Arxiu per novembre, 2017

  • 7. Aurora: l’amor del baixà

    Aurora: l’amor del baixà 

    Aurora viatja al Marroc per conèixer com és la vida de les dones en aquell país. Un dia visita un harem i coneix el baixà Si Mahamed ben Brahim i les seves dones. Després de veure l’ambient en treu les seves conclusions.

    «Estàs autoritzat a posseir quatre dones legítimes

    sempre que donis a cada una la part d’amor que li correspon». Haditz

    Jo endevino els drames d’aquella llar, malgrat que les dones del baixà no han dit res ni diran res que orienti devers els secrets de llurs vides amagades, sensuals i turbulentes. «Som perfectament benaurades.» «Ens estimem les quatre com a veritables germanes.» «No hem vist res del món, però la vida és tan suau i folgada, en la casa del nostre amo i senyor, que per res no la canviaríem.» I el baixà somriu satisfet en veure com es saben la lliçó, i com la reciten al moment necessari.

    See adjacent text.

     

    Amb tot, jo tinc els meus dubtes sobre la benestança d’una llar on quatre dones de setze a cinquanta anys es disputen els favors d’un sol home.

    No puc amagar que aquell dia vaig sortir de l’harem tan ignorant com en entrar-hi. Solament em deixaren conèixer els decorats, les riqueses, els refinaments… Entre la veritat i jo s’interposava l’eterna i complicada polidesa marroquina, els salams complicats, els somriures discrets…

    Però unes hores més tard, de retorn a Arzila, entre les ombres atapeïdes de la nit, el meu amic va parlar. Vaig saber que Si Mahamed ben Brahim havia tingut com a primera mestressa d’amor Mbarec, la beneïda, que roman tothora a la cuina, invisible i modesta, preparant aquests dolços que delecten el nostre paladar.

    Mbarec té la pell arrugada. Ja no fa bo de lluir-la. I, amb tot, Si Mahamed no oblida els temps llunyans en què ella li descobrí els goig de l’amor. Llavors ell tenia catorze anys i l’esclava negra, divuit.

    Aurora Bertrana, El Marroc sensual i fanàtic, Barcelona, Editorial Columna, 2000, p. 74-75.                            

    [Informació del quadre, Viquipèdia]: Pierre Auguste Renoir, L’harem, 1872. S’exposa al Museu Nacional d’Art Occidental de Tòquio. 

     

    PER SI ET VE DE GUST:

    Pots desenvolupar alguna de les qüestions que venen a continuació o expressar una idea teva que tingui més o menys relació amb aquest text d’Aurora Bertrana.

    La nostra societat és monògama, creus que pertànyer a un determinat model és una qüestió cultural o hi intervenen altres factors. Si dins la parella hi ha situacions d’infidelitat, podem parlar que som absolutament monògams? Què té més avantatges segons tu: la monogàmia o la poligàmia? Si has nascut en una societat en què un home pot tenir més d’una dona o has estudiat aquestes societats,  pots donar-nos el teu punt de vista. Et sembla que podem atribuir algun paper a la gelosia en les relacions de parella i en les relacions humanes, en general?

      [Amb unes 100 paraules ja n’hi haurà prou. ]

    [Propera anotació al blog: 16 de novembre]      

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • 7. Prudenci: els draps bruts de la bellesa

    Prudenci: els draps bruts de la bellesa

    Aquí teniu una divertida i lúcida descripció de Prudenci Bertrana.

    El Pavó

    És més apoteosi que ocell. La naturalesa l’ha vestit ricament; s’ha entretingut a pintar-lo, a daurar-lo. a tornassolar-lo; hi ha harmonitzat tot duna faisó perfecta; n’ha fet un prodigi de seda, de vellut, de randes i tissú, però, com si se li hagués acabat la paciència, li ha deixat les potes de la color natural de totes les potes. El gall dindi mocós i la gallina pagesívola no les hi envejarien pas. Si admetem que la magnificència del pavó pervingui del desig de plaure la femella, el fet tindria una explicació: porta el cap massa enrevenxinat per albirar-se les cames, i en un excés del seu orgull, les ha oblidades. Els qui pensen no tocar de peus a terra fan poc cas dels cirabotes.

    Imatge relacionada

    Si bé l’observeu, el pavó té cara de beneit. El crani si a penes és una ampliació del bec; un pretext per clavar-li un plomall absurd de cupletista. Els ulls no expressen res i tenen la mirada morta d’un botó. Decapitat, no perdria gran cosa pel que fa al seu aspecte decoratiu. És una de les poques bèsties que, dissecades, fan el mateix goig que vives. En enravenar-se i estarrufar-se, ell mateix ja es disseca. Resulta, llavors, un esplèndid paravent d’escalfapanxes. Les seves proporcions no tenen res de remarcable. No suggereixen pas cap qualitat excepcional. No li envegen el volar ni el córrer ni cap dels seus gestos i actituds. No parlem de la veu. Sembla l’espinguet d’una grulla trepitjada.

    El gran ventall de la seva cua omple d’admiració les persones sensibles. Tothom espera el seu estufament voluptuós per embadalir-s’hi; mentre la femella no se’l mira. El veritable èxit l’assoleix, doncs, fora de la gàbia. Ell ho coneix i se n’aconhorta i fa l’enamorat per fatxenda.

    Altrament, així que va de veres, sempre el veureu de cara a la femella. Prou sap el que fa. Mirat de cantell, és horrible, mirat d’esquena la seva cua no és pas obra d’una fada, és obra d’un cisteller. Canyes i vímets pelats i descolorits són les seves plomes. Tot demostra l’exclusiva preocupació pel mirall. I s’emmiralla d’esma, convençut que en el ram de façanes no hi ha un millor.

