Amb motiu de la commemoració de l’any Brossa, els alumnes del curs SS han confeccionat tot un seguit de biografies fictícies de Joan Brossa a partir d’algunes dades reals, que són les que apareixen ressaltades. Són 19 possibles biografies del que hagués pogut ser.
Primera: la poesia en primer lloc
Segona: escriptor de novel·les d’amor
Tercera: el músic més important dels 60
Quarta: la més llarga de totes
Cinquena: guionista de cinema
Sisena: futbolista de renom
Setena: el marit de Maria d’Aragó
Vuitena: vessant transformista
Novena: artista de Hollywood
Desena: un nou estil de periodisme polític
Onzena: enamorat de la Mariane
Dotzena: clau per descobrir on s’amaga el Sant Greal
Tretzena: propietari d’una llibreria del Poblenou
Catorzena: amic de Pier Paolo Pasolini
Quinzena: amb relacions íntimes amb la casa Tarradellas
Setzena: i el somni de dirigir els magatzems Jorba
Dissetena: i l’estreta amistat que l’unia a Joan Miró
Divuitena: solter i sense compromís
Dinovena: quan la República va guanyar la Guerra
—-
Primera: la poesia en primer lloc
Joan Brossa i Cuervo va néixer al 1919 al municipi de Sant Cugat del Vallès. Considerat un dels poetes avantguardistes catalans més importants de la segona meitat del segle XX, Brossa es va dedicar únicament a la poesia, ja que considerava que aquest gènere era el més important entre totes les arts.
Joan Brossa va entrar en contacte amb la literatura catalana de ben jove, perquè el seu avi matern disposava d’una amplia col·lecció de llibres de diferents autors catalans, però a causa de la Guerra Civil va haver d’exiliar-se a França, on es va enamorar de la poesia francesa i va començar a escriure les seves primeres obres en aquest idioma.
En tornar a Catalunya va conèixer un dels seus referents literaris, J.V. Foix, i juntament amb aquesta nova amistat i altres artistes van fundar el diari “Dau al Sis”, que tenia per objectiu donar a conèixer la realitat dels municipis veïns de Barcelona, on Brossa col·laborava amb poesies realistes que reflectien la vida després de la guerra dels ciutadans d’aquests pobles. Si bé és cert que el surrealisme sempre li havia cridat l’atenció, Brossa mai es va veure amb cor de fer servir aquest estil en la seva obra.
Els seus poemes realistes i tradicionals van assolir l’èxit als anys noranta, pocs mesos abans de la seva mort imprevista l’any 1998, per la qual cosa, lamentablement, no va veure reconeguda la seva obra en vida.
Aleksandra Semeriak Gavrilenok
—
Segona: escriptor de novel·les d’amor
Joan Brossa i Cuervo va néixer a Girona un 19 de gener de 1919, al barri del Raval en Girona.
Va viure tota a seva vida a Girona amb els seus pares fins que als disset anys s’allistà a l’exèrcit republicà i va servir en el front de Lleida. Quan acabà la guerra es casà amb una jove de Barcelona. Van viure al barri de Sant Gervasi, on treballava com a fuster en un petit taller.
Quan esclatà la guerra civil espanyola, en Joan va ser exclòs de l’allistament degut a una coixesa i una cardiopatia congènita i va romandre amb la seva dona durant els anys bèl·lics aliè a les causes polítiques i socials de l’època. No va ser fins al 1940, que va començar a escriure novel·les d’amor, inspirat pel desig i la incapacitat de la seva dona de tenir fills.
L’interès en la psicologia i l´’ obra de Freud li suggereixen la creació d’ imatges hipnagògiques que li apropen a l’automatisme psíquic i a l’anomenat neosurrealisme. Així comença a escriure poesia en vers, prenent com a referents a autors de llengua castellana, com ara, Juan Ramón Jiménez o Federico García Lorca.
És llavors quan coneix a Dalí i Picasso, i mitjançant aquests artistes s’ajuntà amb Joan Josep Tharrats, Modest Cuixart I Antoni Tàpies I junts formaren el grup Dau al Set, grup amb el què no va fer cap publicació ni tenir gaire èxit.
Joan Brossa mor el 30 de desembre de 1998 en un accident domèstic, baixant les escales del seu estudi de Barcelona.
Antonia Najas Garcia
—
Tercera: el músic més important dels 60
Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 – Paris, 22 de febrer de 2000). Fou un cantant, músic, transformista i actor català. Nascut a Barcelona, abans de la Guerra Civil va viatjar pels Estats Units, treballant en un circ itinerant on va aprendre a tocar l’ukulele. L’any 1967 va tornar a Catalunya i va fundar la revista Dau al Set, molt coneguda en l’ambient musical català sobretot com a dinamitzadora de les nits barcelonines. Brossa es va convertir als anys 60 en el músic català més important, l’anomenat «rei de l’ukulele». En aquest període va començar a col·laborar amb el Pere Portabella, director de pel·lícules com Els senyors prefereixen les rosses (1966). De fet es va fer famosa l’actuació del Brossa amb la Marylin Monroe, ambdós tocant l’ukulele, en una escena de la pel·lícula. També va ser un gran admirador del transformista italià Leopoldo Fregoli, que el va convidar a participar moltes vegades a les seves actuacions teatrals. A Barcelona hi ha l’Espai Brossa, un teatre del Poble Sec, on cada cap de setmana es poden escoltar les seves cançons més importants.
