L’apunt lingüístic: el toc de queda i el seny del lladre
Havíeu sentit l’expressió ‘seny del lladre’? Doncs és la forma genuïna i més antiga de dir ‘toc de queda’ en català. Antigament, els tocs de campana anunciaven diverses coses a la població. En aquest cas, ‘seny’ (de ‘senyal’) seria el toc, a partir del qual, qui no fos a casa se’l consideraria un lladre, i se’l tractaria com a tal. Solia ser l’últim toc o ‘seny’ que feien les campanes al llarg del dia.
Però antigament, actualment sí que dir “toc de queda” és correcte.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.