Entrades amb l'etiqueta ‘Memòria històrica’

  • Teresa Pàmies (2)

    Teresa Pàmies: l’anàlisi social i política per testimoni

    Teresa Pàmies , Carta a la neta sobre el comunisme. Els anys de lluita, Editorial Columna, Barcelona, 2001.

    En aquest llibre Teresa Pàmies s’adreça a la seva neta Aliona i per extensió a la generació de la seva neta. L’autora, en aquest acte d’amor que resulta ser aquest text entranyable, vol deixar constància de la seva experiència de lluitadora social, de militant comunista i defensora dels drets de les dones. Aquestes paraules que deixa escrites no són en absolut un mer anecdotari personal de les batalletes d’una militant, sinó que, a partir de l’experiència personal, de l’anàlisi i de l’estudi, donen la visió crítica d’una comunista convençuda sobre els efectes –no sempre desitjables– del comunisme en la història recent i de com veu Teresa Pàmies el moment present.

    L’autora pretén amb aquesta llarga carta –un assaig curt, de fet–, deixar-se entendre per  la neta en profunditat, però també, si la neta ho vol, ser una invitació al compromís social, amb l’avantatge d’haver conegut un testimoni que li ha deixat en herència un punt de vista que li estalvia començar des de zero.

    Voldríem destacar un parell de fragments de la motivació que porta Teresa Pàmies a dirigir-se a la seva neta:

    «Per què t’explico tot això sabent que no t’interessa o que no t’ho creuràs o que pensaràs que la iaia repapieja? En realitat t’escric aquesta carta sobre les meves batalletes perdudes i guanyades, pensant en la teva generació, que un dia tindrà també les seves batalletes ben diferents a les meves, ni més glorioses ni més dramàtiques però, en tot cas, aquesta carta escrita a la meva néta, que ets tu, pot orientar-la i alliçonar-la. I si el rotllo de l’àvia t’avorreix pots estalviar-te’n la lectura. La teva iaia no se sentirà ofesa ni frustrada.» p. 39

    I continua, al paràgraf següent, explicant com va entusiasmar-la el pensament de Rosa Luxemburg, de com el pensament lliure que preconitzava va donar-li una concepció del feminisme que s’allunyava de l’estretor amb què el concebien partits i comitès.

    Teresa Pàmies en la carta a la neta Aliona també pensa en els altres nets, en les generacions que vindran després d’ella i en la societat, en definitiva:

    «Estimada Aliona: no sé si llegiràs aquesta carta tan llarga i un pèl pamfletària. T’és adreçada però no vol dir que només sigui per a tu. Penso en els altres néts: Sergio, Pere, Àlex, Urko, Joan i Natàlia i en la generació que creixerà en un planeta amenaçat d’extermini total total pel sistema capitalista enfollit de cobdícia. La generació de la iaia ja no pot fer res per evitar-ho, però la vostra podria si s’ho proposa, des del comunisme o des de fora però no contra el comunisme perquè encara és necessari per als combats que us esperen.

    Salut, estimats néts; salut i coratge!                     

    Barcelona, desembre de l’any 2000»    P. 84

    Ara esmola tu el llapis o la paraula. Algunes idees:

    Confies que el diàleg intergeneracional serveix per a alguna cosa?

    ♦Si tens nets, què t’agrada transmetre’ls? I si no en tens encara o ja no en tindràs, què t’agrada transmetre a les criatures i adolescents en general?

    ♦Penses que els partits polítics són necessaris per donar resposta a les qüestions socials? Hi pot haver lluita social al marge dels partits i de la política i del sistema?

    ♦El comunisme, segons tu, és un bon ideari? Hi ha qui considera que la seva pràctica és abocada al fracàs, pots exposar el teu punt de vista coincident o discrepant.

    Font de les imatges:

    ♦Portada del llibre ressenyat al capdamunt d’aquest apunt.

    ♦Logotip del Partit Socialista Unificat Català, on Teresa Pàmies milità.

    ♦Fotografia de Teresa Pàmies, autor: Pau Barceló (arxiu: Serra d’Or). Extreta en línia de la publicació digital El Núvol, 8/10/2019.

    Proper apunt: 2 de desembre de 2019

     

     

    Article complet

  • 4. Aurora: els homes a la muntanya, les dones a la plana

    Els homes a la muntanya, les dones a la plana

    Aurora Bertrana ens novel·la l’experiència de poblets francesos arran del domini alemany en la Segona Guerra Mundial. En el fragment reproduït narra com els camperols dels petits poblets es refugien a les muntanyes per fer la resistència després que l’enemic hagués enganxat un avís en què es deia que els camperols entre divuit i quaranta anys havien de ser mobilitzats. Llegim què passa:

    [En línia] «Els maquis (tasca núm. 7)», maig de 2016 dins:  La dictadura de Franco a: xaviadriaraulfranco.blogspot.com.es

     

    [En línia]: Manuel Tarés Lgunas, Anjub: «La dona en les feines del camp» – Tinet

    Els camperols no deien res. Semblava ben bé que s’haguessin tornat sords, muts i mesells. Ja no es reunien en rotlles davant de la Casa de la Vila, ja no discutien ni blasmaven el Govern. Però tots, silenciosos com espectres, s’escapoliren del llogarret i anaren a refugiar-se a les boscúries. El mateix drama i la mateixa revolta havien sofert els camperols de Ture, de Hugel, de Kirche i de Daslin, als quals es reuniren els de Felsen. Tots plegats, pagesos i llenyataires, formaren el primer bloc de la resistència, d’on més tard havia de sorgir el gran moviment alliberador. Llavors començaren els dies terribles: per al homes, la gana, el fred, les delacions; per a les dones i àdhuc per als infants, el treball, les penalitats, les angúnies de totes menes. Erika i Gabrielle Marke, així com les altres camperoles i noietes de la regió, s’hagueren d’encarregar de tota la feina dels homes. Ja no hi havia xicalla, a Felsen. Tots s’eren transformats en homenets i donetes carregats de responsabilitats, de preocupacions.

    Aurora Bertrana, Tres presoners, Barcelona, Club Editor Jove, 2007, p. 39-40.

    Per si et ve de gust

    Pots respondre a una pregunta de les que hi ha a continuació o parlar lliurement del que t’ha suggerit el text d’Aurora Bertrana.

    De què et refies més per saber què va passar en un determinat moment històric: d’una pel·lícula, d’un documental, d’una novel·la, d’un llibre d’història? Creus que, en general, els governs han treballat suficientment la memòria històrica. També pots explicar lliurement el que t’ha suggerit aquest text.

    Amb unes 100 paraules, no ve de vint més, ho pots sintetitzar.

    [Propera anotació al blog: 10 d’agost]

    Article complet