Daniele Porretta
—
Quarta: la més llarga de totes
Va néixer el 19 de gener de 1919 a la ciutat de Barcelona concretament al carrer Wagner, que casualment va ser anys més tard el seu músic preferit.
No va ser gaire bon estudiant i acceptava de bon grat els càstigs en solitari al pati dels Josepets on aprofitava per guixar amb un pal al sorral formes abstractes ,geomètriques i lletres de pal.
Els vespres a casa quan ja era al llit, diu Brossa que, inventava històries al voltant de les ombres que es formaven a la paret i gaudia apropant-les o allunyant-les del punt de llum que les projectava. Va ser llavors, quan va adquirir el seu gust pel negre.
El 1933, en plena adolescència es va interessar pel món de l’ il·lusionisme i la màgia. Va assistir acompanyat del seu cosí Màrius, al primer espectacle de màgia de l’ il·lusionista Fu-Manchú, al Teatre Apolo. Fet que els duria a freqüentar la botiga de Bucheli, propietari del “Rei de la Màgia”, el qual acabaria per ensenyar-los alguns trucs que després, Brossa exhibiria vestit de xinès i fent-se anomenar Mestre Wu, en diverses representacions de franc que va fer al Teatre Bosc de la Rambla del Prat.
Malauradament aquell mateix any va morir el seu pare a l’edat de 43 anys .
Brossa va formar part de la lleva del Biberó. El seu tarannà poc avesat a l’obediència jeràrquica, l’havia dut en més d’una ocasió a emprar els seus trucs de màgia per signar i fer desaparèixer al mateix temps, les sol·licituds d’ingrés a l’exèrcit que emplenava davant dels sergents, encarregats de dur a terme aquesta tasca.
No va servir de gaire tampoc, que la seva família fes tot el possible per endarrerir aquell moment i es va traslladar a viure Campdevànol el 1938. Després de quatre mesos, va ser reclutat i enviat a Baldomar, al front de Lleida, deixant a mitges un amor de joventut, la pubilla de can Llopis i una família materna amb què havia establert pocs vincles.
La guerra va acabar molt aviat per ell, ja que va ser ferit en un ull com explica al poema “La batalla del Segre o la segona naixença” Estant sol a la trinxera li va semblar que el cridaven pel nom. En recular per veure qui el demanava, va salvar la vida perquè, just on estava posicionat segons abans, hi va esclatar una bomba de morter.
Explicava Brossa als més propers, que aquell dia va plorar de dolor i per tot el que no havia plorat son pare. La seva relació havia estat sempre més bona que amb la mare. Admirava l’habilitat que tenia en el dibuix i en el gravat del bronze. Brossa sempre va tenir la certesa, que la veu que va escoltar aquell dia a la trinxera era la del seu pare.
La seva estada al front va acabar aquell mateix dia, i va ser declarat apte per dur a terme feines auxiliars. Va ser destinat a Salamanca on va acabar fent d’assistent d’ un tinent amb qui va fer molta amistat, al punt que, quan li va explicar que feia màgia li va organitzar un espectacle a Ciudad Rodrigo i el van presentar com a Maestro Wu.
Brossa va veure clar que es dedicaria al món artístic a partir de llavors. Gràcies a la seva estada a Salamanca i les amistats que allà hi va fer, va tornar a Barcelona i va conèixer Josep Vicenç Foix, que en llegir els seus escrits li recomanà que estudiés català, perquè feia moltes faltes d’ortografia i que escrigués sonets, per adquirir millor domini del llenguatge.
El 1940 per poder llegir literatura catalana anava els diumenges al mercat de Sant Antoni, on conegué Manuel de Pedrolo i a la tarda, a casa Foix on entre berenars amb “ametllats” de la seva pastisseria i altres dolços, va establir amistat i va congeniar amb altres intel·lectuals com el poeta Carles Sindreu i Josep Carbonell que havien estat en la iniciativa dels “Amics de les Arts” de Sitges.
El 1948 neix Dau al Set, nom amb què va batejar Brossa la revista, que van publicar entre Joan – Josep Tharrats, Arnau Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart , Antoni Tapies i Juan Eduardo Cirlot, que segons el mateix autor unia una tradició més moderna i més europea com la que hi havia abans de la guerra, com per exemple unir Foix i Miró i que Hitler havia qualificat d’ art decadent.
A finals dels cinquanta l’aparició del poeta brasiler João Cabral de Melo, vicecònsol del seu país a Barcelona el va introduir en el marxisme.
Anys més tard va decidir marxar a França. La primera vegada el 1956 a casa del pintor Joan Vilaseca . Eren èpoques de molta precarietat a l’Estat espanyol i la seva situació econòmica a París no li va permetia fer gaire més que passejar i escriure.
Retorna al Catalunya amb la idea que la lletra A serà una constant als seus poemes visuals. Tant com ho va ser a París veure des de qualsevol lloc la A més francesa i internacional del món, la Torre Eiffel.
