Per expressar finalitat, usem ‘perquè’, ‘per a què’ o ‘per què’?
-
- 17 OCTUBRE
2023 - No hi ha comentaris
- General, Gramàtica, Vocabulari
- 17 OCTUBRE
-
- 25 SETEMBRE
2023 - No hi ha comentaris
- Apunt lingüístic
L’article i els topònims
Si a l’estiu heu fet turisme d’interior i de proximitat, us heu trobat que hi ha alguns topònims (o noms de lloc) que porten article, com ara el Masnou, la Pobla de Claramunt o l’Escala. Aquest article actua com qualsevol altre article: s’escriu en minúscula, es contrau amb les preposicions i s’apostrofa quan cal; per exemple, direm que Al port del Masnou hi ha força barques perquè és bastant gran. La majoria de ciutats, però, no porten article.
Pel que fa a les comarques catalanes, totes porten article: el Vallès Occidental, la Noguera, l’Anoia… Excepte la comarca d’Osona, que és l’única que no en porta mai.
- 25 SETEMBRE
-
- 08 SETEMBRE
2023 - No hi ha comentaris
- Vocabulari
- 08 SETEMBRE
-
- 24 JULIOL
2023 - No hi ha comentaris
- General
- 24 JULIOL
-
- 11 JULIOL
2023 - No hi ha comentaris
- Apunt lingüístic, Eines de consulta, Gramàtica, Ortografia, Qüestions de llengua, Recursos TIC
Nou Diccionari essencial de la llengua catalana
Després de 15 anys de feina, aquest mes de juliol la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha presentat el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), que parteix del Diccionari manual de la llengua catalana (del 2001) i incorpora tant les diverses actualitzacions del DIEC com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana.
El DEIEC té 39.300 entrades i s’adreça a un públic ampli. La gran novetat és que no només dona les definicions de les paraules, sinó que també proporciona indicacions sobre qüestions sintàctiques, fonètiques, dialectals i de registre.
Gràcies al DEIEC, podrem saber que poal és equivalent a galleda i que és un mot que es fa servir en valencià, en balear, en tortosí i en alguerès, i el mateix amb els termes calces i mitges. A més a més, disposa d’un conjugador de verbs en els 5 dialectes (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional).
A part d’això, ofereix exemples de frases elaborades i recomanacions sobre usos dubtosos. Fins i tot és més precís en fonètica, ja que indica la partició sil·làbica en paraules més complicades i les locucions més habituals que se’n fan. Tampoc no hem d’oblidar la gran quantitat de sinònims i paraules relacionades i derivades que facilita.
El DEIEC es pot consultar en línia aquí: https://deiec.iec.cat/
- 11 JULIOL
-
- 14 JUNY
2023 - No hi ha comentaris
- General, Gramàtica, Ortografia, Qüestions de llengua, Vocabulari
- 14 JUNY
-
- 08 JUNY
2023 - No hi ha comentaris
- Apunt lingüístic, Frases fetes, General, Origen de les paraules, Ortografia, Qüestions de llengua
Mireu com balla!
És un ou, oi? És dur o cru? L’han buidat? I si cau? Però quin fart de ballar! No sabem ben bé si simbolitza la fertilitat o el cos de Crist, ni qui va començar aquesta tradició. Però no podem deixar de mirar-lo. Ens hipnotitza. Potser per les flors, els colors i totes aquelles olors que l’envolten, per les cireres, pel raig d’aigua que puja i baixa. Quin bé de déu! L’ou com balla ens captiva cada any per Corpus. A Badalona, des de fa uns anys, dansa a la font del pati de la rectoria de Santa Maria. És una altra festa d’origen religiós que de mica en mica s’ha secularitzat. Els gegants, que també van començar a sortir per Corpus, ara són una de les manifestacions més populars de les festes majors (paganes)!Sent una festa tan consolidada, podríem escriure-la com si fos una sola paraula, oucomballa. O, si més no, amb guionets (les tres paraules juntes costen de llegir…): ou-com-balla. Ni el diccionari normatiu ni la nova Ortografia de l’IEC recullen aquest cas. Però altres expressions ens poden donar pistes de com escriure’l. El més habitual és aglutinar els compostos que, un cop junts, tenen un significat diferent del de la simple suma dels seus components, com ara panxacontent o allioli (que no té per què està fet només d’all i oli). També tenim clar que no és el mateix tenir mal de cap que un maldecap… Seria el cas de l’ou com balla?
