Entrades amb l'etiqueta ‘Any Bertrana’

  • 4. Prudenci: les finestres del món

    Les finestres del món

    Aquí tenim el protagonista instal·lat sota una figuera i amb branques de ginesta posades a la base ha aconseguit fer un lloc des d’on guaitar sense ser vist. Aquest és el seu amagatall favorit.

    Jo sentia el baf de la terra entebiada i de l’herba molla que començava a eixarreir-se, però encara, en els blat de moro, les gotes de rosada lluïen en els plecs de les fulles tendres.

    Imagen relacionada

    Aquella era la millor hora per a l’aguait. Jo espiava, doncs, il·lusionat, per una mena d’escletxa oberta en els ginestells.

    Ningú no pot arribar a sospitar l’interès que desperta el guaitar per un foradic. És una emoció nova, difícil d’explicar. Un comprèn que res ni ningú es malfia de nosaltres i que tot va a succeir allí com si no hi fóssim. Se sent la inquietud de descobrir quelcom meravellós que la nostra franca presència evitaria. Alguna revelació del sentiment de les coses, algun desig enigmàtic, algun impudor mai somniat. Qui sap si els arbres, les pedres, les flors i les molses esperen a manifestar-se quan no són vistos, en el secret íntim del veïnatge etern!

    Prudenci Bertrana, «La figuera dels somnis» dins Proses bàrbares, publicada a Tots els contes, edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 149.

    Font de la fotografia [en línia]: amicsarbres.blogspot.com/2006/09/

    Per si et ve de gust:

    El protagonista espia el món des del seu cau vegetal. Penses que les lletres dels llibres són com un amagatall des d’on espiar el món?  Si tens una talaia particular des d’on t’agrada mirar passar la vida, si vols, la pots compartir amb nosaltres. T’agrada badar?

    Pots fer referència a aquestes qüestions o al que t’hagi suggerit el text en unes 100 paraules.

    [Propera anotació al blog: 10 d’agost]

    Article complet

  • 4. Aurora: els homes a la muntanya, les dones a la plana

    Els homes a la muntanya, les dones a la plana

    Aurora Bertrana ens novel·la l’experiència de poblets francesos arran del domini alemany en la Segona Guerra Mundial. En el fragment reproduït narra com els camperols dels petits poblets es refugien a les muntanyes per fer la resistència després que l’enemic hagués enganxat un avís en què es deia que els camperols entre divuit i quaranta anys havien de ser mobilitzats. Llegim què passa:

    [En línia] «Els maquis (tasca núm. 7)», maig de 2016 dins:  La dictadura de Franco a: xaviadriaraulfranco.blogspot.com.es

     

    [En línia]: Manuel Tarés Lgunas, Anjub: «La dona en les feines del camp» – Tinet

    Els camperols no deien res. Semblava ben bé que s’haguessin tornat sords, muts i mesells. Ja no es reunien en rotlles davant de la Casa de la Vila, ja no discutien ni blasmaven el Govern. Però tots, silenciosos com espectres, s’escapoliren del llogarret i anaren a refugiar-se a les boscúries. El mateix drama i la mateixa revolta havien sofert els camperols de Ture, de Hugel, de Kirche i de Daslin, als quals es reuniren els de Felsen. Tots plegats, pagesos i llenyataires, formaren el primer bloc de la resistència, d’on més tard havia de sorgir el gran moviment alliberador. Llavors començaren els dies terribles: per al homes, la gana, el fred, les delacions; per a les dones i àdhuc per als infants, el treball, les penalitats, les angúnies de totes menes. Erika i Gabrielle Marke, així com les altres camperoles i noietes de la regió, s’hagueren d’encarregar de tota la feina dels homes. Ja no hi havia xicalla, a Felsen. Tots s’eren transformats en homenets i donetes carregats de responsabilitats, de preocupacions.

