Dictat de veu en català
Feu servir el Google Docs en català? Ara ofereix un nou servei en català: la conversió de veu a text, és a dir, el dictat per veu.
Què vol dir, això? Que podeu utilitzar l’aplicació i dictar en veu alta els vostres pensaments, treballs, instruccions… i queden transcrits en un document de text! Només heu d’anar a “Eines” del menú, clicar a sobre del micro que hi apareix i començar a parlar a través d’un micròfon.
Hi trobeu alguna utilitat? Crec que ens podem estalviar hores de teclejar i guanyar hores de son 🙂
4 comentaris
berta
15 des. 19
22:58 #
Des de fa uns anys el mestre D.T Suzuki anava al seu barri ensenyant les idees darrere del Budisme Zen. La seva influència va generar un gran efecte a la comunitat. Amb això Yoko va començar a freqüentar els cercles d’avantguarda, vestida a la manera beatnik amb cabells deixats anar i llarg, roba negra i res de maquillatge. Desheretada per la seva família, es bolca cap a una vida d’artista bohèmia. Al costat del pioner minimalista La Monte Young, organitzava espectacles artístics que van arribar a assistir 200 persones, dins d’elles fins Marcel Duchamp i Peggy Guggenheim. En aquesta època decideix que les paraules i fins i tot les idees podien ser art, a més entén que el seu treball ha de ser espontani, viu i en continu. Se sent totalment subvalorada, ningú reconeix el seu treball si no és com a companya d’algun dels talents masculins que freqüenta. Acaba en una clínica mental on apareix un estrany home anomenat Tony Cox, qui li diu ser un gran admirador de la seva obra. En el seu estat de vulnerabilitat Yoko s’acaba casant amb ell i al poc temps té a la seva filla Kyoko. Tony té cura de la seva filla i Yoko continua amb el seu desenvolupament com a artista, entre mig coneix i s’enamora de Lennon. Tony aterrat amb la idea que li treguin la custodia de la seva filla, li canvia el nom i l’amaga. Yoko no veurà a Kyoko per 23 anys.
victoria
28 oct. 19
16:06 #
Feia uns quants dies que la Lluïsa tenia una qüestió pendent que no la deixava viure tranquil·la. La qüestió era la següent:
Mentre en Raül, el seu marit, treballava al torn diürn d’una fàbrica de xocolata suïssa i ella s’estava a casa i feia les feines de la llar, sola o bé amb la seva veïna, que venia sovint a fer petar la xerrada perquè gairebé mai no tenia res a fer, va rebre una trucada misteriosa. La trucada es va repetir uns quants dies i sempre era la mateixa, començava amb un brogit immens que li eixordava l’oïda i després se sentia una veu que deia el següent: “Senyora, no s’amoïni, no s’espanti, si fa allò que nosaltres li diem no li passarà absolutament res.
Berta
23 oct. 18
14:45 #
Li va caure l’orxata damunt els pantalons quan va veure-la travessar el parc trepitjant herba com si res, amb aquell aire distret tan característic. Hauríem de prohibir els gots de plàstic, va pensar, indignat, mentre pregava que ella no el veiés en aquella situació. S’hauria sentit molt humiliat. Davant d’ella, volia estar sempre impecable. Quan sortien junts, el cohibia que es presentés al pis sense avisar i l’enxampés sense afaitar o amb roba de estar per casa. Havia anhelat ser per a ella una mena d’heroi, algú que no fallés mai. S’havia adherit a la campanya per la situació de les balenes només perquè ella admirés el seu esperit compromès. Mai no s’accedia amb l’alcohol ni amb els carbó hidrats i es possava histèric si algun imprevist el feia arribar tard a les cites. Però ella no semblava apreciar els seus esforços. Somreia, només. Com ara. Ara mateix, que l’havia vist.
gemma
24 set. 15
8:08 #
Creia que era per a mòbils… si és per a l’ordinador molt millor!! ho provo.
Gràcies Lídia