créixer fins al trasllat a l’actual copisteria a la plaça de Jaume Balmes, 9, de la nostra vila, i l’ampliació de la papereria al carrer de Sant Pere, 87, les nostres actuals ubicacions.
2/ Per què aquest negoci?
Una de les claus que ens ha permès sobreviure comercialment durant 46 anys, en un entorn de gestió familiar, ha estat la nostra capacitat de diàleg a l’hora de prendre decisions que podrien ser més transcendents per al futur del negoci. És a dir, ens sabem posar d’acord sense ombres de discòrdia.
Doncs casualment, o no, aquesta capacitat neix amb la forma de ser dels nostres pares.
Quan van decidir obrir el negoci van posar a sobre de la taula familiar les opcions viables amb els fills de 13, 11 i 3 anys. Va ser la primera decisió conjunta vers el negoci: obrir una papereria.
3/ Quina relació teniu amb Gavà?
La meva mare, nascuda a Olocau com els pares de tants altres gavanencs, va arribar de ben petita amb la seva família cercant un futur familiar més esperançador.
El pare, que és originari de Viladecans, es va traslladar a Gavà per establir aquí la ubicació familiar.
Els tres fills ja vam néixer a Gavà, per tant, la nostra relació amb la nostra vila és total. Aquí hem nascut, ens hem format, treballem, i suposo que hi seguirem per sempre més.
4/ Per quin motiu us vau fer establiment col·laborador amb el Voluntariat per la llengua?
Per militància nacional i lingüística. Per ajudar a tothom que té la voluntat d’aprendre la nostra llengua, la llengua del país, la dels nostres pares i la dels nostres avis.
També com a agraïment cap a aquestes persones, perquè podrien no fer-ho, com fan tants d’altres que hi viuen tota la vida sense cap inquietud ni voluntat per aprendre’n.
5/ Què és el que més valoren els clients del vostre establiment?
Crec que el que més valoren els nostres clients és la nostra voluntat de servei.
6/ Recordes alguna anècdota lingüística divertida?
Fa pocs dies un grup d’estudiants va entrar al nostre establiment cercant fer pràctiques de català. Entre les preguntes que ens va fer una de les estudiants, algunes anaven adreçades a l’adquisició d’un llibre per a una neta.
Un cop acabada la pràctica, l’estudiant va demanar veure algun dels llibres de què li havíem parlat, i un cop a l’espai de la llibreria, per inèrcia, va començar a parlar-nos en castellà.
Amb cordialitat i humor li vam preguntar el perquè del canvi de llengua i que si no volia seguir practicant el seu català. La dona es va posar les mans al cap i ens va dir: “Teniu raó, quin cap que tinc!” I va recuperar el català.
7/ Vols afegir alguna cosa més a l’entrevista?
Només vull agrair-vos la vostra tasca per mantenir i millorar la salut del català, i també us vull desitjar que pugueu seguir tenint voluntaris dins d’un comerç local que convisqui amb dignitat amb les noves formes de comerç, que sembla que poden arrasar les que hi havia fins fa no tants anys.
Agraïm al Joan la seva participació i animem el voluntariat i l’alumnat a visitar els establiments col·laboradors de Gavà: https://www.vxl.cat/establiments
Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Gavà, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat
ENLLAÇOS RELACIONATS:
Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà
Totjoc és el nou nom que ha escollit el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) per renovar i impulsar el seu programa de promoció del joc i la joguina en català. Coincidint amb la celebració del desè aniversari del programa, que fins ara s’anomenava ‘I tu, jugues en català?’, el CPNL fa balanç d’aquesta iniciativa impulsada el 2012 des del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que s’ha estès als 22 centres de normalització lingüística que formen el CPNL.
L’elecció de la marca Totjoc (totjoc.cat) fa referència a la voluntat d’implicar tots els agents de l’àmbit del lleure, tant la ciutadania en general, de totes les edats i condicions, com els comerços, a qui s’esperona perquè tinguin oferta disponible de jocs en català, com als fabricants, perquè apostin per incorporar el català en l’embolcall, les instruccions o el funcionament de jocs i joguines.
