En aquesta sessió ens vam centrar en dos poemes visuals. El primer ens va servir per repassar vocabulari i el segon per reflexionar què podem fer fora de l’aula.
Mapa conceptual de la sessió
Vam haver de convertir aquesta sessió en dos poemes escènics:
obra d’Imanol
Ahir, un cop més, ens va il·luminar el sol com és habitual en els últims tres mesos, dues vegades per setmana, a l’aula del Centre de Normalització Lingüística. Com sempre, vam començar fent memòria cada un de nosaltres sobre què ens va quedar en el record de l’última sessió.
Uns breus comentaris a la tropa sobre el gerundi quan expressa temps i l’ús del doncs van donar pas a les últimes preguntes pendents dels escamots sobre Incerta glòria. A continuació, com ja ens té acostumats, el Jaume ens va proposar un joc per relaxar tensions en cos i ment. En aquest cas amb el joc de les orelles de conill, divertit i alhora capaç de mantenir la nostra atenció present.
Amb gran expectació, per fi anem a descobrir els infiltrats que encara falten per desvetllar-ne la identitat. Descobrim un nou eclesiàstic, amb Jordi Garcia, que juntament amb la Lola eren els dos religiosos ocults. Després de divagar i aguditzar la nostra percepció, vam anar descobrint els tres comissaris polítics: el Jose,l’ Eva i l’Alberto. Ens vam quedar intentant endevinar quins podrien ser els quintacolumnistes, ja que forçosament eren absents d’aquesta sessió i de l’anterior. Hi ha pocs candidats però persisteix la incertesa.
Finalment, el Jaume ens va demanar fer per escamots una pluja d’idees sobre què destacaríem i com realitzaríem una exposició sobre la novel·la. Hi va haver moltes i diverses propostes per part de totes les esquadres. Van quedar plasmades per seguir treballant-hi i ideant-ne l’exposició. Fins aquí, el repàs del que va passar. Seguim avançant! Llum als ulls i força al braç!
Salut i República!
obra de Jordi M
Benvolguts i benvolgudes integrants de l’ escamot,
Després de les vacances de Nadal concedides pel Jaume, cap de l’escamot, els milicians hem tornat a les trinxeres de nou.
Les novetats al front del dimarts 8 de gener de 2019 són les següents:
Vam començar la sessió escrivint cadascú una frase, simple i curta, a un paper que havíem de deixar a l’interior d’una bossa que tenia el Jaume. Una vegada recollits tots els papers pel cap de l’escamot, havíem d’escriure una nova frase en un nou full. En aquest cas, l’oració havia de ser amb gerundi i que respongués a la pregunta quan?
El Jaume va anar passant la bossa que contenia tots els papers i cada milicià va agafar-ne un. La finalitat era unir una frase que havíem agafat de la bossa amb l’oració en gerundi que havíem escrit. En veure que poques frases tenien sentit, el Jaume va aprofitar aquest fet per explicar-nos l’ús del gerundi. La utilització del gerundi és correcta quan expressa una acció simultània o immediatament anterior a l’acció expressada pel verb de l’oració principal.
Una vegada finalitzada la magistral classe sobre l’ús del gerundi, el Jaume va triar quatre milicians de l’escamot per passar a fer l’habitual joc de cada sessió. Els quatre combatents triats es van convertir, durant uns instants, en taxistes. La finalitat era la d’intentar convèncer el màxim de persones perquè pugessin al seu taxi. Quan tothom ja hi havia accedit, i després de circular durant una estona per tot el camp de batalla, el cap de l’escamot va aprofitar per enumerar cada taxi, formar quatre grups i donar pas al joc del dòmino.
A cada grup li va repartir un full on apareixien dibuixades diverses fitxes de dòmino. Seguien una seqüència que amagava una oració. La funció de cada grup era esbrinar el missatge que contenia totes les seqüències. El missatge ocult, que encobrien les fitxes del dòmino, era el següent: “Quan ens pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte van canviar totes les preguntes”. Acte seguit, el Jaume ens va explicar que aquesta frase era una cita de l’escriptor, periodista, poeta, dramaturg i polític Mario Benedetti.
