Teresa Pàmies (5)
De com es perd la tasca de la dona dins l’univers masculí
L’obra de Teresa Pàmies sempre s’acosta a la dona. Llegint-la, sentim desfilar la vida i les persones de les nostres àvies, les nostres mares, de les dones amb qui hem tractat al llarg de la vida… També, Pàmies, et fa sentit amiga de tu mateixa per si de cas t’havies oblidat de qui eres. Cal llegir-la quan anem justos d’això que modernament se’n diu autoestima.
A Pàmies, en l’obra més literària, no li cal llançar grans proclames; relata tan sols els fets, descriu les escenes, la narradora deixa anar alguna frase que fa pensar… i per sota de tot això la intenció es veu clara, com pedretes al fons de l’aigua encalmada.
Aquest fragment que ve a continuació és de l’obra Dona de pres. La protagonista, Neus Godàs, educada en una escola de pagament i de família benestant, s’enamora d’un “revolucionari”. Ell acaba a la presó de Burgos. Ella, ja amb un fill que ha de pujar, s’encarrega de donar suport logístic i sovint també moral a altres famílies que també tenen el cap de família a la presó.
En una ocasió el seu home, el Rafael, li demanarà en una carta escrita des de la presó que faci un jersei de mitja per a un company pres, el Domínguez. Llegim aquest fragment, i ja en parlarem.
«El seu home, entre els encàrrecs que li feia en la darrera carta, li demanava que fes un jersei per a “ese pobre diablo de Domínguez que es friolero como una gallina y no tiene perro en este mundo”. L’home de la Neus en sap de demanar. Fa vuit anys que només demana coses a la seva dona i ella les fa; primer les feia perquè ell les hi demanava, i , a poc a poc, s’acostuma a fer-les per decisió pròpia fins que les petites i no agraïdes taques esdevingueren necessitat.
La vida d’una dona consumida en petites i no agraïdes tasques; una existència gastada gota a gota, en una època “materialista”, “freda”, “deshumanitzada”.» […] A la Neus Godàs: «Descobrir una acció generosa o arriscada li produeix emocions que només expressarà vessant moltes llàgrimes, un cop tancada en la intimitat de la seva cambra o àdhuc enfront de gent coneguda o desconeguda. Ningú no sap, però, que no són llàgrimes pel seu llarg calvari, sinó per la bondat que descobreix en cada
misteri de goig, de penes i d’afliccions.
Ara li caldrà fer un jersei per al dispeser de Burgos que es diu Domínguez, un home que ella no coneix, que potser no coneixerà mai. Posarà l’ànima en la confecció d’aquell jersei, i el Domínguez quan el rebrà, quan s’hi abrigarà en les hores fredes de l’hivern de Castella, no pensarà en la Neus Godàs, sinó que ho agrairà al Rafael, al seu company de presó que pensa en tot, que ajuda tots perquè és de la fusta dels grans meneurs, dels conductors d’homes i masses.
La Neus Godàs farà un fabulós jersei de llana de sis fils, esponjosa, amb dues butxaques i una cremallera des del coll fins a mig pit, un coll ample perquè pugui abrigar les orelles del pobre Domínguez. Un cop acabat el plegarà amorosament i el ficarà dons d’una capsa de cartró, una capsa on guarda betes i puntes que no ven a la botiga, que no vendrà mai. I, un cop enllestit el paquet, ella mateixa el durà a Correus per enviar-lo a Burgos.»
Teresa Pàmies, Dona de pres, Edicions Proa, “A tot vent”, Barcelona, 1985 3a edició, p. 73-74.
Font de les fotografies:
[En línia]:Interior del centre penitenciari de Burgos. Fotografia d’Israel L. Murillo, publicada a: El Correo de Burgos, 05/05/1915.
[En línia]: Dona fent mitja davant d’un portal amb cartells electorals. Girona, 20/10/1982. Fotografia de Dani Duch, publicada a: Diari de la Diputació de Girona, notícia 2324.