    Aurora Bertrana, Tres presoners, Barcelona, Club Editor Jove, 2007, p. 39-40.

    Per si et ve de gust

    Pots respondre a una pregunta de les que hi ha a continuació o parlar lliurement del que t’ha suggerit el text d’Aurora Bertrana.

    De què et refies més per saber què va passar en un determinat moment històric: d’una pel·lícula, d’un documental, d’una novel·la, d’un llibre d’història? Creus que, en general, els governs han treballat suficientment la memòria històrica. També pots explicar lliurement el que t’ha suggerit aquest text.

    Amb unes 100 paraules, no ve de vint més, ho pots sintetitzar.

    [Propera anotació al blog: 10 d’agost]

    Article complet

  • 2. Aurora Bertrana: ídols, deus i imaginació…

    Ídols, déus i imaginació…

    Llegim aquesta descripció d’aquest ídol selvàtic, a la Polinèsia.

    Foto [en línia]: Eva Rodríguez Braña, caxigalinas blog. Les islas Maqueses Paul Gauguin.

    Al fons de la badia de Taïohae, prop de la selva tenebrosa, s’aixeca entre el ferest  brancam, un ídol gegantí, tallat directament entre la roca. És la Dea de la fecunditat, monstruosament lletja, venjativament amenaçant. Està ajupida, amb les cames obertes, anguloses i febles. Té els ulls sense pupil·la immensament arrodonits, la boca esbiaixada, el nas ample i aixafat.
    Els braços prims, reposen damunt del ventre enorme, aparatosament inflat. Enmig d’aquesta atmosfera evocadora, el sexe apareix expressiu, provocant. Sembla la porta oberta a la vida. Lluny de sacerdots i de creients viu oblidat i solitari. Les plantes enfiladisses el mig cobreixen. Els ocells irreverents hi refilen al damunt. Els llangardaixos, les cuques s’hi passegen per sobre, elàstics i lascius.

    Aurora Bertrana, «Venjança de déus», dins Peikea princesa caníbal i altres contes oceànics, Barcelona, Ed. Pleniluni, 1980, p. 60

    Per si et ve de gust:

    Et suggerim alguns temes… si en tens algun altre, també serà benvingut.

    Aurora Bertrana ens ha descrit una imatge, en pots descriure també tu una? Què deuen tenir algunes imatges que ens suscitin sentiments i emocions? Has llegit o saps alguna cosa dels ritus de la fertilitat? D’on caram deu sorgir la necessitat dels humans de fabricar imatges, art…?

    Prova-ho amb unes 90 paraules.

    [propera anotació al blog: 1 de juny] 

     

    Article complet

  • 1. Prudenci Bertrana: el llatí de la son

     

    El llatí de la son

    Aquí tenim un breu fragment d’uns feligresos de poble que s’adormen a missa. 

    Resultat d'imatges de esglésies romàniques

     

    La fresca apacible de la nau i el llatí monòton del capellà, que el resa amb una tessitura de contrabaix, conviden a l’esllanguiment. Pocs n’hi ha entre els homes, que no adoptin una actitud de migdiada. Els que seuen en cadires baixes s’eixarranquen, els dels bancs s’estiren, els marrecs, pel sòl, creuen les cames i s’arramben a la paret per recolzar-hi la testa.

     

    Prudenci Bertrana, «La Missa Major al poble» (fragment), dins Proses bàrbares, publicada a Tots els contes, edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 168.

    Per si et ve de gust:

    Saps si hi ha parròquies que fan misses en llatí? Antigament, per què creus que es va començar a fer la missa en català, i el llatí en fou apartat? Busca informació a la xarxa sobre aquest tema pots posar al navegador homilies en català història.

    També pots deixar escrit el que et suggereixi aquest fragment de Prudenci Bertrana.

    Ho pots fer en unes 80 paraules.

    (El proper apunt: 18 de maig)

    Article complet

Categories


Arxius


Núvol d’etiquetes