• És ‘sabut’ o ‘sapigut’?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Que ningú s’ofengui, sisplau!

    Diuen que una de les coses que demostren que una llengua està normalitzada és que els parlants poden llegir i veure revistes pornogràfiques, renegar, insultar, dir paraulotes, etc., en aquesta llengua. Tot i que encara no tenim revistes porno, sí que insultem i diem renecs (i molts!) en català.

    Doncs vinga. Reneguem i diguem paraulotes en català!

    Una paraula que diem quan ens enfadem és joder. Però és un mot castellà. Algunes formes que usem per substituir-lo serien hòstia, coi o cony. Hòstia, tot i així, surt en una multitud de formes que no impliquen cap renec, com ara fotre’s una hòstia, cagant hòsties, ser l’hòstia, etc. Com a molt són expressions que es consideren vulgars. Però tornant al renec i a l’insult, també la podem acompanyar d’altres mots que denotarien més o menys contundència o enuig: ser una mitja hòstia (ser un xitxarel·lo), em cago en l’hòstia [consagrada o no], hòstia puta. Fins i tot els habitants de la Barceloneta diuen “Som de l’Hòstia!”.

    El verb fotre també seria un sinònim de joder. Tret de l’expressió Fotre!, acompanyem aquest verb amb altres mots, com ara a l’expressió Està ben fotut, Que es foti… A més d’aquest significat, en té molts altres: pot voler dir robar (M’han fotut la cartera!); marxar o fer fora algú (Fot/o el camp!); molestar o enganyar (M’han ben fotut); etzibar (Em va fotre una empenta); posar-se alguna cosa o vestir-se (Ja t’has tornat a fotre aquells sabatots!); riure’s d’algú (Sempre es foten d’aquell pobre diable), etc.

    I per als que feu servir expressions en castellà quan useu un llenguatge col·loquial o vulgar, us oferim algunes propostes més perquè us decidiu a canviar de llengua (atreviu-vos-hi!):

    ¡No me jodas!: No em toquis els ous; No fotis!

    Te vas a enterar [si te cojo]: Ja et fotré [si t’arreplego, si t’enxampo]!

    ¡No te jode!: No et fot!
    ¡No jodas!: No fotis!

    ¡Jódete!, ¡Que te den morcilla!: Fes-te fotre!
    ¡Que se joda!:  Que es faci fotre!

    ¡Tanto me da!: Tant se me’n fot!  (per mostrar passotisme)

    ¡¿Qué coño haces?! Què fots?!

    I fins aquí hem arribat per avui. No ho fotem més llarg.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • És ‘debatir’ o ‘debatre’?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Un colló de modificacions al DIEC

    I ara que ja hem captat la vostra atenció amb aquest títol us expliquem que el novembre del 2022 es va fer una nova actualització del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), el diccionari normatiu català. 

    De paraules noves se n’han incorporat 12, s’han modificat uns 400 articles i s’han suprimit dues entrades. Una de les principals novetats és la incorporació de locucions: se n’han afegit una setantena! 

    Pel que fa a noves entrades, destaquen paraules d’actualitat, com ara feminicidi (“crim de qui mata deliberadament una dona per raons de gènere, o de qui la indueix al suïcidi com a conseqüència de la pressió i la violència exercides sobre ella”), cisgènere (“que s’identifica amb el gènere que li fou assignat en néixer d’acord amb el seu aparell reproductor”) o trans com a sinònim de transgènere o transsexual. 

    A les entrades ja existents s’hi han afegit algunes accepcions. Per exemple, a l’entrada de mòbil s’hi ha afegit el significat de “telèfon mòbil” (sorprèn que després de tants anys de fer-lo servir encara no hi fos). A l’entrada d’afer, la de “relació amorosa” (especialment quan no es fa pública). I a la de sidral, la nova accepció recull el significat de “situació de molt de desordre, soroll i confusió”. 

    Les modificacions del diccionari, que es fan dos cops a l’any (al maig i al novembre), també serveixen per actualitzar definicions d’acord amb els temps actuals. Un exemple d’això és l’entrada de bruixa. Fins ara una de les accepcions era “dona vella, lletja o dolenta”, i ara s’ha canviat per “dona dolenta, de mala intenció o de conducta sospitosa, dit sovint despectivament”. 

    Però el que més destaca d’aquesta última modificació és l’entrada de moltes locucions pròpies del llenguatge popular, com ara “i un be negre”, “per collons”, “fet un fàstic”, “de merda” (en una frase com “és un egoista de merda”), “anar d’un pèl” o “no tenir nom”. 

    En el cas de collons, el diccionari amplia extensament la definició i hi incorpora expressions com “agafar algú pels collons”, “estar fins als collons d’algú o alguna cosa”, “i un colló” o “i un colló de mico”, “tenir els collons plens” o “tenir els collons ben posats”, “per collons” i “un colló” com a sinònim de “molt”. Cal especificar que totes aquestes expressions tenen la marca de vulgarisme i que, per tant, no s’adequarien a un registre estàndard. 

    Si voleu consultar tots els canvis introduïts en aquesta actualització podeu entrar a la pàgina “Actualitzacions” del web del diccionari. 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Mida o tamany?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Un carro carregat de rocs per la carretera del Garraf

    Els embarbussaments (tongue-twister en anglès, virelangue en francès, trabalenguas en castellà) són jocs de paraules que juguen amb la dificultat de pronunciar certs mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen. De fet, no és el so el que costa de pronunciar, sinó la combinació de sons, sobretot si volem dir-los de pressa, cosa que crea un efecte còmic. Com més ràpid els recitem, es formen alguns sons estranys i barreges de paraules que fan més divertit el resultat.