Per finalitzar la jornada, el cap de l’escamot ens va fer escriure a cada soldat dues preguntes sobre la novel·la Incerta glòria. Després, ens va separar en dos grups formats per deu combatents. Cada grup havia d’escollir deu preguntes de totes les que tenien escrites entre tots els integrants.
Una vegada escollides les deu preguntes per a cada grup, va començar la batalla final, la guerra al front. Una guerra de les més dures, sense armes, sense enemistats, sense ideologies. Un enfrontament de coneixement màxim sobre la novel·la. I dic màxim perquè les preguntes eren del més enrevessades. Preguntes sobre els detalls més petits. Tan summament petits, que potser alguns consideraríem minúcies, però aquestes menuderies van fer que el meu grup, del que vaig sentir-me orgullós, guanyés la batalla final al front.
Imanol
Avui hem començat la sessió anterior. A continuació, hem mirat d’esbrinar quina era l’última missió que ens encarregava la Cúpula: caçar errors del primer repte que ens va demanar.
Hem recordat quins continguts havíem treballat d’ortografia, de morfologia i de lèxic. Després, cadascú ha mirat de trobar errades en el poema errorista.
Hem organitzat dos equips: un havia de defensar que un espai municipal dugués el nom de Montserrat Roig mentre que l’altre, afí del Dr. Mabuse, hi havia d’estar en contra. Ha estat un debat aferrissat.
I per acabar, hem completat la darrera casella del relatograma.
Avui ens hem plantejat els objectius següents:
La primera activitat del dijous 12 de novembre va consistir en escriure paraules que contenien les lletres ‘m’ i ‘n’. Primer, el Jaume ens va donar un paperet amb una paraula que no podíem ensenyar als nostres companys. Després cadascú va llegir la paraula a veu alta i els companys van haver d’escriure la paraula que van escoltar. Finalment, el Jaume va apuntar totes les paraules a la pissarra i va aclarir els nostres dubtes sobre les regles d’ortografia:
La segona part de la classe va consistir en el debat sobre la privacitat. Primer, vam decidir entre tots quins són els criteris d’avaluació del projecte del debat:
Després, vam decidir quins són els criteris d’avaluació de la nostre participació:
A continuació, va començar la presentació del projecte. Vam llegir l’article Despullats de Manel Fuentes en el qual ens explica que la privacitat no existeix perquè no hi ha protecció de dades. Després vam veure un vídeo, Dave llegeix la teva ment, que ens ensenya que és pot buscar moltíssim informació d’una persona a través d’Internet. També van parlar sobre diferents fonts d’informació i sobre el egosurfing, és a dir, la recerca del teu nom a Internet.
La finalitat de la presentació va ser crear un debat. Per tant, vam formar dos grups. Un grup va defensar i argumentar el llistat vermell, i el altre grup el llistat verd:
Llista vermella:
Llista verda:
Finalment, vam posar en comú els avantatges i els inconvenients d’aquests punts:
Avantatges:
Inconvenients:
Bon dia, companys,
El dimarts passat vam començar la classe amb la continuació de l´exercici de la presentació per parelles. La Lourdes va escriure les diferents presentacions que havíem fet el darrer dia, on a part de localitzar la paraula incorrecta i proposar la correcta, vam veure les diferències entre elles:
És necessari / És precís
Fa referència a necessitat / Fa referència a precisió
Mitjans / Medis
S’utilitza quan són recursos / Per medi ambient
Espatlla / Esquena
On comencen els braços / Part posterior del cos
Ha anomenat / Ha nomenat
Donar nom algú o cosa / Designar per un càrrec o funció
Rentable / Rendible
Es pot netejar / Amb rendibilitat
Les dates / Les dades
Fa referència a temps / Ens dona Informació
Difós / Difús
Del verb difondre / Que no és clar
Res / Gens
Contrari de tot / Contrari de molt
Vestuari / Vestidor
Conjunt de roba / Lloc
Arran de / Arrel
Conseqüència de / Part d’un arbre o una planta
Esborrador / Esborrany
Objecte per esborrar / Esbós
Més bé / Més aviat
Millor / Aproximadament…
Taulell / Tauler
Taula de botiga / Per posar anuncis
Mànegues / Mànigues
Tub de plàstic / De la roba
Borsa / Bossa
De valors / Per emportar coses
En la segona part de la classe del dimarts vam fer un debat amb dos grups ben enfrontats. Però primer es va proposar la pregunta del debat, sempre amb els animals de companyia com a tema principal. Un cop triat, la pregunta guanyadora va ser la següent;” Estem educats per tenir animals domèstics a casa”? Així que ja podíem fer els grups per defensar tant el sí, com el no, i buscar argumentació per a les intervencions.