Potser aquesta capacitat indiscutible de Brossa per capgirar el significat de les coses i portar a la realitat tot l’oníric del seu subconscient, li va fer adonar-se que, tornar a París era una bona pensada i, aquest cop, ho fa de la mà del periodista Alberto Oliveras i escriu els famosos striptease
La trajectòria artística de Brossa va girar sempre al voltant de la mateixa constant: contactes que esdevenien amics íntims, que a la vegada esdevenien artistes col·laboradors imprescindibles de la seva obra. Així doncs, no és estrany que es publiqués un llibre seu anomenat “Poemes Civils” el 1960, en què trobem la coberta apadrinada per Tàpies i un aiguafort de Miró.
L’any 1965 destaca una altra faceta molt brossiana, la seva passió pel carnaval i el transformisme. I aquí la figura de Leopold Fregoli ocupa un lloc per excel·lència. Escriu dos llibres sobre ell. En els poemaris introdueix una sèrie de poemes visuals per expressar de manera més plàstica les transformacions de què era capaç Fregoli. Per a ell era el seu “alter ego”, tot allò que sota l’aparença d’un vilatà de Sant Gervasi, només ell es sabia. Brossa tenia la il·lusió de portar el teatre al carnaval i que tot fos una festa eterna en aquell altre món, ja que el real podria haver acabat en una trinxera de Lleida. Mai va oblidar aquell episodi.
Com tampoc va poder oblidar aquell amor d’estiu a Campdevànol i que retrobà el 1969 quan havia aconseguit publicar el “Saltamartí” malgrat la censura que va patir .
La Pepa Llopis ,que llavors era la dona de Josep Centelles, va fer possible que els anys setanta representessin la sortida de Brossa al carrer i es donés a conèixer de manera amplia i popular.
La seva repercussió artística era més forta amb els poemes visuals que no pas literària. Per aquest motiu l’anomenat Grup de Gràcia edità l’any 1973 un llibre singular de Brossa, Pluja, que ha estat considerat una obra mestra de l’art conceptual.
Es pot dir que Brossa, inicià per primera vegada una vida en comú amb una parella, l’any 1972 amb la Pepa Llopis, la pubilla de Campdevànol. I va ser ella qui el va acompanyar fins aquell fatídic 30 de desembre de 1998, en què per segona vegada va escoltar el seu nom: Joan!
Tot just quan era a punt de baixar l’escala del seu estudi i caigué en un somni profund del que ja no tornaria a despertar.
—
Cinquena: guionista de cinema
En Joan Brossa va néixer el 19 de gener de 1919 a la ciutat de Barcelona. No va ser un estudiant massa entusiasta, en canvi gràcies a la biblioteca personal del seu pare, de ben jove, Brossa va poder llegir alguns autors catalans, com Joan Maragall o Àngel Guimerà, entre d’altres. Va formar part de la Lliga de poesia trista, juntament amb el seu germà.
Va tenir un especial lligam amb Joan Miró i Joan Prats, fet que es reflecteix al llibre Tres Joans (1978). Durant una excursió al Montseny, va tenir la idea juntament amb Prats de canviar-li el nom a Barcelona per Barceloca, tanmateix aquesta idea no va prosperar.
L’any 1948 va fundar la revista Dau al Set. Aquesta època va ser molt rica gràcies a la seva exploració del teatre en una línia dadaista, en obres com Nocturn encontres o El crim. També va experimentar amb gèneres populars com el romanç (Romancets del Dragolí, 1948). Aquesta època en concret va ser font d’inspiració, anys després, per l’obra cineasta de Isabel Coixet.
L’any 1956 va viatjar a París on es va allotjar a l’estudi de Joan Vila Casa, allí va aprendre molt de cinema i va crear un seguit d’obres de poesia visual dins d’una sèrie titulada Suites. Durant la segona meitat dels anys seixanta va col·laborar com a guionista juntament amb Pere Portabella. El seu primer curtmetratge va ser No compteu amb els dits (1967). També va formar part del grup de cabaret del Moulin Rouge, al barri de Montmaître.
A partir dels anys setanta va poder publicar de manera normalitzada gran part de la seva obra, i gràcies al reconeixement del seu treball, es va convertir en un referent de l’avantguarda catalana, no només en el terreny plàstic, sinó també escènic i literari.
Els últims anys de Brossa, i malgrat els seus problemes de salut, van ser molt intensos ja que se’l reclamava arreu, rebia encàrrecs de cartells, se’l demanava assistència a espectables i va formar part de jurats de premis,
Va morir el 30 de desembre de 1998 a conseqüència d’un vessament cerebral.
Enrique Tapia
—
Sisena: futbolista de renom
Joan Brossa i Cuervo va ser un futbolista i entrenador de futbol nascut a Barcelona en 1935 i considerat una de les figures més rellevants de la història del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.
Brossa va néixer en una família d’orígens diversos i humils, circumstància que va fer que creixés amb una mentalitat oberta i una enorme capacitat de sacrifici.
Va començar la seva carrera com a jugador de l’equip de la seva escola i als deu anys va fer-se un lloc a las categories inferiors de l’Espanyol, jugant amb companys que tenien tres a cinc anys més.
Davanter portant el 7 a la seva samarreta, va destacar per les seves grans qualitats en el llançament de faltes i el regat i també pel seu noble respecte als adversaris.
Va formar part del cèlebre Grup Dau al Set, nom amb què es coneixia a l’equip en aquella època com a metàfora de la confiança que dipositava en la sort de Brossa per a guanyar els partits.