    La paraula embarbussament ve del verb balbucejar, és a dir, parlar de forma poc clara, amb una pronunciació vacil·lant. Els embarbussaments també han estat anomenats empatolls, embarassallengües, entrebancs, entrebancallengües, travallengües o queques (al Rosselló). Els especialistes els anomenen d’una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: “fórmules ortofòniques”, en diuen.

    Els jocs de paraules són un recurs de la nostra llengua per aprendre nous mots i significats de paraules que potser encara no coneixes i són una molt bona eina per aprendre a pronunciar bé un idioma i guanyar desimboltura.

    El català és ric en jocs de llengua, i d’embarbussaments (la mateixa paraula ja costa de pronunciar!) n’hi ha per donar i per vendre. Si us en demanéssin un en català, segurament diríeu el de “Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat…”.

    Us en deixem uns quants més perquè aneu practicant i pugueu sorprendre les vostres amistats amb els vostres dots lingüístics:

    • Plou poc, però pel poc que plou, prou que plou.
    • Duc pa sec al sac, m’assec on soc i el suco amb suc.
    • Codonys collia, la tia Maria, de genollons. Collia codonys de genollons.
    • Un plat pla blanc, ple de pebre negre n’era. Un plat blanc pla, ple de pebre negre està.
    • Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camacurts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haurien sigut xics, pics, pellarics, camacurts i becarics.

     

    Si voleu saber-ne més us deixem un vídeo del gran verbívor Màrius Serra, de ben jove, parlant sobre embarbussaments amb Mari Pau Huguet, i un altre del programa “Trau la llengua”, de la televisió pública valenciana, en què Pep Gimeno, el Botifarra, ens ensenya un embarbussament ben enredat.

    Màrius Serra al programa “Connexions”.

    https://www.apuntmedia.es/alacarta/articles/botifarra-repta-l-embarbussament-valencia-enredrat_1_1456224.html

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Esculli o esculleixi?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Per Nadal, parem la taula o posem la taula?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Tornem-hi, que no ha estat res!

    Imatge: Víctor Pàmies i Riudor (PCCD)

    Continuem amb frases fetes i refranys. Aquestes expressions populars ens permeten veure què pensem, quina és la nostra cultura, la nostra opinió, els nostres valors en definitiva, encara que sovint siguin contradictoris. Si ens referim a la feina o als oficis podem dir el treballar fa burro; qui té ofici té benefici, o advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos. Si volem veure com expressem les nostres maneres de ser, tenim ser un llepafils; ser un tastaolletes; qui avisa no és traïdor; ser alt com un sant Pau, o al pot petit hi ha la bona confitura. Del bestiar i el camp ens arriben no es pot dir blat que no sigui al sac i ben lligat o qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. També ens parlen de les característiques generacionals: gent jove, pa tou; gallina vella fa bon caldo, i el diable sap més per vell que per diable. Pel que fa a la divisió entre classes i funcions socials diem tallar el bacallà; remenar les cireres; amo enredaire, mosso rondinaire, o fent i desfent aprèn l’aprenent. Referents al temps: cel rogent, pluja o vent, o a l’estiu tota cuca viu. I per descomptat, amb termes relacionats amb l’Església que reflecteixen religiositat i moralitat: fer Pasqua abans de Rams; plorar com una Magdalena; pagant sant Pere canta, i per Nadal, qui res no estrena, res no val.

    Curiosament, a vegades, el tema o l’origen de les locucions ens porta confusions. En posarem dos exemples: agafar el bou per les banyes semblaria que és una expressió referent al bestiar i el camp, però de fet prové del món taurí (agafant el brau per les banyes se l’obligava a doblegar el cap i així se’l podia anul·lar), i tocar el dos, que no té cap relació amb el número, ja que provindria de tocar el dors d’un cavall o ase perquè comencés a marxar.

    I acabem. Només hem pretès fer una mirada molt breu per aquest món tan extens i ric de les frases fetes i els refranys. N’hem triat uns a l’atzar, però en podíem haver escollit d’altres.

    Per si en voleu saber més coses, conèixer més expressions o saber què signifiquen (com per exemple les que hem inclòs aquí), us deixem alguns enllaços que segur que us aniran molt bé:

    Per què diem…? L’origen de 100 dites populars (albertieditor.cat),

    elcatalacomcal.blogspot.com

    RodaMots – Cada dia un mot

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Els ous… es ponen o es posen?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Segueix-nos a:

    InstagramFacebookTwitter

    Categories


    Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


    Núvol d’etiquetes

    8 de març abreviacions accents diacrítics aplicacions apunt de llengua badalona bocí de llengua concursos consulta cultura diccionari diccionaris dictat dies de la setmana dona esport estiu expressions festes Festes de maig frases fetes futbol gramàtica IEC jocs lectures llibres lèxic mòbil Nadal nova gramàtica 2016 optimot origen de les paraules ortografia pàgines web recursos Sant Adrià sant Jordi suggeriment tecnologia termcat trànsit verbs vocabulari vocabulari festiu

    Comentaris recents

    • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
    • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
    • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
    • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
    • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

    Enllaços


    Històric