Arxiu per novembre, 2019

  • Teresa Pàmies (3)

    Criatures als anuncis?

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Teresa Pàmies va ser durant molts anys una col·laboradora setmanal del programa de ràdio «El Matí de Josep Cuní». La seva vida, tant a l’exili, com a Catalunya sempre havia estat lligada a la ràdio. 

    Teresa Pàmies era una persona desperta, molt interessada per la notícia fresca del dia. En aquests programes de ràdio amb Josep Cuní ella feia la crònica de l’actualitat i després hi associava un bolero o una cançó. Generalment, justament pel seu esperit crític, les seves cròniques prenien un to de reivindicatiu que portava els oients a la reflexió i els convidava a ampliar el propi punt de vista sobre dels fets de cada dia. 

    Els temes que hi va tractar van ser nombrosíssims: la dona, el maltractament a la dona –hem avançat gaire?–, les relacions humanes, la política… un llarg enfilall de tot el que suscitava el seu interès. 

    Aquestes cròniques radiofòniques de Teresa Pàmies han estat recollides en tres volums: Coses de la vida a ritme de bolero, de 1993;  La vida amb cançó: cròniques radiofòniques, de 1999 i 3×1 El món actual a través de tres generacions, de 2003.

    El fragment que teniu a continuació ha estat extret del segon llibre esmentat. Parla el fet que la publicitat se serveixi d’infants a la tele o al cinema, principalment.

    «Dimecres, 14 de gener 1998

    Llegeixo a les pàgines de El País, Catalunya: “Para anuncio TV necesitamos GEMELOS, de 6 a 8 años. Todos chicos. Imprescindible sean todos rubios y con ojos azules», i donen dos telèfons de contacte. Els bessons requerits eren destinats a la publicitat, evidentment. Hi hauria l’obligat “casting” per escollir els més idonis. És la norma. L’infant de set anys Enric Espinosa explica que fou elegit entre cent convocats per una agència de publicitat, sotmesos a unes quantes hores d’assaig per repetir, en castellà: “Hola, soy Edu, feliz Navidad“. Esdevingué famós. Entrevistat a l’Avui el 4 de gener, fou presentat com a “actor de publicitat”.

    La utilització de menors en empreses publicitàries, en programes de televisió i negocis de l’espectacle, suscita inquietud perquè interfereix en la formació dels infants, instigats per la família il·lusionant-los amb la fama, diners i altres incentius, no sempre assequibles; exposant-los a decepcions nocives per al desenvolupament harmoniós de l’infant. L’entrevista amb Enric Espinosa suscita aquesta reflexió. Parla com un adult i en pla d’actor, i tanmateix és una criatura de set anys que, de l’escola, prefereix l’hora del pati “perquè podem jugar”. No és un nen prodigi, sortosament per a ell. La fama assolida amb un anunci nadalenc li podria fer rodar el cap o robar-li la infància […]».

    Teresa Pàmies, La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques, Empúries, «Narrativa», 102, Barcelona, 1999, p. 80.

    Ara esmola tu el llapis o la paraula. Algunes idees per triar. La teva, però, pot ser qualsevol altra idea.

    ♦ Els nens i les nenes en anuncis de bolquers, de xocolata, de sabó, de colònies, de joguines, de pinso per a mascotes,de  paper de vàter… ens roben el cor, som humans. Són tan bonics, els petits! Guaita, tu, surten a la tele o al cinema i sembla que ho hagin fet tota la vida! Són comentaris que hem fet i  sentit moltes vegades. Què et sembla que hi ha darrere d’aquestes imatges? Qui hi guanya? Qui hi perd? Avantatges? Perills?

    ♦ No hem reproduït en aquest apunt cap nen ni cap nena de debò. Ho hem fet expressament per centrar l’atenció en la  publicitat dibuixada. Creus que pot ser eficaç? Té el mateix impacte un dibuix que un cos de criatura que es mogui i parli? 

    Els traços volgudament innocents fan que la publicitat sigui innòcua? 