Ara tu, esmola el llapis:
Pots fer el comentari que vulguis i publicar-lo al blog. Si ho prefereixes, suggerim alguns aspectes:
♦ Trobes que aquestes imatges són eloqüents? Et suggereixen una època, un ambient, potser uns records viscuts o que t’hagin explicat.
♦ Quina importància creus que tradicionalment ha tingut el paper de la dona dins de l’àmbit familiar?
♦ En aquest text Teresa Pàmies no ens parla exactament de les tasques de dona a casa. La dona que surt de casa per fer una tasca social o política està en el mateix grau d’igualtat que l’home?
♦ Si la protagonista, Neus Godàs, fos amiga teva i t’expliqués que està fent un jersei per un pres company del seu home, i que ja n’ha fets d’altres, què li diries? Potser li donaries algun consell?
♦ Imagina’t que ets la Neus Godàs. Escriu una carta al teu home pres a Burgos. A la carta pots fer referència o no al jersei.
♦ Imagina’t que ets l’home de la Neus Godàs. Escriu una carta a la teva dona des de la presó de Burgos. Hi pot sortir o no el company Domínguez i el jersei.
Proper apunt al blog: 25 de març de 2020
13 comentaris
Maria Dolors Reniu
07 març 20
8:24 #
Rafael Capitan
Carrer Enamorats, 8
08919 Rubí
Estimat marit meu,
He rebut la teva carta amb data 1 de desembre de 1914, ja hi llegit com estàs. Entre el encárrecs que em fas a la carta… em demanes que faci un jersei per al teu company
de presó el Domínguez “que no tiene perro en el mundo”.
Tu sempre has sabut com demanar-me les coses, fa viut anys que que només demanes coses, i jo les faig de bon grat, però no sé si sap?.. La situació del nostre fill i de la meva. Fa tant de temps que les faig que han passat a ser decisió meva.
Totes aquestes petites coses que faig i no tinc obligació, i que mai m´ha agrairant ; han
esdevingut necessitat.
La meva existència es va desgastant amb totes aquestes vivències, em produiex moltes emocions i llàgrimes, però aquestes llàgrimes no són pel llarg calvari que estem vivint, sinó
per la bondad que descobreixo en cada persona en el que hi poso la meva goteta d´ajuda,
per mitiga les penes i afliccions dels altres.
M´ajuda a contínua!. Tu estimat meu ets un home que ajudas a tothom.
Bé, ja t´he dedicat una estona, ara em poso ha fer mitja per pogué avança el jersei del Domínguez que pot ser no coneixeré mai , peró el sabra que la dona del Rafael li va fer un jersei a la presó de Burgos.
Téstimo ,i t´envio una forta abraçada. Espero les teves cartes amb alegria.
Petons,
Neus
Rubí, 18 de febrer de 1915
véronique Curto
09 març 20
15:43 #
Rafael Capitan
Av Costa Rica, s/n
09001 Burgos
Amor meu,
Avui m’és difícil escriure aquesta carta… Tinc els ànims pel terra. Estic cansada de lluitar cada dia per la botiga, els clients es fan més discrets. No sé què passarà si continuo no tenint ingressos, l’hauré de tancar. La situació és greu.
Per sort, el fill m’ajuda. Cada dia és més responsable i fort. Ara ja és un home amb seny. Ha trobat un treball d’ajudant en un diari. De moment fa encàrrecs, però diu que vol ser periodista. N’estic molt orgullosa.
M’ajuda amb les famílies dels presos, ens fem costat tot i que és complicada la gestió a què ens troben juntes. No volem cridar l’atenció, així que estem molt prudents.
Els guàrdies civils van enxampar l’altre dia en Gerard, el fill de la cosidora enganxant cartells del partit al carrer Sant Pere i se’l van endur. No en sabem res des de aquell dia…Espero que no el tinguin massa temps. La Maria, la seva mare està inquieta de no saber-ne res. Va anar a la caserna, però no la van deixar passar. Esperem que estigui bé…
Entre totes nosaltres ens fem costat, esperant que uns de vosaltres acabi la condemna.
Aquí tens el jersei que em vas demanar de confeccionar, espero que en el Domínguez li vagi bé. Faig el que puc, quan m’ho demanes ho faig, per què em vas dir en una de les teves cartes que els dies a la presó son dures, humides i llargues.