Actualment, més de 400 comerços i establiments d’arreu de Catalunya són col·laboradors del programa i 26 empreses fabricants del sector ja s’hi han adherit (entre elles, Devir, Haba, GdM i Londji). La cooperativa Abacus i l’empresa Juguettos són algunes de les empreses referents en el sector que recentment han signat acords de col·laboració amb aquest programa.
| Pel que fa a la ciutadania, Totjoc ofereix un cercador de jocs i joguines en català. Any rere any augmenta el nombre de jocs en català al mercat i actualment el cercador incorpora 1.193 referències actualitzades. Aquest catàleg conté informació exhaustiva de l’oferta de jocs, que es pot filtrar per l’edat dels destinataris, la tipologia de joc i el fabricant. Gràcies als acords amb els establiments, el cercador també permet saber en quines botigues es pot trobar cada producte. |
Amb l’objectiu de difondre el programa i dinamitzar els continguts digitals en català relacionats amb els jocs de taula, el 2020 es va crear un canal de YouTube específic. Entre el contingut que s’hi pot trobar destaquen els 24 tutorials que es van presentar al concurs JOCen10 (2021) i la sèrie “Què en saps de…”, on s’expliquen curiositats i dades significatives de jocs de taula populars. Alguns dels col·laboradors del concurs van ser els influenciadors Juliana Canet i Long Li Xue, l’autor i estudiós dels jocs de taula Oriol Comas.
ENLLAÇOS RELACIONATS:
S’hi debatrà la situació en els àmbits on la llengua té reptes i dificultats per superar. Qualsevol persona interessada en el futur del català s’hi pot inscriure i participar-hi.
Les persones interessades en el futur de català que vulguin fer propostes per garantir-ne el futur són cridades a participar en les 12 sessions deliberatives en línia que organitza el Govern en el marc del Pacte Nacional per la Llengua. Les sessions abordaran temes clau per al català com la cohesió social (estructura social i acolliment), la cultura, l’audiovisual, els mitjans de comunicació, les tecnologies de la llengua i el món digital, l’àmbit socioeconòmic i laboral, la salut i l’atenció sanitària, el lleure l’esport i el món associatiu, els àmbits estatal, europeu i internacional, les administracions públiques i l’educació i la recerca. En cada sessió hi podran participar 50 persones.
La inscripció es pot fer, previ registre, des dels enllaços següents:
| 24 de maig | Cohesió social. Estructura social |
| 26 de maig | Cultura |
| 31 de maig | Audiovisual |
| 2 de juny | Mitjans de comunicació |
| 7 de juny | Tecnologies de la llengua i món digital |
| 9 de juny | Àmbit socioeconòmic i laboral |
| 13 de juny | Cohesió social. Acolliment |
| 14 de juny | Salut i atenció sociosanitària |
| 16 de juny | Lleure, esport i món associatiu |
| 20 de juny | Àmbits estatal, europeu i internacional |
| 21 de juny | Administracions públiques |
| 28 de juny | Educació i recerca |
Un procés participatiu viu
S’han previst fins al moment més de 50 actes al voltant del Pacte Nacional per la Llengua, dels quals se n’han portat a terme 23 i n’hi ha 28 de programats. Entre els més destacats que ja s’han portat a terme hi ha les Jornades “El català, reptes i propostes” de les quals en podeu consultar les intervencions completes dels 30 ponents que hi van participar. Continuen, així mateix, les activitats arreu del territori, amb presència del secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Les properes previstes són a Vilanova i la Geltrú (avui, 16 de maig), Sabadell (23 de maig), L’Hospitalet de Llobregat (31 de maig), Cornellà de Llobregat (2 de juny), Santa Coloma de Gramenet (7 de juny), Mataró (14 de juny) i Terrassa (21 de juny). D’altra banda, tothom qui vulgui pot continuar fent propostes mitjançant el web del Pacte tant individuals, com col·lectives o fruit de sessions de proximitat de les quals, en aquest moment, n’hi ha 9 de programades.
Informació rigorosa i entenedora
Qualsevol persona interessada en el futur del català pot participar en les activitats del Pacte amb el seu propi bagatge personal. Qui vulgui ampliar coneixements amb dades i informacions fiables en trobarà a web del pacte mateix. L’apartat Situació de la llengua ofereix materials senzills i entenedors per ampliar coneixements.
ENLLAÇOS RELACIONATS:
Entrevista a Albert Mendiola, propietari d’un establiment col·laborador amb el Voluntariat per la llengua.
Aquest mes el nostre protagonista és el xef Albert Mendiola del restaurant Marimorena de Sant Boi de Llobregat, local que tot just s’acaba d’adherir al programa d’establiments col·laboradors amb el Voluntariat per la llengua.
