9. Prudenci: la delicadesa del primer amor
Prudenci: la delicadesa del primer amor
Violeta és la primera novel·la de Prudenci Bertrana. S’hi narra l’amor de la protagonista, Violeta, una noia òrfena que s’enamora d’un jove a qui no coneix. Una bona amiga li fa una mala passada. Finalment, el cor de Violeta es trenca i la seva vida també. La casualitat farà que, tal volta, en el record del jove aparegui Violeta com un pressentiment o com la rèmora d’un remordiment.
Fixem-nos ara en com Prudenci Bertrana descriu el primer amor d’una jove:
En la primavera de la vida quan nostre cor deleix d’amor sense saber lo que és encara, el més petit enraonament amb un ser de l’altre sexe ens deixa una dolça recordança, ens fa sentir quelcom d’inefable que no té nom, però que ens commou, omplenant-nos d’un sentiment quina poesia ja no tornarem a fruir mai més.
Violeta que tenia un cor sensible i apassionat, estava com hem dit famolenca d’aqueix amor que és sols un pressentiment, el desitjava amb tota la ingènua força de son ànima, aixís és que, quan la casualitat, quan el capritxós destí la posà enfront d’aquell home ple de força i joventut, rodejat d’una aureola de tristesa i poetitzat per les llàgrimes, li causà una impressió fonda, inesborrable, i en son cor quedaren sempre gravats aquells instants amb la inesborrable marca que produeix el ferro roent sobre la carn.
Prudenci Bertrana, Violeta, Girona, Edicions de la ela geminada, 2013, p. 72.
[Font de la imatge el línia]: Josep M. Forcadell, «Violeta per a la tos», La guia de Reus.
Per si et ve de gust:
Creus que els joves d’ara idealitzen l’amor d’aquesta mateixa manera o d’una altra manera? Potser no l’idealitzen? Què té el primer enamorament que no tinguin els altres? Creus que els sentiments del primer amor es recorden més que no pas els altres?
Hi ha moltes paraules o expressions d’aquest text que et resulten estranyes? Sí és que sí, per què?
(Ho pots fer en unes 80 paraules).
ENS ACOMIADEM: AQUEST ÉS L’ÚLTIM APUNT QUE PUBLIQUEM DE PRUDENCI BERTRANA.
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. ESPEREM HAVER CONTRIBUÏT A DIFONDRE UNA MICA L’OBRA D’AQUESTS DOS AUTORS.
Si caminava força, potser aquell mateix dia albiraria la meravella de meravelles que la Carolina anomenava <<el mar>>. La mica mica de cultura que jo posseïa em permetia de recordar que de mars n’hi havia més d’un: el Mediterrani, el Cantàbric, l’Adriàtic i qui sap quants més. El Mediterrani banyava les costes de la nostra Girona-província. (Segons l’opinió de l’oncle Albert, que era oficial d’enginyers i es dedicava a adobar castells i fortaleses del litoral, la província sencera de Girona era una mica més gran que un mocador de butxaca. Suposem que hagués exagerat i que el mocador de butxaca fos un mocador de fer farcells i encara més gran, no arribaria jo a travessar-lo en una tarda?).