Arxiu per juny, 2017

  • 3. Aurora: culte i superstició

    Culte i superstició

    El protagonista d’aquest conte comença una aventura que tindrà un desenllaç ben tràgic.

    Henry Turuma Walter havia mort sobtadament. La seva desaparició afligí l’illa sencera: blancs, mestissos, indígenes, xinesos. El varen plorar des de «la seva jove i distingida vídua», com deia el periòdic local, fins Parua, el bruixot pagà de Tairapú: filòsof i curander.

    Entre la superficialitat de la colònia blanca, la mort de Walter fou comentada poc temps i amb lleugeresa. Entre els indígenes i els mestissos, aquest misteriós i lamentable esdeveniment es conta encara amb una esgarrifança.

    […]

     

    Resultat d'imatges de tikiEl que ningú ignora, però, és que Henry Turuma Walter, dos dies abans de morir, havia profanat el temple pagà de Faaite, que guardava la imatge d’un déu des dels temps immemorials. Va trencar el sagrat tabú afegint-hi el sacrilegi del robatori.

    […]

    ─I tens el tikí ací? ─braolà Marua.

    Walter afirmà amb un lleu moviment d’ulls, segons la consuetud taïtiana.

    L’indígena aixecà els dos braços en senyal de desesperació.

    ─On és, on?

    Turuma signà el jardí.

    ─Totes les malvestats cauran damunt teu i també, per dissort, damunt nostre. Ves-te’n ─suplicà─. No vulguis embolcallar-nos amb el teu destí. Has estat profanador i sacríleg. No puc hostatjar l’home que ha robat un déu.

    […]

    Avui el graciós pavelló de Marua és un pilot de fulles seques.

    Morí el «frangipanier» que el perfumava; es corsecà el maioré que li donava ombra; el bananer tendríssim del davant es tornà estèril, i les formoses taïtianes del districte no volgueren mai més alegrar els vetlles dels blancs sota el rostre del niau que un déu havia maleït.

    Aurora Bertrana, <<El “Tikí”>>, dins Peikea princesa caníbal i altres contes oceànics, Barcelona, Ed. Pleniluni, 1980, ps. 139, 140, 154 i 160.

    Font imatge: [en línia]: Vintage Carved Polynesian Tiki Totem

    Per si et ve de gust:

    Henry Turuma Walter ha robat una imatge sagrada. S’insinua que la desgràcia li sobrevé per haver fet aquest delicte. Què en penses de les històries que són misterioses i inexplicables, segons la raó? Ens en pots explicar alguna? Creus que tradició, fe i superstició tenen relació? La majoria de gent té alguna superstició? Darrere una mania s’amaga una superstició?

    (Comenta breument alguns d’aquests aspectes. O alguna altra cosa que et vingui de gust. Amb unes 80 paraules n’hi ha prou).

    [Propera anotació al blog: 13 de juliol]

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • 3. Prudenci: un cas de cirurgia literària

    Un cas de cirurgia literària

    Ui, quina descripció!

    [En línia]: Universitat de Barcelona, «La victimització de les persones grans…», Notícies, 04/05/2016.

    Un jorn jo vaig trobar un vell, molt vell, assegut a la porta d’una pobra masia; era invàlid, el vell, es cargolava sobre ell mateix com una fulla seca; per mirar-me li calia aixecar la testa, desdoblegar aquella espina dorsal anquilosada pels anys, retorta com un cercle de bóta. Amb la pipota als llavis i les mans sobre els genolls, prenia el sol i conversava amb mi: «Molts», deia, «desitgen la mort, jo no: de l’altra vida ningú no n’ha tornat; no sabem pas quins tractes hi fan, i en aqueix món encara hi estic bé». Aquell decrèpit s’acontentava amb poder contemplar cada jorn unes oliveres, una brancalada de pou, un gos que li llepava les mans i unes quantes gallines que sorrejaven. Un artista n’hauria fet un quadro, d’aquell pou, d’aquelles oliveres i d’aquells animals domèstics; un poeta n’hauria fet un sonet; però cap dels dos, segurament, en el cas del vell, fóra consolat sols de mirar-lo.

    Prudenci Bertrana, “De les belleses de la Natura i el meu goig” dins Proses barbares publicada a Tots els contes, edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 114.

     

    Per si et ve de gust:

    Bertrana en aquest text ens fa el dibuix d’un ancià de poble. T’atreviries a redreçar-li la columna, a allisar-li les arrugues i, en fi, a fer que amb una descripció teva quedés convertit en un home més jove? I és que les operacions estètiques també poden ser literàries! Què creus que es pot esperar de la vida quan ets vell? A quina mena d’artistes es refereix Bertrana en aquest text. També pots parlar del que a tu et suggereixi aquest text.

    (Ho pots fer en unes 100 paraules)

    [Propera anotació al blog: 13 de juliol]

    Article complet