Pel que es refereix al dijous, gairebé tota la classe, vam estar treballant a partir d´un full que la Lourdes va fer amb els errors que vam cometre en el debat.
Les frases amb les seves correccions són aquestes :
-Ara la gent reculle els excrements; recull (3ª pers. sing. prest. ind).
-El gos lo tiene per això; el té.
–Lo cuida; el cuida / en té cura.
-Són gossos d’una raça que requiere…; requereix.
–Té raó a l´hora de manifestar de que s’ha millorat; caiguda de preposicions.
–Es té que tenir en compte; s’ha de.
-No li pot donar lo que necessita ; el.
–Trobes un animal que ningú ho vol; sense el pronom.
–És molt loable; lloable
–Seria necessària una llei que fossi més dura; fos. (1ª pers. sing. imp. suj.).
–Tinc que passar una ITV; he de.
–És un animal que té que caminar 20km; ha de.
–A 100 metros; metres.
-Patates frites; fregides.
–S’han encarregat de que passesi una castració; passés (3ªper. sing. imp. suj) i caiguda de preposició.
-Això té que estar recolzat per poders superiors. ha de tenir el suport de.
–La cantidat de temps; la quantitat.
–No m’he encontrat amb ningú veí responsable dels seus animals; trobat, cap.
–Els nen le tenen por. li.
–Quan estigui en zelo; zel.
–Passa un estrès sin saber per què; sense.
-Tens un montón d’animals; munt.
–Els animal han d´estar pel seu puesto; lloc.
–Cortar-li una pata; tallar-li una pota.
–Té un olfacto; olfacte.
–En els anys cinquenta. cinquanta.
–Hi ha gent que té animals por tenir animals, per ser aceptados por determinats grups ; per i acceptats.
–L´animal és un medio; mitjà.
–A la meva casa sempre hi havia un gos; casa meva.
–Un collar de pinxos; punxes.
–És el animal; l’animal.
–Et crees un víncul amb ell; vincle.
Arran d’aquest exercici vam resoldre alguns dubtes:
Recolzar= recolzar-se a la paret.
Suport= tenir suport.
Ningú = Cap persona.
Cap = ningun/ninguna.
Broqueta moruna= pincho moruno.
Fins dimarts, companys,
Fran
Vam repassar la sessió anterior. Vam fer memòria del que vam aprendre sobre els laietans. Vam recordar les paraules que havíem apuntat en aquesta sessió. Vam arribar a la conlusió que coneixem la història des del punt de vista del vencedors. Finalment, per parelles, vam proposar on podríem localitzar possibles assentaments de laietans a Castelldefels.
Tot seguit, vam llegir un fragment d’ Els altres catalans de Paco Candel. Si voleu conèixer aquest autor, cliqueu aquí. És un mural elaborat per uns companys del B3 del 1r trimestre.
Vam acabar la sessió organitzant un debat. Un equip s’encarregava d’apuntar com són els catalans i l’altre, com els catalans veuen els altres catalans. El debat va ser força interessant. Vam apuntar aquestes conclusions i amb deures per part del professor.
