Arxiu per abril, 2017

  • 1. Aurora Bertrana: l’escriptura personal

    L’escriptura personal

    Quan pensem en producció escrita de seguida ens ve al cap materials publicats: llibres, premsa, revistes, contes… i actualment, també, altres publicacions en suport digital. Sempre, però, és forçosament així? Llegim aquest fragment d’Aurora Bertrana:

    Un home d’Hernam, un tal Martin Rohe, per bé que simple i de poques lletres havia escrit en un quadern escolar de paper ratllat una mena de dietari durant l’ocupació. Sabent que jo m’interessava per la petita història local, tan recent encara, me’l va facilitar i me’l vaig llegir de cap a cap amb veritable avidesa. És a través d’aquell quadern, increïblement eixut d’estil i pobríssim de sintaxi que vaig descobrir la figura de l’últim oficial d’ocupació.

    Imatge relacionada

    Martin Rohe, amb una lletra grossa i maltraçuda, havia anotat només els fets capitals: la mobilització dels pagesos, l’ocupació del poble per l’enemic, l’ingrés de gairebé tots els homes de la comarca a les guerrilles de la resistència, diversos episodis sobresortints de la lluita entre les guerrilles i l’exèrcit ocupant, els abusos d’autoritat  d’aquest. El dietari assenyalava, sense cap comentari, la desaparició d’un tinent coronel enemic; i dies després la troballa del cadàver per una patrulla. Aquí s’interrompia bruscament. Tornava a començar mesos més tard. El llogaret, en l’interval, havia quedat sense homes…

    Aurora Bertrana, «Com vaig descobrir Hernam» dins d’ Entre dos silencis, Barcelona, Club Editor, 2006.

    Per si et ve de gust:

    Pots desenvolupar alguns d’aquests temes o qualsevol altre que sigui del teu interès.

    Creus que les xarxes com ara Whatsapp, Facebook, Twitter… ens fan escriure més? L’habilitat d’escriure i la necessitat de fer-ho creus que sempre van lligades? Quines circumstàncies ens fan escriure més? Què creus que passaria si ara de cop i volta es publiquessin tots els escrits personals de totes les persones que hi ha al món? 

    Ho pots fer amb menys de 100 paraules.

    (El proper apunt: 18 de maig)

    Article complet

  • 1. Prudenci Bertrana: el llatí de la son

     

    El llatí de la son

    Aquí tenim un breu fragment d’uns feligresos de poble que s’adormen a missa. 

    Resultat d'imatges de esglésies romàniques

     

    La fresca apacible de la nau i el llatí monòton del capellà, que el resa amb una tessitura de contrabaix, conviden a l’esllanguiment. Pocs n’hi ha entre els homes, que no adoptin una actitud de migdiada. Els que seuen en cadires baixes s’eixarranquen, els dels bancs s’estiren, els marrecs, pel sòl, creuen les cames i s’arramben a la paret per recolzar-hi la testa.

     

    Prudenci Bertrana, «La Missa Major al poble» (fragment), dins Proses bàrbares, publicada a Tots els contes, edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 168.

    Per si et ve de gust:

    Saps si hi ha parròquies que fan misses en llatí? Antigament, per què creus que es va començar a fer la missa en català, i el llatí en fou apartat? Busca informació a la xarxa sobre aquest tema pots posar al navegador homilies en català història.

    També pots deixar escrit el que et suggereixi aquest fragment de Prudenci Bertrana.

    Ho pots fer en unes 80 paraules.

    (El proper apunt: 18 de maig)

    Article complet

  • La proposta de l’Any Bertrana del nostre Centre de Normalització Lingüística

    Fomentem la lectura i l’escriptura. Aquest 2017, coneguem Prudenci i Aurora Bertrana

     

    Cada mes, fins a final d’any o a començament del que ve, anirem publicant en aquest blog dos fragments: un de Prudenci i l’altre d’Aurora Bertrana i en farem una proposta de redacciódescarrega. Hi podreu dir la vostra, amb més o menys paraules; recomanem no superar les cent. Anirem publicant les vostres intervencions i entre tots anirem fomentant el coneixement d’aquests dos escriptors, la lectura i la creació. La proposta és oberta als alumnes del centre, a l’alumnat dels instituts, a les persones que integren el programa del Voluntariat per la llengua i a la ciutadania en general.

    Si sou alumnes del CNL Terrassa i Rubí, anirà bé que poseu el vostre nom i el curs que esteu fent; per exemple: Josep Pérez, I2 (Rubí), Mireia Pi, S3 (Terrassa). Si pertanyeu al un centre educatiu, potser estaria bé esmentar-ho per saber la participació d’estudiants al blog.