    Font de les imatges:

    Anunci de llet condensada marca «El Niño»: Exposición virtual. Biblioteca Nacional de Esapaña: <bne.es>.

    Anunci de llet condensada «La Lechera»: <agustoconlavida.es/marcas-nestle/nestle-la-lechera/historia/116>.

    Imatge dels «Juegos Reunidos Geyper»: <todocoleccion.net/>.

    Anunci del reconstituent «Kina San Clemente»: <google.com/>. En aquesta darrera adreça, cercant per “imatges” es pot veure reproduït l’anunci de televisió en blanc i negre de Kina San Clemente: hi surten adults i nens… i copes. Pot ser il·lustratiu pel tema tractat en aquest apunt.

    Pròxim apunt al bloc: 20 de gener de 2020

     

     

    Article complet

  • Teresa Pàmies (2)

    Teresa Pàmies: l’anàlisi social i política per testimoni

    Teresa Pàmies , Carta a la neta sobre el comunisme. Els anys de lluita, Editorial Columna, Barcelona, 2001.

    En aquest llibre Teresa Pàmies s’adreça a la seva neta Aliona i per extensió a la generació de la seva neta. L’autora, en aquest acte d’amor que resulta ser aquest text entranyable, vol deixar constància de la seva experiència de lluitadora social, de militant comunista i defensora dels drets de les dones. Aquestes paraules que deixa escrites no són en absolut un mer anecdotari personal de les batalletes d’una militant, sinó que, a partir de l’experiència personal, de l’anàlisi i de l’estudi, donen la visió crítica d’una comunista convençuda sobre els efectes –no sempre desitjables– del comunisme en la història recent i de com veu Teresa Pàmies el moment present.

    L’autora pretén amb aquesta llarga carta –un assaig curt, de fet–, deixar-se entendre per  la neta en profunditat, però també, si la neta ho vol, ser una invitació al compromís social, amb l’avantatge d’haver conegut un testimoni que li ha deixat en herència un punt de vista que li estalvia començar des de zero.

    Voldríem destacar un parell de fragments de la motivació que porta Teresa Pàmies a dirigir-se a la seva neta:

    «Per què t’explico tot això sabent que no t’interessa o que no t’ho creuràs o que pensaràs que la iaia repapieja? En realitat t’escric aquesta carta sobre les meves batalletes perdudes i guanyades, pensant en la teva generació, que un dia tindrà també les seves batalletes ben diferents a les meves, ni més glorioses ni més dramàtiques però, en tot cas, aquesta carta escrita a la meva néta, que ets tu, pot orientar-la i alliçonar-la. I si el rotllo de l’àvia t’avorreix pots estalviar-te’n la lectura. La teva iaia no se sentirà ofesa ni frustrada.» p. 39

    I continua, al paràgraf següent, explicant com va entusiasmar-la el pensament de Rosa Luxemburg, de com el pensament lliure que preconitzava va donar-li una concepció del feminisme que s’allunyava de l’estretor amb què el concebien partits i comitès.

    Teresa Pàmies en la carta a la neta Aliona també pensa en els altres nets, en les generacions que vindran després d’ella i en la societat, en definitiva:

    «Estimada Aliona: no sé si llegiràs aquesta carta tan llarga i un pèl pamfletària. T’és adreçada però no vol dir que només sigui per a tu. Penso en els altres néts: Sergio, Pere, Àlex, Urko, Joan i Natàlia i en la generació que creixerà en un planeta amenaçat d’extermini total total pel sistema capitalista enfollit de cobdícia. La generació de la iaia ja no pot fer res per evitar-ho, però la vostra podria si s’ho proposa, des del comunisme o des de fora però no contra el comunisme perquè encara és necessari per als combats que us esperen.

    Salut, estimats néts; salut i coratge!                     

    Barcelona, desembre de l’any 2000»    P. 84

    Ara esmola tu el llapis o la paraula. Algunes idees:

    Confies que el diàleg intergeneracional serveix per a alguna cosa?

