UNA FITA MÉS!
Grup d’alumnes amb el professor Carles Jordà
El final de curs representa un moment de gaudi i celebració tant per als alumnes com per als professors. A més, pot ser un espai de revisió i de reorientació que serveixi per prendre perspectiva del punt d’on es partia abans de començar i del punt en acabar. També pot ser un moment per a revisar si s’han acomplert els objectius proposats. I pot ser una bona ocasió per recordar i compartir vivències: al llarg d’un curs no només aprenem vocabulari, estructures o pronunciació, entre d’altres, sinó que també iniciem el procés d’aprendre a relacionar-nos en català mentre fem activitats diverses que ens ajuden a familiaritzar-nos amb l’entorn i la cultura.
Tanmateix el final de curs no és un final sinó una fita en el camí de l’aprenentatge, que es pot seguir enriquint i forjant de diferents maneres en funció de les necessitats de cada moment. De fet, si revisem la definició de fita, segons el DIEC encaixa amb l’accepció de “senyal (…) que assenyala el límit (…)” i també “senyal que indica la distància (…) entre aquell punt i el punt inicial” i també recull l’accepció d’objectiu “hem acomplert dues de les fites que ens vam proposar” així com també “esdeveniment assenyalat en un procés”.
Després d’un curs en pot venir un altre o no, segons la disponibilitat de cadascú. També poden arribar altres oportunitats d’aprenentatge a través del Voluntariat per la Llengua, el Club de lectura o activitats diverses.
L’estiu pot ser un moment per agafar forces abans de continuar al setembre o pot ser l’ocasió per avançar aprofitant els cursos intensius d’estiu que es fan durant els mesos de juliol i agost.
Des d’aquí aprofitem per felicitar tant els alumnes com els professors per aquest primer tram plegats i aquesta nova fita.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.