Connectats a Sant Andreu

Carolina,
El teu comentari apareix a Materials complementaris Suficiencia S3.
No he pogut canviar-lo d’entrada.
Encarna

Títol?
(Tan) Tant l’al·lèrgia com l’asma solen ser malalties hereditàries i la seva prevenció s vital, per això quan li van diagnosticar a la meva filla de 9 anys al.lèrgia a la pols i als àcars, de seguida vaig pensar en la meva mare que pateix d’asma crònica i un munt (de) d’al.lèrgies de molts tipus (de pols, d’humitat, d’àcars…) i com ens havia afectat a tota la família i (en) com vam assumir molts canvis d’hàbits i costums. Així doncs, vaig començar una sèrie de precaucions per combatre aquest tipus d’al·lèrgies que patia la meva filla.

En primer lloc, fer canvis en les habitacions que tenia amb decoració marroquina i treure les catifes i sofàs de disseny marroquí, és a dir, tenir el mínim de mobles possibles i les prestatgeries de llibres (són) tancades.

En segon lloc, (van tenir que) haver de canviar el matalàs que tenia a la seva habitació per un matalàs sintètic i amb una funda antiàcars. Ventilar molt bé l’habitació un cop al dia i rentar les cortines de manera habitual i els llençols i pijames cada 2 dies.

També hem cuidat molt la neteja de la casa i (sobre tot) sobretot mantenir una forma regular i sempre utilizant l’aspiradora, hem desconectat l’aire condicionat i vigilem que (l’) la humitat (esté) estigui sempre per sota els 50%. (Y) I per últim evitem la presència d’animals domèstics a casa.

En definitva, els pares que tinguin fills amb al.lèrgia o asma, podem millorar les condicions de vida dels nostres fills i la prevenció és molt important i qualsevol mesura que es prengui serà útil.

Pols ets i en pols et convertiràs

Fa anys quan era més jove, la paraula al·lèrgia em sonava a un món llunyà, i que no era el meu. Fins que li va ocórrer al meu cosí. (En primer lloc: No enumeres només descrius què va passar) Passant les vacances amb ell, ens vam adonar que esternudava a tota hora i veient que la cosa no s’arreglava, al contrari, (solament cap a empitjorar-se ho portem al metge) empitjorava, el vam portar al metge; més tard, i després de múltiples visites, proves i anàlisis van arribar a un diagnòstic no greu però si etern per a ell i la família: tènia al·lèrgia a la pols. (En segon lloc,) totes les precaucions, consells per part de l’hospital (cap) a una persona que té aquest problema ens va canviar a tots (aquest) aquell estiu la manera de veure les coses: sempre alerta a qualsevol canvi, neteja extrema en tots els sentits de la paraula i previnguts a ajudar sense límit a l’afectat.

Finalment, al cap dels anys puc dir que gràcies a la medicació i (de) a la seva força de voluntat, el problema segueix però ha disminuït considerablement.

Encara recordo les seves primeres paraules en assabentar-se del seu problema: “Et (creïs) creus que ets alguna cosa i no ets ningú”. I és que en realitat no som ningú.

El preu de la longevitat

Ja fa uns mesos que arrossegava un dolor al genoll al que en principi no vaig donar més importància però davant de la seva persistència, vaig decidir ara fa una setmana anar al metge de capçalera. Va fer-me una sèrie de proves i anàlisis i avui mateix m’ha donat els resultats i el seu diagnòstic és que pateixo un principi d’artrosi que per si no ho sabeu és una malaltia degenerativa de les articulacions que provoca una pèrdua progressiva del cartílag. El meu estadi és molt incipient, i per tant, el doctor m’ha tranquil·litzat dient-me que amb una sèrie de hàbits posturals i d’alimentació així com amb activitat física moderada puc ralentitzar el desenvolupament de la malaltia i fins i tot aturar-la. Les pautes que m’ha donat són: -Vigilar el sobrepès, adoptar una alimentació sana i equilibrada i incorporar aliments rics en cartílags com el rap i el bacallà. -Fer exercicis de reforç de les articulacions però sense impacte (bicicleta estàtica o el·líptica, caminar a bon ritme, natació, etc). -Prendre hàbits posturals com per exemple, no agenollar-me, no posar-me a la gatzoneta , fer servir calçat còmode i amb una sola que amorteixi l’impacte.

