• El Dia Internacional de la Llengua Materna

    Al CNL ja fa anys que celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, que és el 21 de febrer. I el celebrem a l’aula, amb els nostres alumnes d’arreu del món i aprenem paraules, escoltem accents…

    Potser vosaltres no teniu aquesta sort, però segur que esteu al cas de la melodia de les llengües del nostre entorn, encara que no sigueu capaços d’entendre-les; per exemple, no confoneu el rus i l’àrab! Per tant, sí que en sabeu 🙂   Però és més, encara que no en sigueu conscients, potser podríeu perfilar més i diferenciar el rus del polonès…

    Al món hi ha més de 6.000 llengües, el 64% de les quals es parlen a Àsia i a l’Àfrica (el 32% en cada continent) mentre que al continent europeu només se’n parla un 3%! 

    Així que… si voleu escoltar la melodia de la qual parlava (entonació, pronúncia…)  podeu situar-vos al damunt del mapa interactiu de Localingual i clicar just al punt del mapa que voleu escoltar: hi trobareu paraules soltes i frases en els idiomes de la zona. Podeu passejar per les Rambles o escoltar el mapa. Avantatges de la tecnologia 😉

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Subdirectora o sub-directora? Subdirectora general o sub-directora general?

    Els mots catalans formats per dos components s’escriuen generalment junts, ja siguin compostos (com trencaclosques o rodamon) o amb prefixos (com exmarit o socioeconòmic). 

    PERÒ s’escriuen amb guionet en alguns casos:

    En el cas dels compostos… 

    • Si darrere vocal el segon element comença amb -r, -s, -x: penja-robes, para-sol, escura-xemeneies
    • Si el primer porta accent gràfic:déu-n’hi-do, ciència-ficció, mà-llarg (fixa’t que són paraules compostes; adeu no en porta)
    • Si el primer és punt cardinal: sud-africà, nord-oest
    • Si són recursos expressius: xup-xup, baliga-balaga, pengim-penjam

    Amb prefixos

    • Si el prefix qualifica un conjunt amb sentit unitari: pro-drets humans, ex-alts càrrecs, sub-directora general (s’escriu guionet entre el prefix sub– i el primer formant dels mots compostos director -a general  per tal d’indicar que el prefix afecta tot el compost, i no solament el primer formant).
    • Si el mot NO fa de prefix (en resulta una unitat de significació): la no-violència, el no-res

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • El 24 de gener, el Dia del Punt volat

    S’ha escollit aquest dia per celebrar el Dia del  Punt volat perquè el 24 de gener de 1913 en què es van signar les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, en les quals es va regular l’ús de la ela geminada i, amb ella, el del punt volat. I és volat perquè escrivim col·laborar i no col.laborar ni  col-laborar; amb l’ordinador, l’escriurem la combinació “majúscula + tecla del número 3”.

    Però els catalans no som els únics que l’utilitzem! En japonès i en xinès s’utilitza per separar paraules (en el cas de paraules estrangeres) i en taiwanès es fa servir per indicar que un vocal és oberta.

    En aquest enllaç del Rodamots hi ha unes quantes paraules amb ela geminada (exemples, usos i context);  havies sentit alguna vegada el mot futil·la? 😉

    No sé quina és la meva paraula amb ela geminada preferida, però una que m’agrada molt és xitxarel·lo. Quina és la teva?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Quan és l’any de la picor?

    Sabeu quan és l’any de la picor i per què en diem així? Per què utilitzem aquesta expressió per fer referència a alguna cosa que és vella?

    Doncs és el 1471, un any de collita desastrosa i de molta fam. Però no només hi havia una gran escassetat d’aliments sinó que a més Catalunya fou assolada per una gran plaga de puces.

    Les picades dels insectes, afegides a la intensa misèria, provocaven encara més picor.

    Aquell any, l’any de la picor, va quedar gravat en la memòria popular mitjançant aquesta frase feta…  fins avui! 🙂

    L’expressió sencera, tot i que no es coneix així, diu: ‘L’any de la picor, que tothom gratava’.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Bon Nadal!

    S’acosten les festes de Nadal i per això recordem algunes interferències habituals referides a vocabulari nadalenc. I la primera és que de vegades qui parla dels Nadals en comptes del Nadal. Aquests Nadals anirem a la Cerdanya; però sí que el podem utilitzar en plural, com per exemple a Feia deu Nadals que no venien a dinar.

    Una altra interferència habitual és la traducció literal de Nochebuena per Nit Bona en comptes de dir-ne Nit de Nadal, o el calc de Nochevieja -Nit Vella– en comptes de Nit de Cap d’Any.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Els accents diacrítics

    Amb els nous canvis de l’Ortografia de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, es mantenen 15 accents diacrítics: bé/be (béns); déu/deu (déus); és/es; mà/ma; més/mes; món/mon; pèl/pel (pèls); què/que (quès); sé/se; sí/si (sís); són/son; té/te; ús/us; vós/vos; sòl/sol (sòls) i 6 en els plurals.

