I3 12a sessió
Ortografia de les consonants g/j , x/ix
Si voleu comprovar el nombre de quilòmetres que heu anat aconseguint, cliqueu aquí. Us serviran per planificar la primera escala del periple. Cada component de l’equip ha de difondre una pista del lloc on fareu escala. Recordeu d’etiquetar el tuit amb les etiquetes del curs (#c2cast17 #paradís40) més la d’aquesta tasca: #escala1
Setmana del 13 i 16 de novembre
Aquesta setmana hem treballat les parelles consonants p/d, t/d, c/g.
Aquestes parelles aparentment són diferents però sonen igual en posició final de la paraula: verb, dard o llarg acaben en els sons p, t, k igual que serp, art o arc.
El sons p, t, k (de la paraula petaca)
els sons b, d, g (de la paraula bodega)
Constitueixen tres parelles de sons sord/sonor.
1a parella bilabial p, b
2a parella dental t, d
3a parella velar k, g
En posició final diem que es produeix ensordiment dels sons sonors b, d, g, ja que aquest sons passen a pronunciar-se com els seus respectius sons sords p, t, k. Però no per això s’escriuen sempre p-t-c, sinó que de vegades caldrà ortografiar-los amb b, d, g.
Fitxa’t en les regles següents:
*Si van darrere de vocal tònica, escriuràs p, t o c,(recorda: petaca)
drap, llop
petit, mut
bonic, groc
(No sempre segueixen els derivats o els femenis: drapaire però lloba, empetitir però emmudir, bonica però groga…)
*Si no vam darrere de vocal tònica (és a dir, si just abans hi ha una consonat o vocal àtona) et guiaràs pels derivats
serp-serpentejar sòrdid-sordidesa
verb-verbal clàssic-clàssica
àrab-aràbia càstig-castigar.
Si estan a l’interior p/d, t/d, c/g, s’ha de tenir en compte:
Escriurem – d, en els noms femenins acabats en els sufixos-etud (quietud, mansuetud…) i itud (aptitud, exactitud, gratitud, sol·licitud).
Escriurem –c- en la 1a persona singular de molts verbs irregulars: escric, dic… També, estenc, sostinc o vinc, encara que no segueixin la regla, ja que alternen també amb gu: estengués, sostingui, vingui.
QU/CU? S’escriu qu o qü si es forma un diftong creixent: qualitat, qüestionari… Sense diftong s’escriu cu: cuota, evacuar…
Crec que la Lourdes aquesta setmana s’ha equivocat d’activitat, perquè ens ha fet anar corrent d’un lloc a un altre per dictar a la nostra companya, també ens ha fet que la nostra vida corri perill mentre lletrejàvem paraules que ella ens deia.
El dimecres hem corregit dos textos argumentatius d’altres companys.
Quines pautes hem de seguir per saber si estan ben fets els treballs argumentatius? Us en passo algunes.
Primer el TÍTOL
La introducció és on dius la teva idea o opinió. Per començar està be dir: amb referència a l’article bla, bla dius la teva opinió o respecte a aquest tema, dius la teva opinió. Has d’escriure dues o tres línies.
Desenvolupament: (jo faig una llista amb idees i trio dues idees)
*La primera idea, en el primer paràgraf de quatre línies més o menys; jo començo així: En primer lloc, penso bla, bla, bla o d’una banda bla, bla.
*La segona idea en el segon paràgraf de quatre línies més o menys; jo començo així: En segon lloc crec, bla ,bla, bla o d’altra banda, bla, bla.
Conclusió (Jo començo dient: en conclusió, finalment, per tant o en definitiva)
Has de reafirmar les idees expressades en el desenvolupament i pots formular algunes preguntes al lector com a estratègia final.
Espero que us ajudi el meu resum d’aquesta setmana, que l’he fet amb molt de gust, ( la veritat és que ha estat pel segell del passaport J )
Treball fet per la Loli
Teoria i exercicis grafies p/b, t/d, c/g (Itineraris d’aprenentatge)
cdn.pixabay.com/photo/2017/08/11/00/52/m-ms-2629323_640.png
Vam dedicar la sessió de dimarts a parlar sobre la pel·lícula que havíem vist dijous passat. En grups, vau respondre aquestes preguntes:
Preguntes La pell freda
I també:
Comprensió 1
Comprensió 2
Aquestes preguntes, però, corresponen a la novel·la i no a la pel·lícula, per tant, n’hi ha que no es poden respondre sense llegir el llibre.
A partir d’aquestes activitats van sorgir diverses interpretacions de la pel·lícula, dels personatges…
Les he intentat recollir en aquest document:
Respostes La pell freda
Arran de les converses vam comentar també la diferència entre el fi i la fi.
Fi (OPTIMOT)
Dijous vam veure per a què serveix el mode subjuntiu i el present i l’imperfet de subjuntiu.
Vam escoltar aquesta cançó:
I el poema:
Poema
I si voleu practicar més:
Imperfet de subjuntiu
Present de subjuntiu
Fins la setmana que ve.
cdn.pixabay.com/photo/2016/01/19/17/53/writing-1149962_640.jpg
Vam començar la setmana revisant algunes invitacions que havíeu redactat. Vaig aprofitar per parlar de les abreviatures, ja que quan escrivim una adreça, per ex., les fem servir.
