C2 5a sessió
Núm. expedient: 01
Subdirecció Operativa de la Policia
Ref.:#c2cast19
RELACIÓ DE FETS
18.05: Comença la sessió. Corregim entre tots un nou informe de l’agent X a la pantalla digital amb l’assessorament del professor.
18.15: Ens fa posar amb el cap cot i els ulls tancats per triar els nous agents secrets.Hi ha una persona que aprofita per fer una becaineta.
18.33: Apareix el professor amb un rotllo de paper d’embalar i unes quantes tisores. Començarem un joc. Ens puja l’estrès i l’expectació és màxima. Primer, hem de retallar un tros de paper per a cadascú. Cal que ens descalcem un peu i a tota l’aula se sent una suau odeur de pieds, però ràpidament ens l’emboliquem amb el paper i ens encabim altre cop el peu dins el calçat. Al 95% dels implicats se’ns trenca el paper dins la sabata. No sabem per què, però ens quedem tots amb el peu comprimit durant tota la sessió. El dolor augmenta i alguns presenten símptomes de gangrena. La situació és difícil, però sabem que hem de resistir. Ens arrosseguem amb les cadires, com un cargol amb la closca al damunt, per tal de formar un gran cercle. Hem de fer una acció i triar algú perquè la continuï fent. Canviem d’acció en anar a seleccionar l’altra persona. Deixem tots plegats el sentit del ridícul aparcat una estona. Hi ha gent saltant a peu coix, nedant en l’espai, de genolls per terra, fent la pipa, gesticulant…
19.00: Fem grups de 4 o 5 persones (ja ens estem habituant a fer el cargol). Recordem que Teresa Pàmies va aprendre el francès i moltes cançons durant el seu empresonament a La Roquette (París). Ens reparteix un full amb espais en blanc per emplenar. Anem a treballar els QUÈ i els QUE, tot escoltant la cançó Hi ha algú que em va dir, de Joan Dausà, versió d’una cançó francesa de Carla Bruni. Després ho posem tot en comú amb els companys del nostre grup. Així contrastem dubtes. Ho acabem comentant entre tota la classe i el professor ens dona la fórmula per tal de saber-los col·locar bé.
19.37: Hem d’escollir si enviem el QUÈ i el QUE a Bordeus o a Marsella. Per raons diferents, però, tots els enviem al mateix lloc: el QUÈ a Bordeus i el QUE a Marsella.
19.42: Abans de tornar als barracons, ens hem de treure el paper embolicat i observar com ha quedat amb la forma del peu. És una autèntica obra d’art. Ja tot té sentit! Això serà a partir d’ara el nostre mapa durant l’exili, on hi haurem de marcar el nostre periple. Caldrà mantenir viva la memòria històrica i hem de deixar un document gràfic de tot el que ens tocarà viure.
CONCLUSIONS
Tot i que ens sentim perduts i lluny de casa, no ens manca el coratge. Fa fred, tenim fam i estem plens de polls i sarna. Cada cop estan més buscats els pàmies. Sabem que ens caldran per poder sortir-nos-en.
…………………., 15 d’octubre de 2019
Agent X
Regió del Llenguadoc-Rosselló
-
- Revisem l’informe
-
- Passa l’acció
-
- Mapamundi
-
- Hi havia algú que m’havia dit
-
- A punt de l’exili
