Autora: Care Santos. Grup 62. Premi Ramon Llull 2014.
Tres dones unides en el temps per la seva passió per la xocolata i per una peça de porcellana blanca. La fluïdesa narrativa de Care Santos ens fa entrar a la pell de les protagonistes i ens aboca a conèixer la tradició xocolatera a Barcelona, des del segle XVIII fins a l’actualitat. Una novel·la ben dolça que us vindrà de gust!
Autora: M. Carme Roca. Editorial Columna.
L’any 1943 Cristòfor Colom ja ha tornat de les Índies Occidentals i des de Barcelona prepara una altra expedició. Les aventures d’aquest nou viatge, en aquesta ocasió protagonitzades per Guerau de Gualbes, fill bastard d’un noble que ha d’amagar-se a Barcelona dels seus enemics, serveixen a M. Carme Roca per aprofundir en l’extensa biografia que hi ha sobre la figura de Colom i el misteri que l’envolta.
![images[5]](http://blogs.cpnl.cat/endrapalletres/files/2014/02/images5.jpg)
Autora: Assumpta Montellà. Editorial: Ara Llibres.
Si us va agradar La maternitat d’Elna o El silenci dels telers, entre altres llibres d’Assumpta Montellà, acaba de sortir a la llum 115 dies a l’Ebre. El sacrifici d’una lleva. Aquest llibre colpidor recull el testimoni dels supervivents de la lleva del biberó, nois de 17 o 18 anys que es van trobar un bon dia amb un fusell a la mà. La batalla més decisiva i sagnant de la Guerra Civil va causar milers de víctimes de tots dos bàndols. Els adolescents que van viure des de les trinxeres, a la primera línia del front, aquells 115 dies avui fan sentir la seva veu. De la mà d’una historiadora que evoca amb precisió els detalls de l’època, sense oblidar el punt de vista més humà, els supervivents ens deixen el seu dolorós llegat.
Autora: Júlia Navarro. Editorial Rosa dels Vents.
La M. Elena ens recomana…
Aquest llibre de la Júlia Navarro que a mi em va enganxar des del minut u, perquè té una trama molt entretinguda i no pararies de llegir per saber com acaba, tot i que és llarg i tardes un temps a llegir-lo.
Autor: Ken Follet. Edicions 62.
El Rubén ens recomana…
Els pilars de la terra és una novel·la centrada en l’accidentada construcció d’una catedral gòtica al priorat de Kingsbridge. També recrea la violenta i convulsa Anglaterra del segle XII, on la gent senzilla lluita per sobreviure en un país assolat per la guerra civil.
L’autor mostra diferents aspectes de la vida medieval amb gran detall, i gràcies a les diferents trames i personatges fa que t’enganxis completament a la lectura.
El 2007 va publicar la segona part d’aquesta novel·la, anomenada Un món sense fi, que ja m’estic llegint.
![images[6]](http://blogs.cpnl.cat/endrapalletres/files/2013/10/images6.jpg)
Autors: Olga Cabús i Joan Rovira. Il·lustracions: Jaume Cabús. Editorial: Novagraf.
L’Endrapalletres us recomana…
Si voleu descobrir la història de Terrassa, aquesta novel·la il·lustrada us transportarà a l’Ègara de la prehistòria. Viureu la seva evolució amb ibers, romans, visigots, musulmans… Hi trobareu reines, pageses, bisbes, legionaris, màrtirs i santes, comtes i cavallers. Egarencs i egarenques, són els vostres avantpassats!
Autor: Albert Sánchez Piñol. Editorial: La Campana, 2013.
L’Endrapalletres us recomana…
Novel·la històrica que recrea els fets de 1714 a Catalunya: la Guerra de Successió, el setge a Barcelona i la derrota de l’onze de setembre. Si voleu saber per què aquest dia celebrem cada any la Diada, res millor que endinsar-se a les pàgines de Victus per viure un dels fets cabdals de la nostra història.
Autor: Jaume Cabré. Editorial: Proa.
La Carme Sanuy ens recomana…
Aconsello aquest llibre. Cabré és un autor que m’agrada i aquest, personalment, és un dels seus millors llibres. Cabré rememora la repressió franquista al Pirineu lleidatà, desenterra un dels episodis més sinistres de la postguerra. També crec que és convenient fer una relectura del llibre, pels salts que fa de temps i espai. Els personatges i els esdeveniments que es narren són ficticis, però basats en fets reals.
Un llibre ambiciós, de prop de 700 pàgines, amb molts protagonistes, que recrea la vida del Pallars de la postguerra, amb tot l’odi, afany de venjança, ambicions, covardies, heroïcitats i frustracions generades per l’encara recent i sagnant Guerra Civil i on es poden arribar a confondre fins i tot maquis i falangistes. Una història molt ben travada en dos temps, el dels anys 40 i l’actual, que s’entrellacen contínuament, com per demostrar que la maldat i bondat humanes varien ben poc, encara que canviï el paisatge social.
El llibre l’encapçala la frase de Vladímir Jankélévith: “ Pare no els perdonis, que saben què fan”. És la conclusió a què va arribar aquest autor sobre si els jueus havien de perdonar els seus botxins. Jaume Cabré considera: “ que es repeteix ara molt la frase “ perdonem però no oblidem” de molts familiars de víctimes de la guerra i recorda el mateix Jankélévith, que va dir que “ els que haurien de decidir si perdonen o no les víctimes, ja no ho poden fer”. En qualsevol cas, d’oblidar, res de res, i considera molt positiu que ara hi hagi tanta gent jove que treballi per descobrir coses amagades d’aquells anys. I posa com a exemple la campanya per obrir fosses de la Guerra Civil, a la qual el poder actual encara “ posa tantes traves”.
I tu, què n’opines?