1. Albert, per què vas triar el món de la cuina?
Jo diria que més aviat va ser la cuina que em va triar a mi. Havia d’anar a treballar a un restaurant, sí, però no sabia si hi anava a fer de cambrer o ajudar els cuiners. Finalment, em va tocar la cuina i, vaja, em va agradar…
2. A quins llocs has treballat abans de tenir un local propi?
Des que amb setze anys vaig trepitjar el meu primer restaurant, el Tahití de Salou, que encara funciona, he voltat força. Però m’agradaria destacar, per descomptat, el Berasategui a Lasarte… Treballar amb ells em va permetre, amb només vint-i-un anys, fer de cap de cuina al Palau de Congressos de Sant Sebastià. Després van venir cinc anys al Negro de Barcelona i, tot seguit, amb la meva dona vam obrir un petit hotel rural a Berga que es deia La Serra del Pla… Després van venir Sitges, Vilanova i la Geltrú i Barcelona… fins que el 2012 vam obrir el Marimorena.
3. Quina és la història del restaurant Marimorena?
Fins aquell moment jo sempre havia treballat per altra gent i mai a Sant Boi… Em feia gràcia, en certa manera, tornar al poble, als amics, a la família, als productes que carregaven els tractors que veia passar… i, també, tornar a veure rugby, que jo abans de l’hostaleria hi havia jugat. Vaig venir a viure a Sant Boi i vaig trobar un local al costat de casa dels meus pares… O sigui que quedava tot ben lligat.
4. Per què es diu Marimorena?
Nosaltres vam obrir al mes de juny… i al maig encara no teníem nom. I la meva filla, d’esperit molt nadalenc, encara anava cantant nadales en plena primavera.. i una d’elles era ‘La marimorena’, Ens va semblar que era un nom que petava bé… si li trèiem l’article, per desvincular-lo del Nadal. Tot i que hi ha gent que, després de tants anys, i encara ens diu com la cèlebre nadala, però no passa res, que ens diguin com vulguin, però que ens diguin.
5. Què destacaries de la teva carta?
Hi tenim moltíssima varietat i costa destacar uns plats per damunt d’uns altres. Hi ha carn, peix, arrossos… però si haig de subratllar alguna cosa, em decantaria per tots els productes que donen els horts que tenim tan a prop.
6. Com és el barri on teniu el restaurant?
És un barri eminentment obrer. Tot i que no és al centre, tampoc som gaire lluny del rovell de l’ou de Sant Boi. Un barri petit, que no pot créixer per les muntanyes que té al davant, amb Sant Ramon i la Muntanyeta.
7. Per què us heu decidit a ser un establiment adherit al Voluntariat per la Llengua?
Perquè és una iniciativa positiva i ens agrada ajudar la gent a llançar-se a parlar català. També crec que és important que els nouvinguts s’integrin a la nostra societat… i la llengua és clau en aquest arrelament. Nosaltres sempre hem parlat català i gaudim compartint-lo.
8. Tens cap anècdota relacionada amb la llengua?
En tinc unes quantes, però n´hi ha una… Fa anys vaig treballar amb un noi filipí que, vaja, l’idioma li costava una mica. Un dia li vaig demanar que em colés el brou.. i sí, i tant que el va colar amb el colador… Em va deixar tots els ossos i les verdures ben posadets en una safata… i el brou se’n VA anar pel forat de la pica!
9. Després de tot el que ha passat i com ha patit el vostre sector amb la pandèmia, com veus el moment actual?
Hem patit, hem patit, sí, de fet, diria que encara estem sortint del túnel. Però veig la gent engrescada, amb ganes de sortir, d’entaular-se i tastar nous plats… i això, ara mateix, és el que ens fa més falta per acabar de recuperar-nos.
10. La teva col·laboració amb el Servei de Català de Sant Boi de Llobregat no es limita al Voluntariat per la Llengua. Ens en fas cinc cèntims?
Efectivament, el proper dos de juny, a les onze del matí, farem un Mostra de Cuina i Llengua al Mercat de Sant Jordi. Una sessió culinària amb tasts inclosos que vol potenciar de manera lúdica la llengua i la gastronomia catalanes i els productes dels nostres mercats.
11. Què hi cuinaràs?
Tal com et deia, hem fet un menú en què la llengua és la protagonista. Farem llengua de vedella amb llengua de bou – els bolets, vull dir-, fricandó de llenguado i, per postres, llengües de gat. Com es pot veure, jugarem amb els ingredients i les paraules.
