Arxiu de la categoria ‘Cultura’

  • El 24 de gener, el Dia del Punt volat

    S’ha escollit aquest dia per celebrar el Dia del  Punt volat perquè el 24 de gener de 1913 en què es van signar les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, en les quals es va regular l’ús de la ela geminada i, amb ella, el del punt volat. I és volat perquè escrivim col·laborar i no col.laborar ni  col-laborar; amb l’ordinador, l’escriurem la combinació “majúscula + tecla del número 3”.

    Però els catalans no som els únics que l’utilitzem! En japonès i en xinès s’utilitza per separar paraules (en el cas de paraules estrangeres) i en taiwanès es fa servir per indicar que un vocal és oberta.

    En aquest enllaç del Rodamots hi ha unes quantes paraules amb ela geminada (exemples, usos i context);  havies sentit alguna vegada el mot futil·la? 😉

    No sé quina és la meva paraula amb ela geminada preferida, però una que m’agrada molt és xitxarel·lo. Quina és la teva?

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Quan és l’any de la picor?

    Sabeu quan és l’any de la picor i per què en diem així? Per què utilitzem aquesta expressió per fer referència a alguna cosa que és vella?

    Doncs és el 1471, un any de collita desastrosa i de molta fam. Però no només hi havia una gran escassetat d’aliments sinó que a més Catalunya fou assolada per una gran plaga de puces.

    Les picades dels insectes, afegides a la intensa misèria, provocaven encara més picor.

    Aquell any, l’any de la picor, va quedar gravat en la memòria popular mitjançant aquesta frase feta…  fins avui! 🙂

    L’expressió sencera, tot i que no es coneix així, diu: ‘L’any de la picor, que tothom gratava’.

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Bon Nadal!

    S’acosten les festes de Nadal i per això recordem algunes interferències habituals referides a vocabulari nadalenc. I la primera és que de vegades qui parla dels Nadals en comptes del Nadal. Aquests Nadals anirem a la Cerdanya; però sí que el podem utilitzar en plural, com per exemple a Feia deu Nadals que no venien a dinar.

    Una altra interferència habitual és la traducció literal de Nochebuena per Nit Bona en comptes de dir-ne Nit de Nadal, o el calc de Nochevieja -Nit Vella– en comptes de Nit de Cap d’Any.

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • La llança, un test lingüístic

    Si coneixeu el diari elnacional.cat, avui us en recomanem el suplement La llança, el diari d’oci i cultura  que ens sembla molt interessant. Com a suplement cultural està molt ben fet, però a més, si us interessen els jocs lingüístics, hi trobareu els mots encreuats en línia i, fins i tot, s’hi pot repassar vocabulari, ortografia i gramàtica amb el “Test de llengua“, a més amb un toc extra d’humor. 🙂

    Hi ha uns quants tests i dos són precisament sobre els nous canvis, sobretot els ortogràfics, de l’Institut d’Estudis Catalans. Què estàs esperant per actualitzar-te?

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Sant Jordi i altres cultures

    S’acosta Sant Jordi! 🙂  i els volts de la diada de Sant Jordi és quan els llibres se’ns fan més presents. Però… podríem incloure-hi un diccionari, en aquest apartat?

    Segurament has sentit parlar del Voluntariat per la llengua i de la nova proposta de parelles interconfessionals. Per donar-los peu en les trobades i per aprendre coses noves els vam proporcionar un extracte del Diccionari de religions, un llibre que dóna la informació mínima necessària per poder utilitzar la terminologia pròpia de cada tradició religiosa de manera adequada.

    Així, hi trobem des de Confuci fins a Vixnu, el drus i el falaixa, coneixem el dreamtime i el Divendres Sant, aprendrem què és una drilbu o un exvot…

    Cada terme (n’hi ha 1.604!) s’assigna a una o més d’una de les tradicions religioses amb més presència a Catalunya (bahaisme, budisme, catolicisme, cristianisme ortodox, hinduisme, islam, jainisme, judaisme, protestantisme, sikhisme i zoroastrisme), a banda d’altres agrupacions que han semblat útils (esglésies lliures, noves religions, religions indígenes, religions de la Xina i el Japó). Alguns termes s’han assignat a àrees transversals com ara ciències de la religió i termes seculars.

    Bona diada de Sant Jordi i no compris llibres només per Sant Jordi, que els llibres (de qualsevol espècie…) t’acompanyin tot l’any!

     

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Dia de la Dona Treballadora

    Aprofitant que el 8 de març és el Dia Internacional de la Dona, recordarem que hi ha mots, pràctiques i conceptes com el masclisme (que segons el DIEC és “l’actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona” que són malauradament coneguts.