La prova del cotó fluix és passar-ho al plural. Si canvien tots els elements o només el de l’esquerra, és que el concepte no té prou entitat per escriure’s junt o amb guionets. Vegem, per exemple, paga i senyal i pagues i senyals, o alto el foc i altos el foc. I, en canvi, coliflor i coliflors, o estira-i-arronsa i estira-i-arronses. Així doncs, si hi ha més d’un ou com balla què? Els ous com ballen? Mmmm. Potser hauran de passar uns segles més per fixar-ne la forma.
Si teniu dubtes sobre paraules compostes i guionets, feu clic aquí:
Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans
Optimot: guionetI aquí hi trobareu més detalls de la tradició de l’ou com balla:
Museu de Badalona: la diada de Corpus
Ajuntament de Barcelona: d’on prové l’ou com balla?
- 08 JUNY
-
- 24 MAIG
2023 - No hi ha comentaris
- General, Gramàtica, Ortografia, Qüestions de llengua, Vocabulari
- 24 MAIG
-
- 15 MAIG
2023 - No hi ha comentaris
- Frases fetes, General, Origen de les paraules, Qüestions de llengua, Vocabulari
Que ningú s’ofengui, sisplau!
D
iuen que una de les coses que demostren que una llengua està normalitzada és que els parlants poden llegir i veure revistes pornogràfiques, renegar, insultar, dir paraulotes, etc., en aquesta llengua. Tot i que encara no tenim revistes porno, sí que insultem i diem renecs (i molts!) en català.Doncs vinga. Reneguem i diguem paraulotes en català!
Una paraula que diem quan ens enfadem és joder. Però és un mot castellà. Algunes formes que usem per substituir-lo serien hòstia, coi o cony. Hòstia, tot i així, surt en una multitud de formes que no impliquen cap renec, com ara fotre’s una hòstia, cagant hòsties, ser l’hòstia, etc. Com a molt són expressions que es consideren vulgars. Però tornant al renec i a l’insult, també la podem acompanyar d’altres mots que denotarien més o menys contundència o enuig: ser una mitja hòstia (ser un xitxarel·lo), em cago en l’hòstia [consagrada o no], hòstia puta. Fins i tot els habitants de la Barceloneta diuen “Som de l’Hòstia!”.
El verb fotre també seria un sinònim de joder. Tret de l’expressió Fotre!, acompanyem aquest verb amb altres mots, com ara a l’expressió Està ben fotut, Que es foti… A més d’aquest significat, en té molts altres: pot voler dir robar (M’han fotut la cartera!); marxar o fer fora algú (Fot/o el camp!); molestar o enganyar (M’han ben fotut); etzibar (Em va fotre una empenta); posar-se alguna cosa o vestir-se (Ja t’has tornat a fotre aquells sabatots!); riure’s d’algú (Sempre es foten d’aquell pobre diable), etc.
I per als que feu servir expressions en castellà quan useu un llenguatge col·loquial o vulgar, us oferim algunes propostes més perquè us decidiu a canviar de llengua (atreviu-vos-hi!):
¡No me jodas!: No em toquis els ous; No fotis!
Te vas a enterar [si te cojo]: Ja et fotré [si t’arreplego, si t’enxampo]!
¡No te jode!: No et fot!
¡No jodas!: No fotis!¡Jódete!, ¡Que te den morcilla!: Fes-te fotre!
¡Que se joda!: Que es faci fotre!¡Tanto me da!: Tant se me’n fot! (per mostrar passotisme)
¡¿Qué coño haces?! Què fots?!
I fins aquí hem arribat per avui. No ho fotem més llarg.
- 15 MAIG
-
- 28 ABRIL
2023 - No hi ha comentaris
- General, Qüestions de llengua, Vocabulari
- 28 ABRIL
Segueix-nos a:
Categories
- Apunt lingüístic
- Cultura
- Eines de consulta
- Frases fetes
- General
- Gramàtica
- Origen de les paraules
- Ortografia
- Qüestions de llengua
- Recursos TIC
- Vocabulari
Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!
Núvol d’etiquetes
8 de març
abreviacions
accents diacrítics
aplicacions
apujar
apunt de llengua
badalona
bocí de llengua
concursos
consulta
cultura
diccionari
diccionaris
dictat
esport
estiu
expressions
festes
frases fetes
futbol
gramàtica
IEC
jocs
lectures
llibres
lèxic
mòbil
Nadal
nova gramàtica 2016
onomatopeies
optimot
origen de les paraules
ortografia
perquè
pronoms febles
pujar
pàgines web
recursos
sant Jordi
si no
sinó
tecnologia
termcat
verbs
vocabulari
Comentaris recents
- Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
- Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
- Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
- Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
- Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.
Enllaços
- CNL de Badalona i Sant Adrià
- Enllaç al web de Voluntariat per la llengua
- La llibreta d'Un bocí de llengua
- Optimot
- WordPress.com
- WordPress.org