12. I per acabar, tens cap projecte de futur que vulguis compartir amb nosaltres?
Doncs sí! Ben aviat inaugurarem una rostisseria amb menjar casolà per emportar o dur-lo a casa dels nostres clients.
Moltíssimes gràcies, Albert, per l’estona que ens has dedicat i ens veiem dijous, 2 de juny, a les 11:00 al Mercat de Sant Jordi amb Mostra i els tasts de “La llengua, del cabàs a la cassola!”.
Jordi Gimeno
Entrevista a Cecília Ronda, voluntària del Voluntariat per la llengua i copropietària d’un establiment col·laborador amb el VxL.
Cecília Ronda és la propietària, junt amb els seus germans Francesc i Sabina, de l’Òptica Ronda, establiment col·laborador del Voluntariat per la Llengua (VxL) de Viladecans.
-Quan es va inaugurar l’òptica i quant fa que la regenteu vosaltres?
-Es va inaugurar el 12 d’agost de 1972 i la regentem des que els pares van faltar. El pare va faltar molt d’hora i llavors nosaltres ajudàvem la mare.
-Tu, Cecília, n’ets la dependenta i el teu germà, l’optometrista. Com és treballar amb la família?
-A estones bé i a estones no tan bé perquè hi ha confiança i, de vegades, la confiança fa estralls. Però també és còmode perquè podem fer més o menys el que volem. Per exemple, si hem d’anar al metge o fer algun encàrrec, ho podem fer sense problemes perquè l’altre ens supleix i això no passa en un altre tipus de feina.
-Quina relació teniu amb Viladecans?
-Des del 1972, que és quan hi vam arribar, hem col·laborat en tot. Sempre ens ha agradat fer poble perquè l’hem estimat des del primer moment. En Francesc ja va néixer aquí i nosaltres dos no. Ens hi vam trobar molt bé perquè era un poble i veníem de Barcelona i era tot molt diferent: la confiança, les amistats… Tot era molt més entranyable.
-Per quin motiu us vau fer comerç col·laborador del VxL?
-Perquè la llengua és molt important per a nosaltres i sempre volem col·laborar amb tot el que es fa al poble que estigui al nostre abast.
-Recentment, Cecília, també t’has inscrit com a voluntària del VxL. Per què?
-Perquè m’agrada conèixer gent i, al migdia, quan tanquem la botiga, tinc una estona per dedicar-la a fer arribar el català a les persones a qui, pels motius que sigui, no els arriba bé la nostra llengua. La gramàtica catalana no la domino al 100% perquè a la meva època no s’estudiava català a l’escola, però, pel que fa a la llengua oral sí que m’hi veig capaç. És una manera d’aportar el meu granet de sorra perquè els aprenents guanyin fluïdesa i es llancin a parlar català en la seva vida diària.
-Com us ha afectat la pandèmia? Arran de l’ús de les mascaretes, les ulleres són més protagonistes que mai?
-La pandèmia en ha afectat molt. Jo diria que ara les ulleres molesten més que mai perquè, quan portes mascareta, s’entelen amb el baf i no hi veus bé, i per això molta gent no les porta per sortir al carrer. Hi ha productes antibaf que hi ajuden, però costa. Molta gent s’ha passat a les lents de contacte perquè així no tenen aquest inconvenient.
-Què és el que més valoren els clients del vostre establiment?
-Jo diria que les visites que fa el Francesc perquè s’adeqüen a cada persona sense temps limitat per estudiar el cas particularment. A més, tenim clients des que vam obrir, fa 50 anys, que ja s’han convertit en part de la família. I també tenim clients que porten els seus fills i els seus nets, i això és molt bonic.
-Sovint feu servir paraules tècniques com diòptria, cataractes… Recordes alguna anècdota lingüística divertida?
-Sí, i tant! Fa uns quants anys, un senyor de mitjana edat ens va dir que li semblava que tenia espiritisme als ulls, en comptes d’estigmatisme. Això ens va fer tanta gràcia que no se’ns ha oblidat mai.
-Voleu afegir alguna cosa més?
-Vull donar les gràcies al poble per fer-nos costat durant 50 anys i tant de bo puguem continuar com ara molts anys més.
Agraïm a la Cecília la seva participació en el VxL i animem els voluntaris i aprenents del programa i l’alumnat dels cursos de català per a adults del CPNL a visitar els establiments col·laboradors de Viladecans.
Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Viladecans, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat
VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà
Núria González
ENLLAÇOS RELACIONATS:
Notícia al web del CNL Eramprunyà
Entrevistem el Pere Martínez, propietari de la Drogueria Martínez, de Castelldefels: “És gratificant rebre la visita d’una persona que està aprenent la meva llengua, sigui alumne o aprenent del Voluntariat per la llengua”.
1/ Hola, Pere, quant temps fa que regentes aquest comerç? Ets primera generació a la botiga?
Hi soc des de fa 35 anys, quan el meu avi duia la botiga. Després va continuar el meu pare i ara, ja fa 9 anys que l’establiment està a nom meu. Així doncs, soc la tercera generació d’adroguers.
2/ Quins són els productes més venuts de la botiga?
Els de neteja, particularment aquells que no es troben fàcilment en altres llocs, com ara el percarbonat de sodi, el bicarbonat, el sabó negre, la cera per a terres… tipus de productes molt concrets. I a l’estiu el més venut són els insecticides de qualsevol tipus.
3/ Tens algun tipus de producte especial o que la gent no se l’esperi?
Tinc una sèrie de productes de venda a granel que quan la gent els veu es queden molt sorpresos i pregunten per a què serveixen; productes com ara la colofònia, la goma laca, la goma aràbiga, la cola de conill, etcètera.
4/ Quin tipus de clientela tens?
La clientela és molt de proximitat i potser més gran que jove. Això és perquè ha canviat la manera de fer la compra entre el jovent. Ara bé, quan algú d’aquests joves, que no té l’hàbit de fer la compra en drogueries, entra a la botiga per primera vegada, hi torna.
5/ Des de quan Drogueria Martínez és establiment col·laborador amb el Voluntariat per la llengua? Per quin motiu t’hi vas adherir?
Drogueria Martínez és establiment col·laborador amb el VxL des de febrer de 2011. M’hi vaig adherir per ajudar: és gratificant rebre la visita d’una persona que està aprenent la meva llengua, sigui alumne o aprenent.
6/ Recordes alguna anècdota relacionada amb l’alumnat o els voluntaris i aprenents que han vingut al teu establiments?
Sí, recordo l’anècdota més freqüent: alguns aprenents de Llatinoamèrica, i també alguns clients inicialment, es pensen que una drogueria és una farmàcia, com a molts dels països de Sud-amèrica, i entren a la botiga demanant algun medicament.
7/ Vols afegir alguna cosa més?
Bé, vull tornar a parlar sobre el que he comentat abans sobre els hàbits de compra: si els joves no tornen a les botigues de barri aquests comerços aniran tancant persianes a poc a poc. En aquest carrer hi havia cinc drogueries i ara només en queda la meva; això ha passat des de l’aparició de les grans superfícies i les facilitats d’aparcament que hi ofereixen. També haig de dir que jo no tinc fills i que espero que quan em jubili, que encara falta, hi hagi algú que vulgui continuar amb la drogueria i no es perdi el comerç de proximitat.
Agraïm al Pere la seva participació i animem el voluntariat i l’alumnat a visitar els establiments col·laboradors de Castelldefels: https://www.vxl.cat/establiments
Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Castelldefels, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat
ENLLAÇOS RELACIONATS:
Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà
vxl.eramprunyà
Entrevistem la Belén Allende, propietària de l’establiment de moda Allende los mares:
1/ El teu cognom és Allende, el mateix que la primera paraula del nom de la botiga; suposem que no és casualitat…
-No, no és casualitat. Allende vol dir més enllà, i Allende los mares és una expressió que feien servir els mariners quan anaven a creuar l’oceà. El meu cognom ve del castellà antic i apareix molt al Quixot. I lligant el meu cognom amb el significat, el projecte és fer un comerç de moda anant més enllà del que hi ha.
2/ La teva botiga és un comerç de roba sostenible i ecològica. Què vol dir?
-Vol dir que hi ha moda que es preocupa de ser sostenible amb el planeta. Tinc fabricants de petits tallers de proximitat que reciclen fibres que haurien de llençar-se i les tornen a filar. Es dona una segona vida a materials que ja existeixen. D’aquesta manera es redueixen els residus, no es gasta tanta aigua, no es fan servir tints i es redueix el CO2. En comptes de fabricar més polièster, es reciclen ampolles de plàstic que es recullen del mar i es fan servir per fer abrics, bosses, impermeables… I les peces, que són ecològiques i que estan certificades, garanteixen que el cotó és orgànic i que no ha tingut pesticides a la plantació. També molt important és que treballo la proximitat i el km 0. Reduir el transport tot el que es pugui, si ho pots comprar a prop, no cal malbaratar recursos.
