Els pleonasmes
Què és un pleonasme? Un pleonasme és un recurs expressiu basat en la repetició, la redundància o la sinonímia. En alguns casos, el pleonasme no aporta cap matís afegit i és del tot prescindible:
- (1) Per accedir al magatzem, agafa l’ascensor i puja cap amunt.
El verb ‘pujar’ ja porta implícit el fet d’anar cap amunt. Per tant, es tracta d’una redundància innecessària, com: surt a fora, entra a dins… En altres casos, però, el pleonasme sí que acompleix la funció d’emfasitzar una idea:
- (2) Vaig veure l’accident amb els meus propis ulls.
En aquest cas, el parlant vol destacar que va veure l’accident perfectament i en primera persona, no pas de retruc, i ho fa mitjançant un pleonasme. En tot cas, aquesta distinció sempre dependrà del context comunicatiu i de la intenció del parlant.
El pleonasme com a recurs expressiu es fa servir molt en literatura. En aquest context, el considerem una figura retòrica:
- (3) La seva bellesa em va deixar atònit i esmaperdut.
Ara bé, un pleonasme també pot aparèixer a partir d’una repetició sintàctica. En aquest cas, un element de l’oració està innecessàriament duplicat. En un context formal, especialment a l’hora d’escriure, cal evitar-ho, ja que es tracta d’una incorrecció.
- (4) Els repartirem els llibres als alumnes. (els=als alumnes)
- (5) Ves-hi ràpid al despatx del director. (hi=al despatx del director)
- (6) Dona-li les claus al Jaume. (li=al Jaume)
La situació és ben diferent quan alterem l’ordre natural d’una oració (subjecte + verb + complements) per posar èmfasi en un element concret. Aquest fet, que és molt habitual en la llengua oral, a l’hora d’escriure s’ha de marcar amb una coma i hem de fer servir obligatòriament un pronom. Vegem-ne dues parelles d’exemples:
- (7) Demà rebrem l’informe.
- (8) El rebrem demà, l’informe.
- (9) Ja parlarem d’aquest tema un altre dia.
- (10) D’aquest tema, ja en parlarem un altre dia.