A part del seus mèrits esportius, Joan Brossa va sobresortir per la seva passió per la lectura, aprofitant el descans dels partits per llegir un parell de capítols. La seva biblioteca personal va arribar als sis mil llibres i sempre va mostrar-se preocupat per la situació de la paraula escrita a la societat, fent donacions a biblioteques públiques i finançant campanyes de promoció de la lectura entre els joves.
La seva esportivitat i el seu compromís social van motivar que li atorguessin el títol de Doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona pocs mesos abans de la seva desaparició en estranyes circumstàncies.
—
Setena: el marit de Maria d’Aragó
Va néixer el 23 de febrer de 1918 a la ciutat de Barcelona, concretament al barri de Sant Andreu. Amb un pare advocat, Joan Brossa Claret (Sant Andreu 1897- 1961) i una mare Elionor Aiguader Albiol (Horta 1894-Barcelona 1970) actriu i pintora, Brossa se sentí més identificat amb la família materna. La mort de la mare, quan encara era un nen, l’obligà a viure amb la família del pare. El pare de Joan decideix enviar-lo a l’orfenat Ribas a Barcelona on va viure durant tota la seva joventut. Pel que fa a la seva vida d’estudiant, Joan va començar a escriure poemes relacionats amb les imatges i a transformar el seu patiment per la mort de la mare en missatges visuals.
L’ any 1939 quan era al front de la Guerra Civil espanyola el van ferir en un ull i per aquest motiu passà la resta de la guerra a l’hospital i a la rereguarda. Durant aquest temps a l’hospital va conèixer a María d’Aragó, infermera que li va donar companya, amor i suport durant la recuperació, dona que seria l’únic amor de Brossa.Un cop acabada la guerra, va ser mobilitzat per fer el servei militar a Salamanca, on va conèixer Enric Tormo, a qui ensenyà els seus primers escrits literaris d’imatges hipnagògiques. Tanmateix durant aquets anys a la milícia, va decidir deixar-ho tot i anar en recerca de María per demanar-li la seva mà en compromís. Joan Brossa l’ any 1944 va començar la seva producció teatral amb l’obra El cop desert. Aquest va ser el major èxit de la seva trajectòria dins del teatre. Es va casar amb María i després de dos anys va tenir dos fills. Els inicis dels anys seixanta també van ser testimoni d’algunes estrenes teatrals destacades, en l’afany de superar l’estadi amateur en què s’havia representat el teatre de Brossa al llarg de la dècada anterior. Es quan va decidir aprofitar el seu coneixement teatral i va començar a dedicar-se plenament a crear poemes visuals. Va ser el gran canvi de la seva carrera i es va dedicar durant la resta de la seva vida a la literatura, la poesia visual. els poemes visuals. Va morir l’any 1970 d’un atac de cor.
—
Vuitena: vessant transformista
En Joan Brossa i Cuervo va néixer el 19 de gener de 1919 a la ciutat de Barcelona en el nucli d’una família molt tradicional. Des de ben petit el seu pare l’inculcà el plaer i la passió per la lectura, afició que va fer seva fins els seus últims dies. El seu pare va morir quan era un nen, aquest fet va portar-lo a refugiar-se a la seva biblioteca per tal de sentir el seu pare més a prop. Es passava hores tafanejant llibres i revistes, descobrint noves idees, paisatges inimaginables, aventures inexplicables, fins que un dia va descobrir fotos del famosíssim Leopoldo Fregoli. Aquell moment va ser un punt d’inflexió a la seva vida ja que va ser quan va decidir que el que volia ser era transformista, com el seu ja ídol.
Tot i no tenir el recolzament de la seva família, al 1940, un cop acabada la Guerra Civil espanyola, va marxar cap a Itàlia per aprendre del millor. Els primers anys en aquell país van ser complicats per al Joan que va treballar de pintor, missatger, ajudant de fuster i qualsevol feina que li aportés un petit ingrés per poder sobreviure i així poder formar-se amb en Leopoldo. 5 anys després d’iniciar la seva formació aquest últim va proposar-li formar parella artística. Durant uns deu anys el seu espectacle va ser un èxit sense precedent a Itàlia. L’any 1956, sentint la necessitat de fer un canvi a la seva vida, en Brossa va decidir fer el seu primer viatge a París per començar la seva carrera en solitari. Gràcies a la fama que ja precedia en Joan va tenir la oportunitat de viatjar per tot Europa portant el seu espectacle a totes les grans ciutats. Fins aquell moment en Joan no havia tornat a la seva ciutat natal, però va ser a l’iniciar l’any 1966 que, en conèixer que la seva mare estava greument malalta, va decidir tornar-hi per poder passar amb ella els seus últims moments. Un cop la seva mare va morir, afligit per no haver pogut passar més temps amb ella, en Brossa va decidir romandre a Barcelona i iniciar una nova etapa de la seva vida com a guionista. Al 1967 va escriure el guió del curtmetratge No compteu amb els dits que va ser el primer de molts èxits al món del cinema que el van tornar a portar a viatjar un altre cop per tot Europa.
Va ser en un dels seus viatges a Copenhagen que després d’una visita rutinària al metge li van diagnosticar càncer de pulmó avançat. En Joan va decidir llavors tornar a Barcelona per passar-hi els seus últims dies on hi va morir el 19 de febrer de 1975.
Maria-José Pizarro rencoret
—
Novena: artista de Hollywood
El Joan Brossa va néixer el 15 de maig de 1919 en un pis del carrer de Gènova de Barcelona. El seu pare, Roger Brossa tenia un camió i es dedicava a transportar mercaderies. Gairebé mai era a casa. La seva mare, Rosa Comes, era mestra de primària i va ser el referent del Joan. Es va encarregar de la seva educació i li va inculcar l’interès per l’art i l’esperit crític que va estar present a tota la seva obra.
A l’escola el van considerar un rebel. Sempre feia preguntes inoportunes i tenia poc interès per les classes. El Joan sempre deia que creia que l’escola era una mena d’estafa on només s’ensenyava “cultura d’opereta”.
En acabar els estudis obligatoris el seu pare el va obligar a matricular-se de dret a la universitat però en lloc d’anar a la facultat es va formar a l`institut del teatre.
El 1941 va debutà a l’obra L’avar de Moliére i a partir d’aquí va participar a moltes obres de teatre. També va escriure guions per teatre i poesia. Tot i la censura del règim, en la seva poesia es va fer ressò dels esdeveniments polítics del país.
El 1949 va ser el protagonista de la pel·lícula La revoltosa, aquesta actuació el va convertir en l’actor espanyol més important del moment i el va ajudar a publicar les seves obres literàries que van ser molt ben acollides pel públic. La publicació de diverses traduccions de la seva obra literària a càrrec d’autors de prestigi va contribuir a intensificar-ne la difusió fora del país. A partir d’aquesta publicitat va aconseguir un paper secundari a la pel·lícula D’aquí a l’eternitat amb la qual va guanyar l’Òscar al millor actor secundari l’any 1953.
El Joan Brossa va passar uns anys a Hollywood on va participar en diverses pel·lícules i on va continuar escrivint guions i poesia. El 1961 coneix l’artista Andy Warhol i amb ell va descobrir una altra manera de fer art, Va començar a pintar i a fer escultures per representar la seva poesia.
El 1970 va tornar a Barcelona i es va dedicar exclusivament a escriure poesia i a representar-la amb pintures i escultures.
L’últim esglaó de la producció artística van ser els anomenats «poemes corporis» o poesia objecte al carrer, que eren el resultat d’encàrrecs d’institucions diverses, sobretot ajuntaments.
El 1989 li van diagnosticar una malaltia degenerativa i es va retirar de la vida pública. Va morir el 28 de febrer de 1994 a Barcelona al seu pis del carrer Gènova.
El Joan Brossa va ser molt prolífic. Va deixar moltes obres i va rebre molts premis al llarg de la seva vida.
Respecte a la seva vida privada. Va ser molt modern per la seva època, se’l va veure a moltes tertúlies literàries i moviments underground. Va viure envoltat d’amics fins a l’últim moment.
—
Desena: un nou estil de periodisme polític
Joan Brossa i Cuervo neix el 19 de gener de 1919 al barri de Sant Gervasi de Barcelona. Fill d’un matrimoni de classe alta i cultivada.
De ben jove ja manifesta la seva passió per les lletres, la seva vocació literària i un gran talent.
Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, alhora que va començar a rebre classes al Liceu Dalmau on millorarà el seu coneixement de la llengua i farà escrits en català.
Als disset anys s’allistà a l’exèrcit republicà i serveix en el front de Lleida durant la guerra civil espanyola, allà comença a preparar un llibre de contes que es publicarà un temps després.
En tornar a Barcelona un cop acabada la guerra va conèixer, Josep Vives, Joan Miró i Joan Prats, amb el mestratge personal de tots tres, Brossa va renovar la prosa i crear un nou estil de periodisme polític.
Va haver de sortir d’Espanya, pels seus escrits polítics, pensant que en qüestió de mesos podria tornar, però no hi va poder residir fins els últims anys de la seva vida.
Durant el seu exili es va instal·lar a Bèlgica. Van ser uns anys durs per a l’autor, ja que va començar a patir problemes de salut; la paràlisi del seu braç esquerre va intensificar la seva dedicació a la novel·la.
El 1958 rep el premi Joanot Martorell per la seva novel·la “Tigres de paper”.
Amb la mort del general Franco i el final de la dictadura Joan Brossa torna a Barcelona, on passarà els últims anys de la seva vida.
La seva mort arriba el 30 de desembre de 1998 a causa d’un accident domèstic.
—
Onzena: enamorat de la Mariane
Joan Brossa i Cuervo va néixer en un petit poble dels Pirineus catalans el 19 de gener del 1919. Era un petit poble tranquil, a prop de Puigcerdà, i el petit Joan va tenir una infantesa humil però feliç. Com que era fill únic, la seva mare, Francesca Cuervo Prats, una dona d’una gran bellesa i fortalesa, el va criar amb molt amor i cura. Ella no havia pogut anar a l’escola i volia que el seu fill tingués més oportunitats i pogués estudiar fora d’aquest petit poble, que només tenia una escola d’educació primària.
Quan va complir dotze anys, la seva mare va aconseguir convèncer el seu pare, i en Joan va viatjar a França, a casa d’uns familiars, per poder continuar els seus estudis. De l’altre costat de la frontera la situació era ben diferent, allí va descobrir un ambient molt més liberal, artístic i intel·lectual. De seguida li va agradar aquest “nou món”, va acabar els estudis i va entrar en contacte amb diferents grups d’artistes i pensadors, on va conèixer persones com Joan Ponç o Antoni Tàpies.
Però, el moment clau de la seva joventut va ser la trobada i enamorament de la Mariane, una jove artista francesa, que li recordava molt la seva mare pel seu caràcter lluitador, i que tenia un talent extraordinari. Van tenir una relació molt intensa i passional, emocionalment i artísticament. Ella no podia exposar les seves obres pel fet de ser dona i en Joan li va proposar fer servir el seu nom per poder entrar a galeries i exposicions. La veritat és que no havien imaginat l’èxit que tindrien les obres de la Mariane, però, al cap de poc temps, les seves obres, firmades sota el nom de Joan Brossa, van ser exposades a Barcelona, Munic, Nova York, Amsterdam, etc.
Malauradament, l’inici de la Segona Guerra Mundial ho va trencar tot, la Mariane va ser deportada per la seva condició de jueva, i el Joan, impotent davant del feixisme, va tornar a creuar la frontera cap a Catalunya. Va passar la resta de la seva vida buscant-la i honorant-la, fins la seva mort, el 30 de desembre del 1998.
Paula Aguirre Soriano
—
Dotzena: clau per descobrir on s’amaga el Sant Greal
Nasqué el 19 de gener de 1919, de pare gravador i mare mestressa de casa, Brossa es va sentir més identificat amb la família paterna que no pas amb la materna per ser de caire més conservador
El primer text d’en Brossa el va escriure durant la Guerra Civil espanyola al front republicà. Mentre era al front el van ferir en un ull i per això passà la resta de la guerra a l’hospital, on es va fer molt amic d’un personatge molt misteriós amb el que passava llargues hores parlant i del que va aprendre moltes coses sobre bruixes, bruixots, arts remeieres, misteris ocults i altres temes relacionats amb tot aquest misteriós, però a l’hora, apassionat món. Els rumors diuen que va ser en aquest moment quan en Brossa, en secret, va començar a interessar-se i a investigar sobre el Sant Greal, tot compaginant-ho amb la seva obra.
Amb aquest misteriós, però interessant company d’habitació va compartir una de les seves frases cèlebres: “les coses importants s’aprenen però no s’ensenyen” i també li va transmetre els seus sentiments envers l’art: no existeixen els gèneres ni les fronteres entre les arts, sinó la poesia com a element comú, tal i com ho reflecteix a tota la seva obra.
Brossa va participar en actes reivindicatius i de protesta, com ara la tancada d’intel·lectuals a Montserrat i comenten que allà es va trobar amb un monjo ben misteriós que ell va reconèixer ràpidament, era el seu company d’habitació amb el que tantes hores van estar compartint històries, vivències i secrets mentre estaven plegats a l’hospital durant la Guerra Civil. Diuen els companys que van estar amb ell, que en Joan Brossa i el monjo van estar xerrant intensament i es diu que de les hores compartides amb el monjo durant els tres dies que va durar la tancada, en Brossa va fer una sèrie d’obres secretes per tot Catalunya i que si ets capaç d’identificar les seves obres amagades, pots arribar a trobar el Sant Greal. Potser el monjo ens podria explicar alguna cosa més?
—
Tretzena: propietari d’una llibreria del Poblenou
Anomenat com possiblement el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX, Joan Brossa i Cuervo, Va néixer el 19 de gener de 1919 a la ciutat de Barcelona.
Orfe de mare, en Brossa es va criar entre literatures, ja que el seu pare era propietari d’una llibreria en el barri del poble nou de la ciutat de Barcelona; gràcies a això , de ben jove Brossa va poder llegir alguns autors catalans .
També va tenir la gran sort de conèixer , als primers quaranta, Josep Vicenç Foix, Joan Miró i Joan Prats com a clients habituals de la llibreria del seu pare. Allò va fer néixer una gran amistat entre ells i en Brossa, i va poder enriquir els seus coneixements a través de les biblioteques personals de Foix i de Prats. Tot això més el mestratge personal de tots tres , va fer que en Brossa orientés la seva carrera literària.
L’interès que suscità l’obra de Brossa, i la seva actitud receptiva però exigent, va teixir al seu voltant una xarxa de relacions amplíssima d’artistes, escriptors i altres personalitats del món de la cultura.
La seva polivalent cultura literària, li estava reportant diferents projectes, tots ells amb una gran difusió i reconeixement mediàtic en diferents països. Però la mort del seu pare va canviar la seva perspectiva . Es va trobar de cop amb la decisió més important que hauria de prendre fins aquell moment de la seva vida.
El seu pare havia deixat per escrit el desig que fos en Brossa qui es fes càrrec de la llibreria i que ningú més continués amb el negoci que ell havia lluitat durant més de seixanta anys.
En Brossa es trobava en un moment professional que li feia viatjar constantment i portar la llibreria li faria canviar totalment la seva trajectòria. No va ser una decisió fàcil per a Brossa, però a partir d’aquell moment es va convertir en “llibreter /escriptor”, començant un tipus d’obra amb el Poema visual transitable en tres temps,, sense deixar d’idear poemes corporis. Això li permetia portar el treball de la llibreria , i continuant treballant la seva creativitat. Alguns d’aquets projectes es van inaugurar bastant després de la serva mort.
L’any 2019, és ara, el centenari del seu naixement amb un seguit d’exposicions, estrenes teatrals i reedicions de la seva obra poètica, amb la voluntat de redescobrir el poeta avantguardista.
—
Catorzena: amic de Pier Paolo Pasolini
Joan Brossa i Cuervo
Va néixer a Barcelona, el 19 de gener de 1919 i va morir també a Barcelona, el 30 de desembre de 1998.
Infància i Joventut (1919-1940)
El seu pare va morir quan ell era molt jove i es va criar amb la família de la seva mare.
Als divuit anys el van cridar per anar a la Guerra Civil espanyola al front republicà de la batalla del Segre, allà va escriure el seu primer text en castellà. Durant la guerra el van ferir a l’ull i va passar tot el temps a l’hospital i a la rereguarda.
Va fer el servei militar a Salamanca i allà va conèixer gent molt important que van ajudar a publicar els seus poemes
Anys 40 Inici Literari
Quan va tornar a Catalunya, va intentar publicar els seus textos, però no va ser possible, ja que la llengua catalana estava molt perseguida en aquella època. Va ser perseguit per aquest motiu. Va tenir la sort de relacionar-se amb la burgesia catalana i va ser així com va poder continuar escrivint ni que fos d’amagat. Primer va començar a escriure poemes, i els recitava a les festes dels burgesos, mica en mica es va anar formant amb la biblioteca del seu pare i va escriure, poesia, prosa, relats, fins que va arribar el dia que un escriptor de renom de l’època el va conèixer i va veure tot el seu potencial. Degut a la persecució del règim, va haver de marxar de Barcelona.
Anys 50 Obertura al món
Va anar a viure durant un temps a Itàlia, concretament a Roma i allà va començar a escriure textos relacionats amb l’església. Va conèixer l’autor Pier Paolo Pasolini i van escriure conjuntament L’Evangeli segons Sant Mateu (1964).
A partir d’aquell moment, va començar a desenvolupar tot el seu potencial artístic, tant la part d’escriptura com a la part visual i plàstica, ja que era un home que per aquella època es considerava com un geni. Va exposar la seva obra a galeries de renom com Galeria Borghese. Es va fer molt famós i va rebre el reconeixement i premis merescuts.
Anys 70 i 80
Va tornar a Catalunya i com que ja era un artista prou reconegut a l’estranger, totes les editorials del moment volien publicar la seva obra, ell és va decantar per Edicions 62.
Reconeixements a partir dels 80 fins a la seva mort
Com era d’esperar tots els seus llibres van ser un èxit de venda i tant l’Ajuntament com la Generalitat li van donar molts premis.
—
Milagros Marín
Quinzena: Amb relacions amb la casa Tarradellas
Joan Brossa i Cuervo neix el 19 de gener de 1919 al carrer Wagner del barri de Sant Gervasi de Barcelona.
Es va mudar a Girona amb uns familiars on va passar la majoria de la seva joventut, però no va ser fins als disset anys s’allista a l’exèrcit republicà i serveix en el front de Lleida durant la Guerra Civil. Allí escriu els primers treballs adreçats als companys.
Amb el pas del temps va escriure diferents obres de literatura i sobretot va destacar com a pintor especialista en obres fetes amb aquarel·la. Algunes de les seves obres es van exposar al museu del Prado a Madrid. La més coneguda va ser “Poemes a l’aigua” (1950) li es va vendre a una subhasta per l’import de 20.000 pessetes.
Es va enamorar de Josep Tarradellas Arcarons, un important empresari del sector alimentari i fundador de l’empresa Casa Tarradellas. Aquesta relació es va dur a terme fins a l’any 1980, però va ser secreta a causa de l’opressió del moment. Són conegudes les seves obres que feien referència al seu amor prohibit, com per exemple “Cants sobre l’herba” i “Nit per a dos” on es reflectia la passió i es detallaven les qüestions més fosques de la relació.
A La dècada de 1990 és la del ple reconeixement de la figura de Joan Brossa. Es fan nombrosos reconeixements artístics i l’atorguen un gran nombre de premis.
Després de tota una mostra d’exemples d’art, tant a la pintura com a la literatura, el més reconegut de la seva biografia va ser la seva mort.
Joan Brossa mor el 30 de desembre de 1998 en un accident domèstic, baixant les escales del seu estudi de Barcelona, quan es preparaven una sèrie d’actes d’homenatge per a commemorar el seu vuitantè aniversari. Aquest esdeveniment va sofrir crítiques incessants gràcies al fet que, diferents fanàtics de les seves obres artístiques reconeixien veure Joan Brossa a Sud-amèrica passejant i fent una vida paral·lela a la seva realitat. Els més especuladors s’atreveixen a afirmar que en Joan Brossa va decidir fingir la seva mort, per poder així continuar amb el seu amor prohibit amb en Josep Tarradellas, però en l’actualitat aquesta suposició mai ha sigut provada.
Carmen Martínez Velasco
—
Setzena: I el somni de dirigir els magatzems Jorba
Joan Brossa va néixer a la ciutat comtal de Barcelona un dia 19 de gener de 1919. Era un noi feliç, rodejat dels seus amics i molt treballador.
Quan era petit somiava amb ser director dels grans magatzems Jorba, situats a l’Avinguda Portal de l’Àngel. El que ell realment somiava era reformar-los i convertir en art cada maó i estructura que envoltava aquell edifici enorme.
Els seus pares treballaven sense descans i com que ell era un noi tranquil i responsable el deixaven estar a casa i realitzar les tasques de la llar.
Un diumenge al matí, netejant la biblioteca personal del seu pare, va descobrir un nou món, el de la lectura. Degut a aquest fet el jove Brossa va poder llegir alguns autors catalans com Josep Folch, Jacint Verdaguer, Joan Maragall i va descobrir fotografies del transformista italià Leopoldo Fregoli.
Trobar feina resultava fàcil per en Joan, ja que era un noi carregat de ganes d’aprendre. Quan tenia 29 anys, va decidir fundar el grup i revista d’avantguarda Dau el Set. La revista tractava del que més apassionava en Joan, l’art. Es passava hores i hores tancat al seu despatx pensant la manera de transmetre diferents missatges a la societat.
Uns anys després va començar a convertir aquest art plasmat en una revista a fer-lo real i a l’abast de tothom. Va obrir diferents galeries per a mostrar al món una manera diferent d’expressar una història.
Amb els anys, la producció plàstica de Brossa es va poder veure en nombroses exposicions i retrospectives com la de la Fundació Joan Miró de Barcelona.
—
Dissetena: I l’estreta amistat que l’unia a Joan Miró
Joan Brossa i Joan Miró anaven sempre junts. Eren tan amics que es feien passar com a germans. Com si es tractés dels personatges del llibre “La Església del Mar”, l’Arnau Estanyol i l’entranyable Joan. Fins i tot, pot ser que l’escriptor, el senyor Falcones s’inspirés en ells per narrar la història de la construcció de la catedral catalana. L’lldefons els imaginaria corrent per la gran biblioteca del seu pare, jugant a disfressar-se amb la roba de la germana gran de Joan Brossa, mentre feien un descans d’aprendre aquelles coses que no s’ensenyen.
Però en el cas del Joan i Joan, la realitat va superar la ficció, i l’amistat d’aquests dos nens va durar molts anys. Alguns d’aquests anys els van viure a Salamanca on van anar a realitzar el servei militar obligatori.
Una tarda que tenien lliure s’aproparen passejant al portal de la famosa i prestigiosa universitat de la ciutat. Com a resultat de les seves imaginacions, ments creatives i alguna substància il·legal varen veure en cada detall ornamental de la façana nombroses històries i aventures protagonitzades per una granota i un astronauta.
No ho explica així la història, però aquella tarda va ser l’inici de la vida artística de cadascun. Joan Brossa va descobrir la seva vessant literària quan va començar a escriure i dibuixar els cal·ligrames, mentre Joan Miró va agafar els pinzells i va començar a pintar les seves obres surrealistes inspirades en la cultura i tradició catalana.
Sílvia Novell
—
Divuitena: solter i sense compromís
Joan Brossa i Cuervo (1919-1998)
Va néixer a Barcelona, des de la seva infantesa va començar a pintar, al principi es va dedicar a plasmar en dibuixos cadascun dels contes que la seva mare li explicava a les nits.
Va participar en la Guerra Civil espanyola al front republicà on el van ferir en un ull, motiu pel qual va romandre la major part del temps de la Guerra a l’hospital i a la rereguarda.
De les seves vivències a la guerra va realitzar un poema visual titulat “Sang entre germans”, en aquest poema és descriu un dels pitjors episodis d’Espanya, on era freqüent trobar germans obligats a lluitar en els diferents bàndols. Aquest poema li va donar a Brossa una visió internacional i va recórrer els principals museus amb la seva obra.
El seu estil surrealista no només es va quedar en la poesia sinó que també va escriure textos teatrals i adaptacions per a pel·lícules , destacant “Barcelona, una ciutat” que va ser dirigida per Isabel Coixet.
Joan Brossa va dedicar tota la seva vida a les Arts i no se li va conèixer cap parella. Els últims anys de la seva vida va decidir donar tota la seva obra a l’Ajuntament de Barcelona.
—
Dinovena: quan la República va guanyar la guerra
Va ser un artista “total”, ja que no entenia de diferències entre els gèneres artístics, fent poesia literària, escènica, visual i, fins i tot llibres per a ser cantats en l’òpera. Aquesta vocació li venia de la seva mare, que va ser una poetessa molt coneguda del bàndol republicà per la seva sàtira contra el conservadorisme en Espanya. De fet, amb 18 anys, Brossa va lluitar en la Guerra Civil amb els republicans, el bàndol guanyador de la Guerra.
Quan va tornar a Catalunya, es va iniciar en el Surrealisme literari català d’abans de la Guerra, conformant un grup artístic amb els grans Vicenç Foix, Miró i Picasso. En aquest moment decideixen fer un diccionari visual i “sensitiu” de les emocions; però Brossa no s’atura mai d’escriure, i la seva obra s’ha traduït a més de 15 idiomes, malgrat que encara gran part dels seus escrits en català no s’han publicat.
Hom considera el creador de la “música-sorda” i l’antecessor de la performance, perquè feia cançons dibuixades per a la seva filla Elisenda, que va néixer amb un problema auditiu, i des d’aquest moment Brossa es va obsessionar amb poder dibuixar la música perquè la seva filla pogués sentir-la.
—
Article complet
