Dies enrere vam sentir pels mitjans de comunicació que s’havia posat una ‘Stolpersteine’ davant del Palau de la Generalitat en memòria del president Companys. Però tenim una forma en català per referir-nos-hi? Sí, podem dir ‘llambordes de memòria’. Si no obstant això, triem la forma alemanya per parlar-ne, hem de posar aquesta paraula en majúscula inicial.
Havíeu sentit l’expressió ‘seny del lladre’? Doncs és la forma genuïna i més antiga de dir ‘toc de queda’ en català. Antigament, els tocs de campana anunciaven diverses coses a la població. En aquest cas, ‘seny’ (de ‘senyal’) seria el toc, a partir del qual, qui no fos a casa se’l consideraria un lladre, i se’l tractaria com a tal. Solia ser l’últim toc o ‘seny’ que feien les campanes al llarg del dia.
Però antigament, actualment sí que dir “toc de queda” és correcte.
Amb motiu del 8 de març, el Dia de la Dona i el Dia de la Dona Treballadora, aquest any tornarem a fer el bocí sobre llenguatge no sexista. Si voleu refrescar la memòria, podeu buscar el mes de març a l’històric i així consultar altres bocins del mateix tema. En altres ocasions hem parlat de què és l’ús no sexista del llenguatge i avui donarem algunes estratègies exemplificades.
I és que haurem de buscar alternatives per no utilitzar només el gènere gramatical masculí com a genèric que faci referència a homes i dones. Per a això, parlem de recursos de visibilitat que consisteixen, simplement, a visibilitzar, és a dir, explicitar i utilitzar el femení per incloure-hi les dones.
Com? Usant les formes dobles, ja siguin senceres o abreujades.
Per exemple, podem dir o publicar que ‘Cal cobrir una vacant de tècnic o tècnica de prevenció’.
En la mateixa línia, en textos breus i esquemàtics com impresos, notes, taules o gràfics podem usar les formes dobles amb barra inclinada: ‘El funcionari/ària afectat’ (fixeu-vos en l’exemple, perquè ho apliquem al nom i no als articles i adjectius que l’acompanyen).
I recordeu que si la societat canvia, també ho ha de fer la nostra manera d’expressar-nos. Si canviem la llengua canviem el món. 🙂
Com cada any, al CNL celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, que serà aquest divendres 21 de febrer, i durant tota la setmana farem activitats a l’aula. I precisament per això, avui parlarem de l’accentisme, que fa referència a la discriminació envers una persona a causa de l’accent amb el qual s’expressa en la seva llengua materna o en una segona llengua, que li ocasionen un perjudici.
Els judicis de valor sobre l’accent d’una persona són prejudicis i es poden donar en una mateixa llengua (hi ha accents amb més prestigi que d’altres, alguns que fan “riure”, etcètera), i també en l’accent amb què una persona s’expressa en una llengua que no és la seva, encara que en tingui un domini excel·lent. Quan es produeix una discriminació per raó de gènere, d’ètnia, de religió o de lloc d’origen ens n’adonem de seguida i la denunciem, però hi ha altres classes de discriminació que de vegades costen de veure, perquè històricament s’han considerat comportaments naturals.
Es tracta d’un fenomen que passa en moltes llengües, ja que en anglès i en francès també existeix (amb la mateixa forma que s’ha adaptat en català) i en castellà diu hablismo.
Fa uns dies semblava que la tardor treia el cap però no s’atreveix a acabar de sortir; segurament sobrevindrà, és a dir, ens agafarà desprevinguts i vindrà d’improvís. Amb el canvi climàtic, cada canvi d’estació passa el mateix i ens podem aventurar a dir que vindrà de cop i volta, de cop, (tot) d’un cop, de sobte, tot d’una, (tot) d’un plegat.
Fixeu-vos quantes expressions per expressar aquest canvi sobtat; no direm de repent, que és una calc del castellà que cada cop se sent més però és incorrecte.
Com que aquesta setmana comencem cursos, aprofitem perquè tu mateix/a et posis a prova! 🙂 Si busquem per Internet “paraules del català”, trobarem diferents entrades que hi estan relacionades com paraules més boniques, que no tenen traducció en castellà, més utilitzades, més llargues, curioses, més utilitzades, més difícils… I parlant de la categoria més difícils, pot ser que siguin difícils d’escriure o bé que no en coneguem el significat perquè en tenim poques “pistes” en altres llengües.