Bé, doncs, suposo que no queda altra que prendre-s’ho amb esportivitat, i assumir que és el preu que (tenim que) hem de pagar per la nostra longevitat i pels avenços de la medicina actual, ja que tal i com m’ha dit el meu doctor amb mig somriure, si haguessis nascut a l’edat de pedra a la teva edat ja hi (seriàs) series donant adob a les plantes.

S’ha acabat la bona vida, avi!

L’avi sempre ha estat una persona molt activa. Es va jubilar als 57 anys i, des de llavors s’ha dedicat a la bona vida: viatges de l’Imserso, anar a ballar, jugar al bingo, anar de gresca amb els amics, menjar en bons restaurants, beure cervesa i fumar puros. Ara, té 75 anys i continua com sempre, fins i tot quan va morir l’àvia i va haver d’anar-se a viure amb nosaltres. Fa un mes, va començar a tenir molèsties en el genoll i a queixar-se que li feia molt mal. Ens va costar déu i ajuda, convèncer-ho per anar al metge, i es va passar tot el camí renegant i dient que no volia veure a cap medicastre.

Després de moltes proves li van diagnosticar artrosis de genoll. A continuació, el traumatòleg va enumerar totes les mesures necessàries per apaivagar la malaltia que pateix: baixar de pes, dormir 8 hores seguides a la nit, sortir a caminar, fer exercicis específics, l’aplicació de calor i de massatges, i per al dolor, paracetamol o usar un bastó. L’avi estava en estat de xoc i durant una setmana va estar repapiejant per les cantonades, però a poc a poc, va comprendre el que li passava i va tornar a ser el mateix.

Finalment, volia dir que de vegades, el més difícil no és saber que malaltia es pateix, (si no qual) sinó quina és la nostra actitud davant de les dificultats tant físiques com (a) psicològiques que ens fa plantejar la nostra nova situació. Perquè podem perdre una “bona” vida, però a canvi guanyar una “millor” vida.

AL•LERGIA ALS ÀCARS DE LA POLS

Els àcars de la pols són organismes microscòpics que s´alimenten de restes de pell humana. No piquen ni transmeten malalties, únicament són perillosos per aquelles persones que presenten una hipersensibilitat tant a l´animal com als seus residus, especialment els seus excrements.
Dit aquesta petita informació, us diré que sóc al•lèrgica, per això he pres certes precaucions: Ventilo la casa durant 30 minuts cada dia de l´any. Netejo el pis regularment amb l´aspiradora d´aigua i trec la pols amb un drap humit sempre amb una mascareta protectora.En el dormitori, el matalàs porta funda protectora(,) i setmanalment la rento. Ni els nòrdics, els coixins i els edredons són de plomes. En la resta de la llar, procuro que no s’acumuli la pols. No tinc moqueta ,ni catifa. A casa meva no (és) es pot fumar, i mai utilitzo insecticides ni ambientador. La roba guardada a l´armari sempre la ventilo abans de posar-me-la.
Amb aquestes mesures bàsiques, intento fer la vida d´aquest éssers més dificultosa i la meva més saludable.

Gràcies per la (vostre) vostra atenció.

Intolerància a la lactosa

Des de fa un temps el meu fill pateix intolerància a la lactosa, és a dir, al sucre que conté la llet i els seus derivats, i com us podeu imaginar hem hagut de fer canvis importants i no tan sols a nivell alimentari.

Per començar, no és gaire fàcil trobar aliments sense lactosa, encara que no siguin lactis sovint porten traces de llet o similars, hem de recórrer a botigues de dietètica o supermercats especialitzats, i sobretot mirar bé les etiquetes dels productes per tal d’ assegurar-nos que no contenen components prohibits. Amb tot això, fer la compra ens suposa més temps i també més despesa.

