Compte amb el comte del conte!
Els substantius conte, comte i compte són tres mots que solen crear confusió perquè tenen una pronunciació bastant similar, però s’escriuen amb grafies diferents, segons el seu significat. Conte, del verb contar, és sinònim de rondalla, es tracta d’una ‘narració, generalment breu, d’uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc.’. Comte és el títol nobiliari atorgat a un senyor feudal que té jurisdicció sobre un comtat. I, finalment, compte es refereix a l’acció de comptar o bé al càlcul d’una quantitat. Aquest darrer mot també s’usa com a interjecció per expressar alerta.
Per tant, direm: ‘La mare sempre m’explicava un conte abans d’anar a dormir’, ‘A classe hem treballat el mite del comte Arnau’ i ‘Pagarem el compte i marxarem’.
Però… Compte!
Cal tenir molt present que l’expressió *donar-se compte és un castellanisme i que, per tant, és incorrecta en català. En aquest cas, farem servir el verb adonar-se: ‘Aquest matí m’he adonat que l’anell no és al lloc on hauria de ser’.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.