Em sap greu si us vaig atabalar una mica. No era pas la meva intenció. Us deixo l’acta que han redactat l’Andrea i el Joseba. No us perdeu la valoració que fan cadascú d’aquesta tasca. M’han semblat molt interessant. Ara bé, també he de felicitar a la resta perquè us vaig veure atacats per una febre d’intercanvis de telèfons i adreces electròniques. És degut — ostres, ara no sé si és correcte, què en penseu?– als criteris avaluatius que vam acordar, oi?
http://www.flickr.com/photos/72788507@N00/2109726096
Dietari de la classe intermedi III amb data 25/10/12
L’Andrea i el Joseba han estat nominats per preparar el dietari de la classe d’avui.
La classe va començar amb un repàs del dietari preparat pels nostres companys sobre la sessió passada; han fet la lectura l’Alicia, l’Amador i la part final el Jaume.
Un alumne li fa l’observació que en el text hi ha dues flexions verbals: sigut i tindre, i li demana l’aclariment de si és vàlid o si és imperatiu escriure estat i tenir respectivament. En Jaume contesta que hi ha una certa tolerància, malgrat que es prefereix la segona; traslladarà el tema a la Lourdes per rebre més informació el proper dimarts.
Després, vam continuar amb uns exercicis i regles d’ortografia:
1) El masculí normalment acaba en e, i el femení en a. Però les paraules que acabin en:
-arca
-cida
-ista
-ta
malgrat que normalment haurien de ser femenins perquè acaben en “a”, dintre de aquests grups, n’hi ha moltes paraules que són masculines (el patriarca, el pesticida, el dentista, el idiota), i s’ha d’anar amb compte.
2) Hi ha unes poques paraules femenines que acaben en “e” (torre, febre…)
3) En moltes ocasions, paraules que en castellà s’escriuen en algun punt amb la lletra “a “, en català es canvien i s’escriuen amb la lletra “e” i viceversa. Aquests canvis en la forma d’escriure una paraula es deuen al fet que les llengües romàniques intentaven diferenciar-se unes de les altres. (avería/avaria, rencor/rancor, evaluar/avaluar…).
4) Com que en català la “a” i “e” àtones/neutres es pronuncien igual, l’escriptura es torna difícil. Algunes maneres d’ajudar-te a descobrir si has d’usar la lletra “a” o la lletra “e” són les següents:
-Paraules femenines acaben en a.
-Paraules masculines acaben en e.
-Si l’arrel de la paraula és femenina o masculina, quan el dubte és en la primera lletra (vocal); traient-la veiem la paraula de la que deriva, serà una “a” (adjuntar/junt, avaluar/valor).
-A l’inrevés del castellà, s’escriu començant amb “e” si emp…, emb…, (amparar/emparar, Mare de Déu dels Desemparats).
5) Per a igualar l’escriptura i satisfer als nostres veïns del sud i de l’oest, s’accepta la doble forma en l’infinitiu en alguns verbs, però no en la resta de la conjugació (treure/traure, traurem).
En Jaume ens ha demanat d’ explicar la diferència entre tràfec i tràfic: el tràfec ho fem amb un tràfic de camions.
Després de l’exercici d’ortografia, vam haver de preparar un esquema per fer una intervenció en algun programa de ràdio sobre el tema “riscos laborals”.
Les característiques més importants en un intercanvi d’informació han de ser les següents:
-Emissor
-Receptor
-Missatge
-Canal
-Codi
-Context
Dins del codi, tenim codis verbals i no verbals.
Verbal: to de veu, la velocitat, la durada, l’estructura.
No verbal: mirades, gestos, gestualitat, aspecte exterior.
A la intervenció per ràdio cada un dels grups representant a un sector empresarial ha de presentar 3 objectius en matèria de riscos laborals i proposar 3 solucions per millorar les condicions de riscos i seguretat per als seus empleats. La durada ha de ser 2 minuts per grup.
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Opinió personal d’Andrea:
La meva opinió personal és la següent:
El llenguatge és un mitjà per poder comunicar-nos amb la resta de les persones. Està sempre actiu i va canviant contínuament.
A mesura que la gent va creant nous sons i a utilitzar-los de forma assídua, aquests es convertiran en noves paraules. Les regles d’ortografia són una eina per ajudar-nos a arribar a acords i aconseguir entendre’ns de la millor manera. Decidir com sonaran les lletres, on intensificarem el so de la veu i on la farem més feble, ens ajuda a comunicar-nos. Però no cal oblidar que el més important del llenguatge és poder comunicar-nos amb els nostres companys!
Andrea
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Opinió personal de Joseba:
Quan a un li toca escriure un article, i cau en el compte que set mil milions de persones podran llegir-lo, neix un sentiment de superació que ens fa consultar totes les eines a la nostra disposició, tals com traductors, correctors, enciclopèdies, gramàtiques, diccionaris i, com no, consultes als nostres amics. Això ens desperta un sentiment de millora que ens inculca a continuar així en les classes que seguiran, i altres activitats.
Però en honor a la veritat, la millor eina/ajuda ha estat consultar i comptar amb l’Andrea.
Segur que avui us lluireu de valent participant en el programa radiofònic.
Bona castanyada!
Article complet
Badia, Joan i al. (1996) Nivell C llengua catalana. Barcelona, Castellnou Edicions