Aquí teniu un enllaç on les podeu buscar per la lletra inicial o bé pels apartats que teniu a sota de les lletres:
Abreviatures més usuals
Recordeu que s’escriuen amb minúscula inicial (excepte alguns casos com Sr. Sra… i segons la posició de l’abreviatura en el text -principi de línia; després de punt) i amb punt final.
A continuació, vam treballar el nom. Vam veure com es classifiquen:
I si voleu fer més exercicis:
Activitats nom
Dimecres vam continuar treballant la formació del femení i del plural dels noms.
Per a la propera setmana, podeu escriure alguna nota més de les propostes que us vaig passar fa un temps.
També aniria bé que us miréssiu com s’escriuen en lletres els numerals.
Regla del DUC. Els numerals en lletres
Fins la setmana que ve.
Tal i com és habitual durant el curs a l’inici de la sessió, el Jaume ens va preguntar a cadascú dels alumnes quins conceptes i quines activitats ens havien semblat més interessants de la classe anterior. A continuació, ens va passar l’acta del contingut d’una sessió anterior on cada paràgraf del text s’havia escrit de dues maneres diferents. Nosaltres, per parelles, havíem d’analitzar cadascuna de les dues opcions i triar la que ens semblés més correcta.
Passada aquesta primera introducció, vam continuar la sessió treballant els articles d’opinió. En aquesta ocasió, i per a introduir-nos en la matèria, el Jaume tenia preparades sis fotografies retallades en diferents fragments com si fossin peces d’un trencaclosques . El professor ens va repartir una peça a cada alumne i nosaltres , després de trobar els altres alumnes amb el retall que es correspondria amb la nostra fotografia, vam poder configurar sis grups per treballar cadascuna de les imatges.
En aquest sentit, cadascuna de les imatges evocarien , de manera simbòlica, les següents sis maneres diferents de començar i finalitzar un article d’opinió: La cita, la pregunta, les analogies, l’anècdota, iniciar el text amb una síntesi i, finalment, iniciar un text fent anotacions com si fos un telegrama. D’aquesta manera, vam anar analitzant i explicant com utilitzar aquests recursos per a desenvolupar un text amb la finalitat de captar l’atenció del lector. Un cop explicades aquestes sis eines, vam haver de decidir quina utilitzaríem per tal d’iniciar i finalitzar l’article d’opinió que haurem de redactar en properes sessions.
A continuació, i seguint amb la dinàmica de les classes, vam realitzar una activitat per tal de fer una petita pausa mental. En aquesta ocasió, l’activitat consistia lletrejar una paraula sense poder dir res i utilitzant el propi cos . El Jaume, com si fos un actor fent mímica, va anar adoptant posicions amb el seu cos per a representar les diferents lletres de la paraula cocoter.
Un cop feta aquesta activitat, vam continuar la classe fent un repàs de les activitats que fins a la data s’havien plantejat utilitzant la xarxa social twitter. Vam repassar les tres primeres activitats: en primer lloc, havíem de fer una piulada utilitzant 15 paraules que vindrien a indicar sobre quin tema versaria el nostre article d’opinió. A continuació, havíem de plantejar tres piulades més, exposant tres arguments defensant la nostra posició respecte a l’article d’opinió i, finalment, la tercera activitat consistiria en buscar tres dels arguments piulats pels nostres companys i contraargumentar les seves tesis.
Un cop repassades aquestes primeres activitats amb twitter, el Jaume ens en va animar a escriure una quarta piulada on, utilitzant algun text o notícia que llegim, exemplificar alguna de les sis formes per introduir o concloure un article d’opinió.
Finalment, i per concloure la classe del dia, el Jaume ens va fer una petita valoració sobre les 10 primeres sessions del curs i, a partir de les nostres aportacions , va enumerar els aspectes positius i negatius (els menys) que cadascú dels alumnes li havia fet arribar.
A l’obrir-se la classe, es comença per la lectura de l’esborrany i aprovació de l’acta de la sessió anterior amb comentaris sobre les possibles correccions en el seu contingut, cosa que va obrir un petit debat sobre alguna de les seves interpretacions. Però, finalment, va ser aprovada per tots els assistents.
A continuació, es va fer referència a la utilitat d’expressions de lloc i de temps, que en llengua catalana es fan servir com a connectors: a nivell de, arran de, degut al, quant a.
Després, els alumnes van poder familiaritzar-se amb paraules d’ús ordinari, mitjançant un joc tradicional i divertit. Consisteix que existeixi sempre una cadira de menys que el nombre de jugadors. Per exemple, quan es diu: “El sol brilla per a les persones que porten ulleres” significa que a la fi de la frase tothom ha d’estar assegut i el que no troba cadira és el que perd.
Finalment, els alumnes van exposar diferents temes d’opinió. El meu tema va ser la conveniència o no de les vacunes i en aquest temps d’hivern de forma particular entre les persones d’edat avançada , la vacuna de la grip comuna .La classe va acabar amb opinions diverses i comunes , sobre els temes que es van discutir.
Hem organitzat una visita guiada al refugi antiaeri de Gavà. Hi poden assistir alumnat i voluntariat de Castelldefels. Ens hi acompanyeu?
Us hi esperem!