    ♦Si tens nets, què t’agrada transmetre’ls? I si no en tens encara o ja no en tindràs, què t’agrada transmetre a les criatures i adolescents en general?

    ♦Penses que els partits polítics són necessaris per donar resposta a les qüestions socials? Hi pot haver lluita social al marge dels partits i de la política i del sistema?

    ♦El comunisme, segons tu, és un bon ideari? Hi ha qui considera que la seva pràctica és abocada al fracàs, pots exposar el teu punt de vista coincident o discrepant.

    Font de les imatges:

    ♦Portada del llibre ressenyat al capdamunt d’aquest apunt.

    ♦Logotip del Partit Socialista Unificat Català, on Teresa Pàmies milità.

    ♦Fotografia de Teresa Pàmies, autor: Pau Barceló (arxiu: Serra d’Or). Extreta en línia de la publicació digital El Núvol, 8/10/2019.

    Proper apunt: 2 de desembre de 2019

     

     

    Article complet

  • Teresa Pàmies (1)

    Teresa Pàmies

    Una pinzellada

    Aquest any 2019 es commemoren ens cent anys del naixement de Teresa Pàmies (Balaguer, 8 d’octubre de 1019 – Granada 13 de març de 2012).

    Si d’alguna cosa serveixen aquest tipus d’aniversaris ha de ser per recuperar textos dels bons autors que ja no són entre nosaltres i establir-hi un diàleg que sempre resulta apassionant i enriquidor.

    De Teresa Pàmies se’n podrien destacar molts aspectes, però ara en aquests moments en què rellegim algunes obres seves i d’altres que no coneixíem, ens crida l’atenció les apreciacions que fa sobre molts aspectes de la societat i del comportament dels humans que semblen escrites ara mateix per tu i jo.

    La consciència política de Teresa Pàmies es va manifestar de ben jove. Als setze anys començà la militància al partit socialista i als disset va fer un míting a la plaça Monumental de Barcelona. En aquesta època, juntament amb altres companyes, funda l’Aliança Nacional de la Dona. La figura del seu pare, home d’idees avançades i de fermes conviccions, va ser una influència decisiva en la maduració de la consciència política de Teresa Pàmies. Pare i filla s’exilien junts el 1939.

    Gran part de la literatura de Teresa Pàmies ressegueix bona part de la memòria de l’exili a través de les seves experiències, de vegades explicades directament i de vegades més novel·lades, però sempre des del rigor del seu pensament crític. I per damunt de tots els textos i de totes les lletres, hi trobem la defensa de la causa de les dones. Un feminisme sincer, planer i pràctic que en les narracions va sense megàfon, però que tan eficaç és dins de la història que se’ns narra i en el mateix engranatge del text.

    Imatge publicada a El País (edició Catalunya), el 14 de març de 2012. Teresa Pàmies, als disset anys,  al míting de la Monumental de Barcelona.

    Per saber-ne més, pots consultar diferents enllaços que trobaràs aquí:

    La comissària de l’Any Teresa Pàmies, Montse Barderi, és l’autora d’un llibre titulat

    Dones úniques. Relats de dones d’aquí que no podràs oblidar  (clica per trobar el relat dedicat a Teresa Pàmies). Són textos que Montserrat Barderi, comissaria de l’Any Teresa Pàmies, dedica a cada dona única. Són històries curtes i amenes de llegir… una bona manera de començar.

    A l’enllaç de l’Any Teresa Pàmies (clica-hi), trobaràs molta informació –molta més del que l’Endrapalletres et pot  oferir–, sobre l’escriptora i de tot el que s’està fent en memòria seva durant aquest any.

    També trobaràs informació sobre Teresa Pàmies a la pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC, clica-hi). Sempre la recomanem perquè creiem que és una eina molt útil per satisfer les moltes curiositats sobre literatura catalana que se’ns poden presentar. En l’apartat de “pàgines d’autors” trobaràs per ordre alfabètic gairebé tots els autors i autores que t’interessi buscar.

    Propera anotació a l’Endrapalletres:  18 de novembre de 2019.

    Article complet