Arxiu de la categoria ‘Gramàtica’

  • És compondre o composar?

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • És correcte “medir” en català?

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: ‘Vet aquit’, que la gramàtica no ens tregui la son!

    Els parlants del català sovint ens preocupem per saber si parlem correctament, si aquesta paraula es diu així o aixà, si és un castellanisme o no… Per acabar-ho d’adobar, fins i tot hi ha qui ens corregeix quan escrivim a les xarxes…

    Això pot ser positiu (ens interessa la nostra llengua i volem usar-la correctament), però també pot tenir conseqüències negatives: acabem pensant que és massa difícil o eliminem expressions perquè creiem que no són bones. Potser els nostres avis i àvies, sense saber de lletra, parlaven una llengua més genuïna que no pas nosaltres. I no em refereixo a l’ús de castellanismes o anglicismes. Dic parlaven, amb la família, els veïns, les companyes de la fàbrica…, d’una manera espontània, un tret que caracteritza la llengua oral, alhora que enraonaven, creaven formes diferents de les que accepta la gramàtica. Es pot dir que aquestes formes ens les hem reprimit perquè pensem que no són adequades. Qui no recorda haver dit o sentit “aiga” i “dugues”? Qui no ha sentit dir “al col·lègit li han donat un prèmit” o “als biciclistes els fa mal el jonoll”?, “vagila que s’han etivocat”?, “sortirem de voleiu i anirem al carrer de Marc i al teiatru”?, “avui de tall hem menjat llomillo”?… Vet aquit!

    Són formes espontànies, orals, que correspondrien a un llenguatge col·loquial, fins i tot vulgar… Tanmateix, cal que ens les corregim si les utilitzem en aquest registre i aquest canal? Hem de diferenciar el català estàndard del col·loquial (per cert, aquest últim molt més ric!) i el canal escrit de l’oral. No les han d’usar els locutors quan estan treballant, per exemple, ni seria bo que les féssim servir qualsevol de nosaltres per escrit. Però en converses informals, tirem pel dret! No ens amoïnem tant per com parlem i fem-ho. Creem formes noves i enriquim la llengua. No ens deixem portar per un excés de normativització i desempalleguem-nos de prejudicis de correctors. Xalem xerrant!

    Si voleu conèixer més opinions sobre aquest tema, podeu clicar en aquest enllaç.

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Bocí de final de temporada

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 8M: Escrivim en lila

    Comencem amb una imatge interactiva amb un petit recull de termes nous relacionats amb el 8 de març. Només cal que passis el ratolí per sobre de cada terme per saber-ne el significat 👉 https://bit.ly/2Oc8kzU

    Continuem descobrint maneres d’expressar-nos referents al món de la dona des d’un punt de vista gramatical amb motiu del Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora.

    En aquest cas, com en qualsevol diada, posarem les inicials de tots els substantius i adjectius en majúscula inicial. Pel que fa a la data, 8 de març, cal que recordem que els mesos van en minúscula, tot i que si convertim la data en una sigla, aleshores posarem 8M. El feminisme (com a paraula acabada en -isme, l’escriurem amb e, igual que masclisme, androcentrisme o sufragisme) ha triat aquesta data per reivindicar els drets de la dona i convocar mobilitzacions (amb b, com mòbil, immòbil, mobilitat) al carrer.

    Si llegim pancartes, tríptics o fullets publicats aquests dies, hi trobarem paraules o expressions del món feminista (amb el sufix -ista, acabat en a) com erradicar (que s’escriu amb dues erres), violència masclista (una expressió més recomanable en singular que no pas en plural, violències masclistes), corresponsabilitat (també amb dues erres), empoderament (no apoderament), treball no remunerat (sense guionet), etc.

    Pel que fa a entitats i organismes (el nom dels quals portarà les inicials dels substantius i els adjectius en majúscula), trobem els diversos centres o serveis municipals que dediquen la seva tasca a la dona: parlem del CIOD, el CIRD o el SIAD (sense punts, ja que les sigles no en porten). També hi destaquen els grups de dones organitzats a les AV (sigla que correspon a associació de veïns), les diverses federacions, plataformes i col·lectius (amb ela geminada), les assemblees (amb dues esses i e), la Coordinadora i el bloc de dones lesbianes i transsexuals (amb dues esses), entre d’altres.

    I acabem amb música perquè per commemorar aquesta diada de manera festiva s’ha creat la llista 8M al canal del CPNL d’Spotify amb cançons fetes per dones o  relacionades amb el món de les dones: https://open.spotify.com/playlist/79G3P6tupPVWuk8SqFYAVm

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • ‘Per’ o ‘per a’?

