Arxiu per setembre, 2017

  • 6. Aurora: els animals per tot consol

    Aurora: els animals per tot consol

    Els animals fan companyia a Sofia Kart, una dona ja gran del poblet d’Hernam que s’ha quedat sola arran de la guerra:

    D’ençà que els ocupants van afusellar els seus tres fills, i que la nora, embogida, fugí d’Hernam per a no tornar mai més, la vella Sofia, sola al món, s’havia deixat anar. Ja no conreava les terres; només l’hortet de l’eixida, on tenia també l’aviram i la pallissa. Passava setmanes senceres sense obrir la porta del carrer. Fugia dels homes; s’havia avesat a conviure amb els seus animals domèstics, els parlava com si la poguessin entendre. iaia amalia alletant un xai (3)Els deixava entrar a la casa, pujar al pis, picotejar per les habitacions saltar damunt les cadires i els llits. El garrí alguna vegada entrava a la cuina i ensumava l’olla; com que es cremava el morro, grunyia i arrencava a córrer cap a la cort. Aleshores Sofia Kart esclafia a riure, però no tardava a baixar-li la calderada: «Menja, menja, pobret». De vegades el tractava de «senyoria», deia, deixant la calderada enmig de la cort: «mengi, mengi, senyoria».

     

    Aurora Bertrana, Entre dos silencis, Barcelona, Club Editor, 2006, p. 40.

    [Fotografia en línia]: Josep Badia Torres, «El clot de les ànimes» dins blog de Vilaweb.

    Per si et ve de gust:

    En qui estat d’ànim creus que es troba la Sofia Kart? L’estan ajudant realment els animals que té? Creus que parlar als animals és símptoma d’alienació mental? Recomanaries a algú que se sentís sol que tingués algun animal? Penses que els animals de companyia fan un bé als humans? Si fossis un animal, t’agradaria que els humans t’enraonessin? Què en penses dels drets dels animals? Pots desenvolupar un altre tema que s’hi relacioni diferent dels anteriors.

    (Ho pots fer amb 150 paraules)

    [Propera anotació al blog: 19 d’octubre]

    Article complet

  • 6. Prudenci: cors de dona que arriben arreu

    Cors de dona que arriben arreu

    En unes poques ratlles, Bertrana ens fa el dibuix de les feines d’una masovera abans d’anar a vendre un parell de pollastres i un cistell d’ous al mercat:

    114.jpg

    El sol era ben alt quan la Francisca emprenia el camí de la vila. Abans ha hagut de donar les sopes al menut, l’esmorzar al Zidro, la perolada als garrins, un braçat de meuca a les vaques i una untura d’oli de llangardaix al costellam del sogre, qui s’imagina de tenir una pulmonia. A més s’és clenxinada. Asseguda en una cadira mitjana, amb un tros d’espill que no espilla afermat a un esvoranc de la paret, un platic de llauna curull d’aigua a terra, i un pam de cordó negre i unes quantes agulles de ganxo a la falda, ha començat a passar-se l’escarpidor per la cabellera. Ha enllestit de seguida. A força d’aigua i estrebades s’és fet un monyo com el puny, i la seva testa xopa ha pres un aire eixerit de mustela.

    Prudenci Bertrana, «La masovera se’n va al mercat» dins Els herois, publicat a Tots els contes, Edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 435

    [Fotografia en línia]: Festa del mercat.cat/Amposta

     

    Per si et ve de gust:

    Després de tot això, i no sense esbatussar-s’hi, la Francisca pren els pollastres, els ous i decidida, pels camins rurals, se’n va a vendre-ho al mercat. Inventa’t, en poca extensió, la resta del dia de la Francisca. Un altre tema: compara els matins d’una dona actual de ciutat amb una dona de camp de començaments del segle XX i reflexiona si l’estrès existia també abans o és una malaltia de les ciutats i de la societat actual. La vida al camp et sembla bucòlica? També pots escriure un nota sobre com ha canviat la manera de fer-se la toaleta. Et sorprenen les paraules i expressions que empra Bertrana?

    (Ho pots fer en unes 100 o 150 paraules)

    [Propera anotació al blog: 19 d’octubre]

    Article complet