Boca-orella, de boca en boca, boca a boca
Quan algú es fa mal i pateix una aturada respiratòria, cal que una persona preparada li faci un boca a boca, és a dir, que li insufli directament aire per la boca o el nas per assegurar-li la ventilació.
És doncs un mètode de respiració artificial, un terme del camp de la medicina.
Ens va donar un ensurt, en Josep M! Sort que l’Oriol sabia fer el boca a boca…!
I cal no confondre’l amb el sistema de divulgació personalitzada pel qual una notícia corre, circula o és objecte d’enraonies: anar (o córrer) de boca en boca.
Li va passar ahir i ja ho sap tothom, ha anat de boca en boca ben ràpidament.
És equivalent, segons el context, a un altre sistema de divulgació informal: el boca-orella (en castellà, boca a boca; en anglès, word of mouth), en què la informació passa directament d’una persona a una altra.
L’ensurt d’en Josep M ha corregut com la pólvora gràcies al boca-orella.
I no pas “gràcies al boca a boca”…
