Autor: Jaume Cabré. Editorial: Proa.
La Carme Sanuy ens recomana…
Aconsello aquest llibre. Cabré és un autor que m’agrada i aquest, personalment, és un dels seus millors llibres. Cabré rememora la repressió franquista al Pirineu lleidatà, desenterra un dels episodis més sinistres de la postguerra. També crec que és convenient fer una relectura del llibre, pels salts que fa de temps i espai. Els personatges i els esdeveniments que es narren són ficticis, però basats en fets reals.
Un llibre ambiciós, de prop de 700 pàgines, amb molts protagonistes, que recrea la vida del Pallars de la postguerra, amb tot l’odi, afany de venjança, ambicions, covardies, heroïcitats i frustracions generades per l’encara recent i sagnant Guerra Civil i on es poden arribar a confondre fins i tot maquis i falangistes. Una història molt ben travada en dos temps, el dels anys 40 i l’actual, que s’entrellacen contínuament, com per demostrar que la maldat i bondat humanes varien ben poc, encara que canviï el paisatge social.
El llibre l’encapçala la frase de Vladímir Jankélévith: “ Pare no els perdonis, que saben què fan”. És la conclusió a què va arribar aquest autor sobre si els jueus havien de perdonar els seus botxins. Jaume Cabré considera: “ que es repeteix ara molt la frase “ perdonem però no oblidem” de molts familiars de víctimes de la guerra i recorda el mateix Jankélévith, que va dir que “ els que haurien de decidir si perdonen o no les víctimes, ja no ho poden fer”. En qualsevol cas, d’oblidar, res de res, i considera molt positiu que ara hi hagi tanta gent jove que treballi per descobrir coses amagades d’aquells anys. I posa com a exemple la campanya per obrir fosses de la Guerra Civil, a la qual el poder actual encara “ posa tantes traves”.
I tu, què n’opines?
Article complet
![images[6]](http://blogs.cpnl.cat/endrapalletres/files/2013/10/images6.jpg)