    Però cal tenir en compte que NO porten accent les paraules compostes formades amb un mot que porta accent diacrític. Per exemple escrivim déu però adeu, adeu-siau, marededeu; món però rodamon (o fins i tot mons), pèl però contrapel, sòl però entresol.  

    Ja no teniu excusa per estar al dia! 🙂

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Incorporacions a la Gramàtica i a l’Ortografia de l’IEC

    Sabies que amb els nous canvis de l’Ortografia de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, les paraules aiguagim, gòspel, aiatol·là, cànnabis, blog, fitnes, jacuzzi o kebab  s’han incorporat al diccionari en aquesta forma adaptada al català?

    Pel que fa a la gramàtica, podem expressar la causa amb molts connectors diferents, com a causa de, per culpa de, perquè, ja que,  atès que, arran de… i ara amb la nova gramàtica també podem dir degut a i donat que, que fins ara eren incorrectes.  

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Dilluns o el dilluns?

    Sense article:

    Si els dies de la setmana fan referència a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article, i porten coma.

    Per exemple, podem dir (si avui és dia 31 d’octubre) Vindré dijous o Vindré dijous, 2 de novembre (equivalent a ‘dijous vinent, aquest dijous’). O bé Vaig venir dimecres o Vaig venir dimecres, 25 d’octubre (equivalent a ‘dimecres passat’)

    Amb article:

    1) Si els dies de la setmana fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten l’article definit. A més, poden portar la data en funció d’especificació sense comes.

    Per exemple, si avui és dia 31 d’octubre, podem dir Vindré el dijous 23 de novembre.

    2) El dia de la setmana ha d’anar precedit de l’article determinat, ja sigui en singular o en plural, si té un sentit freqüentatiu:

    Per exemple, si anem al gimnàs cada dilluns i cada dimecres diem que: el dilluns i el dimecres vaig al gimnàs (o els dilluns i els dimecres).

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Segons la nova gramàtica… adequat o correcte?

    La nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans té molt en compte l’ús de la llengua i s’ha replantejat el concepte de norma i per això no s’utilitza tant el concepte de correcte i en canvi més el d’adequat.  

    En general en les explicacions es fa una descripció de l’ús més estès, que és el que constitueix la norma, i aquest criteri acull les varietats dialectals (extensió geogràfica) i els registres. També compta el fet que la comunicació sigui oral o escrita, el grau de formalitat, les condicions de producció, la tradició o novetat de la forma a l’hora de decidir si una forma és adequada o no.

    Això vol dir que la norma s’interpreta d’una manera més flexible i associada als usos i, per tant, al context.  Un parell d’exemples:

    1. Segons el registre: les formes no catalanes (o interferències lingüístiques, barbarismes…)  NO les utilitzarem en contextos formals, però estan acceptades en contextos informals (de fet, amb els amics, parlem com volem, oi?). 😉
    2. Segons el dialecte: Les sis i quart és una forma adequada a les zones del domini lingüístic que no són Catalunya. En canvi, NO és habitual ni, per tant, adequat ni, per tant, correcte (això ho dic jo!) a Catalunya perquè és producte de la interferència.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Aplicacions de la nova ortografia per al Word

    L’Institut d’Estudis Catalans va aprovar el 2016 una reforma ortogràfica que afecta sobretot els accents diacrítics (s’han reduït a 15) i algunes paraules compostes.

    El Servei Lingüístic de la Universitat de Barcelona ha creat dos complements per al verificador ortogràfic del Word que, si s’instal·len, permeten tenir el corrector del Word actualitzat.

    Es tracta del diccionari d’exclusions i del diccionari complementari amb la nova ortografia. Amb el diccionari d’exclusions, paraules com entresòl o subsòl deixen de formar part del corpus del corrector, ja que ara s’escriuen sense accent, igual que dóna, del verb donar. Amb el diccionari de la nova ortografia, en canvi, s’incorporen en la nova versió correcta, és a dir, afegim entresol i subsol (però no dona, que ja és un mot ortogràficament existent).

     

    En aquest enllaç hi ha una presentació per  seguir les instruccions d’instal·lació.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Segueix-nos a:

    InstagramFacebookTwitter

    Categories


    Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


    Núvol d’etiquetes

    8 de març abreviacions accents diacrítics accentuació aplicacions apujar apunt de llengua badalona bocí de llengua concursos consulta cultura diccionari diccionaris dictat esport expressions festes Festes de maig frases fetes futbol gramàtica IEC jocs lectures llenguatge igualitari lèxic mòbil Nadal nova gramàtica 2016 optimot origen de les paraules ortografia perquè plural pronoms febles pujar pàgines web recursos sant Jordi si no tecnologia termcat verbs vocabulari

    Comentaris recents

    • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
    • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
    • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
    • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
    • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

    Enllaços


    Històric