2. Prudenci Bertrana: les presses, per a qui les vulgui!
Les presses, per a qui les vulgui!
A Prudenci Bertrana li agradava la natura, entendre-la, fondre-s’hi, caminar els camins a consciència, anar pel bosc, enfrontar-se als accidents del terreny… Així, no ens ha d’estranyar que afirmi i exclami:
Ai, del que no pot torbar-se, pobre del que sigui esclau dels horaris i de les fites quilomètriques!
Córrer món! Heus ací una grossa blasfèmia ¿Per què córrer? ¿Quin goig dóna córrer?
Si us agrada saber quelcom del sospirar dels oreigs en l’espessor dels boscos, dels odors
íntims dels marges florits, dels murmuris de les aigües verges i de la bonesa i suavitat del cor de les muntanyes, cal despreciar el temps, les brúixoles i els diners; cal fer-se caçador, contrabandista, boer o llenyataire; cal transitar penosament pels corriols que no menen enlloc.
Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin.
Prudenci Bertrana, «Els bells camins que no menen enlloc » dins Proses bàrbares, publicada a Tots els contes, edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 178-179.
Per si et ve de gust:
Pots mirar ena la pàgina web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) l’any de la publicació de Proses bàrbares. Si en aquella data Bertrana pensava això, què en pensaria ara de l’estrès i de la vida feta a corre-cuita que portem tots plegats? Què en penses tu de les presses? Correm massa? És possible fer una vida més contemplativa? Creus que coneixem bé la natura? Opines que hi ha massa o poc bosc? Hi ha suficients conreus? Trobes a faltar més “verd” en el teu dia a dia? En fi!, què et suggereix aquest fragment?
Ho pots fer en unes 80 paraules.
[Propera anotació al blog: 1 de juny]