De la mateixa manera ara (hem) em passo més estona cuinant, ja sigui per fer-li un plat diferent a la resta de la família o per preparar-li la carmanyola per portar el dinar al col•legi. Cal organitzar bé els àpats segons les indicacions dels metges i estar molt a sobre per evitar temptacions, per exemple que no mengi galetes, caramels o la xocolata que tant li agrada, particularment en reunions familiars, aniversaris, etc.

En definitiva, crec que la intolerància no només condiciona l’afectat sinó també el seu entorn que d’una o altra manera ens veiem implicats.

Titol?
La meva mare pateix al·lèrgia a la pols des dels 20 anys. Cada vegada que netejava la casa esternudava moltíssim, i és clar, quan això et passa sovint, alguna cosa va malament, i un dia li van fer una anàlisi per averiguar si tenia alguna al·lèrgia i finalment li van diàgnosticar al·lèrgia a la pols.

Des de llavors la meva mare, cada matí, ha de ventilar l’habitació completament i la neteja, (ho) la realitza amb un drap humit i no fa servir cap escombra, ja que eviten evita que la pols i els àcars (si)se n’aixequin. Després de la neteja s’ha de tancar les portes i les finestres durant la resta de dia. I s´han d’evitar els matalassos o coixins de llana i edredons de plomes. També ha de ventilar la roba guardada a l’armari abans d’utilitzar-la.

Als dormitoris s’han de limitar el nombre de mobles al mínim possible i preferentment tenir mobles tancats i separats de la paret, per poder netejar bé la part del (darrera) darrere. Generalment ha d’haver una bona ventilació de les habitacions, el rentat freqüent de la roba, utilitzar fundes antiàcars i evitar moquetes, catifes, peluixos… Això ens ajuda a minvar la població d’àcars a casa nostra.

Una persona al·lèrgica és molt important (vacunar-se) que es vacuni per disminuir els (afectes) efectes de les reaccions al·lèrgiques, i també a l’hivern (és recomena) es recomana protegir la boca i el nas amb un mocador per no empitjorar la malaltia.

Conclusions?

No cal una introducció amb el nom i explicant que és un exercici de classe, un títol sí que és necessari?

Ja fa 16 anys, i a arran d’uns problemes que em venien succeint des de feia uns mesos, li vaig comentar a la meva traumatòloga de l’hospital el que em passava i ella va deduir que era una al·lèrgia i em va fer el volant per realitzar-me les proves. Al cap d’uns mesos, em van fer les proves, per (sapigue) saber si tenia al·lèrgies, i varen descobrir, que d’entre d’altres al.lèrgies, patia la de la pols i els àcars.

Arran de (descobrir aquest al) descobrir-lo vaig (tindre que) haver de fer canvis a casa, com per exemple: Obrir sempre la finestra de la meva habitació a primera hora del dia perquè es ventilés l’estança, però no més de 20 minuts. Treure de les finestres les cortines, o si les deixava, rentar-les com a mínim un cop al mes. Treure els quadres de les parets (de l’estança), perquè no (acumulin) s’acumulés pols, i si tingués ninos de peluix no posar-los mai a sobre del llit. La pols l’he de treure amb un drap humit i mai (escombrà) netejar amb escombra, es recomana fer-lo amb una mopa o amb un aspirador, ja que evitem que la pols i els àcars se n’aixequin. La roba, sobretot a l’hora de fer els canvis de temporada, l’he de ventilar a l’aire (per què) perquè marxin les possibles partícules de pols i així evitar reaccions al·lèrgiques com són els esternuts i la picor d’ulls i nas, que són (els) les més freqüents.

També un aspecte important de ser al·lèrgica és que s’ha de prendre medicació especial cada dia i també una vacuna per disminuir, el més possible, els (afectes) efectes de les reaccions al·lèrgiques, que poden arribar a ser molt greus. I quant (és) se surt al carrer i fa vent, es recomana protegir-se la boca i el nas amb un mocador i els ulls amb ulleres de sol.

Si es tenen en compte aquests consells, es pot arribar a conviure amb l’al·lèrgia sense (molts) gaires problemes.

Una abraçada per a tothom!

Esperanza Vázquez