3/ Has tingut abans una botiga d’aquestes característiques? On?
– Sí, la vaig tenir a Sant Joan Despí.
4/ Quant fa que el teu comerç i tu sou a Gavà?
-Jo soc a Gavà fa aproximadament vint anys i Allende los mares ha fet dos anys el passat novembre. Volia ser conseqüent i no haver d’agafar el cotxe cada dia per anar a treballar.
5/ Quins productes ofereixes en el teu establiment? Quines característiques especials tenen?
– L’oferta és moda femenina molt variada, d’estils diferents i amb la condició de ser còmoda, alegre i fàcil de dur en qualsevol ocasió variant els complements: Des de pantalons fabricats amb cotó de comerç just, vestits de cotó de bambú, bosses de cel·lulosa de paper, peces confeccionades amb salaris dignes, jerseis fets amb fibres naturals amb telers de fusta… Dono suport i defenso petits tallers i materials naturals i per això també emmarco a mida. Vinc del món de la decoració i no vull que es perdi aquest ofici tan únic i creatiu.
6/ Quin tipus de clientela tens?
– Majoritàriament són dones entre 30 i 80 anys. També compren els homes, normalment per fer regals i, a partir d’aquest Nadal, una col·lecció de jerseis sostenibles per a ells.
7/ Recordes alguna anècdota relacionada amb la botiga?
– Quan vaig obrir va venir un senyor a explicar-me el significat d’Allende los mares, amb referències de dates i de llibres i quan li vaig dir que el meu cognom és Allende es va emocionar i em va abraçar!
8/ Per quin motiu t’has adherit al Voluntariat per la llengua?
– Perquè també ho feia a l’altre negoci i perquè crec que és un bon projecte d’integració i ajuda. Les llengües s’han de parlar! Tot just acabo d’adherir el meu establiment a aquest programa i aprofito per recordar a qui vingui que m’agradaria que s’identifiqués com a voluntari, aprenent o alumne de les pràctiques lingüístiques. M’agrada poder ajudar!
9/ Vols afegir alguna cosa més?
-Crec que hi ha dues idees mal enteses en aquest sector: Una, que la moda ecològica és cara. Puc dir que no. Tinc roba amb una franja de preu molt àmplia i sense baixar la qualitat. Moltes vegades és desinformació, pensar que si un producte està fet en un país o altre serà més econòmic. Poques vegades es reflexiona qui ho ha cosit o en quines condicions laborals. Si pagues el mateix per una peça i saps que generes treball digne, estalvies recursos, et toca la pell una fibra natural i estàs còmoda i maca, no creieu que té més valor? I l’altra idea malentesa és que la moda sostenible és lletja. Gran error, hi ha grans dissenyadors que a més de fer col·leccions totalment actuals, vetllen per fer patrons que no generin ni un centímetre de malbaratament, de reduir el CO2, i d’utilitzar materials nous que no contaminen. Agraeixo poder donar veu al meu projecte perquè és molt bo el que es pot fer.
Agraïm a la Belén la seva participació i animem el voluntariat i l’alumnat a visitar els establiments col·laboradors de Gavà: https://www.vxl.cat/establiments
Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Gavà, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat
ENLLAÇOS RELACIONATS:
Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà
El 21 de febrer és el Dia Internacional de la Llengua Materna. Per commemorar-lo, el Consorci per a la Normalització Lingüística difondrà a les xarxes 6 vídeos en què alumnes dels cursos de català comparteixen una frase feta en la seva llengua materna i n’expliquen el significat en català.
El CNL Eramprunyà s’afegeix a aquesta commemoració i, amb l’objectiu de fer visibles les llengües maternes dels alumnes i participants en el VxL del Centre, els proposa compartir del 21 al 27 de febrer una paraula, expressió o frase feta en la seva llengua materna.
Per tal de poder-ne fer difusió i posteriorment elaborar-ne un mapa, les persones que hi vulguin participar cal que utilitzin l’etiqueta #DILM2022 i esmentin el CNL Eramprunyà a Facebook, Twitter o Instagram.
ENLLAÇOS RELACIONATS: