Teresa Pàmies (5)
De com es perd la tasca de la dona dins l’univers masculí
L’obra de Teresa Pàmies sempre s’acosta a la dona. Llegint-la, sentim desfilar la vida i les persones de les nostres àvies, les nostres mares, de les dones amb qui hem tractat al llarg de la vida… També, Pàmies, et fa sentit amiga de tu mateixa per si de cas t’havies oblidat de qui eres. Cal llegir-la quan anem justos d’això que modernament se’n diu autoestima.
A Pàmies, en l’obra més literària, no li cal llançar grans proclames; relata tan sols els fets, descriu les escenes, la narradora deixa anar alguna frase que fa pensar… i per sota de tot això la intenció es veu clara, com pedretes al fons de l’aigua encalmada.
Aquest fragment que ve a continuació és de l’obra Dona de pres. La protagonista, Neus Godàs, educada en una escola de pagament i de família benestant, s’enamora d’un “revolucionari”. Ell acaba a la presó de Burgos. Ella, ja amb un fill que ha de pujar, s’encarrega de donar suport logístic i sovint també moral a altres famílies que també tenen el cap de família a la presó.
En una ocasió el seu home, el Rafael, li demanarà en una carta escrita des de la presó que faci un jersei de mitja per a un company pres, el Domínguez. Llegim aquest fragment, i ja en parlarem.
«El seu home, entre els encàrrecs que li feia en la darrera carta, li demanava que fes un jersei per a “ese pobre diablo de Domínguez que es friolero como una gallina y no tiene perro en este mundo”. L’home de la Neus en sap de demanar. Fa vuit anys que només demana coses a la seva dona i ella les fa; primer les feia perquè ell les hi demanava, i , a poc a poc, s’acostuma a fer-les per decisió pròpia fins que les petites i no agraïdes taques esdevingueren necessitat.
La vida d’una dona consumida en petites i no agraïdes tasques; una existència gastada gota a gota, en una època “materialista”, “freda”, “deshumanitzada”.» […] A la Neus Godàs: «Descobrir una acció generosa o arriscada li produeix emocions que només expressarà vessant moltes llàgrimes, un cop tancada en la intimitat de la seva cambra o àdhuc enfront de gent coneguda o desconeguda. Ningú no sap, però, que no són llàgrimes pel seu llarg calvari, sinó per la bondat que descobreix en cada
misteri de goig, de penes i d’afliccions.
Ara li caldrà fer un jersei per al dispeser de Burgos que es diu Domínguez, un home que ella no coneix, que potser no coneixerà mai. Posarà l’ànima en la confecció d’aquell jersei, i el Domínguez quan el rebrà, quan s’hi abrigarà en les hores fredes de l’hivern de Castella, no pensarà en la Neus Godàs, sinó que ho agrairà al Rafael, al seu company de presó que pensa en tot, que ajuda tots perquè és de la fusta dels grans meneurs, dels conductors d’homes i masses.
La Neus Godàs farà un fabulós jersei de llana de sis fils, esponjosa, amb dues butxaques i una cremallera des del coll fins a mig pit, un coll ample perquè pugui abrigar les orelles del pobre Domínguez. Un cop acabat el plegarà amorosament i el ficarà dons d’una capsa de cartró, una capsa on guarda betes i puntes que no ven a la botiga, que no vendrà mai. I, un cop enllestit el paquet, ella mateixa el durà a Correus per enviar-lo a Burgos.»
Teresa Pàmies, Dona de pres, Edicions Proa, “A tot vent”, Barcelona, 1985 3a edició, p. 73-74.
Font de les fotografies:
[En línia]:Interior del centre penitenciari de Burgos. Fotografia d’Israel L. Murillo, publicada a: El Correo de Burgos, 05/05/1915.
[En línia]: Dona fent mitja davant d’un portal amb cartells electorals. Girona, 20/10/1982. Fotografia de Dani Duch, publicada a: Diari de la Diputació de Girona, notícia 2324.
Ara tu, esmola el llapis:
Pots fer el comentari que vulguis i publicar-lo al blog. Si ho prefereixes, suggerim alguns aspectes:
♦ Trobes que aquestes imatges són eloqüents? Et suggereixen una època, un ambient, potser uns records viscuts o que t’hagin explicat.
♦ Quina importància creus que tradicionalment ha tingut el paper de la dona dins de l’àmbit familiar?
♦ En aquest text Teresa Pàmies no ens parla exactament de les tasques de dona a casa. La dona que surt de casa per fer una tasca social o política està en el mateix grau d’igualtat que l’home?
♦ Si la protagonista, Neus Godàs, fos amiga teva i t’expliqués que està fent un jersei per un pres company del seu home, i que ja n’ha fets d’altres, què li diries? Potser li donaries algun consell?
♦ Imagina’t que ets la Neus Godàs. Escriu una carta al teu home pres a Burgos. A la carta pots fer referència o no al jersei.
♦ Imagina’t que ets l’home de la Neus Godàs. Escriu una carta a la teva dona des de la presó de Burgos. Hi pot sortir o no el company Domínguez i el jersei.
Proper apunt al blog: 25 de març de 2020