Espero que estiguis bé malgrat tot aquest temps passat entre reixes tant lluny.
Penso en tu cada dia i en el moment que tornaràs amb mi, sentir la teva pell, la teva olor…
T’estimo.
Neus.
Barcelona, 4 de maig de 1942
Khadija
10 març 20
21:05 #
Estimat Marit meu,
Com estàs? Espero que estiguis bé.
Fa tants dies que volvía escriure’t!
Quina vida tinc ara! Vida sense sentit, sense tu, vida amb responsabilitat de la casa, de les meves filles…. Ja sé que la teva situació en la presó és dura i així no t’has de preocupar. La veritat és que estic buscant un altre treball més per poder viure dignament. Pel que fa el jersey que m’has demanat penseu-ho a punt. Tu saps que mai et rebutjaré cap sol.licitud perquè ets el meu company d’ànima. Encara que no tinc gaire temps suficient pero fer aquest jersey depèn la situació que t’ho portaré perquè estic segura que vols fer això con sempre pero satisfer i ajudar els altres. Trec foc pels caixals perquè casa día em pasa com si fos un mes sense tu.
Et trobo a faltar, t’esperarè tota la vida. T’ESTIMO molt i et visitaré més aviat. Molts petons ben forts!
Simone
09 març 20
20:17 #
Rafael Capitan
C/ Antonio Fernández, 11
09001 Burgos
Estimat Rafael,
Com estàs?
He rebut la teva carta amb molta il.lusió. Aquí estem tots bé, en Pere cada dia més alt, aviat li hauré de comprar unes sabates noves, no sé com ho farem, estem escassos de diners.
L’Antonia, la dona d’en Manel, m’ha deixat un carretó perquè pugui portar la llenya fins a casa, fa tant de fred! Això m’està ajudant molt, les espatlles em fan molt de mal.
Demà mateix t’enviaré el jersei per al teu amic Domínguez; ha quedat molt bonic, espero que li agradi. Aprofitaré per enviar-te, també, aquelles galetes de mantega que tant t’agraden!
Rafael, amor meu, no vull que ens envellim en la distància…
Molts petons de la teva esposa que sempre et porta dins del cor,
Neus.
Rubí, 9 de març de 1939.
Montse Pintor Felisart
10 març 20
13:22 #
Estimat Rafael,
M’hagradat tenir noticies teves ,encara que siguin com sempre per demanar-me alguna cosa.
El nostre fill en Lluís et trova molt a faltar i preguntar cuand tornaràs a casa. Cada dia que passa és fa més difícil tirà endavant i si no fos pels pares que m’ajuden a cuidar-lo, no podria treballar.
Aquesta vegada serà la ùltima que faci un jersei o un altra cosa per un Company de la presó .No tornis a demanar-me res més!
Molts petons,
NEUS
Rubí , 4 de abril de 1920
Sílvia Ruiz
10 març 20
15:14 #
Estimat Rafael,
Quant temps sense saber res de tu. Començava a estar una mica amoïnada. És per això que la teva última carta m’ha fet molta il·lusió. Tinc tantes coses per explicar-te…
Aquests ultims dies han estat una mica tristos per a mi. La Joana, la dona del Josep, que té el marit a la presó de Valladolid, t’ en recordes d’ella?, doncs té el fill a l´hospital, sembla que no està gaire bé. Ella no para de plorar i la veritat és que se’m trenca el cor. Passo moltes estones amb ella i prego a déu perquè el nen es posi bé.
També, però, tinc bones notícies. El nostre fill ha començat la secudària i els professors m’han dit que és molt intel·ligent i que té moltes aptituts. La veritat és li agrada molt llegir i estudia molt.
Em demanes que faci un jersei pel teu company de presó. Avui mateix he anat a comprar les llanes i crec que en un parell de setmanes el tindré fet. T’ho enviaré de seguida.
Espero que m’escriguis aviat. No triguis tant com aquesta última vegada.