I precisament et proposem que avaluïs els teus coneixements de vocabulari que va elaborar el Grup de Recerca en Psicolingüística de la Universitat Rovira i Virgili. Ja veuràs com aprendràs i (re)descobriràs moltes paraules! Tingues en compte, però, que en aquest test hi ha paraules que comencen a estar en desús, o sigui que potser et són familiars però… hehe. Molta sort!
Ara que ve l’estiu i potser practiqueu (o veieu practicar! 😉 ) esports a la platja, resoldrem un dubte. Els esports que es practiquen a la platja a l’estiu venen del concepte anglès; per exemple, en el cas del tennis, de beach tennis.
En català, tant les formes amb la preposició de com les formes sense preposició són adequades per a designar modalitats esportives practicades a la platja: vòlei platja o vòlei de platja, corfbol platja o corfbol de platja, entre d’altres. Per cert, coneixes l’ultimate de platja o ultimate platja? I el corfbol, el coneixies? 🙂
En aquest cas, recordeu que el diccionari normatiu admet tant la forma amb dues enes com la forma tenis i; per tant, són també possibles les formes tenis platja i tenis de platja.
Bon estiu!
Aprofitant que dimarts que ve, 28 de maig, és el Dia Internacional del Joc, avui el bocí és sobre ludificació. El concepte està relativament de moda en diferents camps i fa referència a l’ús del joc per “motivar” els usuaris; també s’aplica al món de l’ensenyament i, en aquest cas es pretén captar l’atenció de l’estudiant mitjançant els jocs. Pot ser que també sentiu la paraula gamificació (que ve de l’anglès “game”), però l’IEC no la recull.
Per això, avui la proposta dos petits reptes que us facin ballar el cap a mode de trencaclosques o jeroglífics… en tot cas, jocs de llengua 😉 Heu de respondre la pregunta que es formula i la pista és el dibuix. [Publicats per la Direcció General de Política Lingüística].
I per acabar, al blog de l’IES Frederic Martí Carreras de Palafrugell els alumnes van il·lustrar frases fetes, les van convertir en “reals”. Que sabríeu desxifrar aquesta?
Amb motiu de Sant Jordi… A l’abril cada paraula val per mil! Durant tot el mes trobaràs cartells amb endevinalles als comerços del barri de Bufalà. I aquí, una mostra! 🙂 A veure si les encertes! Si vols veure totes les endevinalles, pots passejar per Bufalà o bé segueix l’enllaç. Sort!
Els sons parlats que imiten els sons naturals i els escrivim són les onomatopeies. I és que això de les onomatopeies és tot un món, ja que canvien segons les llengües, poden portar guionet (si són compostes) i poden portar accent. Potser algunes, ara, s’estan substituint per emojis en el cas concret del Whatsapp, però encara s’utilitzen bastant.
Un cas conegut és el com borden els gossos; potser en coneixem l’onomatopeia en català i en castellà, però… i en altres llengües? Alemany: wau-wau; francès: ouah-ouah; anglès: woof-woof; japonès: wan wan; italià: bau bau; castellà: guau, guau; català: bub-bub.
D’onomatopeies comunicatives, n’hi ha de molt conegudes i utilitzades i d’altres que no tant. Per exemple, estan bastant esteses la de pensar (mmmmmmm) i la de xerrar (bla-bla). Però sabies que el plor és uè o buààààà, però en canvi si es tracta d’un nadó escrivim enguèeee?
I ja per acabar, el repte. Si escrivim tiroliro, m’agradaria saber si interpreteu de quin instrument es tracta (hihihihi)… Es pot descobrir a l’Optimot, ja que s’hi poden consultar onomatopeies de diferents temàtiques, com sons fantàstics, d’ocells, de l’aparell respiratori, d’instruments musicals, comunicatives
Recordeu que ja havíem dit, en una altra entrada, com expressem el riure, en català? Espero que sí (esnif) i si no, a fer memòria, ehem ehem…
