Abreviacions: tan antigues, tan modernes!
Un dels temes vistos a classe: les abreviacions. Sovint hi ha el costum d’abreujar paraules o expressions, perquè són molt conegudes o freqüents o perquè tenim pressa d’acabar. Hi ha tres maneres d’abreujar.
Segueix llegint…
- abreviatures: són paraules escurçades. Es caracteritzen perquè porten punt final i cada llengua té el seu repertori particular (una abreviatura en una llengua no sol ser adequada en una altra). Exemples: av., pàg., jun., 4t., etc.
- sigles: són abreviacions formades amb la lletra inicial d’una paraula o més. En totes les llengües s’escriuen en majúscules i sense espais ni punts. Exemples: OTAN, FP, TV3, OCDE, etc.
- símbols: abreviacions que representen magnituds, quantitats, unitats, operacions, etc. Es caracteritzen perquè són les mateixes en totes les llengües, no porten punt i són invariables (no tenen plural). Exemples: l, m, km, g, kg, etc.
Hi ha llistes d’abreviacions publicades (fins i tot diccionaris), moltes d’elles accessibles a Internet. Per conèixer-ne més detalls, us recomano el volum Abreviacions publicat per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya el 2005. Hi ha l’explicació teòrica i una llista. També trobareu el mateix als serveis lingüístics universitaris, de la UB, de la UOC, de la URV, etc.
No podem acabar sense parlar d’unes abreviacions diferents i molt populars: les que solen aparèixer en missatges curts de text de mòbils i per Internet. Sobre aquest tema, consulteu aquest curiós diccionari d’SMS.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.