• L’apunt lingüístic: el toc de queda i el seny del lladre

    Havíeu sentit l’expressió ‘seny del lladre’? Doncs és la forma genuïna i més antiga de dir ‘toc de queda’ en català. Antigament, els tocs de campana anunciaven diverses coses a la població. En aquest cas, ‘seny’ (de ‘senyal’) seria el toc, a partir del qual, qui no fos a casa se’l consideraria un lladre, i se’l tractaria com a tal. Solia ser l’últim toc o ‘seny’ que feien les campanes al llarg del dia.
    Però antigament, actualment sí que dir “toc de queda” és correcte.

    Print Friendly, PDF & Email

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.


Segueix-nos a:

      

Categories


Inscripcions al setembre. Clica per a més informació!


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
  • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
  • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
  • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
  • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

Enllaços


Històric