    Els primers fragments sortiran els dies: 

    28 d’abril / 18 de maig

     

    Imatge relacionada

    Prudenci: la terra, el bosc…

    «La Naturalesa parla de molt distinta manera als homes: com una bella dama, té els seus desconeguts, els seus visitants cerimoniosos, els seus íntims, els seus enamorats. L’amor a la Natura no entra pas sobtadament. Jo no hi crec gaire en els amors súbits, jo crec més en aquells amors fills d’una contemplació llarga, sorgits a còpia de descobrir petites belleses (…)».

    Prudenci Bertrana, «De les belleses de la Natura i el meu goig», dins de Proses bàrbares,  publicada a Tots els contes, edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016.

     Aurora: el mar, els pobles…

    Resultat d'imatges de polinèsia francesa

    «No he cregut mai gaire en les fronteres geogràfiques. Crec en fronteres morals, les quals de vegades ens separen d’un parent consanguini, mentre viceversa no existeixen entre nosaltres i un negre, un xinès o un polinesi. La pàtria de la bondat abraça tot el món. No per sabuda i dita mil vegades, aquesta veritat deixa de ser una veritat eterna.»

    Aurora Bertrana, «Com vaig descobrir Hernam»dins Entre dos silencis, Barcelona, Club Editor, 2006.

    Article complet

  • Any Bertrana: parlen Prudenci i Aurora

    I ens diu Prudenci Bertrana:

    Resultat d'imatges de prudenci bertranaEn bona hora s’han creuat els nostres camins, amic lector o amiga lectora. El nom, ja me’l coneixes. L’edat, potser no: aquest 2017 en compleixo 150, i la meva filla Aurora, 125. Les institucions del país volen commemorar la nostra memòria. Si t’he de ser franc, em fa il·lusió que es tornin a editar les meves obres i que noves mans i nous ulls em fullegin i em provin de conèixer. No cal que t’expliqui la meva vida, que tot ho trobaràs en els enllaços que la meva filla i jo et donarem més endavant. El més important que et puc dir fa molts anys que t’ho vaig escriure en els meus relats. Sempre t’he parlat de moltes coses, i el relat que s’ha fet més famós de tots els que he escrit ha estat el de la relació passional i truculenta de Josafat i Fineta. Des d’avui, però, també et convido a conèixer el paisatge que he estimat, la natura que he conegut a fons i la vida amb el pa, el vi de les masies i dels hostals. Et regalo aquesta terra fressada per les meves passes d’observador i caçador, i desitjo que també per a tu et sigui una escola de sensacions, que et provoqui una mica de dèria de conèixer-la més des de dins. No tinguis por, sent-te lliure per vagarejar-hi i trepitjar-la. Sense saber com t’aniràs sentint humanament més il·luminat o il·luminada.

                          I ens diu Aurora Bertrana:

    Resultat d'imatges de Any BertranaTal com us deia el meu pare, jo en faig 125 aquest any. Sóc músic i escriptora. Alguna obra meva va tenir gran èxit, però en general les meves obres no s’han publicat gaire i encara hi ha a la Universitat de Girona un llegat per descobrir. He viatjat molt. El que he viscut ha inspirat la meva literatura, però hi he afegit una certa dosi de ficció per distanciar-me de mi mateixa i, així, oferir-te la manera de ser de la gent d’altres ètnies, sempre explotades i vexades per l’avarícia comercial de l’home blanc i també pel seu caprici sexual. Aquesta temàtica fou la que m’inspirà la Polinèsia francesa, atès que vaig residir un temps a Tahití. En la meva narrativa hi surten dones perquè considero que tenen un pes cabdal en la societat. Em va semblar que havia d’aprofundir en la comprensió de la situació de la dona al Marroc, per això hi vaig viatjar. Més tard, després de la Segona Guerra Mundial, vaig voler narrar la valentia d’unes dones soles compromeses a salvar cases i pobles perquè els homes havien estat víctimes de la guerra o dels múltiples incidents que s’hi relacionen. La història petita de la qual formem part les persones s’inscriu en la literatura d’una manera més viva que no pas en els tractats i estudis sapiencials; en conseqüència, la literatura també forma part del coneixement d’un mateix.

    Aquí et deixem unes pàgines web perquè ens puguis conèixer una mica més i sàpigues què s’organitza al llarg d’aquest any commemoratiu:

    Web Any Bertrana

    Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

     

    Article complet