3. Aurora: culte i superstició
Culte i superstició
El protagonista d’aquest conte comença una aventura que tindrà un desenllaç ben tràgic.
Henry Turuma Walter havia mort sobtadament. La seva desaparició afligí l’illa sencera: blancs, mestissos, indígenes, xinesos. El varen plorar des de «la seva jove i distingida vídua», com deia el periòdic local, fins Parua, el bruixot pagà de Tairapú: filòsof i curander.
Entre la superficialitat de la colònia blanca, la mort de Walter fou comentada poc temps i amb lleugeresa. Entre els indígenes i els mestissos, aquest misteriós i lamentable esdeveniment es conta encara amb una esgarrifança.
[…]
El que ningú ignora, però, és que Henry Turuma Walter, dos dies abans de morir, havia profanat el temple pagà de Faaite, que guardava la imatge d’un déu des dels temps immemorials. Va trencar el sagrat tabú afegint-hi el sacrilegi del robatori.
[…]
─I tens el tikí ací? ─braolà Marua.
Walter afirmà amb un lleu moviment d’ulls, segons la consuetud taïtiana.
L’indígena aixecà els dos braços en senyal de desesperació.
─On és, on?
Turuma signà el jardí.
─Totes les malvestats cauran damunt teu i també, per dissort, damunt nostre. Ves-te’n ─suplicà─. No vulguis embolcallar-nos amb el teu destí. Has estat profanador i sacríleg. No puc hostatjar l’home que ha robat un déu.
[…]
Avui el graciós pavelló de Marua és un pilot de fulles seques.
Morí el «frangipanier» que el perfumava; es corsecà el maioré que li donava ombra; el bananer tendríssim del davant es tornà estèril, i les formoses taïtianes del districte no volgueren mai més alegrar els vetlles dels blancs sota el rostre del niau que un déu havia maleït.
Aurora Bertrana, <<El “Tikí”>>, dins Peikea princesa caníbal i altres contes oceànics, Barcelona, Ed. Pleniluni, 1980, ps. 139, 140, 154 i 160.
Font imatge: [en línia]: Vintage Carved Polynesian Tiki Totem
Per si et ve de gust:
Henry Turuma Walter ha robat una imatge sagrada. S’insinua que la desgràcia li sobrevé per haver fet aquest delicte. Què en penses de les històries que són misterioses i inexplicables, segons la raó? Ens en pots explicar alguna? Creus que tradició, fe i superstició tenen relació? La majoria de gent té alguna superstició? Darrere una mania s’amaga una superstició?
(Comenta breument alguns d’aquests aspectes. O alguna altra cosa que et vingui de gust. Amb unes 80 paraules n’hi ha prou).
[Propera anotació al blog: 13 de juliol]
