Entrades amb l'etiqueta ‘Prudenci Bertrana’

  • 4. Prudenci: les finestres del món

    Les finestres del món

    Aquí tenim el protagonista instal·lat sota una figuera i amb branques de ginesta posades a la base ha aconseguit fer un lloc des d’on guaitar sense ser vist. Aquest és el seu amagatall favorit.

    Jo sentia el baf de la terra entebiada i de l’herba molla que començava a eixarreir-se, però encara, en els blat de moro, les gotes de rosada lluïen en els plecs de les fulles tendres.

    Imagen relacionada

    Aquella era la millor hora per a l’aguait. Jo espiava, doncs, il·lusionat, per una mena d’escletxa oberta en els ginestells.

    Ningú no pot arribar a sospitar l’interès que desperta el guaitar per un foradic. És una emoció nova, difícil d’explicar. Un comprèn que res ni ningú es malfia de nosaltres i que tot va a succeir allí com si no hi fóssim. Se sent la inquietud de descobrir quelcom meravellós que la nostra franca presència evitaria. Alguna revelació del sentiment de les coses, algun desig enigmàtic, algun impudor mai somniat. Qui sap si els arbres, les pedres, les flors i les molses esperen a manifestar-se quan no són vistos, en el secret íntim del veïnatge etern!

    Prudenci Bertrana, «La figuera dels somnis» dins Proses bàrbares, publicada a Tots els contes, edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 149.

    Font de la fotografia [en línia]: amicsarbres.blogspot.com/2006/09/

    Per si et ve de gust:

    El protagonista espia el món des del seu cau vegetal. Penses que les lletres dels llibres són com un amagatall des d’on espiar el món?  Si tens una talaia particular des d’on t’agrada mirar passar la vida, si vols, la pots compartir amb nosaltres. T’agrada badar?

    Pots fer referència a aquestes qüestions o al que t’hagi suggerit el text en unes 100 paraules.

    [Propera anotació al blog: 10 d’agost]

    Article complet

  • 2. Prudenci Bertrana: les presses, per a qui les vulgui!

    Les presses, per a qui les vulgui!

     

    A Prudenci Bertrana li agradava la natura, entendre-la, fondre-s’hi, caminar els camins a consciència, anar pel bosc, enfrontar-se als accidents del terreny… Així, no ens ha d’estranyar que afirmi i exclami:

    Ai, del que no pot torbar-se, pobre del que sigui esclau dels horaris i de les fites quilomètriques!

    Córrer món! Heus ací una grossa blasfèmia ¿Per què córrer? ¿Quin goig dóna córrer?

    Imatge relacionada

    Si us agrada saber quelcom del sospirar dels oreigs en l’espessor dels boscos, dels odors
    íntims dels marges florits, dels murmuris de les aigües verges i de la bonesa i suavitat del cor de les muntanyes, cal despreciar el temps, les brúixoles i els diners; cal fer-se caçador, contrabandista, boer o llenyataire; cal transitar penosament pels corriols que no menen enlloc.

    Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin.

    Prudenci Bertrana, «Els bells camins que no menen enlloc » dins Proses bàrbares, publicada a Tots els contes, edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 178-179.

    Per si et ve de gust:

    Pots mirar ena la pàgina web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) l’any de la publicació de Proses bàrbares. Si en aquella data Bertrana pensava això, què en pensaria ara de l’estrès i de la vida feta a corre-cuita que portem tots plegats? Què en penses tu de les presses? Correm massa? És possible fer una vida més contemplativa? Creus que coneixem bé la natura? Opines que hi ha massa o poc bosc? Hi ha suficients conreus? Trobes a faltar més “verd” en el teu dia a dia? En fi!, què et suggereix aquest fragment?

    Ho pots fer en unes 80 paraules.

     

    [Propera anotació al blog: 1 de juny]

    Article complet

  • 1. Prudenci Bertrana: el llatí de la son

     

    El llatí de la son

    Aquí tenim un breu fragment d’uns feligresos de poble que s’adormen a missa. 

    Resultat d'imatges de esglésies romàniques

     

    La fresca apacible de la nau i el llatí monòton del capellà, que el resa amb una tessitura de contrabaix, conviden a l’esllanguiment. Pocs n’hi ha entre els homes, que no adoptin una actitud de migdiada. Els que seuen en cadires baixes s’eixarranquen, els dels bancs s’estiren, els marrecs, pel sòl, creuen les cames i s’arramben a la paret per recolzar-hi la testa.

     

    Prudenci Bertrana, «La Missa Major al poble» (fragment), dins Proses bàrbares, publicada a Tots els contes, edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 168.

    Per si et ve de gust:

    Saps si hi ha parròquies que fan misses en llatí? Antigament, per què creus que es va començar a fer la missa en català, i el llatí en fou apartat? Busca informació a la xarxa sobre aquest tema pots posar al navegador homilies en català història.

    També pots deixar escrit el que et suggereixi aquest fragment de Prudenci Bertrana.

    Ho pots fer en unes 80 paraules.

    (El proper apunt: 18 de maig)

    Article complet