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana

    La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, elaborada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va dirigida a un públic més general que la Gramàtica de la llengua catalana i que la Gramàtica essencial (per consultar en línia). Es tracta d’una obra que ofereix el mateix contingut que les dues anteriors, però amb un nivell d’especificitat menor; a més, és una mena de síntesi de la Gramàtica essencial (que incloïa 245 quadres resum), mentre que aquesta nova versió en té 170.  Aquests quadres expliquen qüestions normatives i d’ús i, sobretot, inclouen informacions gramaticals pràctiques i exemples.

    L’obra vol cobrir les necessitats dels qui volen trobar respostes ràpides i per això és una gramàtica directa, útil i clara, apta per a tothom qui estigui interessat en la qualitat de la llengua i que no en sigui especialista. 

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • GIEC essencial en línia

    Ja es pot consultar la versió en línia de la GIEC, la GIEC essencial. Es pot consultar a https://geiec.iec.cat

    Aquesta GIEC-e és una versió reduïda i en línia, i té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical.

    A la nota de premsa s’explica que “la Gramàtica essencial està dissenyada per a la consulta en línia i té un to expositiu semblant al de la Gramàtica de la llengua catalana”. Està estructurada en trenta-dos capítols i la consulta es pot fer a través del sumari, dels quadres resum o del glossari. Les explicacions s’organitzen al voltant de 245 quadres resum, els quals permeten anar ràpidament al contingut concret que se cerca. Com a elements de suport, inclou també un glossari en línia  que resol dubtes terminològics durant la consulta i remissions internes i externes a la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i a l’Ortografia catalana (OIEC).

    Hi ha un dossier informatiu complementari Què és la Gramàtica essencial de la llengua catalana?, amb més informació sobre l’obra, l’estructura i el contingut.

    Amb la futura Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana es tancarà la trilogia gramatical de l’IEC. L’esperem 🙂

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • La gent és o són?

    Ja hem comentat en alguna altra entrada que la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC és més flexible i té en compte la situació comunicativa. Així doncs, despenalitza algunes formes en els registres informals de la llengua, que fins ara corregíem.

    En frases en les quals s’utilitzen col·lectius, com en el cas de la gent, fins ara, de manera intuïtiva, es feia la concordança en plural (la gent són…) ja que encara que la gent sigui singular, la conformen moltes persones. Però en la nova Gramàtica està acceptat. 

    Així doncs, les dues opcions són correctes en aquestes frases:

    –Què volen aquesta gent o Què vol aquesta gent?

    – Aquella parella es va espantar i va córrer o Aquella parella es van espantar i van córrer.

    – La majoria dels teus amics vindrà a la festa o La majoria dels teus amics vindran a la festa.

    – Un grup d’alumnes va fer pràctiques de conversa a les botigues de Badalona o Un grup d’alumnes van fer pràctiques de conversa a les botigues de Badalona.

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Recaptar i haver de pagar?

    Ara que és moment de fer la declaració de renda, direm que Hisenda recapta impostos, i no pas recauda.

    I com que això s’ha de fer (pagar, vaja,) presumptament tant sí com no, aprofitem per recordar algunes maneres que tenim per expressar obligació:

    -haver de + infinitiu: He de fer la declaració abans de marxar de vacances.

    – caldre + infinitiu: Cal pagar els impostos.

    – Imperatiu: Paga els impostos avui, que no se’t passi el termini i et posin una multa.

    -Ser necessari (que) + verb: És necessari fer la declaració de renda abans del juliol.

    Així doncs, tenim una gran varietat formes i recordeu que no direm tenir que + infinitiu, tenir de + infinitiu o hi ha que/n’hi ha que + infinitiu.

    Tampoc no utilitzem el verb en infinitiu: Agafar número, ja que necessitem un subjecte: Agafeu número i espereu el vostre torn.

    I, per acabar, no direm és precís pagar abans del juliol, ja que l’adjectiu precís significa ‘exactament determinat o definit, no equívoc o vague’; així, l’utilitzem en frases com: Aquest terme és poc precís o Aquest aparell és molt precís.

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Segueix-nos a:

    InstagramFacebookTwitter

    Categories


    Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


    Núvol d’etiquetes

    8 de març abreviacions accents diacrítics aplicacions apujar apunt de llengua badalona bocí de llengua concursos consulta cultura diccionari diccionaris dictat esport estiu expressions festes frases fetes futbol gramàtica IEC jocs lectures llibres lèxic mòbil Nadal nova gramàtica 2016 onomatopeies optimot origen de les paraules ortografia perquè pronoms febles pujar pàgines web recursos sant Jordi si no sinó tecnologia termcat verbs vocabulari

    Comentaris recents

    • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
    • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
    • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
    • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
    • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

    Enllaços


    Històric