T’estimem molt,
Molts petons de la teva esposa i del teu fill
Neus
Barcelona, 2 de març de 1940
Khadija
10 març 20
21:21 #
Rafael Capitan
C/ Primer de Maig, 45
09001 Burgos
Estimat Marit meu,
Com estàs? Espero que estiguis bé.
Fa tants dies que volvían escriure’t!
Quina vida tinc ara! Vida sense sentit, sense tu, vida amb responsabilitat de la casa, de les meves filles…. Ja sé que la teva situació en la presó és dura i així no t’has de preocupar. La veritat és que estic buscant un altre treball més per poder viure dignament. Pel que fa el jersey que m’has demanat penseu-ho a punt. Tu saps que mai et rebutjaré cap sol.licitud perquè ets el meu company d’ànima. Encara que no tinc gaire temps suficient però fer aquest jersei depèn la situació que t’he dit abans, però et prometo que t’ho portaré perquè estic segura que vols fer això con sempre per satisfer i ajudar els altres. Trec foc pels qeiixals perquè un dia em pasa com si fos un mes sense tu.
Et trobo a faltar, t’esperarè tota la vida. T’ESTIMO molt i et visitaré més aviat. Molts petons ben forts,
La teva dona Neus,
Rubí, 10 de Març de 2020
Maria Josep Montobbio
10 març 20
23:11 #
Rafael Montobbio Romeu
Prisión de Burgos
Plaza Castilla ,45
09003 Burgos(Burgos)
Estimat espòs Rafael,
He rebut la teva carta amb moltes ganes e il·lusió del 2 de desembre de 1914. L’ha he llegit molt lentament i els meus sentiments m’han fet plorar d’alegria i m’he emocionat tant que he plorat, donçs ja sé que et trobes bé de salut i que estàs psicològicament en perfecte estat mental, tal hi com em demanes li faré un jersei al teu company de la presó en Domínguez. El faré de llana ben gruixut ben mulli i amb sis fils de diferants colors,dues butxaques , una cremallera que vagi desde el coll fins a mig pit i un coll molt alt perquè tingui les orelles ben calentes i no tingui gens de fred . El posaré ben plegat i embolicat amb paper d’embalar dins d’una caixa de fusta i l’enviaré desde l’oficina de correus de Rubí fins a l’oficina de Burgos amb l’adreça de la presó a nom teu Rafael Montobbio Romeu.
Espero rebre més cartes per rebre les teves noticies.
Ja que les teves paraules que m’escrius en donen molts ànims.
Molts petons i abraçades .
Rafael, t’estimo.
La teva esposa
Neus Godà Rubí, 3 de Desembre de 1914
Maria Josep Montobbio
11 març 20
0:30 #
Rafael Montobbio Romeu
Centro Penitenciario de Burgos
Plaza Castilla, 45
09003 Burgos (Burgos)
Rafael estimat espós meu,
Avui he rebut la teva carta que en vas escruire amb data del 2 de desembre de 1914. L’ha he llegida molt lentament i les teves paraules m’han emocionat i m’ha alegrat molt saber que et trobes molt bé de salut i estás psicològicament en perfecte estat mental.
La Maria la nostra filla de 10 anys i el Joan de 8 anys están molt bé de salut . Jo treballo a la mansió dels Srs Joaquim Maldá – Margarita Pallares al servei personal de la Sra durant 12 hores al dia, són uns senyors de la més antiga i rància aristocàcia de Barcelona. Els senyors em van permete desde que em van contractar al seu servei tenir els nostres fills amb mi a la seva mansío i per aixó no passen gens de gana .
Jo quan tinc estona durant el dia ,li estic fent el jersei que em vas demanar pel Domínguez que és el teu company de la presó, l’hi estic fent amb sis fils de llana gruixuda ben esponjosa de diferents colors amb dues butxaques ,una cremallera que vagi desde el coll fins a mig pit i un coll molt alt perqué tingui les orelles ben calentes i així l’abrigará per no patir fred de la cel·la de la presó de Burgos.
Espero tenir més noticies teves per saber com estás amb les teves cartes.