    Però existeix un terme relativament nou (dels anys 90) que és el micromasclisme. N’heu sentit parlar? Es tracta de la pràctica de dominació masculina molt subtil que s’oculta en les pràctiques quotidianes. Té suport social i, per tant, passa desapercebut. Alguns exemples en són: anar a una perruqueria femenina i trobar-hi només revistes “del cor” o de moda, comentaris a les tertúlies polítiques sobre la roba de les dones que es dediquen a la política (i no a les seves opinions o actuacions), que en un bar donin la cervesa a l’home i el refresc a la dona… I per acabar, només pregunto, què passaria si en publicitat canviéssim les dones per homes?

    Si bé el micromasclisme és un mot, pràctica i concepte força estès socialment, que té una entrada a la Viquipèdia i tot, el diccionari i l’Optimot encara no el recullen.

     

    dona

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Carnestoltes o Carnaval?

    Totes dues paraules són correctes en català, però hi ha alguns petits matisos, en alguns casos. La paraula Carnaval prové de l’italià carnevale, procedent de l’antic carnelevare  (mot compost de carne ‘carn’ i levare ‘llevar, treure’). Així doncs el nom de la festa fa referència explícita a l’abstinència quaresmal de menjar carn que comença just després de la festa, el dimecres de Cendra.

    El Carnestoltes és el nom habitual del carnaval als Països Catalans. L’etimologia, en aquest cas, prové del llatí carne ‘carn’ i toltes ‘llevar, treure’) i, per tant, té l’etimologia basada en el mateix concepte que el Carnaval.  Però com que aquesta és la referència cultural a casa nostra, parlem de l’arribada del rei Carnestoltes i també frases com anar fet un Carnestoltes,  que vol dir anar vestit d’una manera ridícula, amb mal gust.

     

    carnestoltes

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El tió, el Pare Noel i el Pare Nadal

    Ara que ve Nadal, en la tradició catalana tenim el tió i no el cagatió. I quan duem a terme aquesta festa fem cagar el tió, ja que si caguem el tió (cosa que faríem nosaltres!), seria una cosa ben diferent… 

    Fora de casa nostra, l’encarregat de portar els regals és Sant Nicolau, però aquest nom va evolucionar molt; així, va arribar als Estats Units com a Santa Claus. Al Canadà i a Anglaterra es diu Father Christmas, que literalment vol dir “Pare Nadal”, i així és com n’hauríem de dir en català, tal com passa en la majoria de llengües, com Père Noël (francès), Babbo Nattale (italià), Weihnachtsmann (alemany), Mos Craciun (romanès)… 

    Així doncs, en català és estrany dir-ne Pare Noel, ja que una part del nom és catalana i l’altra del francès.

    Recordeu que al web de Nadal del Consorci hi ha un recull de recursos sobre el Nadal: receptes, cançons, llocs on anar a veure pessebres… tot el que pugueu necessitar. 

    Ara sí que ja esteu preparats per tenir Bon Nadaaaaaal! 

    tiopare-noel

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Any literari Llull (2015-2016)

    Què saps de Ramon Llull (1232-1316), a part que en porten el nom alguns carrers, l’insitut que promou la llengua i la cultura catalanes a l’estranger i, fins i tot, una universitat?

    El 2016 és l’Any literari Ramon Llull, un dels pensadors i escriptors més destacats de l’Edat Mitjana d’una banda, perquè és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per fer arribar millor a la gent els coneixements filosòfics, teològics i místics i, també, perquè va fer aportacions remarcables en tots els àmbits del saber de la seva època, que van des de la filosofia i la teologia, fins al dret, la medicina, l’astronomia, la retòrica o la lògica.

    Si vols tenir quatre idees bàsiques sobre el personatge, pots consultar l’auca  i l’especial de Cavall Fort, i si vols ampliar la informació, la pàgina oficial o el web Enllulla’t. 

     

    llull-foto         llull

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • L’exposició “Català, llengua d’Europa” a Badalona

    Estudies català i/o ets catalanoparlant, però… què saps de la llengua catalana?

    Sabies que el català ocupa el 88è lloc en el rànquing de les llengües més parlades del món? I que 11 milions de persones entenen el català i 9 milions el parlen?

    Sabies que el català és la 23a llengua del món més traduïda?

    Si vols conèixer més dades sobre el català, pots visitar l’exposició Català, llengua d’Europa a l’Espai Betúlia de Badalona fins al 29 d’octubre.

    Enllaç a algunes dades. Exposició de la Direcció General de Política Lingüística.

     

    llga-europabetulia

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Segueix-nos a:

    InstagramFacebookTwitter

    Categories


    Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


    Núvol d’etiquetes

    8 de març abreviacions accents diacrítics aplicacions apujar apunt de llengua badalona bocí de llengua concursos consulta cultura diccionari diccionaris dictat esport estiu expressions festes frases fetes futbol gramàtica IEC jocs lectures llibres lèxic mòbil Nadal nova gramàtica 2016 onomatopeies optimot origen de les paraules ortografia perquè pronoms febles pujar pàgines web recursos sant Jordi si no sinó tecnologia termcat verbs vocabulari

    Comentaris recents

    • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
    • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
    • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
    • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
    • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

    Enllaços


    Històric