    El que sembla estrany és que un personatge així, tan vanitós, pellusqui el blat de moro.

    Prudenci Bertrana, «El pavó», dins L’ós benemèrit i altres bèsties, publicat a Tots els contes, Edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 731.732.

    [Imatge en línia]: wisgoom.com/pin

    PER SI ET VE DE GUST:

    Què en penses tu, d’aquesta bèstia? Ets de la mateixa opinió que Prudenci Bertrana? Hi ha algun tret d’aquesta bèstia que recordi els humans? Creus que es pot relacionar aquesta narració amb el fragment d’Aurora Bertrana que aquest mateix mes hem posat al blog.

    (Ho pots fer amb unes 100 paraules]

    [Propera anotació al blog: 16 de novembre]

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • 8. Prudenci: la pissarra del poble

    Prudenci: la pissarra del poble

    Heus ací una nota de la plaça d’església d’un poblet. I el que passa al voltant del lledoner alguns diumenges abans de la missa.

    El lledoner és el ver arbre comunal. L’alcalde hi planta els edictes del govern, que només llegeix el moliner, únic que sap de lletra. La primera autoritat els planta a la soca amb puntes de París, i quan no en té, el deixa senzillament allí a la vora, damunt la paret que feren per terraplenar la plaça i que sobresurt a manera de seient, termenada per grans llosanes. Dos trossos de rajol els subjecten a fi que el vent no se’ls emporti.

    Els diumenges que hi ha els tals paperets, els bons pagesos no gosen seure, i si seuen procuren no tocar-los, car els impressiona massa el segell verd d’alcaldia. Els miren i els remiren, procurant endevinar quina mala nova els és vinguda.

    Prudenci Bertrana: «La Missa Major al poble» dins Proses bàrbares, obra publicada a Tots els contes, Edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada,  2016, p. 166

    [Font de la foto, en línia]: Diego Sola dins «Sota l’ombra d’un lledoner» (avis a la plaça Jaume I o del Lledoner, com a homenatge a Esteve Roca-Umbert), a: Nació digital, 26/09/2012

    PER SI ET VE DE GUST: 

    Aquest fragment ens pot suggerir diverses idees: a) la manera com ha canviat el món de la informació; b) reflexionar per què tan sovint ens malfiem dels papers oficials; c) pensar en el canvi que ha sofert la vida de els persones amb l’educació pública obligatòria; d) possibles records personals que et suggereixi aquest apunt de Bertrana. També pots escriure sobre un tema diferent d’aquests, però que s’hi relacioni mínimament.

    (Ho pots fer amb 150 paraules.)

    [Propera anotació al blog: 18 de desembre]

    Article complet

  • 8. Aurora: mercadejar a la plaça

    Aurora: mercadejar a la plaça

    Aquesta és l’activitat que ofereix el mercat d’una plaça de Marràqueix un dia al matí. Ens la pinta meravellosament bé Aurora Bertrana:

    La Plaça Djemaa el Fnaa

    Als matins a la plaça Djemaa El Fnà s fa un mercat importantíssim: taules, tendes cistells, tot es barreja en un desordre extraordinari. Tota mena d’articles alimentaris s’agermanen amb atuells i accessoris domèstics, remeis, indumentària. Piràmides de pans rodons, bruns i plans, s’enlairen davant per davant de la venedora asseguda a terra, immòbil i ensopida sota l’embolcall blanc que deixa lliure solament els dos fanals dels ulls. Arriba un barnús ratllat o una gel·laba muntanyenca. S’inclina vers el pilot, agafa un pa, demana el preu, inquireix la data d’elaboració, la qualitat de la farina… D’un pessic li lleva una mica de crosta, la paladeja, mou el cap amb desil·lusió. Torna a deixar la mercaderia, s’allunya decidit. La venedora, resignada, segueix hora darrera hora esperant un nou client que farà la mateixa funció, fins que un darrer, menys exigent, més decidit o més apressat que els altres, compri un pa per cinc sous.

    Més enllà albireu una altra fantasma no menys blanca ni menys immòbil que la primera, que roman tot el matí davant d’un parell d’ous. Però degut al misteri de la mercaderia, la despatxa amb més dificultats.

    L’instint comercial d’aquesta raça és tan viu, que un no res els sembla mercadejable: un grapat d’ametllons, tres peres verdes, rosegons de pa, un ram de menta o de marduix, un pollastre, dos pams de roba, set o vuit botons…

    Aurora Bertrana, El Marroc sensual i fanàtic, Barcelona, Editorial Columna, 2000, p. 190-191

    [Font de la foto, en línia]: Alejandro Gamero dins La piedra de Sísifo. Gabinete de curiosidades, 22/09/2010

    PER SI ET VE DE GUST:

    Aquesta descripció és del mercat a l’aire lliure dels anys 30. Creus que han canviat gaire aquests tipus de mercats a Marràqueix? Aquest instint comerciant innat de què parla Aurora Bertrana és general o s’associa amb determinades societats? Al nostre país, des de fa un anys, han proliferat els mercats de segona mà, què en penses? Tens alguna anècdota que t’hagi passat en algun mercat d’aquí, d’allà o de més enllà?

    Pots parlar de qualsevol cosa d’aquestes o del que et vingui de gust relacionada amb el tema.

    (Ho pots fer en unes 150 paraules).

    [Propera anotació al blog: 18 de desembre]

    Article complet