Jo quan llegueixo les teves cartes als nostes 2 fills ,les teves paraules que escrius ens donen molts anims als tres, per viure cada dia amb l’esperença de tornar estar junts, tots quatre a la nostra modesta casa de Barcelona.
Molts petons i abraçades´
Rafael, els nostres fills i jo t’estimen molt.
La teva esposa fidel
Neus Godà Barcelona, 3 de desembre de 1914
Frank
22 març 20
11:36 #
Estimat Rafael,
He rebut la teva carta amb poca emoció. Com de costum només em exigeixes que faci coses i no preguntes com van les coses aqui o com em va la vida. Ara vols que faci alguna cosa per un amic teu que ni conec. Has pensat alguna vegada en què les coses es demanen educadament? I quan es rep alguna cosa s’agraeix amb paraules com per exemple gràcies o alguna cosa per l’estil. Fes-me el favor i reflexiona una mica sobre això. No obstant el jersei t’ho faré però serà un regal per a tu. Saps que t’estimo molt el meu petit Rebel.
Rep una abraçada de la teva fidel esposa.
Neus Godà Rubí, 3 de Desembre de 1914
German Martinez Burgos
23 març 20
14:56 #
Hola Rafael ,
Contesto a la teva carta carta per simple cortesia, saps que la nostra relació abans de que
ingresaras a la presó, ja s’havia trencat, però tot i això accediré a respondre la teva carta.
El teu fill ja no pregunta gairabé per tu, es molt treballador i s’ha ensortit endavant per ell
mateix.
Pel que fa al jersei del Dominguez es quedarà en armilla, bàsicament perquè no m’arriba
la llana, i si tinc què esperar la teva ajuda per acabar-lo puc esperar asseguda.
Sense més que dir-te m’acomiado. Espero qué acceptis d’una vegada qué l ´ho nostre
ja es va acabar fa molt ….
Neus Godá
Rubí, 14 d’abril de 1914
Mercedes Valcàrcel
25 març 20
19:20 #
Rafael Capitan
Av Costa Rica, s/n
09001 Burgos
Estimat Rafael,
Ja he rebut la carta on demanes entre altres coses un jersei per un company de presó que es diu Dominguez.
Al respecte vull dirte que, ja fa vuit anys que faig tot el que em demanes, en moltes ocasions coses que em costa molt de fer i no son massa necessàries i gairebé mai agraÏdes, però les faig amb tot l’amor que et tinc, això ja ho saps.
Aquesta vegade la teva petició almenys té una mica de sentit, ajudar a un pobre home que està sol en aquest món, una acció altruista que em sorpèn sincerament, però ja era hora que pensesis en un altre persona que no siguès tu mateix , per això mateix em donaré pressa a fer-li al Dominguez el jersei, així quand arribi l’hivern no pasarà gens de fred.
Segur que en aquell moment t’ho agraira a tu, però recorda que totes aquestes coses son posibles al meu treball i esforç, un petit reconeixament estaria bé per la teva part.
Pensa-ho! Qué seria de tu si jo no t’ajudes i donés suport desde fora de la prisió?
Fins aviat amor meu,
Neus Godà
Rubí, 3 de Desembre de 1914
Mileny
06 abr. 20
21:14 #
Rafael Capitán
Av. Costa Rica s/n
04236 Burgos
Estimat Rafael,
He rebut la teva carta amb molta il·lusió, sobretot perquè ja fa un mes que no m’escrivies. No sabia res de tu, ni com t’anava.
El Joan i jo estem bé, però cada dia que passa ens sentim més tristos per la teva absència ; ja fa vuit anys que estàs a la presó.
Al teu fill li estan anant molt bé els seus estudis.
Les coses s’han posat més difícils amb la botiga, no es ven gaire cosa, no hi ha diners per cobrir les despeses que hem d’afrontar. He pensat de buscar una altra feina a part, perquè la botiga no va bé. Per aquesta raó no li faré l’abric al teu amic, com em demanaves en la darrera carta, ja que no disposo de diners per comprar la llana.
Penso que primer he de solucionar els deutes. A més a més em fa molt mal l’espatlla.
Espero que tot et vagi millor.
Petons,
Neus
Sabadell, 5 de desembre del 1947