L’apunt lingüístic: primavera d’hivern
Us sona aquesta expressió? Joan Salvat-Papasseit la va fer servir en el seu poema Res no és mesquí:
“Res no és m
esquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – primavera d’istiu.
I tot és primavera,
i tota fulla verda eternament.”
Doncs resulta que l’expressió primavera d’hivern és com anomenàvem, només fa uns 100 anys, la tardor, una forma que venia del llenguatge literari.
També teníem (i tenim) autumne per expressar aquesta època de l’any, que de fet és la forma que utilitzen les altres llengües llatines (otoño en castellà, outono en portuguès, automne en francès, etc.).
Actualment, tot i que aquesta forma d’autumne és absolutament correcta i podríem fer-la servir, és evident que la triomfadora és tardor.
I què us sembla, ens reservem primavera d’hivern per fer poesia? Bé que podríem recuperar-la, oi?
Si voleu sentir aquest poema cantat per J. M. Serrat, cliqueu aquí, i per escoltar com el recita Ovidi Montllor, acompanyat de Toti Soler, feu clic en aquest enllaç. Us ho recomanem!
